En nom de Nostre Señor. Amen. Las parts avall escritas. De grat confessam, regoneixem la una part a la altre, que per rahó de las pretencions avall mencionadas, se ha fet y firmat la concodria seguent.
Per quant D. Ignasi de Aglasell ab acte rebut en poder del difunt Bonaventura Galí notari publich de número de Barcelona als setse del mes de Noembre del any mil setcents sinquanta quatre. Obtingué dels regidors de la Parroquia de Santa maria de Badalona, Bisbat de Barcelona un restabliment, ab lo qua se li concedí la facultat de valerse de las ayguas, que fluixen, y naixen en lo alveo del Riu Basos pera regar totas las terras de que ja tenia facultat de regar mediant altres restabliment li tenían fets, sitas ditas terras en lo terme de Badalona, y com en virtut de la dita facultat dit Argarell tinguia, construhit desde sas terras fins al dit alveo, de Basos un conducto, o rech, el qual constinuava dins al referit alvea, per part de la salsareda dels conjuges Joan Girona y Francisca Girona y Rigalt, lo qual vuy passa per dins de la salsareda nova, que est any han feta plantar dits conjuges Girona en lo referit alveo de Basos, y vehent dit Anglarill, que havia de quedar privat de fer entrar la aigua, que acostumava recullir dins dit rech, y aixis de poder regar sas terras a causa de la nova estacada, y esparons, que fey fer, o plantar dits conjuges Girona, a fi de fersar sa heretat de las avingudas del riu, fortarlo motiu per acudir, com als vuyt del mes de Abril del present any mil setcents sinquanta set, acudí en lo tribunal de la intendencia per medi de son procurador Anton Llobet, intentant lo pocessiori, en que se trobava ja de antes en virtut de dit titol de tenir lo referit conductoo rech, y pendrer las aiguas, que marxen, y corren per lo dit alveo, nnciant la nova obra com a trbbativa de dita pocessió, y en efecte ab provisi´de incontinent feta dit dir vuyt de Abril als nou del referit mes, baix la pena de dos centas lliuras fou manat als dits conjuges Girona, que parassen la dita obra esto lo proces de dita causa de número quatre cents vuytanta nou. Com al Señor D. Pedro de Avila. No obstant, que en consequencia de dita provisió, y successius mandatos, que se despatcharen contra dits conjuges Girona, estos suspengueren la dita obra, pero faren arresar lo sobre expressat rech en tot lo lloch, que passava dins la dita salsareda nova, y als divuyt del referit mes de Abril introduhiren causa en la mateixa intendencia contra dit Anglasell per medi de Salvador Roquer son procurador alegan lo perjudici que los podía causar lo dit conducto favricat per Anglasell atraent las ayguas del Basos, y al establiment , que dits conjuges Girona tenen del Señor Intendent de catorce Agost de mil setcents sinquanta quatre per travesar per el alveo de Basos las aiguas subterráneas, que desitjavan buscar en son terreno de la heretat, que poseheixen en lo terme de Sant Adriá de Basós, estant en pacificacio, pocesió desde dit temps, de travesarlo per medi de uns--- de arena, que allí tenían construhits, tenint també resta—ment dels dits Regidors de Badalona de vuyt Juliol mil setcents quaranta nou, y de vuyt Desembre mil setcents cinquanta, ab la facultat privativa de ditas aiguas del Riu Basós pera regar sas terras, que posseheixen a la part de Barcelona, y per la noticia de voler dit Anglasell obrir un nou conducto, ab que se privaría tota la dita facultat, que los dits conjuges, y se calisaria Anglasell de la dita aygua que lo podía pendrer, per lo conducto tene fet los Regidors sens perjudici de ningú, demanera, que fos concercat en la sua pocessió, y ab clausula de encontinent fos nunciada la obra, pro—nantse al dit Anglasell no innovar cosa, y als dinou de dit, foren despachadas lletras ab clausula justificativa, que foren intimadas al dit Anglarell, consta en porces número quatre cents noranta hu, també assesior lo Señor de Avila.
