Die Dominico X mensis Septembris anno a Nativitate Domini MDCCXXXXI.
Nos Joannes Girona auri, et argenti faber civis Barchinonae et Francisca Girona et Rigalt conjuges. Ad tempus scilicet quinque annorum, et quinque fuctuum colectionum, videlicet, trium coactorum, et duorum voluntaiorum aparium unicuique, qui currere inteperunt die seu festo Sancti Joannis mensis Juny proxime praeteriti, et finient ed demmet dit anni venturi millessimo septingentessimi quadragessimi sexti. Gratis et ex nostra certa scientia locamus sive arrendamus vbis Petro Canals agrae parrochiae Beatae Mariae de Bitulona Diaeg. Barchinonae praesenti, et inferius acceptatat, et vestris per dictum tempus. Domum et haereditatem quam ego dicta Francisca Girona et Rigalt habeo et possideo in Parrochiae Sancti Adriani de Besos, et termino de Bitulona, vulgariter dictam “La Casa Petita”, quae antea fuit D. Mathia Cresppo una cum petys terra de pertinentys ejusdem haereditatis, quae consistunt ub seqyebtibus.
Primo. Tota aquella pessa de terra de regadiu aglevada ad dicta casa dita “Plona”, de tinguda nou mujadas de terra poch mes, o menos, la major part salsareda.
Item: En atre pessa de terra de secar dit “Lo Camp dels Abres”, de tinguda de tres mujadas poch mes o menos.
Item: En totas aquellas fexas de la montanya, que son de pertinencias de dita casa, y aglevadas ab las vinyas que avall se designaran.
Item: En aquellas vinya dita “La Vinya Llarga” de dos mujadas poch mes o menos que antes era de la casa gran que dita Señora posseheix.
Item: En altre pessa de terra de vinya plantada de tinguda una mujada, y mitja de terra, poch mes o menos dita “La Vinya del Agram”.
Item: En altrea pessa de terra de vinya plantada dit “Lo Mayolet”, de tinguda una mujada poch mes o menos.
Item: En altre pessa de terra de vinya plantada, dita “La Vinya del Toró”, de tinguda de dos mujadas poch mes o menos, de pertinencias de la dica casa gran.
Hoc itaque logerium sive arrendamentum facimus vobs et vestris de presentis sicut melius intelligi potest, cum pactis et conditionibus infris et sequentibus.
Primo: Que dit Canals hage de fer cada any deu clots de arbres, en los paratges ahont dits conjuges Girona li assenyalaran, y plantar allí los plansons que li entregaran.
Item: Que tot lo vi procehirá de las vinyas de dita heretat, se hage de partir a mitjas y fese en lo seller de la casa gran, podentsen aportar dit Canals sempre que vulla la meitat que lo tocará per sa part del ques fará, en sa casa o allí ahont vulla.
Item: Que dit Canals dega pagar cadaun any a dits conjuges Girona lo delme de tot lo vi se cullirá en las vinyas de dita heretat, a us de costum del terme ahont son situadas ditas vinyas.
Item: Que dit Canals a mes del preu avall escrit, hage de aportar cada un any a dits conjuges Girona durant lo present arrendament, sinch cents garbons, dos parells de gallinas, ço es un per nadal, altre per Pascua de resurecció, y dos parells de pollastres, lo die de sant Joan de Juny.
Item: Que dit Canals dega a sas costas treballar las ditas vinyas compresas ab lo present lloguer cavantlas, a burdó lo mes gros se puga, magentantlas, espusgantlas, escanyotantlas, y resseguintlas per arrencar las calsidas y limpliar agram, y canyota, y poderlas en sos respective temps, tenir las sasas netas y limpias, y ben posadas que pugan desguassar las ayguas sens inferir dany, ni perjudicialas mateixas vinyas y fer en ellas tots los culgats que sian necessaris y si pugan ger, prevenintse que en lo temps de escanyotar dit Canals deurá fer la vida als treballadors, y dits conjuges Girona pagarlos los jurnals que hi emplearan a tahó tres sous y sis diners cada un, y per rahó dels culgats a rahó de un duner y malla percada un cap que fará dit Canals, tenint est obligació de anar a buscar los ferms per dits culgats allá ahont dits conjuges los tindran, com no sia dins lo casco de Barcelona, en cas dits conjuges vullan sen hi possian deventli pagar dits conjuges Girona la meitat dels ports de dit fems. Als quals culgats se deurá dar tot lo fondo y ample que pugan suportar, podentse valer dits conjuges Girona de un, dos, o mes pagesos practichs, sempre que vullan, per regonexer ditas vnyas si están en res deterioradas de la forma, manera, y estat en que de present se trovan en lo temps de la firma del present acte de lloguer, y si fos que las trobassen deterioradas deurá encontinent dit Canals refer a dits conjuges Girona, tots los danys los haurá ocasionats per rahó de mal conreu, y será facultatiu a estos lo traurel a dit Canals de la casa y present conveni, y recindir lo present acte com si fet no fos estat, tenint la mateixa facultat dits conjuges Girona sempre que poguésen fer constar no haberse posats en ditas vinyas los fems que entregaran per dits colgats, o per millorar las ditas vinyas en cas vullan se vallejian, per qua lacte poran valerse de la visura de dits experts sempre, quals aparega, y per averiguar si son podedeas, segons us y costum de bon pagés.
Item: Que sua facultatiu a dits conjuges y als de sa familia pendrer per son asto qualsevol cosa de verduras, y fruyts de dita heretat.
Item: Que dit Canals hage de conresar las parras del camp dels arbres, y espurgar los arbres, y a las parras que se plantaran alrededor de dits arbres per lo espay de tres o quatre palms, cavarlas dos, o tres vegadas lo any.
Item: Es pactat que dit Canals dega pagar enterament la real imposició del catastro corresponent a totas las terras de regadiu, secar, y vinyas compresas ab lo present arrendament, y las demes imposicions de talls y taxas del poble y de Rey, com es palla, farratha y altrea cosas, y dits conjuges Girona de tot lo que pagará dit Canals sols deuran bonificarli la meitat del que pagará de catastro, per rahó de las vinyas tantsolament, y que er rahó del aument imposat per lo Rey en lo corrent any 1741, deurán dits conjuges Girona arreblarse al que se practicará comunment per los possessors de terras arrendadas en dita Parrocia de Sant Adriá y termes circumvehins a ell.
Et sic cum dictis pactis et conditionibus et non sine eisconvenimus et promittimus vobis dicto tempore durante non ejicere vos a praedictis ratione majoris, minoris, nec consimilis logery, seu mercedis infrae, nec alua quacumque ratione seu, causa. Merces seu logerium per totum dictu, tepus et quadrigentum triginta septem librae et decem solidi Barcinonae ad rationem octuaginta nuatim binis de qualibus solutionibus, pro medietates scilicet die seu festo Beatae Mariae mensis Augusti, et pro altera mediatate die sui festo Natalis, Domini incipientis que promom nobis facere solutionem die seu festa Beatae Mariae mensis Augusti anni próximo venturi millessimo septingentessimi quadragessimo secundo, secundo vero die seu festa Natalis Domini tronc immediate sequenti, et sic deis de annuatim in dictis duobus anni terminis dicto arrendamento durantnt. Et ideo renuntiando. Fiat ut in praecedenti, mutato nomine, arrendarum y de verbo ad verbum us que in finem.
Testes sunt Silvester Biltró agrae, territory Barcinonae et Michael Iglasias agrae parrochiae Santae Eulaliae de Provinciana, alias del Hospitalet Diaeg. Barcinonae.
Michaelis Cabrer notarium.