En nom de Deu, amen. Lo Magnifich Melcior Termens i de Pallarés Dr. en drets en la present ciutat de Barcelona domiciliat.
Primo: Per lluir i quitar tot aquell censal de preu cinch centas divuit lliuras sinch sous i penció antes vint i sinch lliuras divuit sous y tres, y vuy quinse lliuras omnse sous i dos, quints de sdiner,m que tots anys als deu Juny fa y presta al Illustrissim Protector de la Capella de Santa Eularia de la Santa Iglesia de la present ciutat.
Item: Per lluir, i quitar tot aquell censal de preu cent una lliura y quinse sous y pensió en la actualitat tres lliuras un sou i tres, quints de diner, que annualment als vint i quatre Octubre al mateix Illustrissim Señor Protector deu fer, y prestar.
Item: Per pagar y satisfer al propr dit Illustre Procector de la Capella de Santa Eularia trenta tres lliuras tretse sous y deu diners moneda barcelonesa, a saber es, divuit lliuras dotse sous per ina pensió dels sobredits censals cessa desde tres Juny mil setcents vuitanta quatre (per cobrarlos per consigna en est dia dits Illustres Señor Protector) fins a igual dia del any mil setcents vuitanta sinch, y las restants quinse lliuras un sou y deu diners per las porratas per rahó de aquells discorregudas desde el referit dia tres Juny mil setcents vuitanta sinhc fins lo die present que discorrerán fins al dia de la intima de sa lluició.
Item: Per lluir y quitar tot aquell altre censal de preu trescentas lliuras, i vui de pensió nou lliuras, que tots anys als tretse Abril deu fer i prestar al Rnt. Pare Huardiá y Convent de Jesus del orde del Serafich P.S. Francesch extramuros de la present ciutat.
Item: Per pagar i satisfer al mateix Rnt. P. Guardiá y Convent sinquanta tres lliuras catorse souse s a saber, quaranta sinch lliuras per sinch pensions de dit censal vensudas desde tretse Abril del any mil setcents vuitanta y fins a igual dia de mil setcents vuitanta sinch, y las restants vuit lliuras catorse sous, per la porrata per rahó de dit censal discorreguda desde tretse Abril de est ultim any, fins al dia present, i que discorrerá fins al dia de la intima de sa lluició.
Item: Per lluir, y quitar tot aquell censal de preu sinch centqas setanta lliuras, y pensió antes vnt i vuit lliuras deu sous, y vui en virtut de Real Pragmatica sols de pensió disset lliuras y dos sous que tots anys als tres Juliol dit Dr. Melcior Termens deu fer y prestar al Magnifich Anton Pongem ciutadá honrat de Barcelona, y en ella domiciliat.
Item: Per pagar i satisfer al sobredit Pongem dos centas vuytanta vuyt lliuras disset sous, y onse diners moneda barcelonesa, es a saber dis centas setanta tres lliuras, y dotse sous per las pensions de dit censal vensudas desde tres Juliol mil setcents setanta, fins a igual dia del any proxim passat de mil setcents vuitanta sinch tots inclusive, y las restants quinse lliuras sinch sous i onse diners per la porrata per rahó de aquell discorreguda fins lo dia present i que discorrerá fins al dia de la estima de sa lluició.
Item: Per lluir i quitar tit aquell censal de preu trescentas lliuras, y pensió annua quinse lliuras y vui sols de pensió nou lliuras, que annualment als sis Setembre deu fer i prestar a la Illustre Abadessa y Real Monastir de Sant Antoni y Santa Clara del orde de Sant Francesch de la present ciutat.
Item: Per pagar y satisfer a dita Illustre Abadessa y Real Monastir tres centas vint y cinch lliuras quatre sous i sis diners es a saber tretse lliuras quatre sous per la porrata vensuda desde sis Setembre del any mil setcents quaranta nou fins al primer Agost del any mil setcents sinquanta en que fou publicada la Real Pragmatica de reducció de censals del sinch al tres per cent, y divuit sous per la porrata discorreguda desde est ultim dia fins als sis Setembre de dit any mil setcents sinquanta. Tres centas i sis lliuras per las pensions cessas del sobredit censal, desde el prop dit dia sis Setembre mil setcents sinquanta, fins a igual dia del any proxim passat de mil setcents vuitanta sinch, y las restants cinch lliuras dos sous i sis diners, per la porrata discorreguda per rahó de aquel desde sis Setembre del any anterior fins al dia present, y que discorrerá fins al dia de la lluició de aquell.
