Die Lunae VIII mensis Marty, anno a Nativitate Domoni MDCCXXVIII.
Concordia inhota firmata et jurata per, et inter Nobilem Dominum Franciscum de Marí Vilana et Bonet Barcinone domiciliatu ex una, et Michaelem Rigalt auri et argenti fabrum civem Barcinone partibus ex altera, est large in libro primo concordiarum fol
Testes sunt ibi.


Die Lunae VIII mensis Martis anno a Nativitate Domini MDCCXXVIII.
In Dei nomine noverint universo quod.
Per quant ab acte rebut y testificat en poder de Anton Navarro notari publich de Barcelona als divuyt de Juny mil setcents y tres, los Nobles Señors Don Francisco de Marí y Genoves en Barcelona domiciliat, y Doña Maria Gracia de Marí y de Vilana, conjuges com a principals. Don Francisco y Don Anton de Vilana y Colamala germans, Joan Pau Pol, Miquel Rigalt argenters, Joan Altabó fuster, y Pau Alsina sastre, tots ciutadans de la mateixa ciutat, com a fianzas, ab obligació, insolidum, de tots sos bens, y ab totas clausulas, y renunciacions en semblants actes posar acostumadas, veneren, y originalment crearen a favor del Doctor en drets Rafel Llampillas major, un censao de preu dos mil lliuras, y penció annual altres tants sous, del qual censal, ha satisfet dit Miquel Rigalt a Dr. Rafel Llampillas menor, com a hereu de dit D. Rafel Llampillas major per las pencions discorregudas fins al any mil setcents y disset inclusive, de una part trescentas sinquanta tres lliuras set sous, y nou diners y Joseph Pol, cent y vint lliuras, segons las dos apocas rebudas en poder de Anton Cassani notari publich de Barcelona, la una als vint y hu de Maig mil setcents disset, y la altra als quinse de Mars mil setcents divuyt. Y de altre part dos centasvuytanta sis lliuras dotse sous, y tres diners, segons resulta de sinch apocas rebudas en poder del mateix Anton Cassani notari als vuit de Octubre mil setcents divuyt, quatre de Juliol y catorce de Setembre mil setcents dinou, vint y dos y vint y quatre de Juny mil setcents y vint, firmadas per lo mateix Dr. Rafel Llampilles menor en dit nom, per rahó del qual, lo dit Miquel Rigalt inserá causa als sinch de Juliol mil setcents divuyt, contra lo difunt Don Francisco de Marí y Genovés pera que refés y esmenás a dit Rigalt las referidas quantitats, y lo salvás indempne de la prestació de dit censal. La qual causa fou comesa a la sala del difunt Señor Don Joseph de Alós, vuy anomenada del Señor Don Manuel de Toledo, notari Joseph Sabater. Y ab Real sentencia proferida en dita causa al primer de Febrer mil setcents vint y tres, en lo primer cap de aquella, fonch condempnat dit Don Francisco de Marí y Genoves en haver de pagar a dit Rigalt las ditas siscentas quaranta lliuras y a dit Pol las referidas cent y vint lliuras. Y en haver de satisfer dos mil lliuras per la lluició de dit censal, junt ab los gastos, y despesas, de la qual sentencia fonch explicada la liquidació, y provehit lo demes de execució, ab provisio de sis de Setembre mil setcents vint y tres, si en la qual foren liquidades trescentas lliuras, a mes de las sobreditas sis centas quaranta lliuras, per rahó de que los havia satisfetas dit Miquel Rigalt al mateix Dr. Rafel Llampillas manar en dit nom, segons se justifica ab sis apocas de sinch y sis de Juliol mil setcents vint y hu, en poder de dit Cassani. De onse Juliol mil setcents vint y dos en poder de Salvador Pi, y de sis de Juliol mil setcents vint y tres en poder del mateix Cassani. De manera que ab dita Real Sentencia de liquidació y decret de execució foren liquidades en debit de dit Don Francisco de Marí y Genoves tres mil doscentas disset lliuras y un sou, de las quals, las dos mil lliuras deguessen aplicarse per la lluició de dit censal., Y per satisfer dit Don Francisco de Marí y Genovés las expresadas quantitats, designá en inventari, y posá en ma y poder de la Real Audiencia y del altre de sots portes, en quant fos menester, lo sus luendi de las casas grans vulgarment anomenadas de Marí, situadas en lo carrer Ample de la present ciutat, y dos partits de censos junts de penció sinquanta vuyt lliuras, que devia percibir sobre unas botigas, que antes eran de pertinencias de ditas casas, y generalment tots sos bens. Y per rahó que en dita general designa estaban compresos diferents partits de censos, que explicá, y deduhí llargament dit Miquel Rigalt, ab sedula que presentá en dita causa als quinse de Noembre mil setcents vint y tres. Se despediren tabbas per rahó de tots los referits censos, y dret de lluir y quitar als quatre de Desembre mil setcents vint y tres, y no haventse trobat lisitador, se condedí llicencia al dit Rigalt, per dir per sos credits ab real provisió de dos de Juny mil setcents vint y quatre per la qual rahó, y evitar los gastos de la continuación de dita execció, lo dit Don Francisco de Marí y Ginovés ab acte rebut, y sertificat en poder de dit Antoni Cassani notari publich de Barcelona als trenta y hu de Juliol mil setcents vint y quatre, pera pagar y satisfer al dit Miquel Rigalt las quantitats que tenia satisfetas per rahó de dit censal, eo las pencios de aquell, gastos, y despesas, que junt a les hores importaba mil y trescentas lliuras barcelonesas, assigná y consigná al dit Miquel Rigalt.
