En nom de Deu, amen. Narcis Bas, comerciant, ciutadá de Barcelona y Theresa Bas, Blancafort y Pexau, conjuges. Pera satisfer.
Primo. A Francisco García assahonador, ciutadá de Barcelona, sis centas trenta sis lliuras, y tres sous, moneda barcelonesa, per semblants, prestadas per ell a nosaltres graciosament, per nostres aliments, presisos, desde trenta Juny mil setcents vuitanta y vuit, fins a dinou Novembre mil setcents y noranta, a rahó de trescentas lliuras lo any. Ala prestació dels quals aliments la Señora Raumunda Pexau, y Cortell, firunta Avia de mi dita Theresa, viuda del Señor Miquel Pexau, assahonador, ciutadá de aquesta ciutat, estaba obligada, segons lo estipulat en los capitols matrimonials, firmats, y jurats, per rahó de nostre matrimoni, rebuts en poder del Dr. D. Thomas Casanovas y Fores difunt Escrivá de cámara en lo civil de la Real Audiencia de aquest Principat de Cataluña, notari publich real collegiat de número de dita ciutat a dotse Juliol mil setcents setanta y set. Lo que no haventse verificat despres, en lo districte de temps sobre exrpessat. En merits de la causa vertent en dita Real Audiencia, explicada llargament en la concordia baix calendada. Fou declarat per la Real Sala, haver dita Señora Raimunda de donarnos. Y no podent ella, en la actualitat, cumplirho, per rahó del trastorn, en que se trovaba constituida, segons se despren del tenor de la mateixa transacció. Nos fou precis recorres al nomenat Francisco García, per dit nostre Susidi indispensable-.
Item: Pera pagar a D. Bertran Casaux comerciant, ciutadá de Barcelona, en lo nom social de D. Bertran Casaux & Cia. establerta y corrent en aquesta ciutat. Siscentas quaranta sis lliuras, vuit sous, y vuit diners, es a dir, siscentas quaranta lliuras, dinou sous y vuit diners, per semblants, que ab escriptura publica, atorgada per mi dit Narcis Bas, en mon nom, propri, y en lo de procurador de dita Theresa muller mia, en poder del Dr. D. Francisco Mas Escrivá de cámara, en lo criminal, de la expresada Real Audiencia de aquest Principat, de Catalunya, notari publich real colegiat de número de aquesta ciutat, a dinou de Agost, del cadent any. Confessí deurer, y prometí pagar, al nomenat D. Bertran Casaux & Cia. per las rahons explresadas difusament en lo citat acte de debitori. Y las restants cinch lliuras y nou sous per iguals satisfetas per lo nomenat D. Bertran Casaux al enunciat D. Francisco Mas notari, per los drets del expresat instrument, segons consta del recibo, continuat en lo peu de ell.
Item: Pera satisfer a Anton Domenech mestre de casas, y a Felix Barnó manyá, ciutadans de Barcelona dos centas noranta quatre lliuras, y sis diners, es a dir a Anton Domenech cent sis lliuras, y a Felix Barnó las restants cent vuitanta vuit lliuras, y sis diners. Per semblants, que los nomenats conjuges deben pagarlos, segons lo estipulat en la mencionada concordia, calendada inferiorment.
Finalment: pera pagar jo dita Theresa al expressat Narcis, marit meu. Dos mil quatrecentas, vint y tres lliuras, set suos y deu diners, a compte de las dos mil sinch centas noranta vuit lliuras, setse sous y cnch diners que acredita en la heretat, mia, que fou de la sobredita Señora Raimunda Pexau, y Cortell viuda, ma difunta avia, per semblants satisfetas per dit mon marit en defecte de diners en dita heretat, per diferents causas legitimas. Segons consta de recibos a son favor. Per tant, de nostra voluntat y expontanea y certa ciencia. Per nosaltres y per nostres successors. Venem sobre los bens bais obligats, al señor Pere Ros, comerciant matriculat, ciutadá de Barcelona,. Encaraque absent, y per ell lo notari baix firmat present, y acceptant. Y als successors seus, mediant carta de gracia de redimir, ab quatre iguals quitacions, de mil lliuras cada una, de modo que disminuintse lo preu, se disminuesca la pensió annual, haguda rahó de la quantitat lluida, cent y vint lliuras barcelonesas de pensió annual de censal, cobradoras de dits bens nostres, y del altre de nosaltres a solas, de dia present a un any, y despres, los anys subseguents, en iguals terminis. Prometent, aportar la pensió annual d edit censal, franca de tots gastos, y carrechs, a nostre perill, y gastos, dins las casas de la propria a habitació del Señor comprador, o ahont ell vulla, com sia en aquest Principat. Sens dilació, ni escusa alguna. Ab lo salari estilat de procurador, restitució y esmena de gastos, y perjudicis. Lo preu del present censal son quatre mil lliuras barcelonesas, a rahó de tres percent. Lo qual preu en virut de facultat, que ab lo present concedim al Señor comprador. pague est als sobre dits respectius acreedors nostres, per las rahons dalt expressadas,e s a dir, a cada qual de ells son contingent, cograntne apocas ab cessió, per la seguretat del referit censal. Volent que fetas las pagas, succeesca en lo mateix lloch y dret dels nomenats acreedors. Y que li conpetescan iguals prerrogativas espectants a aquells,no tenint satisfetas las quantitats respectivas. Per lo qual efecte lo constituim nostre procurador ccom en cosa propria. Per lo que renunciant a la excepció de la cosa no esser aixis, y a qualsevol altra llei o dret a nostre favor. Prometem al Señor comprador, ferli valer, y cobrar lo present censal, ab sos accessoris, y estarli de legal evicció, en qualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys, y gastos. Per lo cumpliment de las quals cosas, hipotecam especialment.
