En nom de Deu. A tots notori sie. Que nosaltres Joan Girona argenter, y familiar del Sant offici, en la present ciutat de Barcelona domisiliat, y Francisca Girone y Rigalt, conjuges. A efecte de millorar, y no deteriorar la baix designadora pessa de terra. De nostra libera voluntat. Per nosaltres y los nostres respective hereus y successors. Establim y en emphiteusim donam y consedim a Joan Suñol pagés de la Parroquia de Santa Maria de Badalona, Bisbat de Barcelona a est acte present y baix acceptant y als seus, a qui ell vldrá, com sien de sa condisió, a rabassa morta, a saber es, tant quant diraran los seps en dita, e infra pessa de terra plantats, y no altrament. Tota aquella pessa de terra de viña plantada, de tinguda de dos mojadas y una mundina pocn mes o menos, ab totas sas entradas, y exidas, drets y pertinensias, que per nostres certs y llegitims titols tenim, y possehim en lo terme de dita Parroquia de Badalona y en lo lloch dit “Llefiá”, qual pessa de terra es de pertinensias de la heretat que possehim en la Parroquia de Sant Adriá de Basós de dit Bisbat de Barcelona. Y per quant al present ignoram ab qual dret, o titol possehim la referida pessa de terra, perso la establim a dit Suñol jure sub incerta, es a saber, si aquella se te, en domini nostre directe, per pur libero, y franch alou. Si emperó se te baix dret emphiteutich, per aquell Señor, o Señors, per qui constará tenirse, a la prestasió dels censos, que llegitimament sobre la expressada pessa de terra los competescan, los quals degan nosaltres y los nostres pagar, sens dany ni gastos de dit acquisidor, ni dels seus. Y afronta la dita pessa de terra, a solixent, part ab honor de Joseph Castañé, y Bruno Suñol tots pagesos de dita Parroquia de Badalona, que antes fou de nosaltres dits estabilients, y part ab dit Bruno Suñol Sol; a mitgdie ab honor nostre; a ponent, part ab honor de Agustí Bofill, part ab honor de Gabriel Grau tots pagesos de Badalona, y part ab honor de la Sra. Da. Marianna Mena en esta ciutat domisiliada; y a tremontana ab honor de nosaltres dits estabilients. Lo presen temperó establiment fem, axí com millor dir, y entedrer se pot, baix los pactes infrits, y seguents.
Primerament: Que lo dit acquisidor dega millorar, y no deteriorar la referida pessaa de terra ab lo present a ell establerta. Y que extinguda que sie aquella, o ge finits los ces en ella plantats dega en dit cas retornar, y pervenir dita terra a nosaltres, o als nostres, de manera que sie y se entenga a las horas totalment finit lo present establiment. Y que per cens de ditas cosas, eo de las milloras que lo dit acquisidor en dita pessa de terra fará, y los seus ho farán, degan ell, y los seus mentres duraran, o fuictificaran dits seps, pagarnos y correspondrerlos annuamlent en l die primer del mes de Novembre trenta una lliuras y deu sous moneda arcelonesa, a rahó de quinse lliuras per mojada. Lo qual cens deuran aportarnos ena sos gastos dins la casa de nostra propria habitacsió dins la present ciutat. Y comensará dit acquisidor a fer la primera paga de dit cens en lo primer die del mes de Novembre prop vinent. Y axí despres consecutivament, cada any en semblant die, o termini.
Item: Que será de la obligasió de dit acquisidor lo pagar lo Real Catastro, palla, farratge y demes imposissions, y carrechs reals, y servils corresponents a la dita pessa de terra que se li estableix. Y axí mateix, dega aportar a esta ciudad dins la casa de nostra propria habitasió, a sos gastos, en casa any una carrega de cent y sinquanta gargons.
Item: Que no pugan dit acquisidor, ni los seus reddir, vendrer, alienar, ni deixar en testament per parts la referida pessa de terra eo los dits seps en ella plantats, sino tota la dita pessa de terra, y tots los dits seps per enter, de manera, que tota la dita pessa de terra eo, tots los dits seps sien sempre de un y sol dueño sens dividirse entre altres pocessors.