Primo: Un cens de penció setse lliuras, que tots anys en cert termini a dit difunt Don Francisco de Marí y Genovés feya, y prestava Geroni Fabregas fusiner, y antes Jaume Escarbatxera, fuster ciutadans de Barcelona per casas cituadas en lo carrer de Sant Cugat de la present ciutat, y al cantó del Carrer den Tarrós de la mateixa ciutat, junt ab las pencions a les hores cessas de dit cens.
Item: Altre cens de penció anual vuyt lliuras que quiscun any en dos terminis, a saber es, la meytat a quinse de Setembre y la altra meytat a quinse de mars a dit difunt Don Francisco de Marí y Genovés feyan y prestavan Jaume Mora caballerayre, ciutadá de Barcelona y Maria Mora y Sever conjuges en noms de usufructuari y proprietaria, per una botiga cituada en lo carrer den Gimnas de esta ciutat.
Item: Altre cens de penció annual quinse lliuras, que axi mateix en los terminis ço es, la meytat a set de Agost, y la altre meytat a set de Febrer dits conjuges Mora y Sever en dits noms feyan y prestaban a dit difunt Don Francisco de Marí y Ginovés per unas casas situadas en dit carrer den Gimnás y en lo carrer dit den Marquet de la mateixa ciutat, junt ab tretse lliuras que a les horas se estaban dvent del prop dit cens.
Item y finalment: Aquell altre cens de penció annual trenta y sinch lliuras que tots los anys a saber es, la meytat lo dia o festa de Sant Joan del mes de Juny, y la altra meytat lo dia de Nadal a dit Don Francisco de Marí y Ginovés feya y prestava Joseph Bornió pedranyaler per unas botigas ab dos portals fora obrints situadas en los carrers Ample, y den Marquet de la present ciutat, junt ab vuytanta lliuras, que a les horas se estaban devent del prop dit cens. La qual assignació, consignació, y cessió feu lo dit Don Francisco de Marí y Ginovés ab totas clausulas, en semblants actes psoar acostumadas, y foren ditas consignas intimadas als debitors. Y com en est interim hagues mort lo dit Don Francisco de Marí y Ginovés, se opposá a aquellas Don Francisco de Marí Vilana y Bonet, pretenent que seria nullas ditas consignas, y que no seria obligat a la prestació de dit censal. Peró que los bens que possehi dit difunt Don Francisco de Marí y Ginovés serian estat part de las heretats de Don Francisco de Marí y de Doña Maria Ana Formó, als quals hauria succehit, en forsa de fideicomís per ells disposat, lo dit Don Francisco de Marí y Vilana, ço es respecte, a Don Francisco de Marí, son avi, en cirtut de testament per ell disposat als onse de Juny mil siscents setantta quatre, en poder de Ramon Vilana per lo notari publich de Barcelona, y en quant a Doña Maria Ana de Fornó en virtut del testament que feu y firmá en tretse de Maig mil siscents sexanta tres, en poder de Francisco Bronter notari publich de Barcelona, y que entre altras dels bens de ditas herencias y fideicomissarias serian la dit dret de lluir y quitar, y censos sobre referit y fundat dit Don Francisco de Marí y Vilana en dits pretesos fideicomissos, intentá causa en la Real Audiencia, contra diferents personas als quinse de Janer mil setcents vint y sis, en la sala del Señor Don Ignasi de Rius, notari Joseph Brossa, en la qual fou convingut lo dit Miquel Rigalt, pretenent vindicar y recobrar de aquell los referits censos. Al que se replicaba per part de dit Miquel Rigalt, que dut cas que consierde la