Primo: Las casas, que jo dita Theresa Bas, Blancafort y Pexau, per los titols baix calendats, tinch y possehesch en aquesta ciutat, en los carrers nomenats den Civader, antes den Vilardell, dels Cotoners, y de la Vilta den Corominas. En las quals casas, y en las demes cosas obligadas baix expressament. Com també en los demes bens de la mateixa Theresa muller mia. Jo dit Narcís Bas, tinch radicats diferents credits, segons de sobre está evicenciat.
Secundo: Una casa, ab la gleba de terra, en que está edificada, actuament ab llimoners, y altres arbres fruiters, antes ab olivers, y garrofers, plantats en ella, de tinguda sis quortans de sembradura de froment, poch mes, o menos, ab aigua vica contigua pera regarla. Que tinch y possehesch en lo terme de la Parroquia de Sant Martí de Teiá, Bisbat de Barcelona, en lo lloch dit “Las Famadas”.
Tertio: Una pessa de terra, plantada de viña, ab alguns garrofers, de dimenció sis jornals, de cavadura, de home, a poca diferencia, situada en dita Parroquia de Teiá, en lo lloch nomenat “Vall de Canyellas”.
Quarto: Altra pessa de terra ab vinya, a rabassa morta, de tinguda tres quarteras de sembradura de froment, poch mes o menos, existent en la mateixa Parroquia de Teiá, y lloch dit “Las Famadas”.
Quinto: Altra pessa de terra igualment plantada de vinya, de dimensió set jornals de cavadura de home, situada en la referida Parroquia de Teiá, en la divisió de aquell terme, del de Sant Pere de Premiá de aquest Bisbat.
Sexto: Altra pessa de terra, semblantment plantada de vinya, de tinguda tres quarteras de sembradura, o alló que sia, que pe rls titols baix expressats (conforme las demes cosas sobre designadas) tinch y posseesch, esta tantsolament, a carta de gracia, en lo enunciat terme de Sant Martí de Teiá, en la partida, denominada “La Armella”.
Septimo finalment: Una casa, ab lo hort corresponent a ella, ab pou y safareig, circuit de parets, y un tros de terra de ssornal. Que per titol de donació y cessió feta als nomenats conjuges Narcis y Theresa, en los noms de usufructuari y proprietaria, per Mariano Viladomat, gerrer, ciutadá de Barcelona, Raimunda Viladomat y Perxau conjuges, Francesch Sala fabricant de mitjas de seda, ciutadá de aquesta ciutat, Eulalia Sala y Pexau muller sua, Antonino Viladomat comerciant, ciutadá de la mateixa, y Josepha Viladomat y Pexau conjuges, nostres oncles, y tias, en semblants qualitats usufructuarias y proprietarias. Ab lo primer capitol resultant de la sobredita concordia, firmada y jurada entre ditas parts, rebudda en poder del Dr. Anton Borrás notari publich real collegiat de número de Barcelona a vint ycinch de Juny del cadent any mil setcents noranta y dos, tenim y possehim en la vila y Parroquia respectivament de Santa Maria de Badalona, de aquest Bisbat. Pertanyent, com pertanyen a mi dita Theresa totas las demes cosas, designadas a sabrer, desde el primer lloch al sisé inclusive, com a hereva universal de la mencionada Señora Raimunda Pexau y Cortell viuda ma difunta avia, en lo cas de haver premort a dita Señora avia mia, la Señora Rosa Blancafort y Poxau difunta ma mare, muller que fou del Señor Joseph Blancafort, passamaner, ciutadá de Barcelona, instituida tal hereva unicersal per dita Señora Raimunda Pexau, y Cortell difunta mare sua, Y premorta dita Señora Rosa mare mia, los fills de ella. No haventne esta deixat altre, que mi la referida Theresa, segons consta en lo ultim testament, que la nomenada Señora Raimunda, difunta avia mia, en escrits entregá clos al mencionat Dr. D. Thomas Casanovasy Fores difunt Escrivá de Camara de la Real Audiencia de aquest Principat de Catalunya, notari publich real collegiat de número de dita ciutat en lo dia dos del mes de Octubre, del any mil setcents setanta set, y seguit lo obit de la Señora tesadora, fou obert y publicat en dinou y vint y dos Novembre, mil setcents noranta. A la expressada Señora Raimunda Pexau y Cortell, difunta ma avia, espectaven es a saber, las casas situadas en aquesta ciutat, compostas de dos distintas