Die mensis 6 July 1734.
En nom de Deu sia, amen. Jo Joan Girona argenter, ciutadá de Barcelona fill de Francisco Girona pagés de la Parroquia de Sant Cebriá de Tiana, Bisbat de Barcelona, y de Maria Gracia conjuges difunts. Essent ab salut corporal y ab mon bo enteniment, sa, y orden mon ultim testament en y ab lo qual elegesch en marmessors Francisca Girona y Rigalt muller mia, lo Rnt. Dr. Francisco Riu Pbre. Rector de la Parroquial Iglesia de Sant Ferliu de Alella, Bisbat de Barcelona, Joseph Domenech, Joseph Rams, y Joseph Salvat argenters, ciutadans de Barcelona, als quals, y a la major part de ells dina ple poder.
Primerament.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en lo claustro de la Seu de Barcelona en terra ferma. La qual vull me sia feta de la mare de Deu, gastant per ella de mos bens lo que será menester.
Item: Vull y man que encontinent mon obit seguit o lo mes prest sia possible, per salut, y repos de la mia anima, me sian fetas dir, y celebrar quatre centas missas de charitat sis sous quiscuna, ço es sinquanta en dita Seu de Barcelona; sinquanta en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar; sinquanta en la Iglesia del Oratori de Sant Feliph Neri de la present ciutat; sinquanta en la Parroquial Iglesia de Alella en cas es a saber, que se trobe viu dit Dr. Francisco Riu, y se trobe Rector de dita Parroquial Iglesia, y no altrament; sinquanta en la parroquial Iglesia de Tiana; y las restants en las Iglesias, que apareixerá a dits marmessors meus.
Item: Deix, y llego a Monica y Francisca Girona donsellas, fillas mias, y a las demes fillas, que lo dia de mon obit tindré, y deixaré en satisfacció, y paga de llur llegitima paternas, y altres qualsevols drets, que en mos bens tenir, y pretendrer pugan tres centas doblas, a rahó sinch lliuras dotse sous barcelonesos, la dobla y dos bahuls novials ab sas robas, y vestits acostumats, a quiscuna de ellas per llur collocació en matrimoni, carnal o espiritual, ab tal emperó pacte, y condició, que si alguna de ditas fillas mias morirá sens fills un, o molts llegitims y naturals, y de llegitim, y carnal matrimoni procreats en tal cas puga testar, y a sas liberas voluntats fer de cent sinquanta doblas tantsolament, y lo restant de dit llegat torne y pervinga al hereu meu avall escrit.
Item: Deix y llego als fills mascles llegitims, y naturals y de llegitim y carnal matrimoni procreats, que lo dia de mon obit jo hauré y deixaré nats o posthumos per los mateixos respectes tinch dit de dita mas fillas doscentas doblas a quiscu de ells a sas liberas voluntats, las quals vull los sian donadas, y pagadas quant pendran estat.
Item: Deix, y llego a Joan Gorchs mon nebot jove argenter, que de present está en ma casa per bona voluntat lo aporto sinch centas sexanta lliuras barcelonesas. Las quals vull li sian donadas quant pendrá estat. Y a mes vull que quant tinga los requisito necessari a gastos del hereu meu avall escrit li sia pagat tot lo –te lo possarse mestre argenter de la present ciutat, y que ant quant estará en ma casa com a fadrí, de mos bens sia calsat, y vestit, y mantigut sa, y malalt en tots aliments a la vida humana necessaris, be y decentment.
Item: Deix, y llego a Theresa Gorchs donsella neboda mia que de present está en ma casa tres centas lliuras barcelonesas, y dos caixas novials ab sas robas, y vestits, les quals vull li sian donadas en temps, y per sa collocació en matrimoni carnal, o espiritual.