idemtitat de dits bens, y que resultaban dels referits testaments un fideicomissos, que pretenia dit Don Francisco de Marí y Vilana haverse purificat en son favor, deuria sustentarse la alienació de dit censal per las detraccions, y credits espectants al dit difunt Don Francisco de Marí y de Ginovés, y que estarían subjectes a la venda de dit censal y las pencions cessas, y venideras los bens liberos, y propris que tenia, y possehia, o que perteñían, y espectaban al dit difunt Don Francisco de Marí y Ginoves, los quals concistirian, en los que se especificarían en lo capitol primer de la present concordia. Y conciderant las ditas parts las insertituts, gastos, y molestias que en si aportan los plets, tenint per única causa final, y no altre lo apartar de dita causa. Perço lo dit Don Francisco de Marí, Vilana y Bonet de una part, y dit Miquel Rigalt de part altre per medi, y intercenció de amigables personas, la pau y quietut de ditas parts zelant han vingut a la transacció y concordia, pactes y evicció seguents.
Primerament: Es estat convintut y pactat entre ditas parts, que per lo en o subseguent capitol se obligará lo dit Miquel Rigalt, y altrament, per causa y ocasió de la present transacció y concordia, degá dit Don Francisco de Marí, Vilana y Bonet, cedir y renunciar, com ab thenor del present capitol cedeix, y renuncia al dit Miquel Rigalt, y als seus perpetuament.
Primo: Tot aquel Mas anomenat “Esplugas”, concistint vuy en una casa herma y dirruhida, y divuyt o vint mojadas de terra poch mes o menos ço es vuyt donadas a rabassa morta pagant de sinch, con las restants deu o dotse mojads de cultura y sen dona de parts de sinch una, tot cituat en la Parroquia de Santa Eularia de Provensana en lo lloch dit “Lo Torrent Gornal”. Y se te lo dit Mas, a saber, en quant a sinch mojadas per diferents Señors a cert cens, lo qual tenían obligació de pagar lo Rnt. Prior y Convent de Sant Agustí en la present ciutat. En quant emperó a la gleba de dit Mas, y demes mojadas de terra en alou y directa señoria de dits Prior y Convent de Sant Agustí a cens de vint y duas lliuras barcelonesas pagadoras ço es la meytat a Sant Joan de Juny, y la altre meytat a Nadal del qual cens penció vint y duas lliuras sen poden lluir y quitar vint lliuras en penció per preu de quatre centas lliuras, com apar ab dos actes rebuts en poder de Joseph Cervera notari publicu real collegiat de Barcelona als trenta de Setembre mil sisecents sexanta vuit.
Item: Secundo, una casas deruida ab vuyt o deu mojadas de terra poch mes o menos, situada en dita Parroquia de Santa Eularia de Provensana alias del Hospitalet, en lo lloch anomenat Mitja de Ferré, y cerca lo dit Torrent Gornal, la qual casa y vuyt o deu mojadas de terra poch mes o menos, se trovan vuy acensadas a Feliu Llopart pagés habitant en dita Parroquia a la prestació de quinse lliuras quiscun any. Y de estas sen correspon duas lliuras tres sous y sis diners a la Pabordia del mes de Setembre de la Seu de Barcelona, com a Señor directe pagadoras a Nostra Señora de Agost.
Item: Tertio, en la partida dita “Lo Collblanch del pla de Barcelona”, una mojada y mitja de terra de primera calitat eo lo dret de quitarla, y esta empenyada per quaranta lliuras a carta de gracia, y per est titol la posseheix vuy Benet Cuyás pagés de las Corts de Sarriá.