casas, temps ha unidas, y agragadas, designadas sobre en primer lloch, es a dir, la major part de ellas, existent en los carrers de Civader, y dels Cotoners. Per titol de venda perpetua feta a la propria Señora Raimunda, viuda, ma difunta avia, per lo executor del Tribunal Real del Consolat de Comers, del Principat de Catalunya, per renitencia de Margarida Esteve, ciuda del patró Sebastiá Esteve, ciutadá de Barcelona. Ab acte rebut en pla escrivania de dit Real Consolat, estipulant lo Dr. Ramon Fonty Alier difunt notari publich rescrivá del referit Consulat en nou de Juny mil setcents vuitanta, format per rahó de Senyoria. Y las altras casas, o lo restant del total de ellas, situadas en lo enunciat carrer de la Volta den Corominas, constituints ab las sobreditas, actualmente unas solas casas, competían a la referida Señora Raimunda Pexau, y Cortell, difunta ma avia, com a hereva universal del Señor Joseph Cortell, difunt assahonador ciutadá de Barcelona, son pare, instituida per ell en son postrer testament, atorgat en poder del Sr. Anton Duran y Quatrecasas difunt notari publich de número de aquesta ciutat, a vint y sis de Setembre mil setcents cinquanta, y quatre, publicat despres de la mort del Señor testador, en dos de octubre del mateix any. Al qual Señor Joseph Cortell, mon besavi, pertañian las prop ditas casas, per titol de establiment perpetuo de ellas fet a son favor per lo Magnifich procurador del Magnifich Anton Gibert y de Rexach Dr. en drets, ciutadá honrat de Barcelona domiciliat en la Parroquia de Santa Agnés de Malanyanes, de aquest Bisbat, ab acte rebut en poder del Dr. Salvador Pi difunt notari publicu de Barcelona, a vint y dos de Juny mil setcents, y quinse.
Finalment en quant a la major part, per causa de Senyoria. Per la millora de unas, y altras de las quals casas, agregadas actualmente la enunciada Señora Raimunda Pexau y Cortell, viuda ma difunta avia, impendi diferents quantitats per obras, segons consta per apocas. La casa ab la gleba de terra de regadiu, y las pessas de terra, explicadas sobre en segon, tercer, y quart llocs, pertaían a la referida Señora Raimunda Pexau, y Cortell, avia mia, en virtut de venda perpetua de aquestas cosas feta a ella per Francesch Feu fuster, de la ciutat de Mataró, Bisbat de Barcelona, ab acte rebut en poder del Dr. Joseph Serra notari publich de dita ciutat de Mataró, a vint y sis de Febrer mil setcents setanta y dos, subscrit, en part, per rahó de domini,. Pero la facultat de regar la dita gleba de terra, copetia a la mateixa Señora Raimunda Pexau, y Cortell, viuda, avia mia, per titol de venda perpetua de usar y valerse de la aigua transitant, y naixent en lo torrent, y vertent de la montanya nomenada “la Muntrera”, situada en lo sobredit terme de Sant Martí de Teiá, feta a son favor, per D. Ignasi de Padellas, y Togores, Regidor perpetuo de aquesta ciutat, domiciliat en ella, ab acte rebut en poder del citat Dr. D. Thomas Casanovas y Fores Escrivá y notari a dinou de Janer mil setcents y vuitanta, subscrit per causa de domini. Al qual D. Ignasi de Padellás espectava la dita facultat, com a hereu, y successor de D. Bernardí de Padellás, igualment Regidor perpetuo, domiciliat en la mateixa ciutat son difunt pare. Y a est per titol de precari, a nou establiment de la referida facultat de valerse de las aiguas sobreditas, atorgat a son favor per lo M. Illustre Señor Intendent General de aquest Principat de Catalunya, ab acte rebut en poder del Dr. Vicens Simón difunt notari publich de número de Barcelona, y major de la Intendencia General de dit Exercit, y Principat de Catalunya, en vint y nou Juliol mil setcents y cinquanta. La pessa de terra, individuada en lo lloch quint, espectava a la nomenada Señora Raimunda Pexau y Cortell, viuda, avia mia, per titol de venda perpetua feta a ella per Jaume Sadurní fuster ciutadá de Barcelona. Ab instrument autentich, atorgat en poder del Dr. Joan Costa difunt notari publich real collegiat de número de aquesta ciutat, a disset de Juliol mil