Item: Deix y llego a totas las nebodas mias fillas de Francisco Girona mestre de casas ciutadá de Barcelona mon germá, y de las tres germanas mias que lo dia de mon obit se trobaran donsellas, sinquanta lliuras barcelonesas, a quiscuna de ellas. Las quals vull los sian donadas en temps y per ça collocació en matrimoni carnal, o espiritual, y no altrament.
Item: Deix y llego al Hospital General de Santa Creu de la present ciudad doscentas vint y sinch lliuras; al Hospital de Nostra Señora de Misericordia cent lliuras; al Hospital de Sant Llatser sinquanta lliuras; y al Hospital dels Orfres sinquanta lliuras, y tot per una vegada tantsolament per subvenció dels pobres malalts de dits Hospitals.
Item: Deix, y llego a dita Francisca Girona y Rigalt muller mia Señora majora, poderosa y usufructuaria de tota la mia universal heretat y bens durant sa vida natural vivint viuda, y mon nom servant. Lo qual usdefruit vull no sols comprenga aliments, sino també tot lo ple, e integro us de fruit, del qual puga fer a sas liberas voluntats, per rahó del qual no vull sia obligada en prestar caució alguna; ans be de qualsevol caucio, que de dret fos obligada a prestar la absolch. Vull emperó que de dit usdefruit sia obligada en pagar los mals, y carrechs de ma heretat, y sustentar a tots los fills, y fillas a ella, y a mi comunas necessaris fins que pendran estat. Tots los altres emperó bens meus deix, y atoch a Miquel Girona y Rigalt fill meu, instituint aquell a mi hereu unicersal si lo dia de mon obit viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Miquel fill meu lo dia de mon obit no viurá, o viurá y a mi hereu no será, perque no voldrá o no porá, o hereu meu será, y morirá en pupilar edat, o apres quant que quant sens fimms, un o molts llegtiims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algu dels quals no percindrá a edat perfeta de poder fer testament. En dits casos, y quiscu de aquells a dit Miquel fill meu substituesch, y a mi hereus universals fas, e instituesch a tots los demes fills mascles que lo dia de mon obit tindré, y deixaré no tots junts, sino un apres altre de grau en grau, servat entre ells orde de primogenitura ab los mateixos pactes, vincles, y condicions, que de dit Miquel fill meu hereu en primer lloch instituit tinch dit, y disposat. Si emperó altres fills mascles lo dia de mon obit no tindré, ni deixaré, o los tindré y deixaré, emperó tots moriran en la firma tinch de dit fill meu hereu en primer lloch instituit. En dits casos, y quiscun de aquells y al ultim de ells axi morint eubstituesch, a mi hereva universal fas e instituesch dita Monica filla mia, su les hores viurá, y a mi hereva esser voldrá. Emperó si dita Monica filla mia les hores no viurá, o viurá mes a mi hereva no será perque no voldrá o no porá, o hereva mia será, es morirá quant que quant en la forma tinch dita de dit Miquel fill meu hereu en primer llich instituit. En dits casos, y quiscu de aquells a dita Monica filla mia substituesch, y a mi hereva universal fas, e instituesch a dita Francisca altre filla mia si les hores viurá, y a mi hereva esser voldrá. Emperó si dita Francisca filla mia les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereva no será, perque no voldrá o no porá, o hereva mia será, mes morirá en popular edat, o apres quant que quant en a forma tinch dita de dit Miquel fill meu hereu en primer lloch instituit, en dits casos, y quiscu de aquells a dita Francisca filla mia substituesch, y a mi hereva universals instituesch las altras fillas mias, que lo dia de mon obit tindré, y deixaré, no totas juntas, sino una apres altre de grau en graum servat entre ellas orde de primogenitura ab los mateixos pactes, vincles, y condicions, que de dit Miquel fill meu hereu en primer lloch instituit tinch dit, y disposat. Si emperó altras fillas lo dia de mon obit no tindré, ni deixaré, o las tindré, y deixaré, emperó totas moriran en la forma tinch dita de dit Miquel