Item y finalment: Que lo dit Don Francisco de Marí y Vilana a mes del Mas, casa, y pessa de terra sobre expressat, y cedit, hage aixi mateix de cedir, y renunciar, com ab lo present cedeix y renuncia al dit Miquel Rigalt, y als seus perpetuament totas las demes pessa de terra eo los drets y accions, que al dit difunt Don Francisco de Marí y Genovés son pare espectar li pugan en forsa dels titols y actes avall chalendats, tots los quals bens se troba tenir y possehir dit Don Francisco de Marí Vilana y Bonet per raho que se trobava antes tenir los y possehirlos dit Don Francisco de Marí y Ginovés en virtut de cessió, renunciació, y transportació a ell, y als seus perpetuament feta per los Señors Diputats y oydors de Comptes que a las horas se trobavan esser del General de Cataluña, inseguint la deliberació y gracia feta per los Ilustres Tres Brassos, en la Cort general celebrada en lo any mil setcents y dos, en lo Monastir de Sant Francesch de la present ciutat, ab la qual se ordenava, y manava a dits Señors Diputats y Oydors de Comptes cedissen, renunciasen, y transportasen a dit Don Francisco de Marí y Ginovés la pocessió de las casas y terras, que a les horas lo dit General de Cataluña tenia en segrest, que foren de Joan Ribes ciutadá honrat y notari publich de Barcelona situadas en lo territorio de Santa Eularia de Provensana, per rahó de la qual deliberació, y gracia foren despatxadas lletras de dita corts, firmadas per los Ilustres presidents de aquella, y per los Secretaris, y escrivans de dita Cort, sota escritas, y ab lo sagell de la mateixa Cort sota escritas, y ab lo sagell de la matexa Cort selladas, dadas en dit Monastir al primer de Desembre del any mil setcents y hu. Las quals lletras foren presentadas als dits Señors Diputats y oydors de comptes en lo concestori de la Casa de la Diputació als dos dels proxims dits mes y any. Y al dit Joan Ribes los sobredits bens espectaban a saber: Lo dit Mas Esplugas junt ab las terras de sobre en primer lloch designat, en virtut de venda a ell y als seus perpetuament feta per Domingo Corts pagés de dita Parroquia de Santa Eularia de Provensana, alias del Hospitalet, ab acte rebut en poder de Joseph Soldevila y Masdeu notari publich de Barcelona als quinse de Maig mil siscents noranta y tres.= La casa empero y pessas de terra de sobre en segon y ultim lloch designadas, espectavan a dit Joan Ribes en virtut de altra venda a ell, y als seus perpetuament feta per dit Joseph Soldevila y Masdeu, y Onofre Soldevila y Masdeu a les hores licenciado en lleys en Barcelona habitant son germá, ab acte rebut en poder de Joseph Güell notari publich de Barcelona als catorse de Juliol mil siscents noranta dos.
Y finalment; La pessa de terra de sobre en tercer lloch designada al dit Joan Ribes espectava, no sols en virtut de llicencia, y facultat a ell, y als seus donada, y concedida per Jacinto Regás pages de la Parroquia de Sant Vicens de Sarriá y altres de revendicar y recuperar de Rafel Casanyes notari publich de Barceelona la sobredita pessa de terra a ell venuda a carta de gracia, de la qual llicencia consta ab acte rebut en poder de Domingo Rojas notari publich de Barcelona als sis de Novembre mil siscents noranta dos. Sino també en virtut de revenda de la mencionada pessa de terra feta a favor de dit Joan Ribes, per lo mateix Rafel Cassanyes notari, ab altre acte rebut en poder de dit Domingo Rojas notari als set dels proxim dits mes, y any. La qual cessió, y renunciació fa, y fer enten lo dit Don Francisco de Marí y Villava, al dit Miquel Rigalt ab los pactes y condicions seguents.
Primerament: Que lo dit D. Francisco de Marí y Vilana no sia obligat per la evicció de dits bens cedint y renunciants, sino per contractes propris tantsolament.
Item: Ab pacte que lo dit Miquel Rigalt y los seus no pugan demanar cosa al dit Don Francisco de Marí y Vilana per rahó de preu y penciós de dit censal de preu dos mil lliuras, llargament expressat en lo preludi de la present concordia, que vuy se fa y presta al dit D. Rafel Llampilles menor, com a hereu del dit Dr. Rafel Llampilles major, per no entendrer estar obligat dit Don Francisco de Marí y Vilana a la prestació de dit censal, per rahó que los bens que troba possehir, li espectase per vincles, y fideicomissos expressats en lo preludi de la present concordia, independentment del difunt Don Francisco de Marí y Genovés son pare, del qual no vol, ni enten ser hereu, dit Don Francisco de Marí y Vilana.