En la primera de ditas causas, o proces de número quatrecents vuytanta nou lográ dit Anglasell per medi de incotinent de deu Maig el que dits conjuges Girona no desbaratar un o rublisen dit rech, y seguidament presentá sos capitols de pocessori als catorce de dit mes, si be, que per part de dits conjuges Girona ab provissió de incontinent per los mateixos llegats, lográ als divuyt del mes de Juny prop passat, que fos revocada la dita procisió de deu Maig obtinguda per dit Anglasell, y se estigués del modo se trobava als divuyt de Abril. Y com respecte de la dita altre causa, o proces de número quatrecents noranta hu, comensada per dits conjuges Girona, comparegué als tretse de Maig dit Anglasell, responent a la lletras li foren presentasas per dits conjuges Girona, fundantho per no haver intentat fer obra alguna nova, ni obrir nou conducto en lo dit Riu de Bassós, si mantenerse en lo us, y pocessió per medi de son titol referit en que se trobava, de tenir dit rech dalt expressat per introduhir, y encaminar las aiguas, que flueixen, y naixen en dit Riu ab que regava de antes per medi de dit Rech, que en lo mes de Abril habían roblent dits conjuges Girona, a fi de privar lo expressat, dient aixis mateix dit Anglasell, no aprofitar als dits conjuges Girona la pocessió pacifica, en que expressan estar dendel dia catorce de Agost mil setcents sinquanta quatre, que obtingueren lo referit establiment, que ha estat un dels motius de esta causa, respecte, que a la dita possessió se oposaren los Regidors de Badalona per ser contrari a sos titols, y si be dits conjuges Girona introduhiren causa contra dits Regidors, pretenent la dita possessió, que es lo proces de número trescent quaranta dos, con es al dit Señor de Avila, y foren despatchats cartells als dits Regidors, pero havent tingut noticia lo fiscal de la intendencia de la referida causa per lo interés, que competía en la defensa dels titols de dits Regidors a la instancia ab provisió de sinch de Octubre de dit any mil setcents sinquanta quatre, de ofici fou manat a Francisco Boloix Batlle de ayguas de la sequia de Barcelona, y a Joseph Julí, y Vinyals arquitectos fessen relació del que se los manava, y als setse de dit mes ab provisió de incontinent fou manat baix la pena de doscentas lliuras de dits conjuges Girona dins deu días desfessen los solchs de arena, , que habían fet al Riu basós, per passar las aiguas de las terras, que son la part de Barcelona del Riu Basós, si be als trenta de dits mes, y any suplicaren dits conjuges Girona, als disset de Octubre del seguent any mil setcents sinquanta sinch, fou formiter declarat no tenir lloch la dita suplicació, donant per motiu de assó en la mateixa previsió lo haverhi en aquella de sinch de Octubre, de que se suplicava una clausula justificativa, de manera, que dits Girona quedaren en lo mateix estat, que antes de dits solchs, y valerse de la dita aygua, y demanant dit Anglasell la unos de dit proces, al effecte de proseguir la dita instancia ab moltas rahons, que esperaba esforzar per la substitut de son titol, y poch fundada pretenció de dits conjuges, en dit establiment de catorce Agost mil setcents sinquanta quatre, proppasat igualment dar de nullitat dels restabliments del any mil setcents quaranta nou, y de mil setcents sinquanta. Concedits als dits conjuges Girona per los referits Regidors de Badalona per haver regonegut, que lo titol de aquella concessió als onse de Juliol de mil setcents vint y sinch, en virtut del qual habían passat a fer restabliment als dits Girona, sols comprenian las terras ditas al terme de Badalona, y aixi de ningún valor per haver existit als limits del que se los havia concedit ab lo expressat dia de mil setcents vint y sinch per medi de son procurador instruhí causa contra dit Girona als divuyt Abril de mil setcents sinquanta set, donant per nullo dit restabliment, produit ab los capitols, que presentá lo establiment de mil setcents vint y sinch obtingut per dits Regidors, com consta en lo preludi de número quatrecents noranta.
