En nom del Señor. Amen. Las parts avall escritas. De son grat confessan, y regoneixen la una a la altra que per rahó de las pretencions, y cosas avall escritas se ha fet y firmat la concordia seguent.
Per quant ab acte rebut en poder de Anton Navarro notari publich de Barcelona als divuit de Juny mil setcents tres. Los Nobles Señors D. Francisco Marí y Genovés y Da. Maria Gracia de Marí y Vilana conjuges veneren y originalment crearen a favor del Magnifich Rafel Llampillas Dr. en drets difunt en Barcelona domiciliat un censal de preu dos mil lliuras, y pensió cent lliuras per las causas, y rahons en dit acte de creaciò explicadas, en lo qual acte dits nobles Señros de Marí y Vilana donaren en fiansas per la seguretat del mencionat censal a D. Francisco y D. Anton Vilana y Vilamala germans, a Joan Pau Pol, y Miquel Rigalt argenters, Pau Alsina sastre, y Joan Altabó fuster, ab obligació insolidum de tots sos bens, y ab totas las clausulas, y renuncias de estil en semblants actes. Y com per part del dit Dr. Rafel Llampillas, eo de son hereu y llegitim successor en poder de Joseph Vila notari collegiat se hagues exposat reclam contra la persona, y bens de dit Miquel Rigalt en forsa del qual dit Miquel Rigalt ingué de patar al Dr. Rafel Llampillas nebot, y hereu de aquell Dr. Rafel Llampillas dalt mencionat tant per pensions vensudas com per altres gastos, differents quantitats ques e justificarebn en la causa que dit Miquel Rigalt en sinch Juliol mil setcents divuit introduhí contra D. Francisco Marí y Genovés pera oblitarlo a refer tots los dañs que havia patit per rahó del mencionat censal, y en effecte ab real sentencia, que fou proferida sobre dita causa al primer de Febrer mil setcents vint y tres en la sala de D. Joseph de Alós, notari Joseph Sebater, fou condemnat dit D. Francisco Marí y Genoves, en haver de pagar al mencionat Miquel Rigalt setcentas quaranta lliuras, a Joan Pau Pol cent vint lliuras, y dos mil lliuras per las lluició del expresat censal junt ab los gastos y despesas de que fou feta liquidació, y provehit decret de excecció ab provisió de sis de Octubre mil setcents vint y tres, en la qual foren liquidadas trescentas lliuras mes, a favor de Miquel Rigalt, aixis que foren liquidadas. En debit del mencionat D. Francisco Marí y Genoves tres mil doscentas diset lliuas un sou de las quals las dos mil lliuras devian aplicarse per la lluició del expressat censal, Pera pagar emperó a Miquel Rigalt las quantitats a ell degudas eo a son favor liquidadas, per la Real Sala ab la sobrechalendada provisió, dit D. Francisco Marí y Genoves ab acte rebut en poder de Anton Cassani notari publich de Barcelona als trenta hu Juliol mil setcents vint y quatre, consigná al dit Miquel Rigalt differents partis de censos que llargament se explican en la citada escriptura, y com en est temps vingué a morir lo dit D. Francisco Martí y Genoves, D. Francisco de Marí y Vilaras, Bonet son fill successor se aposá a la dita consigna pretenent que sería nulla aquella, y que ell no estaria obligat a la prestació del referit censal de dos mil lliuras per quant los bens que li havian succehit llegitimament hypothecats ab dit censal ni ab altra emperó per lo que en quinse Janer mil setcents vint y sis dit D. Francisco Vilana y Bonet introduhí causa en la Real Audiencia, contra differents personas en la cual fos reconvingut lo dit Miquel Rigalt que alegant a son favor los credits o bens liberos, que podria tenir D. Francisco Martí y Genoves pretenia sustentar la alienació que est havia fet del preferit censal de dos mil lliuras, y assegurar lo reparo dels dañs que havia sufert per causa de ell. Y coneixent tant D. Francisco Marí Vilana y Bonet com lo mateix Miquel Rigalt, que de empeñarse en est litigi podrian seguirse graves perjudicis, y crescuts gastos, convingueren en una concordia que passá ab acte rebut en poder de Gaspar Grasas notari publich als vuit Mars mil