Item: Ab pacte, que lo dit Don Francisco de Marí y Vilana dega renunciar a totas y qualsevols accions, que li competescan y competir puga per qualsevol causa o rahó, en virtut de las quals pugués apropriarse los dits bens cedits, demanera que vol y enten, resten aquells per dit Miquel Rigalt y los seus. Y aixi ab dits pactes, y no sens ells, ni en altre manera dit Don Francisco de Marí y de Vilana extrau los dits bens cedits, y renunciats de ma y poer llur, y posa aquells en ma y poder de dit Miquel Rigalt y dels seus. Prometentlos lluirar pocessió corporal, real, actual o quasi, ab facultat que los dona de podersela pendrer de sa propria autoritat, y presa vers si retenir, ab clausula de constitut, cessió de tots drets y accions. Constitució de procurador, com en cosa propria, clausula de intima, y ab totas altres clausulas necessarias, y ab jurament llargament.
Item: Es pactat y concordat entre ditas parts, que dit Miquel Rigalt, pera la cessió y renunciació que en lo antecedent capitol li ha fet dit Don Francisco de Marí y Vilana, y altrament per causa y ocasió de la present concordia, dega y sia obligat en cedir y renunciar, eo relaxar, com ab thenor del present capitol cedeix, y renuncia eo relaxe en favor de dit Don Francisco de Marí y Vilana, y als seus perpetuament, de una part los lloguers, y un cens de penció vuyt lliuras, que quiscun any respective se cobran y cobra se deuen a saber es: lo cens de Esteve Fuibas y los lloguers de Joseph T... per una casa y botiga situadas cerca la Pescaderia de esta ciutat. Y de altre part tots los partits de censos llargament en lo preludi de la present concordia, y en la dita consigna, rebuda en poder de dit Anton Cassani notari publich de Barcelona als trenta y hu de Juliol mil setcents vint y quatre, respective expressats, y designats. Y son los seguents.
Primo: Un cens de penció setse lliuras, que a Sant Joan y a Nadal fa y presta Geroni Fabregas corder per casas situadas en lo carrer de Sant Cugat y cantó del carrer den Tarrós de la present ciutat.
Item: Altre cens e penció vuyt lliuras que també a quinse de Setembre y a quinse de Mars fan y prestan Jaume Mora caballerayre, y Maria Mora y Sever conjuges en noms de usufructuari, y proprietaria, per una botiga situada en lo carrer den Gimnas.
Item; Altre cens de penció quinse lliuras que aixi mateix a set de Agost, y a set de Febrer fan y prestan dits conjuges Mora y Sever en dits noms per unas casas situaas en dit carrer den Gimnas, y carrer dit den Marquet de la mateixa ciutat.
Item y finalment: Aquel altre cens de penció trenta y sinch lliuras, que en sos mateixos dos terminis de Sant Joan y Nadal fa y presta Joseph Bornió pedranyaler per una botiga situada en lo dit carrer den Marquet y carrer Ample de la present ciutat, junt ab tot lo atrassador y degut de dits censos, y lloguers fins lo dia present, y que en avant se deurán, y que perço se dega intimar lo rpesent capital als debitors la qual cessió y renunciació eo relaxació fa dit Miquel Rigalt al dit Don Francisco de Marí y Vilana ab totas clausulas d eextracció de domini, pocessió, constitut, cessió de drets y accions, constitució de procurador com en cosa propria, intima y demes acostumadas. Y promet, y jura las preditas cosas tenir per fermas, y agradables, y aquellas no fer ni venir per alguna causa, o rahó ab obligació de tots sos bens mobles e immobles, haguts y per haver,d rets y accions ab totas renunciacions necessarias. Y lo dit Don Francisco de Marí y Vilana accepta la dita retricessió de dita consigna, ab la salvetat, y protesta, que per dita acceptació, y per la cobransa de dits censos no enten aprovar los establiments de ahont ells deva llan, fest per lo dit difunt Don Francisco de Marí y Ginovés son pare, ans vol tenir salvo lo dret de deduhir en judici, y altrament pera recobrar las proprietats, que se pretenqué establir, y que el cobrar y percebir en nom de cens, es sols a efecte de no sentir per ara major dany, y perdua, y a compte dels fruyts que deu recobrar dels pocessiros de ditas cosas nullament establertas, y no altrament, ni en altra manera, y ab jurament de tots llargament.
