En la ciutat de Barcelona als nou dias del mes de Abril del any del Naixament del Señor de mil setcents setanta y hu.
En nom de Deu sia, amen. Las parts avall escritas. De son grat, y certa ciencia, confessam y regoneixem la una part a la altre, que per rahó de las pretencions avall expressadas se ha fet, y firmat la concordia seguent.
Com se troba vertent causa en la Real Audneicna de aquest Principat de Cathalunya y en la sala que presideix lo Noble Señor D. Jacobo de Huerta Real ohidor, actuari de dita causa Joan Costa notari publich real collegiat de número d edita ciutat, entre parts dels conjuges Pau y Margarida Buhigas pagesos de Sant Adriá de besos Bisbat de Barcelona, contra los Señors Conjuges Joan y Francisca Girona y Rigalt, y Miquel Girona son fill los tres en esta present ciutat domiciliats pretenent aquells esser mantinguts en la pocessió seu quasi del arrendament de la heretat que estos Señors conjuges, y fill posseheixen en dit terme de Sant Adriá de Besos, com a hereus que dihuen ser los dits Buhigas de la difunta Maria Termes sa mare y sobre respective, y negant dits Señors conjuges Gerona que hi hagués tal arrendament concedit a favor de la referida Maria Termens, y que per conseguent devia ser imposat silenci perpetuo als mencionats Buhigas, en qual causa ab provisió formal de tretze de Setembre del any mil setcents seixanta y nou, fou provehit y declarat, que pertañian als Señors conjuges Girona, y Jaume Cadena parcer de las pessas de terra plantadas de viña dependents de la mencionada heretat, los fruyts de estas de la cullita del any mil setcents seixanta y vuyt y per conseguent las siscentas trenta dos lliuras, dinou sous, y tres depositadas per Joseph Clapes batlle de Sant Adriá de Besos en sinch de Abril de mil setcents seixanta y nou, en la taula dels comuns deposits de esta ciutat per lo resultat del vi de ditas viñes en la cullita de dit any mil setcents seixanta y vuyt devent primerament pagarse de dita quantitat los treballs que feu Pau Buhigas en las ditas pessas de terra plantadas de viña per la cullita de dit any, y los que se deguessen a Jaume Codina y Onofre Biltró per la collecta dels fruyts de la mateixa cullita lliquidació reservada, y que aixis mateix pertañian a dits Señors conjuges Girona los fruyts dels arbres de las terras de conreu de la mateixa heretat en lo any mil setcents seixanta, y vuyt pagant emperó a Pau Buhigas los treballs que hagues tingut en ells, que lo arrendament de las referidas terras de conreu de dita heretat en que estavan los conjuges Pau y Margarida Buhigas sols durá fins lo dia primer de Nohembre del sobre dit any mil setcents seixanta y vuyt, y que per conseguent los mencionats Buhigas unicament pugueran om arrendataris percibir los fruyts de las terras ultimament expressadas fins al referit dia primer de Nohembre de mil setcents seixanta y vuyt, devent satisfer fins a aquell dia lo preu del arrendament als Señors conjuges Girona y estos rebrer en compte de it preu la quantitat, que han percibit de alguns arrendataris de las mateixas terras en lo referit any liquidació reservada. Que los referits conjuges Buhigas han de dar compte, y rahó, y entregar als Señors conjuges Girona tots los fruyts, y fruyta per ells percebut desde dit dia primer de Nohembre mil setcents seixanta y vuyt fins al dia present en totas las sobre mencionadas pessas de terra tant de viña, com de cultiu, havent de pagar dits Señors conjuges Girona als conjuges Buhigas los jornals, treballs, ferm,s y demes que estos hagen empleat, y gastat en ellas liquidació reservada, que los mencionats conjuges Buhigas deguessen dins lo tercer dia de la notificació de la dita provisió desocupar la casa de dita heretat, y deixas vacua, y libre esta, y sas terras, perque poguessen disposar de ella los Señors conjuges Girona sens que per raho de la liquidació dels treballs, y altres ni per qualsevol motiu, o causa, ni de suplicació pogues retardarse dita dimissió, reservant a las parts los drets, y accions pera demanar en altre judici competent, las quantitats, que respectivament pretenguessen cada una de dlitas parts com se pot veurer clarament en dita provisió de tretse Octubre mil setcents seixanta y sinch. En seguida de la qual foren reconvinguts los conjuges Buhigas per los Señors conjuges Girona en la curia ordinaria del Batlle de Sant