Item: Per lluir, y quitar doscentas vuitanta sis lliuras en preu y vuit lliuras onse sous y set diners en penció restants a lluir de un censal en lo temps de sa creació de major preu, que annualment as vint y sinch Maig fa, y presta als Rnts. P. Rector i Collegi de Sant Angel orde de Carmelitas Calsats de la present ciutat.
Item: Per pagar i satisfer als indicats P. Rector y Collegi trenta lliuras un sou y un diner, es a saber sinch lliuras quatre sous set diners a cumpliment de la pensió que de dit censal vensé en lo any mil setcents vuitanta tres, deu lliuras tres sous y dos diners per dos pensions cessas, a dita part de censal en los anys mil setcents vuitanta quatre, y mil setcents vuitanta sinch, y las restants set lliuras tretse sous y quatre diners per la porrata de la pensió corrent discorreguda fins al dia present, y que discorrerá fins al de la intima de sa lluició.
Item y finalment: Per pagar i satisfer a Joseph Montanyá mestre de casas, ciutadá de Barcelona sinch mil doscentas noranta dos lliuras vuit sous i vuit diners per semblants, que de orde del expressat Dr. Melcior Termens deu impendir y gastar per la fabrica del segon y tercer pisos de aquellas casas que te y posseheix en lo carrer de la Canuda de la present ciutat. De las quals obras ab tota indifidualitat constará en la ultima apoca que concluits los referits dos pisos firmará dit Joseph Monganyá, ab inserto del compte corresponent.
Perçó, de son grat y certa ciencia per ell, y los seus hereus, y successors qualsevols sien, ven y per causa de la present venda concedeix al Señor Pere Ros comerciant matriculat, ciutadá de Barcelna present i acceptant, y als seus, i aquí voldrá perpetuament sis mojadas de terra campa ab alguns arbres ene llas plantats, que son part i de pertinencias de aquella pessa de terra igualment campa de tinguda tretse mojadas dos quartas, i mitja, segons la canació ultimament feta per Francisco Rodés canador Real, anomenada “Lo Camp de Dalt”, franca en alou y de la prestació de delme que per los titols baix calendats te i posseheix en lo terme i Parroquia de Santa Eularia de Provensana alias del Hispitalet, y lloch anomenat “La Marina del Hospitalet”. Las quals sis mojadas afrontan a solixent ab lo Noble Señor D. Rafel de Amat y de Cortada, Baró de Maldá en la present ciutat de Barcelona domiciliat; a mitdia ab honors de dit venedor; a ponent ab lo mateix Señor comprador; y a tremontana ab la carretera de Valencia.
Y espectan al indicat Seño Dr. Melcior Termens las mateixas sis mojadas de terra ab lo present venudas junt ab lo restant de dita pessa de tinguda tretse mojadas, com a fill del Magnifich Dr. en drets Ignasi Termens, y Bofill son pare en esta ciutat domiciliat, y per conseguent hereu cridat a la universal heretat, y bens que foren del infrascrit Geronim Vilarrubia, y de Maria Bofill y Vilarrubia. Al citat Dr. Ignasi termens son pare espectaban com a fill unich de la Señora Theresa Termens Bofill y Vilarrubia muller que fou del Magnifich Dr. en drets Ignasi Termens en esta ciutat popular sa mare, i com a tal hereu universal de dit Geronim Vilarrubia difunt ciutadá de Barcelona, y de Maria Bofill i Vilarrubia per los casos, que han tingut llich de haver mort sens fils lo Dr. en drets Anton Bofill y Vilarrubia, Geronim Bofill i Villarubia, y Francisca Guinart Bofill y Vilarrubia, sos nebots, hereus en primer, segon, ters y quart lloch instituhits per Maria Bofill, y Vilarrubia en son testament que feu y firmá en poder de Joseph Güell notari publich de número de Barcelona als disset Juny del any mil setcents y hu, per haver dita Señora Theresa Termens, altre filla de dita testadora, mare del referit Dr. Ignasi i hereva en quint lloch instituhida premort, a la referida Francisca Guinart sa germana, en virtut de la vocació feta per dita Maria Bofill i Vilarrubia, per lo cas que tingué lloch, per la premoriencia de Theresa Termens, y Bofill segons apar de son citat testament. A la mencionada Maria Bofill, y Vilarrubia pertañian, com a hereva universal, que fou del mateix Geronim Vilarrubia, son germá, per est instituhida en lo testament, que feu, y firmá en poder del Magnifich Joan Ribas ciutadá honrat y notari publich de Barcelona, als dotse de Desembre de mil