Item. Es pactat y concordat entre ditas parts, que salvadas totas y sengles cosas en la present concordia, contengudas, ajustadas, y capstreladas, y tenint tot efecte, y lo degut cumpliment lo contingut y pactat en esta concordia, y n altrament hagen las ditas parts, en quant al interes de aquellas, y no mes de renunciar, y adinvicem, cedir, com ab tenor del present capitol, renuncian, y adinvicem cedexen a la dita litte y causa en lo prohemi de la present concordia mencionada, merits y procecució de aquellas. Cancellant y annullant lo proces de dita causa, y los procehiments en aquella fets, demanera que de assí al devant, aprofitar ni danyar pugan a alguna de ditas parts, ans be acerca del demanat ypretes en dita causa, se imposan silenci, y callament perpetuo, ab pacte firmissim de mes no demanar.
Finalment, volen las ditas parts, que de la present concordia y capitols en aquella contenguts y de quiscu de aquells en ien fetas, y ordenadas tantas copias, y trasllats quants y quantas demanadas en serán per las ditas parts, y altres de qui dinga interes.
Et ideo nos dictae partes laudantes.
Testes hujus sei sunt Nobilis Dominus Anthonius de Lapeyra et de Cardona Barcinone domiciliatus, et Jaobus Fanat de familia dicti Domini Antony de Lapeyra.
Paene me Gasparem Grases notario.


Postea auten die decima tercia praedictorum mensis et anni, Anthonius Becardit Regius Portarius civis Barcinonae. Medio juramento per ipsum in ingressu sui offity prestito, retulit, et relationem facit mihi Gaspari Grases auctibus apa, at que regia notario publico Barcinone infro, se die presenti ad instantiam supradicti Michaelis Rigalt intimasse, et notificasse una verius, presentasse supradictis Stephano Fuibas, Hieronima Fabregas, conjugibus Mora et Sever, et Josepho Bornió quadum intimae cartellae in se continey, efectum supradicti cessionis, renuntiationis, et relaxationis capituloii eisdem directa, et tradita respective, scilicet dicto Stephani Fuibas, et dictis conjugibus Mora personaliter, et dicto Hieronimo Fabregas propter ejus absentiam uxori suae, et dicto Josepho Borñió etiam propter ejus abientiam cuidam juveni suae botigiae, qui sui proprys respective, mansions acceptarunt. De quibus quae fuerunt acta Barcinone die, mense et anno praedictis. Presente me dicto et infro notario et preseitnbus pro testibus Josepho Grases mercatore et Bernardo Sala auri ambobus civibus Barcinone, ad haec vocatis, et assumtis.
Sig+na adm. Rndi. Padris Fr. Agustini Anthony Minuart S. T. Magistri Prioris Monastery et Conventus Divi Augustini presentis civitatis Barcinone, P.M.Fr. Crisperi Coma P.M. Fr. Francisci Puig, P.M. Fr. Joannis Auter, P.M. Fr. Augustini Margarit, P.M- Fr. Josephi Mateu, P. Fr. Augustini Pusalgues Visitatoris, Patris Presentati Fr. Josephi Albonell P.P. Fr. Maximi Castellar, P.P. Fr. Augustini Alsina, P.P. Fr. Michaelis Valls Subprioris, P.P. Fr. Augustini Vidal, P.P. Fr. Thomas Julí, P. Lectoris Fr. Didaci Beyza, P.L. Fr. Nicolas Viladoma, P. Lectoris Fr. Augustini Roig, P. Lectoris Fr. Nicolas Cerdá, P. Fr. Pauli Monllor, P. Fr. Joannis Reon, P. Fr. Maximi Morer, P. Fr. Nicolais Cayrell, P. Fr. Roman Francisci et P. Fr. Josephi Girona omnium religiosorum professorum conventualuim dicti Monastery, et Conventus. Convocatorum et congregatorum de mandato dicto Administratorem Reverendi Patris Prioris,a d sonum Campanae, Ut moris est, in choro ecclesiae dicti Monastery ubi alias pro similibus et alys dicti Monastery et Conventus negotys pertractandis soliti sunt convocari et congregari, tanquam major et sanior pars, et plus quam duae partes religiosorum Conventualvim diti Monastery, et Conventus, habita ratione absentium impeditorum, et ali in hujusmodi convocatione interesse non valentum, capitulum tenentuim. Priorem et totum Conventum repreentatium qui dicto nomine praedicta dominy ratione firmarunt, et laudarunt, juribus tamen dicti Administratorem Rndi. Patris Prioris et Conventus dicti Monastery, et suarum in eodem conventu successorum, centibus, et laudemys forsan debiris, et mon solutis in omnibus, et per omnia semper salvis, quam firma dicta nomine facerant barcinone penes me Gasparem Grases notarium publicum Barcinone infrum die decima quarta mensy Aprilis, anno a Nativitate Domini millessimo septingentessimo vigessimo octo, presentibus pro testibus Francisco Nicolas Canyet Satorre et Emanuel Torruella caupone ambobus civibus Barcinone.