Adriá de Besos, y devant lo batlle de ella ahont ab sentencia de vint y vuyt Juliol mil setcents y setanta foren dits Buhigas condempnats en haver de pasar als Señors conjuges Girona dos centas trenta nou carregas de vi a rahó de quaranta tres reals de ardits la carrega junt ab quaranta set lliuras, catorse sous, y sinch diners per los gastos de dita causa, y sentencia, que ha pasat en merits de cosa judicada lo que no obstant han acudit los conjuges Buhigas a la Real Audiencia ab petició que presentaren a vint y dos de Octubre del referit any mil setcents y setanta, en que demanaren fossen declarats per nullos tots los procehiments fets en la referida curia ordinaria del batlle de Sant Adriá de Besos allegant diferents motius, que los sobre anomenats Señors conjuges Girona se disposavan pera refutar, y lo benefici de la restitució in integrum que lograren en concideració de la menor edat de Margarida Buhigas per remediar a la lesió, que suposavan haver patit en la renuncia, que los dits conjuges Buhigas feren en la causa de la Real Audiencia als dos dias del mes de Octubre del any mil setcents seixanta y nou, la qual lesió pretenian ser imaginaria, segons se disposavan provar los mateixos Señors conjuges Girona. Y en concideració de las repetidas molestias, gastos, y dilacions causarian necessariament a una, y altre de las parts lo altercar sobre los mencionats punts, y particularment la liquidació dels fruyts que deurian restituhir los conjuges Buhigas, en cas de sucumvencia, y la dels gastos, y treballs, que los Señors conjuges Girona deurian satisfer a dits Buhigas, per lo be, de la pau, y mediant personas de bona intenció se ha convingut, tractat, y concordat lo seguent.
Primerament: Los sobremencionats Señors conjuges Joan y Francisca Girona y Miquel Girona fill de estos. Per lo que los expressats conjuges Pau y Margarida Buhigas ab lo subseguent capitol los prometeran donar, y pagar. De sa espontanea voluntat, y certa ciencia. Per ells, y los seus hereus, y successors donan, absolen y difineixen, cedeixen, transfereixen, y transporam a favor dels mateixos prop dits Pau y Margarida Buhigas no sols totas, y qualsevols quantitats de diner que fins vuy pugan ells dits Señors conjuges y fill Girona contra aquells pretendrer tant per rahó de arrendanents, y administracions de la referida heretat, y sas terras, y altres qualsevols causas, provenients, y que se originen de la referida Maria Termes, y de Bernat Termes també pagés de dita Parroquia de Sant Adriá de Besos marit, que fou de esta, com proprias dels mateixos sobredits conjuges Pau y Margarida Buhigas, encaraque sien per rahó de sentencias passadas en aucthoritat de cosa judicada. Sino també totas, y qualsevols quantitats se estigan devent per rahó dels subarrendaments de las terras de cultiu, de pertinencias de dit mas, que a mateixa Maria Termes lo dia de la su mort tenia encarregadas, y que per ella, foren subarrendadas a altres, y que per los añs mil setcents seixanta y vuyt, y mil setcents seixanta y nou, per qualsevols personas se hagen cobrat dels arrendataris prop dits, a excepció de las vint y set lliuras, que lo expressat Miquel Girona cobrá per lo any mil setcents seixanta y vuyt, no obstant de declararse ab dita formal provisió, que lo arrendament de ditas terras sols dará a favor de dit Buhigas, fins dit dia deu de Nohembre mil setcents seixanta y vuyt per haver estas aixis expresament pactat per rahó de la present transacció, y concordia. La qual donació absolució y difinició, cessió, translació, y transportació fam, y fer entenen dits Señors conjuges, y fill Girona imposantse a si, y als seus, sobre las rferidas quantitats dels enunciats conjuges Pau y Margarida Buhigas pugan ells fins vuy pretendrer per los motius sobre individuats, y per altres qualsevols, que poguesen ells deduhir, y allegarme, ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes per rahó de aquells y de no reconvenirlos per dit motiu en judici, ni fora de ell, com y també dedeixen tots sos drets, y accions, que per lo cobro de ditas quantitats se troban devent per rahó de dits subarrendaments y que per qualsevols personas en los añs mil setcents seixanta y vuyt, y mil setcents seixanta y nou, se hagen cobrat, com sobre queda expressat, los competescan, en virtut dels quals pugan cobrar, y exhigir a aquells, y del que