A tot lo que se oferí respondrer per part de dits consentints Girona, que la facultat dels Regidors de Badalona concedida a estos per lo Illustre Señor Intendent en onse de Juliol de mil setcents vint y sinch no era tant limitada, que no pogués extendrerse fins a concedir aigua a benefici de algunas terras situadas fora del terme de Badalona, perque encaraque en algún de dits establiments de mil setcents vint y sinch parlant de las ayguas establertas diu “Para el fin de regar las tierras, que pudieran ser regarse de las citadas aguas es a saber las tierras sitas en el termino de Badalona proprias de común, y de particular habitantes, y tierra tenientes de dicho lugar y termino”, en altre lloch del citat establiment diu, parlant de las mateixas aiguas “Que las puedan restablecer en la conformidad va dicho, y en otra forma en su lugar, y caso enagerarlas”. Lo que pot entendrerse molt be a favor de dit consortes Girona majorment, quant estos per lo transit de ditas ayguas han prestqat, y prestan totas las servitits necesarias en son propri terreno, sens que lo comú de Badalona los hage recompensat los danys, que han patit, y pateixen continiament ab altre cosa, que ab los restabliments, que parlan expressament de terras situadas en la Parroquia de Sant Adriá de Basós, se trovan firmats per rahó de Señoria, y consequentment aprobats per Sa Magestat, lo que en tot cas podría qualificarlos de validos en suposició, que la limitació del citat establiment de mil setcents vint y sinch se hague de entendrer de la manera, que preten dit D. Ignasi de Anglasell, y quant tot assó no fos bastant pera asegurar lo regadiu de las terras, que dits consortes tenen en la Parroquia de Sant Adriá, ho sería la possessió, que dits consotres tene de regar milt mes antigua, que lo referit establiment de mil setcents vint y sinch, conforme se hauría justificat en son cas, y lloch.
Y com respecte del establiment de atorse de Agost mil setcents sinquanta quatre dalt dit se concedeix a dits consortes facultat pera travesar lo alveo de Basós ab las ayguas proprias, que naixen en son terreno, madiant uns solchs de arena,l que en dit alveo han tingut construhit sempre que los ha convingut en virtut dels restabliments dalt expressats de mil setcents quaranta nou, y mil setcents sinquanta, pretengues lo mencionat D. Ignasi de Anglasell, que los tals solchs de arena perjudicaban lo seu restabliment de mil setcents sinquanta quatre, en quant orobatnse siperiors al conducto, que dit Anglasell tenia fet, al pas, que los tals solchs recullian las aiguas de las fontetas que neixen en terreno de dit Girona a la part de Badalona respecte del Riu Basós, recullian també las que flueixen per dit Riu, lo que menos en los días de dilluns y dimats com está estipulat en los restabliments expressats de mil setcents quaranta nou, y mil setcents sinquanta, y no es licit a dit Girona, sino en lo cas, que ditas aiguas, que flueixen per lo dit alveo de Basos se haguesen de perdrer, y en consequencia volgués dit D. Ignasi de Anglarell que fora dels expressats días de dillums, y dimarts, dits consortes perta conduhir a la part de Barcelona las aiguas que tenen a la part de Badalona respecte del referit Riu de Basós, se valguessen de Canals, o de conductos subterranis, de manera, que no impedís lo curs de las aiguas, que son del mateix riu, y naixen en ell, se replicava per part de dits consortes Girona, que la fabrica de conductos subterráneos sota lo alveo de Basos era impracticable, y no en menos lo us de las Canals per quant estarían exposadas a las avingudas del riu, y a molts altres accidents, y que se remediava a tots inconvenients, introduhint la aigua, que Anglasell te facultat de recullir per lo conducto, que lo co—de Badalona te construhit de molts anys a esta part en terreno de dits consotres Girona, pues essent aquest molt superior al lloch ahont han existit los solchs de arena, que rserveixen per dits Girona, podía dit Anglasell utilizarse de tota la aigua de basos, antes, que arribas als dits solchs, finalment com lo dit D. Ignasi tingués dificultat en introduhir la aigua per lo expressat conducto antich, fundantla primerament en la oposición, que tindeia per part del comú de Badalona, o de algún particular, com y també en que la aigua se reculliria per aquell, tal vegada no seria tan abundant, con la que podría introduhir per lo conducto, que tenia fet lo que no faltaría de resposta per part de dits consortes Girona, com que la abundancia major de aiguas, que Anglasell reculliria per lo dit conducto, sria efecte de trovarse en aquell indret mescladas las aiguas de Basos, junt ab las ditas fontetas, que son proprias de dits consortes Girona, y que no es licit a dit Anglasell perjudicar a dits consortes, en la facultats, que tenen, de usar de aquestas, y altres cosas, que a favor de una part y altre de las concordants se haurian de legat en lo discirs de las causas, que en lo tribunal de la intendencia están seguint. Conciderant lo succes dubtas de ellas, las molestias, y gastos crescuts, que podrían ocasionar, desigtjosos de terminar a lo amigable totas diferencias surgidas, y que podrían sussitarse en lo discurs de ditas causas, y per mediació, y aprobació del Señor D. Pedro de Avila asesor actual de la Intendencia General del Principat de Cataluña. Peso lo Magnifich Joan Barraquer Dr. en drets, ciutadá honrat de Barcelona, com a procurador per las cosas avall escritas, y altres llegitimament, y ab libera, y general administración constituhit de dit D. Ignasi de Anglasell, y de cortada en la vila de Castelló de Ampurias Bisbat de Grona popular, com de sa procura general consta ab acte rbut en poder de mi Joan Olzina y Cabanas notari publich de número de Barcelona, y altre dels notaris infrascrits als quatre días del mes de de Mars del any mil setcents quaranta dos, de la qual jo dit e infrit notari ab lo present fas fe, de una part, y los referits conjuges Joan Girona, y Francisca Girona y Rogalt de part altre, han vingut a la concordia, y pactes seguents.