Ego Don Josephus de Sayol Canonicus Sanctae Cathedralis Barcinonen Ecclessiae ut protector Capibreviationis censuum et laudimiorum ac aliorum juruim et reddituum administratam Nostris Capitulis dictae Sanctae Barchinonens Ecclesiae, dictum Administratorium Illustre capitulum Administrator (inter alia) praepossitorae mensis Septembris, et aniversariorum comunium dictae Sanctae Ecclesiae dicto nomine praedicta dominy ratione firmo, juribus, tamen censibus et laudemys, als debitis et non solutis in omnibus et per omnia semper salvis, cum expressa praotestatione et salvitate quid per humos firmam dominy ratione non fiat mihi dicto nomine seu dicto Administratorem Ilustri Capitulo principali meo prejuditium aliquid casuquo in futurum aparebit aliquam seu aliquas ex rpesentis petys terrae per dictum Domino Franciscu de Marí Vilana et Bonet in et cum supradicta transactione et concodria cessis et renuntiatis vobis dicto Michaelis Rigalt et vestris teneri, per dictum Administratorem Ilustres Capitulum nomine suarum administrationum preter illas per vos dictum Nmichaelem Rigalt die presenti confessas et recognitas imo illam seu illas penes me dicto nomine seu dictu, administratorem Ilustre Capitulum principale meum et suos successores retineo et reservo totum jus et actionem sibi competentem ad capibreviandu et recognoscendum in favorem ejusdem Administratorem Ilustris capituli, ad censis et jura ad quae veneatur huimoi firmam in aliquo non obstante, et cum dicta declaratione et protestatione et non sine illa hijusmodi firmam facio manu aliena, manu vero mea propria subscripti.
Domono Josephus de Sayol Canonicus et Protector supraictus


Sig+na vener Francisci Sanjuan Clerici Barcinonen Cicitatis, uti obtinentis Capellaniam perpetuam simplicem ecclesiastica, sub invocatione Santorum Innocentium, in Ecclesia sedis Barcinone, Institutam, et fundatam, et Rnt. Dicti Raymundi Soler Pbri. In eadem sede Barchilone, Benefitiatam, tanquam obtinente Benefitium primum sub invocatione Sanctae Teclae in dicta sede barcinone etiam institutum et fundatum, qui dictis nominibus, praedicta (in quantu ad quatuor modiatas terrae uinitas, et aggregatas in toto illo manso vocato Esplugas, in quo antea erat constructa quaedam domus cum terris ejusdem, nunnc et a tempore citra unit et aggregat simul tinentiae terdecim modietarum terrae parum plus vel minus sit. In Parrochia Sanctae Eulaliuae de Provensana alias del Hospitalet in loco vocato “Planes de Puigdossa” in partita dicta “Lo Torrent Gornal”) Dominy ratione firmarunt, et laudarunt. Juribus tamen suis dictis nominibus, et suorum in eisdem Capellania, et Benefitio respective successorum, censibus, et laudemys ac alys juribus Dominicalibus forsan debitis et non solutis in omnibus et per omnia semper salvis, quam firmam dictis nominibus fecerunt Barcinone penes me Gasparem Grases notarium publicum Barcinone, Infrum die trigesima mensis Aprilis anno a Nativitate Domini millessimo septingentessimo, trigessimo secundo, presentibus pro testigus Carolo Sanpera, et Pedro Codina ambobus juvenibus auri et argenti fabris Barcinone degentibus.
De praedicta dominis ratione firma, fidem facio egto idem Gaspar Grases notario publicus Barcinone infrus, haec et alia propria scribens manu.