setcents vint y vuit en la qual fou acordat que dit D. Francisco Marí Vilana y Bonet, remenciaria eo cediria com en effecte cedí y renunciá a favor de Miquel Rigalt, y als seus perpetuament, tot aquell mas anomenat “Lo Mas Esplugas” junt ab sas terras, y pertinencias llargament estipuladas en dita concordia, y aixi mateix la facultat de recobrar totas aquellas de las ditas terras ques trobassen empeñadas o venudas a carta de gracia, en recompensa de la qual cessió lo dit Miquel Rigalt cedí, y relaxá a favor del expressat D. Francisco Marí Vilana y Bonet tots aquells partits de censos que D. Francisco Marí y Genoves li havia consignat en trenta hu de Juliol mil setcents vint y quatre, y son los mateixos que van expressats en la citada concordia de vuit de Mars mil setcents vint y vuit, y aixi mateix fou pactat en dita concordia, que jo dit Miquel Rigalt ni los seus attenent a la cessió feta a son favor del expressat “Mas Esplugas”, y sas pertinencias no poguessen demanar cosa alguna al dit D. Francisco Marí Vilana y Banet per rahó del preu, y pensions del dit censal de preu dos mil lliuras llargament expressat. Y com lo dit Miquel Rigalt se trovás haver desembolsata crescudas cantitats per pensions del dit censal de dos mil lliuras y que anava pagant annualment al Dr. Rafel Llampillas, lo qual volia exegirlas unicament del expressat Miquel Rigalt, aquest havia instat reclam contra lo Noble D. Francisco Vilana y Vilamala perque lo indemnisás en aquella porció que lo corresponia com a altre dels fidejussors que era del expressat censal de dos mil lliuras, ab acte rebut en poder de Joseph Brosa notari publich real colegiat de Barcelona als sis de Octubre mil setcents vint y set, fou contingut y concordat entre parts de Miquel Rigalt y lo Noble D. Francisco Vilana y Vilamala, que dit de Vilana pagaria quiscun any als divuit de Juny sinquanta lliuras per la meytat de la pensió de dit censal comensant la primera paga als divuit de Juny mil setcents vint y vuit. Y respecte de las quantitats que havia antecedentment pagat lo dit Miquel Rigalt que importava mil cent setanta nou lliuras nou sous prometé dit Vilana que dins lo termini de dos añs contadors desde sis Octubre mil setcents vint y set en que se firmá la expressada concordia que pagaria a dit Rigalt sembnats vuitanta nou lliuras catorse sous y sis diners que son la meytat de mil cent setanta nou lliuras nou sous que dit Rigalt tenia de semblant, lo que fou estipulat ab totas las renuncias, y clausulas de estil. Y com segons lo estipulat en la citada concodia de sis Otubre mil setcents vint y set, se prefereixia que tots los carrechs del expressat censal de dos mil lliuras havian de esser suportats per meytat entre lo dit Señor de Vilana y Miquel Rigalt, assí no obstant havertse effectuat recisió de aquell dit D. Joan Girona, y Francisca Girona y Rigalt, com a hereva de Miquel Rigalt vuytcentas lliuras, y com despues de effectuada la lluició del mencionat censal se pretengués per par de Joan y Francisca Girona y Rigalt cobrar de D. Francisco Vilana las quantitats compressas en la referida concordia de sis Octubre mil setcents vint y set, que me constava haver pagat, y señaladament las pensios, y prorratas vensudas a rahó de sinquanta lliuras lo any. Se replicava per part de D. Francisco Vilana que ab lo valor del “Mas Esplugas” que D. Francisco Marí Vilana y Bonet havia cedit a Miquel Rigalt no solament quedava aquest bastantament recompensat dels danys patits per rahó dels mencionat censal sino que encara sobrava pera refer a D. Francisco de Vilana las mil y doscentas lliuras que havia pagat per la lluició del mencionat. A lo que se responia per part dels cojuges Girona, que si be er veritat possehjian lo “Mas Esplugas”, Que per D. Francisco Marí era estat necessari que lo dit Miquel Rigalt per estar en possesió de ell patás per pensions de censos re—sadas y lluismes deguts al Prior y Convent de