Item: Que quant lo dit acquisidor o los seus voldran vendrer, o alienar la dita rabassa, eo los seps que trobaran en dita terra plantada, dega, tenir nosaltres, y los nostres la fadiga en ditas vendas o alienasións, axi que preu per preu, y pactes, per pactes sian nosaltres, y los nostres a qualsevol altre persona preferits.
Item: Que nosaltres dits estabilients, y los nostres expressament nos reservam sobre la dita pessa de terra ab lo present establerta lo delme quens competeix dels fruits resultants, y que nostre Señor donará en aquella, lo qual delme nos deuran dit acquisidor, y los seus fer y prestar segons estil, y será a for de once, una.
Item: Que pera fer reparos en dita pessa de terra, per la sua conservasióm y replantar en dita pessa de terra per la sua corresponsió, y replantarla si voldran tindran dit acquisidor, y los seus dotse anys de temps, que deuran comensar lo die present, passat lo qual termini, no podrán ferho sens expres consentiment de nosaltres dits estabilients, o dels nostres successors.
Item: Que se posaran nas pedras en dita terr ab lo present establerta, s voldrem nosaltres, dits etabilients, ab lo nom, o señal de casa Girona, que servirán de ditas epra fixar las partions.
Item y finalment. Que lo dit acquisidor dega a sos propris astos entregarnos copia authentica del present acte.
En la tita emperó pessa de terra ab lo present establerta, no pugan dit acquisidor ni los seus proclamar, ni regoneixer altre señor, que a nosaltres, y als nostres respective successors, y a aquell Señor alodial, que llegitim ho sie de dita pessa de terra, sie emperó licit a ell, y als seus passats los trenta días que en nosaltres, y los nostres y altres trenta días que en aquell Señor alodial que apareixerá, hauran respective fadiga, vendrer y alienar per esser, y no per par la dita rabassa, eo los referits seps plantats en dita pessa de terra ab lo present establerta, com sie a personas capaces de alienar. Salbamnos y remitintnos en y sobre la expressada pessa de terra lo domino nostre ditrecte, mentres no constia haverhi altre llegitim Señor alodial sobre aquella, y lo dit nostre cens sobre imposat, firma, fadiga y demes drets a nosaltres pertañents, en lo interim duraran los referits seps plantats, y no altrament. Y salvats tant sobrel la expressada pessa de terra, que ab lo present se estableix, com sobre lo referit nostre cens dalt imposat los censos, y demes drets dominicals de aquell Señor alodial, que constará llegitimament serho de dita pessa de terra. Y Salvat axí mateix lo lluisme, que lu competesca. La entrada del present establiment es un parell de gallinas bonas, y rebedoras. Que lo dit acquisidor nos ha entregat, y confessam de ell haver rebut per real y verdadera entrega a totas nostras voluntats. Y axí renunciant a la excepció de la dita entrada no axí convinguda, no rebuda, y a la general del dret, donam y remetem a dit acquisidor y als seus tot lo que mes pugan vler las preditas cosas ab lo present establertas, que no lo cens y entrada referits. Y axí mateix convenim, y ab bna fe prometem a dit acquisidor y als seus, que los farem tenir, y possehir la dita pessa de terra, junt ab totas las milloras, y aubments que en ella ho faran. Y mentres duraran los seps en ella plantats, y no altrament, y los ne estarem de ferma, y legal evicció en tot y qualsevol cas, ab restitusió y esmena de toits dañs y gastos. Y per cumplirho obligam a ell, y als seus, tots y qualsevols bens nostres y del altre de nosaltres asolas mobles, e immobles presents y esdevenidors, renunsiant en assó al benefici de novas constitusions, divididoras y cedidoras accions, a la Epistola del Divo Adriá y Consuetut de Barcelona que parla de dos, o mes, que asolas se obligan. Y jo dita Francesca, cerciorada de mos drets, per lo notari avall escrit, renunsio al benefici Valleya, Sen, Com, y a la authentica que comensa. Si qua mulier. Y en cuant a la obligasió de dit mon marit, renunsio a la meytat de la mia dot y esponsalici, y demes drets y credits, que me espectan, salvos sos bens los quals drets, y credits ab lo present cedesch y transferesch a dit acquisidor, volent, que est me sie en aquellas preferit. Y tots renunsiam a tot y qualsevol altre dret, y lley que