cobraran firmar apocas, cessions, cancellacions, y demes resguarts necessaris, y per lo efecte de dita cobransa exposar clams, y reclams, instar execucions, y fer lo demes, que añs de la presents cessió podrian dits Señors conjuges y fill Girona, acerca de ditas cosas executar, constituhintlos procuradors seus com en cosa propria, y ab la clausula de intima en virtut de las quals se diu, y notofica a qualsevols dels sobremencionats debitors personas que convinga, que a la sola ostenció del present contracte, donem, y paguen a dits conjuges Pau y Margarida Buhigas tot lo que estigan dins vuy devent per los motius sobre individuats, aixis com deurian satisferho a dits Señors conjuges, y fill Girona, a no ser lo convingut, y pactat ab la present concordia. Y convenen los mateixos sobredits Señors conjuges y fill Girona prometen, y juran a Nostre Señor Deu, y a sos quatre Sants Evangelis en ma, y poder del notari avall escrit las ditas cosas tenir per fermas y agradables, y contra ellas no ver, ni venir per motiu algun baix obligació de tots los bens de dits Señors Joan y Miquel Girona, y de la mitat de son dot, y dels demes bens extradotals la referida Señora Francisca Girona y Rigalt y de quiscun de ells assolas mobles, e immobles presents y veniders y ab las renuncias al benefici de novas constitucions divididoras y cedidoras accions, a la Epistola del Emperador Adriá, y consuetut de Barcelona que parla de dos, o mes, que assolas se obligan. Y la referida Francisca Girona cerciorada de sos drets per lo notari avall escrit renuncia al benefici Valleya, y a la authentica que comensa, si qua mulier, y tota renunciant a qualsevol dret, y lley de son favor llargament.
Item: Los sobredits conjuges Pau y Margadira Buhigas, per lo que dits Señors conjuges y fill Girona ab lo antecedent capitol los han donat, absolt, y difinit, cedit, transferit, y transportat, y altrament inseguint lo convingut, y pactat per medi de la present transacció, y concordia. De sa espontanea voluntat y certa ciencia. Per ells, y los sus hereus, y successors donan, cedeixen, absolen y difineixen als mateixos sobredits Señors conjuges y fill Girona, tots y qualsevols drets y credits, que contra ells poguessen espectarlos tant per trobarse its conjuges Buhugas successors de dita Maria termes com per treballs per ells mateixos impendits per rahó del cultiu de las viñas, y demes terras de pertinencias del referit mas, en los añs en que sem aportaren los fruyts de ellas los mencionats Señors conjuges y fill Girona com, y també la prattyida de diners que resulta del vi se culli en lo any mil setcents seixant ay vuyt, en las viñas de dit mas, qual se troba depositada en la taula dels comuns deposits de la present ciutat per o batlle de dit poble de Sant Adriá de Besós, y finalment per altre qualsevol contracte, a que si sobre tots los quals drets, y pretencions se imposan a si y als seus ilenci, y callament perpetuo ab pacte firmissim de no demanar ni pretendrer cosa alguna, per rahó de aquells, y de no reconvenirlos per ells en juducu, ni fora de ell, y per lo cobro de dits fruyts, y quantitat depositada en la referida taula confereixen a corresponent facultat per exhigirho, y firmarne las corresponents apocas, cessios, y demes resguarts necessaris, ab clausula de intima, y juntament, y a mes de tot lo sobre referit convenen las mateixos sobredits conjuges Pau y Margadira Buhigas pagar, y satisfer lo dia present als sobredits Señors conjuges y fill Girona la quantitat de quatrecentas lliuras moneda barcelonesa per una vegada solanent baix obligació de tots sos bens mobles, e immobles, presents y veniders. Y convenen, y prometen y no menos juran a Deu nostre Señor y a sos quatre Sants Evangelis en ma del notari avall escrit, totas las sobreditas cosas tenirlas sempre per fermas, y agadables, y contra ellas no fer, ni venir per motiu algun, baix obligació de tots sos bens, yd e quiscun de ells assolas mobles, e immobles presents, y veniders. Renunciant al benefici de novas constitucions y accions divididoras, epistola del Emperador Adriá, qe parla de dos, o mes que assolas se obligan. Y cerciorada la referida Margadirda Buhigas de sos drets per lo ntoari avall escrit renuncia al benefici Valleyá y a la authentica, que comensa, si qua mulier, y tots renunciam a qualsevol dret, y lley de son fvor llargament.