Sant Agustí, cent y setse lliuras als obtentors de la Capellania dels Sants Inocents, vint y sinch lliuras, a Felici Llopart per sos credits, y milloras mil setcentas tretse lliuras tretse sous de manera que estas partidas satisfetas junt ab moltas altras que se haurian fet constar en son cas y lloch que dava lo dit “Mas Esplugas” pagat a molt major preu del que valia intrinsecament aixis que no sobrava en ell, de que ni ab que poder lluir lo expressat censal de dos mil lliuras, y si be que lo dit “Mas Esplugas”, figurava esser de mahor valor en lo temps que se debatía aquest prunt, de via solament atribuirse a las milloras de obras, plantadas de arbres y de viñas que en dit mas se habían fet com en lo temps del referit Rigalt com en lo dels conjuges Girona, y a las añadiduras de differents pessas de terra que se habían unit ab lo dit mas, y que en tant era evident que lo que hacia pagat Miquel Rigalt per entrar en possessió del expresat “Mas Esplugas” superava son just valor, que lo mateix D. Francisco Marí tocat de aquest coneixement de sa espontanea voluntat cedí a favor del mateix Rigalt als divuit Mars mil setcents vint y nou in cens de pensió tres lliuras ab señoria mitjana que rebia tots añs de Joan Mallol pages de Sans per una pessa de terra en forma de creu que aquest possehia, y per major justificació allegavan dits conjuges Girona que sempre y quant sels reintegras per enter totas las quantitats que habían pagat tant per enter en possessió del dit mas com per lo millorlo, y enbellirlo, estarían promptas pera ferne la restitució. Lo que doná lloch a novas replicas per part de D. Francisco Vilana y Coneixent aquest com també los conjuges Girona que aquesta controversia pararía en un litigi, per evitar aquest dany, confingueren los dits D. Francisco Vilana y Vilamala de una part, y Joan y Francisca Girona y Rigalt de altre, en una concordia que passá en poder de Jacintho Cortes notari publich de Barcelona als vint y dos Juliol mil setcents trenta set, en lo qual fou convingut y estipulat, que lo Noble D. Francisco Vilana y Vilamala, pagaría als conjuges Girona dins lo termini de quatre añs quatrcentas lliuras en satisfacció de qualsevols quantitats, que dits Girona poguessen pretendrer en virtut de la concordia de sis de Octubre mil setcents vint y set. Y en altre capitol dits conjuges Girona declararen que son anomo, y voluntat era lo mateix que fou de Miquel Rigalt, ço es lo possehir las terras del “Mas Esplugas”, y demes a ell unidas tant en lo temps que D. Francisco Marí Vilana y Bonet feu la cessió de dit mas y terras com despres de dita cessió per sos credits y no per altre causa ni titol, aixi que si dit D. Francisco Marí o los seus volguessen recuperarlo dit mas y terras o altre persona per ells, prometeren dits Girona ferlosne la cessió de totas ellas, no poden temperó esser iobligats a ferla sino tantsolament de dit mas, y totas las terras que a ell se trobassen unidas en lo cas de la recuperació pagan temperó a dits Girona tots sos cretis, aixis los que resultan de las escripturas com de altras milloras de plantadas otras, junt ab altres pactes lalrgament explicats en la expresada concordia de vint y dos Juliol mil setcens trenta set. Y com lo dit D. Francisco Vilana y Vilamala hagues mort antes de efectuar lo pagament de las expressadas quatrecentas lliuras a que se havia obligat ab la citada concordia de mil setcents trenta set. De manera que ab tota la solicitut aplicada per part de dits Gironas sols habían pogut lograr lo pago de sinquanta lliuras tantsolament quedant pera satisfer las trescentas sinquanta lliuras acudiren dits Girona y Rigalt a D. Francisco Marí Vilana y Bonet per que com a hereu universal que es dels bens de D. Francisco Vilana, y de Vilamala, pagás ditas trescentas sinquanta lliuras a lo que se respongué per part del dit D. Francesch Marí que ell no entenia haver de satisfer cosa alguna per rahó del