afavorirnos pugan, y a la que prohibeix la general renunciació, sens precehir la especial. Y en consequensia jo dit Joan Suñol acquisidor predit, aprobant las ditas cosas, y acceptant lo present establiment ab los pactes, cens y entrada referits, a que expresament comsento y convinch, y ab bona fe prometo a dits comjuges Joan y Francesca Girona y Rigalt, y a sos successors respective que milloraré , y no deterioraré la dita pessa de terra que me han establert, y mentres duraran los seps en dita terra plantats, los pagaré y correspondré annualment en lo die primer del mes de Novembre, lo refrit cens, de pensió trenta una lliuras y deu sous moneda barcelonesa, la qual pensió aportaré a mos propris gastos a esta ciutat, y dins la casa de la propria habitació de dits estabilients y dels seus. Y comensaré a pagar la primera pensió de dit cens en lo die primer del mes de Novembre prop vinent, y axí despres consecutivament en cada any, en semblant die, o termini. Y axí mateix ue cumliré y observaré los demes pactes sobre estipulats, y tot quant mes a que en virtut del present acte estiga jo tingut, y obligat, sens dilasió, ni escusa albuna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitusió y esmena de tots dañs, y gastos. Y per cumplir ditas cosas obligo especialmente e hypoteco a dits estabilients y als seus tota la referida pessa de terra per ells a rabassa morta a mi establerta, y ab tot lo dret emphiteutich y vul domum que en ella tinch acuirits eo los dits seps en ella plantats, y plantadors. Y generalment sens perjudici de dita hipoteca obligo a ella y als seus tots y qualsevols bens meus mobles e immobles, presents y esdevenidors, renunsiant en asso a la lley, dient que primerament se hage de pasar per la cosa especialmente hipotecada que per la obligada en general, y a la que disposa, que sempre que lo acreador puga satisferse de la hipoteca especial no se valga de altre cosa. Y a tot y qualsevol altre dret y lley que ajudarme pugan, y a la que prohibeix la general renunciació, sens precehir la especial, Y expressament, y per pacte renunsio a mon propri for, submetentme a mi, y a mos bens al for, y jurisdicció del Ilustre Señor Corregidor de la present ciutat de Barcelona, o de altre qualsevol jutge o tribunal secular tantsolament,a b facultat de variar lo judici fent y firmant persó escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de qualsevol de ditas curias per lo que obligo a ells, y als seus la mia persona, y tots los referits mos bens, mobles, e immobles presents y esdevenidors. Y ab constitusió de procurador a favor dels notaris y escrivans jurats de ditas curias actuals, y venideras, pera firmar dita escriptura de ters, per ser lo die de vuy feriat del sant Diumenge, y ab promesa de tenir per ferm y valido tot quant per ells sie executat. Y per major seguretat nosaltres dits estabilients y acquisidor prometem, y juram a Nostre Señor Deu, y a sos Sants quatre Evangelis, no sols que las preditas cosas, per nosaltres sobre respective promesas tindrem sempre per fermas y validas y a ellas no contravindrem en temps algú, per qualsevol motiu, sino també, que lo present contracte no havem fet en frau de qualsevol Señor alodial, que llegitim ho sie de dita pessa de terra, no de sos drets. En testimoni de lo qual firmam la present escriptura en Barcelona als diset días del mes de Febrer del any de la Nativitat del Señor de mil setcents setanta y hu. Essent presents y cridats per testimonis Jaume Massip estudiant en misica en Barcelona habitant y Matheu Baños familia de nosaltes dits estabilients.
De voluntat de dits otorgants, que diuen esto es Joan Girona estar per rrao de sa enfermedad impedit descriure y de dita Francesca, y dit acquisidor no sabe descriure y en presencia de ells firmo ho Joan Masip testimoni. Apud me Josephum Antonium Cassani notarium publicum de numero Barchononae, qui fidem praebeo relatos contrahentus esse a me cognitos, et procis dictu Jacobum Masip testem subscrisise praedicta, et a me dicto notario plenars certiorato esse, quatenus de praecedenti scriptura, debita depienda est ratio in offitio Hypotecaru hujus Barchinona civitatis intru sex diez prosimas, pro efectibus, et causas in Regia Prachmatica Santione praevetis.