Primerament: Es estat pactat, y concordat entre ditas parts, que estas degan prometrer, com ab tenor del present capitol y altrement per causa, y ocasió de la present concordia, convenen y prometen, que no se molestaran reciprocament en lo us de regar, o pendrer la aigua sempre, y quant lo estat del riu basós desde el camí Real, que va a Barcelona, a mataró en avall estiga com vuy se troba, es a dit, que los consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt pera regar las terras, que poseheixen en lo terme de Sant Adriá de basós a la part de brcelona respecte del mencionat Riu, pugan fer la presa de las aiguas de aquest a la mateixa part de Barcelona respecte lo canal de ditas aiguas,l y que lo referit D. Ignasi de Anglasell pera regar las suas terras, puga recullir la aigua, que necesita a la part de Badalona, comprenent ab aquesta las aiguas, que neixen en terreno de dits consortes Girona, entesas per las aiguas de las fontetas, que son las mateixas, que flueixen al peu de la salsaneda de dits consortes a la part de mitgdia. Lo que prometen cumplir ditas parts sens dilació ni replica alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució de tots danysm y gastos per lo que ne obligan la una part a la altre, y entre ellas reciprocament, es a saber, lo dit D. Joan Barraquer los bens de dit D. Ignasi de Anglasell son principal, no emperño los propris com en asso tracte negoci alieno, y los dits consortes Girona tots llurs bens mobles e immobles presents y esdevenidors, renunciant a qualsevol lley, o dret, que afavorir puga a ditas parts llargament.
Item: Es pactat, y concordat entre ditas parts, que sempre y quant los dits consortes Girona per regar las mencionadas terras, que son a la part de Barcelona, tinguessen necesitat de trovarse de las referidas aiguas de las fontetas, al efecte de unirlos a las demes, que poguessen recullir del alveo de Basós, en tal cas D. Ignasi de Anglasell dega abstenirse, a mes dels días de dillums, y dimars de cada semana, per trovarse ditas aiguas cedidas per lo comú de Badalona a dits conjuges Girona en dos distincts actes de resemblantment de vuyt Juliol mil setcents quaranta nou, y vuyt Desembre mil setcents sinquanta, de regar ab ditas aiguas de las fontetas y de las del alveo de Basós en concideració de la present concordia, dega també dit Anglasell abstenirse de regar, y introduhir la aigua per lo dit conducto, que te fabricat en lo dia del dimecresd e cada semana, desde la punta del sol fins dijous de la mateixa hora, y al contrari degan abstenirse en los demes días de la semana los dits Girona. Lo que prometen cumplir ditas parts sens dilació no replica alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab rstituciño de tots danys, y gastos, per lo que ne obligan la una part a la altra, y entre ellas reciprocament, es a saber lo dit D. Joan Barraquer los bens de dit D. Ignasi ed Anglasell, son principal, y los dits consortes Girona tots llurs ens mobles e immobles presents, y esdevenidors, renunciant a qualsevol lley, o dret, que afavorir puga a ditas parts llargament.