mencionat censal de preu dos mil lliuras desde que Miquel Rigalt en lo primer capitol de la concordia ques firmá en vuit de Mars mil setcents vint y vuit en recompensa de la cessió a ell feta del “Mas Esplugas”, y sas aderencias renunciá a qualsevol pretenció que pogues tenir contra lo dit D. Francisco Marí tant per las pensions com per rahó del preu del mencionat censal, y com las ditas trescentas sinquanta lliuras a ell demanadas, era evident esser effectes del dit censal per ço no podrían esserli demanadas per dits Girona, ni dit de Marí podía esser compellit a satisferlas, encaraque dita demanda de trescentas sinquanta lliuras se li fes com de hereu que era de la universal heretat, y bens del difunt D. Francisco Vilana y Vilamala pues de qualsevol manera que fos entenia que la cessió del “Mas Esplugas” feta a favor de dits Girona, y Rigalt bastant sufficientment pera indemnisarlos tots los dañs, que habían patit per causa del dit censal de preu dos mil lliuras y que la concordia feta entre Miquel Rigalt y D. Francisco Vilana y Vilamala als sis de Octubre mil setcents vint y set era gravosa al dit D. Francisco Vilana per las rahons ditas, y moltas altras que podía allegar, a lo que se replicava per part de dits conjuges Girona, que si be era veritat, que Miquel Rigalt havia rebut de D. Francisco Marí Vilarra y Bonet lo “Mas Esplugas” per indemnizarse dels dañs patits ab lo censal de preu dos mil lliuras y que en attenció de esta recepció havia renunciat las accions que podía tenir contra dit Marí per rahó del mencionat censal de dos mil lliuras que no entenia per assó quedar perjudicar del dret que li competía quedar perjudicat del dret que li competía contra dels demes fansas del mencionat censal un dels quals era lo expressat D. Francisco Vilana y Vilamala y com a tal era estat reconvingut per los conjuges Girona Rigalt y que lo reparo de que lo “Mas Esplugas” cedit a dits conjuges, bastava pera indemnisarlos dels dañs patits per rahó del referit censal, la fou soltat a dit D. Francisco Vilana Puig en lo temps de la concordia de mil setcents vint y set (com en ella llargament se expressa) se feu condenar al dit de Vilana de que lo dit “Mas Esplugas” en lo temps que se rebé de dit D. Joan Marí no valia de molt, ni tantsolament aquellas quantitats que era creat necessari satisfer per posarne dit Rigalt en posessionat aquell. Y pera dirlin una prova extra a dit Vilana se li offerí eo prometé la restitució de dit Mas sempre que se volgués recuperar pagant emperó los credits, milloras, y avarias que sobre aquell s ehaguessen fets, tant en lo temps de Miquel Rigalt com en lo temps dels conjuges Girona, y ab certas altras condicions llargament explicadas en la citada concordia de mil setcents trenta set. Lo qual dret de recuperació de dit Mas estipulat o convingut en dita concodria de mil setcents trenta set, ha caygut a favor del expressat D. Francisco Marí Vilana y Bonet en virtut de dita concordia y per conseguent la obligació de haver de satisfer las expresads trescentas sinquanta lliuras, com un carrech especial de la mateixa concordia, y com per part del mencionat D. Francisco Marí Vilana y Bonet hi habues disposició, y materia pera fer novas replicas que no paliarían de solta per part de dits conjuges Girona, y Rigalt, y atenten y considerant que de semblant controversia poden resultarneun litigi, y desigjante una, y altre de las parts contractants evitar los gastos y molestias de aquell, y mantener entre sí una amigable correspondencia han considerat lo medi, y expedient de una composició y convingut la present transacció y concordia. Per lo que entre dit Señor D. Francisco Marí Vilena y Bonet en Barcelona popular, de una part, y dits Señors conjuges Joan Girona argenter y Maria Francisca Girona y Rigalt en los noms de usufructuari y proprietaria de altra, se ha firmat y jurat la dita transacció, y concordia ab los capitols, y pactes seguents.