siscents vuitanta sinch. Al qual Geronim Vilarrubia pertañian, com a hereu universal de Joan Vilarrubua difunt apothecari ciutadá de Barcelona, son pare per est instituit, ab son testament que feu en poder de Jaume Rondó notari publich de Barcelona, als set de Janer mil siscents seixanta i hu. A est pertanyan com a hereu universal de Marianna Barberá viuda de Geronim Barberá negociant ciutadá de Barcelona, per ella instituhit, ab son testament que feu en poder de Rafel Riera notari publich de Barcelona, als catorse Juny mil siscents vint y set. A la dita emperó Marianna Barberá las preditas cosas espectaban, no sols com a hereva, durant sa vida natural dels bns, que foren del expresat Geronim Barberá, son marit, en lo cas, es a saber, que tinguè lloch per mort sens fills del mateix Geronim Barberá per est instituhida, ab son testament 8en lo qual despres de la mort de la mateixa Marianna a ella substituhí, y hereu seu universal iinstituhí a Nostre Señor Deu, i a sa anima, ordenant que de tots sos bens fosen instituidas missas celebradoras en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de Jesus fora las murallas de esta ciutat) que feu en poder de Anton Estalella notari publich de Barcelona, als deu Maig mil siscents vint i sinch, sino també en virtut de la difinició, absolució i cessió per lo Molt Rnt. P. Provincial del orde de Sant Francesch de la Provincia de Cathalunya, per lo Rnt. P. Guardiá y Comunitat de dit Convent de Jesus, per Francisco Aubert adroguer ciutadá de esta ciutat, com a sindich, i procurador del mateix Convent, y per los marmessors, i executors del testament del sobredit Geronim Barbará, favor de la referida Marianna Barberá, en nom propi, y dels seus feta del vincle substitució y fideicomis per lo enunciat Geronim Barberá, a la mateixa Marianna sa muller apposat ab son precalednat testament, ab un capitol resultant de la concordia entre las mateixas parts firmada ab las degudas solemnitats, rebuda en poder de Pere Pau Vives notari publich de Barcelona als sinch de Setembre de mil siscents vint i set. Al mencionat Geronim Barberá espectaban en virtut de la sentencia de adjudicació de la universal heretat, y bens que foren de Maria Barberá filla de Francisco Barberá apothecari ciutadá de Barcelona i de Catharina Barberá conjuges, morta en pupilar edat, y per conseguent intestada, y sens haver deixat fills a favor del mencionat Geronim Barberá son germá feta en la curia del Magnifich Verguer de Barcelona baix diferents calendaris lo primer dels quals fou, a saber lo de la oblata, o suplicació als vint y hu de Janer, i lo de la lata de la sentencia als vnt i tres del mateix del any mil siscents catorse de que fa fe Joan Geronim Talaberá notari publich de Barcelona sustitut y subrrogat en escribá major de dita curia. A la qual Maria Barberá, com y també al referit Geronim Barberá gernans pertanyan, no sols com a succehints al sobredit Francisco Barberá son pare mort ab intestat, sino també en virtut de la sentencia de adjudicació de la universal heretat i bens que foren del mateix Francisco Barberá, a son favor feta en dita curia, als vint de Febrer mil siscents set, de que fa fe Esteve Vallalta notari publich de Barcelona en lloch de Geronim Talavera notari y escribá major de dita curia. Y finalment al expressat Francisco Barberá espectaba tota la referida heretat, per titol de venda perpetua a son favor feta com a mes donant en lo Encant publich, per los marmessors y executors del testament, o ultima voluntat de Pere Espasada rejoler ciutadá de Barcelona, ab acte rebut en poder de Martí Joan Carmona notari publich de esta ciutat.
La qual venda fa del millor modo que dir i pensar se pot, y extrahent las ditas sis mojadas de terra de son domini, y propietat, aquellas transfereix, y passa al de dit comrpador, i de sos successors. Prometent entregarli pocessió corporal, real, actual o quasi de aquellas, donantli facultat que de sa propia authoritat se la puga pendrer, u retenir ab clausula de constiut, i precari. Cedintli tots sos drets, y accions dels quals puga valerse en judici, y fora de ell, y fer tot lo demes que dit Dr. Melcior termens podría executar, a no mediar esta escriptura constituhintlo en son procurador com en cosa propia.