Item: Es pactat y concordat entre ditas parts, que lo dit Dr. Joan Barraquer en dit nom de procurador, hage de prometrer com ab tenor del present capitol, y altrament per causa, y ocasió de la present concordia, convé y en bona fe promet a dits consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt, que ell en dit nom, ni dit D. Ignasi de Anglasell son principal, no se ooposaran ala construcción de qualsevol reparos, o estadcadas, que per defensa de la hereta, y terras de dits consortes Girona convinga a estos fabricar, mentras que no donian o causen perjudici al referit rech, o conducto de dit Anglasell, lo que promet en dit nom cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurado, y ab rstitució de tots danys, y gastos, per lo que los obliga en dit nom tots los bens de dit D. Ignasi de Anglasell son principal, mobles e immobles presents y esdevenidors, renunciant a qualsevol lley, o dret, que ajudarli puga llargament, y en consequencia en virtut de la present concordia lo mateix Dr. Joan Barraquer en dit nom revoca, y dona per revocada la renunciació de obra feta contra las estacadas, que dits consortes Girona estaban actualmente construhint. Y aixi mateix los dits consortes Girona revocan, y donan per revocada la nunciació de nova obra, que com va dit feren contra dit D. Ignasi de Anglasell. Prometent las ditas parts, la una es a saber a la altra reciprocament, que las ditas revocacions tindran sempre per fermas, y agradables, y contra ellas no faran, ni vindran en temps algú per qualsevol causa, o rahó.
Item: Es pactat, y concordat entre ditas parts, que lo dit Doctor Joan Barraquer en dit nom de procurador hage de prometrer, com ab tenor del present capitol, y altrament per causa, y ocasió de la present concordia, convé, y en bona fe promet a dits consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt, que ell en dit nom, ni dit D. Ignasi de Anglasell son principal, no se oposaran a que los dits consortes Girona usen de son dret pera buscar aiguas subterráneas en son propri terreno, y que las conduescan a benefici de sas terras, ab tal que la conducció de ditas aiguas no embarasse lo curs de las del riu Basós, en los días, que estas degan servir per regar las terras del referit Anglassell, y quant vinga lo cas de buscar dita aiguas, subterráneas, convidant a dit Anglassel en la busca de aquelas, y constribuint dit Anglasell en las expensas, y gastos sien partidoras las aiguas en lo modo, que dalt se expressa. Lo que promet cumplir en dit nom sens dilació, ni replica alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució d etots danys, y gastos, per lo que los obliga en dit nom tots los bens de dit D. Ignasi de Anglasell son principat, mobles e immobles presents y esdevenidors, renunciant a qualsevol lley, o dret, que ajudarli puga llargament.
Item: Es pactat, y concordat entre ditas parts, que los dits consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt, per lo que lo dit Dr. Joan Barraquer en dit nom de procurador en lo antecedent capitol los ha promets y altrament per causa, y ocasió de la present concordia, degan prometrer, com ab tenor del present capitol convenen, y en bona fee prometen a dit D. Ignasi de Anglasell, que no se oposaran directa no indirectament a que la presa de aigua, y rech que dit Anglasell te construhit, permanesca en lo lloch, modo, y forma, que vuy se troba, y que si per alguna variació en lo alveo del Riu, o per major conveniencia del dit Anglasell necesita variar de puesto, o obrir un nou conducto, puga executarho dit Anglasell librement en qualsevol paratge de la salsareda, revuda ddits consortes Girona qual salsareda noba deu ententrerse tant de desde aquell lloch ahont vuy existeix lo conducto que dit Anglasell ha construit en avall com a la part vuy es quant allí se gasse salsareda nova lo que prometen cumplir sens dilació, ni replica alguna ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució de tots danys, y gastos, per lo que ne obligan tots llurs bens, y del altre de ells a solas mobles, e immobles presents, y esdevenidors, renunciant a qualsevol lley, o dret, que afavorir los puga llargament.
Item: Es pactat, y concordat entre ditas parts, que lo dit D. Ignasi de Anglasell dega agstenirse de estabancar eo arrencar glebas dels marges de la salsareda vella de dits consorte4s Girona, que se enten desde lo lloch ahont existeix lo rech costruhit per dit Anglasell en amunt,l be que puga valerse de las glebas se trobaran terra en dins de la dita salsareda, y també de algunas ramas de ella, quant lo sien convenients.
Item: es pactat y concordat entre ditas parts, que en cas fos necessari a dits Anglasell passar la aigua, que vol conduhir per la dita salsadera vella dels referits consortes, degan usarlos, peraque de comú concentiment se fassa lo concucto lo paratge, que sia menos perjudicial a dits consortes.