Primerament: Esta pactat, y convingut entre ditas parts que lo dit Sñeor D. Francisco de Marí Vilana y Bonet en Barcelona popular per lo que avall ab lo prosim subseguent capitol los dits ISeñors conjuges Joan y Maria Francisca Girona y Rigalt, en los noms de usufructuari y proprietaria respective li absoldrán y remetran, y altrament per causa y ocasió de la present transacció, y concordia dega declarar conforme ab tenor del present capitol. De son grat y certa sciencia declara, y expressament manifesta, que son animo y voluntat es que lo sobredit “Mas Esplugas” junt ab totas sas terras, honors, y possessions y demes drets y pertinencias de aquell situat en la Parroquia de Santa Eularia de Provensana en lo lloch dit Torrent Gornal, quedia y se entenga cedit perpetuament a favor de dits conjuges Girona y Rigalt, com a hereus y successors en los bens del difunt Miquel Rigalt y ab los mateixos termes, y baix los mateixos modo y circunstancias ab que fou cedit a favor del mencionat Rigalt ab la concordia firmada en poder de Gaspar Grasas notari publich de Barcelona als vuit de Mars mil setcents vint y vuit, conforme en lo preludi de la present concordia queda llargament narrat, y explicat. Renunciant, com renuncia novament a tot, y qualsevol dret, y acció que pogués tenir, y competirli pera recobrar lo dit “Mas Esplugas”, aixi en son nom propri,m com en lo de hereu de D. Francisco Vilana y de Vilamala, per qualsevol tituo, causa, o rahó, y en particular renuncia al titol y dret que podría donarli, y competirli en virtut de la concordia firmada ab dit Señor D. Francisco Vilana y de Vilamala en poder de Jacintho Cortés notari publich de Barcelona als vint y dos de Juliol mil setcents trenta set. Volent y espresament declaran per nullo, y que sia, y que nulo de ningun efecte ni valor, y com si apposat no fos lo sobredit pacto de retro o possessió, convingut, y espitulat ab las causa concordia firmada als vint y dos de Juliol mil setcents trenta set. Y promet dit Señor D. Francisco Marí que totas las sobreditas cosas tindrán sempre per fermas y agradables, y contra aquellas no fará ni vindrá per ninguna causa o rahó, com y també estará de nula, y las atendrá y cumplirá sens dilació ni escusa alguna, y ab restitució y esmena de tots dañs, gastos y despesas estipuladas segons estil. Per lo que ne obliga a dits Señors conjuges Girona y Rigalt tots los bens y drets mobles e immobles presents y veniders. Renunciant al privilegi militar, y a tot y qualsevol altre dret y lley de son favor. Y aixi ho firma, y jura llargament.