Lo preu de la present venda es vuyt mil y cent lliuras moneda barcelonesa. Las quals en virtut de facultat expressa que dit venedor ab lo present concedeix al expressat Señor Pere Ros, est sel retindrá, vers si, a fi de satisferlas als acrehedors que se han individuat en lo proemi de esta escriptura, per los motius, y respectes allí contenguts, dels quals al temps de la paga, recobrará difinicions, y apocas respective ab cessió per la seguretat de la present venda, y per defensarla contra qualsevols personas, y bens. Volent que fetas las ditas pagas, dit Señor comprador succehesca en los mateixos drets, y credits y li competescan las mateixas prerrogativas que competirían a dits acreedors, sino sels fosen fetas ditas lluicions, y pagadas las quantitats, que sobrfe sels han delegat constituhintlo en son procurador com en cosa propia. De tot lo qual preu ab lo rpesent lin firmá apoca. Y renunciant a la excepció del dit preu no ser aixis convingut, ni rebut a la lley que afvoreix als damnificats en mes de la mitat del just valor, y a tot, y qualsevol altre dret, o lley que lo puga afavorir, dona y cedeix a dit Señor comprador, y als seus lo major valor que puga tenir la cosa venuda del preu referit. Prometent la present venda ferli tenir y valer i estarlin de ferma i legal evicció en est y qualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys, gastgos, interesos, y despesas, estipuladas, segons estil. Per lo que ne obliga tots sos bens y drets mobles, e immobles presents y veniders. Renunciant a qualsevol lley, o dret de son favor. Y present la Señora Antonia Termens y Artigas, muller del enunciat Dr. Melcior Termens, lohant y aprobant la present venda de las sobre designadas sis mojadas de terra, la obligació per dit son marit feta de tots sos bens per la evicció de aquella, y las demes cosas sobre contengudas, a que expresament consent. De son grat i certa ciencia convé, y en bona fe promet al insinuat Señor Pere Ros comprador sobredit, i a sos successors, que contra lo estipulat en esta escriptura, ni cosa alguna de ella, no mourá, ni intentará acció alguna, petició, demanda, plet, no controversia de dret,m ni de fet, en judici, ni fora de ell, per rahó de son dot, esponsalici, ni altres qualsevols drets, o prerrogativas que per rahó de aquells te, y li competeixen en los bens de dit Dr. Melcior Termens son marit, ni per altre qualsevol causa, o rahó que dir, i pensar se puga. Antes be cerciorada primerament de sos drets, per lo infrascrit notari, y constantli expressament que las referidas sis mojadas de terra, ab lo present venudas, y los demes bens de dit son marit obligats a dit Señor comprador per la evicció de ella, estant primerament obligats per lo referit son dot, exponsalici, y demes drets los absol y remet al matgeix Señor Pere Ros, volent que est sie en los mateixos drets, preferit. Renunciant en virtut del jurament baix continuat al benefici Velleyá senat consuls, introduit a favor de las donas, y a la authentica que comensa si alguna dona posita códice, ad Velleyarum de que se troba també sabedora, y plenament informada per lo dit i baix firmat notari en presencia dels testimonis mes avant expresats per explicació formal, e inteligencia positiva que de dits drets li ha fet lo mateix ntoari, y a tot i qualsevol altre dret, o lley que la puga afavorir, rovorantho ab jurament que dits conjuges termens, i Artigas en sas animas respectivament fan y prestan. Y present aixi mateix lo memorat Señor Pere Ros acepta la present venda a son favor feta en la conforimtat sobre expressada. En testimoni del que otorgan los tres, coneguts de mi lo infrascrit notari la present escriptura (de la qual deu haverse la deguda rahó en lo ofici de hipothecas de esta capital dins lo termini de sis días proxims per los efectes expresats en la Real Pragmatica Sanció), en Barcelona als sis días del mes de Abril any el Naixement del Señor de mil setcents vuitanta sis. Y lo firmaren essent presents per testimonis Anton Estrader escrivent y Felix Amorós jove fuster ciutadans de Barcelona.
Dr. Melcior Termens y de Pallera, Antonia Termens y Artigas, Pere Ros, En poder de mi Ramon Constansó notari.