Item: Es pactat y concordat entre ditas parts, que per quant los dits consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt posseheixen una pessa de terra de sis mojadas poch mes o menos en lo terme de Badalona, que tal vegada podría regarse ab las aiguas, que se introduiran per lo expressat conducto,k per so dit D. Joan Barraquer en dit nom de procurador dega prometer, com ab tenor del present capitol, y altrament per causa, y ocasió de la present concordia convén y en bona fe promet ad its consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt, que ell en dit nom, ni dot D. Ignasi de Anglasell son principal en tal cas no se oposaran directe, ni indirectament, a que dits consort4es logren de aquest benefidi de regar dita pessad e terra ab ditas aiguas, mediant, que composian lo conducto de manera que no puga causar dany algún a las terras del mencionat Anglasell, y que asso sie despres, que aquells hagen tingut lo abast de aigua necesari per totas sas terras. Y en disposició, que la dita pessa de terra puga regarse plenament ab las expressadas aiguas, en concideració de la present concordia convenen dits consortes Girona, y prometen a dit D. Ignasi de Anglasell, que se abstindran de obrir las fiblas, que travan en sa heretat lo die de dimecres de cada semana. Tot lo que ditas parts prometen cumplir sens dilació, ni replica alguna ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució de tots danys, y gastos, y per cumplir ditas cosas ne obligan la una part a la altrem y entre si reciprocament, a saber es lo dit D. Joan Barraquer en dit nom tots los bens de dit de Anglasell son principal, y los dits consortes Girona tots llurs bens y del altre de ell a solas mobles e immobles presents, y esdevenidors, renunciant a qualsevol lley, o dret, que a ditas parts ajudar puga llargament.
Item: Es pactat y concordat entre ditas parts, que per quant podría succehir, que lo comú de Badalona desaprobás, eo impugnas la present concordia (lo que nos creu). Per tant en tal cas degan ditas parts contractants prossehir de conformitat en la defensa de dita concordia, y sostenerla a expensas comunas, en lo cas solament, que lo comu de Badalona se oposas a ella, menos per lo fet de regar las sis mojadas de terra proprias de dits conjuges Girona, conforme va dit en lo capitol octau antecedent, ben entes, que en quant a ditas expensas se entengan solament las procesals, y no de advocat, y procurador, y demes, que tal vegada se oferissen, per lo que tant lo mencionat Dr. Joan Barraquer en dit nom, com los dits consortes Joan y Francisca Girona y Rigalt protestqan ara per las horas, que no entenen perjudicarse de qualsevl dret los competesca respectivament, sino en tant, que tingan exacta obseració los pactes en la present concordia estipulats, ans be volent, que tots sos drets reviscan, y sian salvos sempre, y quant hi hage oposición contra dits pactes entre las parts contractants, o sos successors.
Item: Es pactat, y concordat entre ditas parts, que degan estas renunciar, com en virtut de la present concordia, y ab tenor del present capitol renuncian los plets, y causas en lo proemi de la present concordia mencionats, merits, y prossecució de ells cancellant, y annullant tots los procehoments en ditas causas fins vuy fets, y actitats, de manera, que no pugan aquells mes aprofitar, ni dañar a ditas parts dient e intimant als actuaris de ditas causas, que los procesos de ellas tingan per cancellats, y anullats en virtut de la present concordia.
Y nosaltres las ditas parts baix firmadas, prometen la una part a la altre, y entre nosaltres reciprocament las sobreditas cosas sobre estipuladas attendrer, y cumplir, tenior y observar y contra aquellas no fer ni venir baix las mateixas obligacions, renuncias y clausulas en dits capitols respectivament expressadas, y que se fa relació. En testimoni de las quals cosas ho firmam en la ciutqat de Barcelona als setse días del mes de Desembre del any del Naixament del Señor de mil setcents sinquanta set. Essent presents per testimonis Miquel Banchs estudiant en theologio y Francisco Serra jove argenter en Barcelona habitants.
D. Joan Barraquer, Joan Girona, de voluntat de dita Señora Francisca Girona que dou no saber de escriurer firma Miquel Banchs altre dels testimonis. En nosaltres los notari avall esdrits simil estipulants y assolas clohents donam fe comeixer a dits contrahents, y que estos han firmat de sas mans, a excepció de dita Señora Francisca Girona que per no saber de escriurer ha firmat per ella y de sa voluntat lo dit Miquel Banchs altre dels testimonis. Joan Olzina y Cabanes notari y Joseph Anton Cassani notari.