fill meu hereu en primer lloch instituit. En dits casos, y quiscu de aquells a ditas fillas mias, y a la ultima de ellas axi morint substituesch, y a mi hereu unuversal e instituesch dit Joan Gorchs nebot meu si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si empero dit Joan Gorchs nebot meu les hores no viurám mes a mi hereu no será perque no voldrá, o viurá, mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no porá, o hereu meu será mes morirá quant que quant sens fills un o molts legitims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals, algu dels quals no pervindrá a edat perfeta de poder fer testament. En dits casos, y quiscu de aquells a dit Joan Gorchs nebot meu substituesch y a mi hereva universal fas, e instituesch a dita Theresa Gorchs germana sua, y neboda mia si les hores viurá, y a mi hereva esser voldrá. Emperó si dita Theresa Gorchs neboda mia les hores no viurá o viurá mes a mi hereva nos erá perque no voldrá o no porá, o hereva mia será mes morirá quant qua quant sens fills un o molts llegitims, y naturals y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algu dels quals no pervindrá a edat perfeta de poder fer testament. En dits casos, yq uscy de aquells a dita Theresa Gorchs neboda mia substituesch, y a mi hereus universala fas e instituesch als demes nebots y nebodas meus per iguals parts, y porcions entre ells, y a sas voluntats libeament fahedora.
E declarant ma voluntat disposo, y odreno que en cas algun de dits fills y fillas, nebots y nebodas meus premoris deixant fills llegitims, y naturals, y de llegitim, y carnal matrimoni procreats, en tal cas los fills del tal premort o premorta succehescan en mos bens y lloch de llur pare o mare en lo modo y forla que a lliur pare, y mare haurán succehit, sens voler, com no vill, que esta clausula infruesca vocació fideicomis algun a facor de mos nets, o fills de mos nebots, o nebodas, encaraque per alguna conjecturas o per altra qualsevol rahó ho hage lley, o drets que ho disposian. Puix ma intenció sols es prevenir, que los que seraan hereus o successors de mos fills o fillas nebots, o nebodas premorts o premortas, no queden exclosos o privats de la successió de mos bens per causa de la premoriencia desos pares o mares.
Y mes avant declarant ma voluntat disposo y ordeno que en continent de seguida ma mort o lo mes prest sia possible, per dita muller mia y dit mon hereu ab concirencia dels tudirs y curadors per mi avall nomenadors sia fet un exacto balans dels efectes de la botiga de argenter, y de tot lo negoci de dita botiga, a fi de liquidar la meitat del valor de dits efectes, que en ella me perteny. Com la restant meitat sia, y pertanga a dita muller mia. Y en cas dits tudors, y curadors o alguns de ells, les hores sian morts ab concurrencia de quatre personas expertas, y peritas del art de argenter las dos nomenadaoras per dita muller mia, y las altres per dit mon herey, per ser esta ma voluntat, y per fi que tinch en que quedian ben declarats y manifestats los efectes que a mon hereu en dita botiga pertanyeran..
Asigno en tudors, y en son cas, lloch, y temps curadors de las personas, y bens de dits fills, y fillas meus als dits Joseph Domenech, Joseph Rams, y Joseph Salvat marmessors meus. Los quals las personas, y bens de dits fills y fillas meus rejescan, governen, y administren, y aquells en bonas practicas, y costums instruescan, com jo de ells plenament confio, donantlos per est efecte tant llarch, y bastant poder, qual, y quant a semblants tudors, y curadors testamentaris de dret o altrament se pot y deu donar, y astribuhir etiam ab libre, y general administació.
Revocant. E aquesta fet fonch.
Testimonis cridats, y per boca propria de dit testador pregats son Joseph Simón y Sebastiá Prats escrivents, en Barcelona habitants..
Testament de Joan Girona argenter, Nº 135, revocat ab lo testament en poder de Sebastiá Prats notari a 10 Juny 1744.
En presencia de Miquel Cabrer notari.