Item: Los dits Señors conjuges Joan y Francisca Girona y Rigalt en los noms de usufructuari y proprietaria respective. Per lo que dit Señor D. Francisco Marí Vilana y Bonet ha declarat, y renunciant a favor de dits Señors conjuges Girona y Rigalt ab lo proxim precedent capitol, y altrament per causa, y ocasió de la present transacció y concordia. De son grat y certa sciencia per si, y los seus successors asolen, difineixen, y remeten novament a dit Señor D. Francisco de Marí Vilana y Bonet y als seus perpetuament tot, y qualsevol dret, acció y pretenció que contra ell tingan y competir, y espectar los poguessen per rahó del sobredit censal de preu dos mil lliuras creat per D. Francisco de Marí y Genoves, ab fianza entre altres de dit Miquel Rigalt a favor del Magnifich Dr. Rafel Llampillas ab acte rebut en poder de Anton Navarro notari als divuit de Juny mil setcents tres llargament explicat en lo preludi de la present concordia, y en particular donan, absolen, diffinexen, y remeten a dit Señor D. Francisco de Marí las sobreditas trescents sinquanta lliuras, que com a hereu del Señor D. Francisco de Vilana y de Vilamala devia satisfer a dits Señors conjuges Girona y Rigalt segons lo convingut, y estipulat en la sobredita concordia firmada en poder de Jacinto Cortes notari als vint y dos de Juliol mil setcents trenta set, y per las causas, y rahons en aquella expressadas. La qual donació, absolució, deffinició, y remissió fan aixis com millor dir, y entendrer se pot, ab totas las cuauslas oportunas, y que en semblants absolucions, y deffinicions se requireixen segon snaturaleza, y tota seguiretat de dit Señor D. Francisco de Marí. Y remeten que en rahó, y motiu de ditas pretencions no demanarán, cosa alguna mes a dit Señor D. Francisco Marí ni als seus imposantse a si y als seus silenci y callament perpetuo, abdicantse de tot dret y acció ab solemne stipulació roborada en virtut del jurament avall escrit, y ab totas las demes clausulas oportunas, y ab totas las demes clausulas oportunas, y de estil en semblants absolucions, y deffinicions, y aixi ho firman, y juran llargament.
Item: Las sobre notadas parts a saber es jo dit Señor D. Francisco de Marí Vilana y Bonet de una y los dits Señors conjuges Joan y Fracisca Girona y Rigalt en los noms de usufructuari y proprietaria respective de altra. Per causa, y ocasió de la present transacció y concordia, y altrament. De son grat y certa sciencia absolen, diffineixen, renuncian y remeten la una part a la altra reciproca, y vicisitudinariament, y a sos successors respective, tots los drets y accions, y pretencions de qualsevol genero, y especie sien que la una part, tinga y puga tenir y competirlo contra la altra per rahó del sobredit censal de preu dos mil lliuras tant en virtut del estipulat, y convingut en las concordias mencinadas, en lo preludi de la present transacció, y conveni, com per altra qualsevol causa, y motiu que dir, y pensar se puga ara, y en lo esdevenidor, aixi que volen las referidas parts contractants, que lo mencionat censal de proprietat dos mil lliuras sie y se entenga de ninguna forsa, y valor, y com si fet no fos, per lo que podría de ell seguirse y ocasionarse alguna demanda liquidació de comptes, o altre cosa que pogués causar algun litigi, o desunió entre las mateixas parts, prometent que per rahó de las ditas pretencions no se demandaran la una part a la altra cosa alguna mes, sino que se cumple lo pactat y estipulat en la present transacció, y concordia ab solemne stipulació, roborada ab lo jurament aixi escrit, y ab totas las demes clausulas oportunas y que se requireixen en semblants absolucions llargament, y am amplissima forma. Y aixi ho firman, y juran.
Y las ditas parts llohant y aprobant la sobredits capitols y totas las cosas en ella contengudas prometen la una part a la altra las sobreditas cosas attendrer y cumplir, y contra aquellas no fer ni venir baix las mateixas obligacións, renunciacións y clausulas en aquells respectivament expressadas a que se ha relacio. En testimoni de las quals cosas firman la present concordia en esta ciutat de Barcelona als vint y quatre días del mes de Juliol del any del Naixament del Señor de mil setcents sinquanta set. Essent presents per testimonis Bonaventura Ferrer, y Jaume Gispert escrivents.
Joan Girona, Per dita Maria Francisca Girona y Rigalt que digué no saber de escriurer, y de son consentiment y voluntat firmo Jaume Gispert altre dels sobredits testimonis.
D. Francisco Marí y Villana Bonet y de Vilamala, En poder de mi Joseph Bonaventura Fontana notari publich de número de Barcelona, que firmo coneixer a dits contrahents, y que dits Señors D. Francisco de Marí, y Joan Girona firmaren de sa ma propria, y per dita Señora Maria Francisca Girona frmá dit Jaume Gispert altre dels sobre dits testimonis.