Item: Los mateixos sobredits Señors Joan y Francisca Girona conjuges, y Miquel Girona de dits conjuges fill. De sa espontanea voluntat confesan, y en veritat regoneixen a dits conjuges Pau y Margarida Buhigas que en lo modo que avall se dirá reben de ells la quantitat de quatre centas lliuras moneda barcelonesa. Y son en paga de semblants que los mateixos sobre dits conjuges Buhigas los en han promes satisger ab lo segon capitol de la present transacció, y concordia, y per los motius all´ñi expressats. Lo modo de la paga de ditas quatrecentas lliuras, es que estas confessan dits Señors conjuges y fill Girona haver hagut, y rebut dels sobreanomenats Pau y Margarida Buhigas en esta forma, a saber cent trenta lliuras, quinse sous y vuyt en diner comptant realment, y de fet en presencia del notari y testimonis avall escrits, y las restants doscentas vuytanta sis lliuras, quatre sous, qy atre en diner comptant, realment y de fet a sas voluntats. Y aixi rennciant a la excepció de no haver rebut enterament dita partida, y a tot altre dret, y lley, que afavorir los pogues. En testimoni de veritat firman esta apoca.
Finalment los expressats Señors Joan y Francisca Girona conjuges y Miquel Girona fill de dits conjuges. Y los referits Pau y Margarida Buhigas conjuges renuncian a la dita litis y causa, merits y prosecucions de aquella, imposantse sobre las pretencions per quiscuna de ditas parts sen aquella pretesas, y allegadas silenci, y callament perpetuo ab pactef irmissim de no continuar mes dita causa, ni altre per los sobre dits efectes sucitarne cancellant y anullant son original proces, y tot lo deduhit, y allegat per quiscuna de ditas parts. Die e intimant al sobre dit Joan Costa notari y escrivá de dit causa, y als demes que convinga, que a la sola ostenció de la presen, y a periment de qualsevol de ditas parts dit proces cancellen y anullen, y en aquell de la present transacció y concordia deguda menció fassen prometent tenirho per ferm, y agradable.
E las ditas parts llohant, y aprobant los sobredits pactes y capitols, y totas las cosas en ells contengudas, prometen la una part a la altre totas las sobreditas cosas atendrer, y cumplir, y contra aquelals no fer ni venir baix las mateixas oblgiacions, renuncias, y clausulas en aquells respectivament expresadas, als que se rfereisen. Y confessan las mateixas sobre ditas parts quedar advertidas per lo avall escrit notari, que del present contracte se ha de pendrer la rahó en lo ofici de hypotecas de la present ciutat dins sis dias proxims y que sens est requisit no ha de fer fe contra las hyptoecas, ni pera perseguirlas judicialment, en virtut del manat ab la Pragmatica Sanció publicada en la present ciutat als vint y vuyt Mars mil setcents seixanta y vuyt. En testimoni del que firmam esta escriptura en dita ciutat de Brcelona en los dia, mes y any sobrenotats. Essent presents per testimonis Ignasi Matheu notari real y Valenti Camprubí de la familia de dits señors conjuges y fill Girona los dos en dita ciutat residints.
Miquel Girona y Rigalt, Per dit Señor Joan Girona, qui a causa de trobarse impedit per sos atxaques no pot escriurer, per la referida Señora Francisca Girona y Rigalt, com y també per dits conjuges Pau y Margarida Buhigues, qui dihuen no saber escriurer, en sa presencia, y de son concentiment firmo jo Ignasi Matheu notari testimoni sobredit. En poder de mi Dr. Carlos Carbonell notari que dono fe coneixer a dits contrahents, y que per no poder escriurer ( a causa de sos atxaques) dit Señor Joan Girona, y no saberne la referida Señora Francisca Girona, ni los dits conjuges Pau y Margarida Buhugues, ha firmat per ells de son consentiment Ignasi Matheu notari testimoni sbredit.