setcents setanta tres, format per rahó de Senyoria. Y la altra pessa declarada en lo lloch sisé. En virtut de venda, a carta de gracia de ella, atorgada a favor de la propria Señora Raimunda Pexau y Cortell, viuda ma difunta avia, per Joseph Borés pagés de la enunciada Parroquia de Sant Martí de teiá, ab escriptura publica, rebuda en poder del Dr. Miquel Vila difunt notari publich de la Parroquia de Sant Genís de Vilassar, Bisbat de Barcelona a vint y nou de Agost, mil setcents setanta y nou. Prometent com prometem los nomenats conjuges, per causa de la present especial obligació entregar al Señor comrpador, possessió de las cosas hipotecasas expressament. Donantli facultat de pendrersela, de sa autoritat propria, baix clausula de constitut, y precari, cedintli tots nostres drets y accions, y del altre de nosaltres a solas, pera usarne judicial y extrajudicialment, segons millor de dret li convinga. Ab constitució de procurador nostre, com en cosa propria. Concedilti també facultat pera que debentse dos, o mes pensions del present censal, Puga vendrer las ditas cosas hipotecadas especialmente firmant la escriptura de venda, ab totas clausulas de estil, y demes requisits en semblants actes. Y del preu resultant satisferse de tot lo degut. Prometent com prometem junts y de per si, fer lo cumpliment de altres bens propris, en cas de faltar alguna cosa, Y generalment, sens prejudici de la especial hipoteca, obligam tots nostres bens y drets, y de altre dels dos assolas, presents, y esdevenidors, expectada la meitat del dot de mi la nomenada Theresa, (que consta en los capitols matrimonials dalt calendats). Renunciant als beneficis de novas constitucions, a la consuetut de Barcelona, sobre dos, o mes obligats de per si. A las lleis respectivas a la obligació especial. Jo dita Theresa, cerciorada de mos drets, per lo notar ibais firmat, al benefici valleiá. Autentica. Si qua Mulier. Y en quant a la obligació dels bens de dit mon marit. A la meitat de mon dot, creix, y altres drets y credits que dega tenir en sos bens. Volent, que lo Señor comprador, en aquest particular, me sia preferit, remetentli aquells per pacte expres. Salva la dita restant meitat de dot. Y generalment los dos renunciam a qualsevol altra llei o dret que puga afavorirnos. Y per pacte, a nostre forn propri, submetentnos al del Illustre (en lo dia Excelentissim( Señor Corregidor de aquesta ciutat, o de altre qualsevol superior secular, tantsolament, ab facultat de variar de judici, firmant escriptura de ters, baix pena de ell, en la cura de dit Illustre (vui Excelentissim) Señor Corregidor, o de qualsevol altre oficial secular, con está dit, baix obligació de la persona de mi dit Narcis, y de tots, los bens y drets expressaqts del mateix, y dels de mi dita Theresa muller sua, junts y de per si. Tot lo que confirmam ab jurament, que voluntariament prestam. Quedant advertits per lo notari baix firmat, haverse de pendrer la rahó de aquest acte en lo ofici de hipotecas de esta capital, dins sis días proxims y en los demes, convinga, en lo espai de un mes consecutiu al despaix de cada qual de ells. Inseguint la Real Pragmatica Sanció, publicada aquó a disset Mars mil setcents seixanta y vuit. En testimoni de las quals cosas, aixis ho firmam en la ciutat de Barcelona, dia, mes y any baix expresats. Essent presents per testimonis los infrascrits.
Item: Los nomenats conjuges Narcis y Theresa Bas Blancafort y Pexau venedors sobredits,. De nostra libre voluntat y certa ciencia. Per valida, y solemne estipulació. Prometem al enunciat Señor Pere Ros, comprador expresat, present per ell lo notari subscrit. Que dins cinch anys, comptadors del dia de vui o despres, sempre que ell, o sos successors vullan. Millorarem las obligacions del antecedent censal, Donant nova especial hipoteca, o dos, o mes fianzas, a disposició del mateix Señor comprador, y dels successors seus. Lo que no cumplint, volem caurer en la pena de semblant quatre mil lliuras, aplicadoras a la lluició del referit censal, pagadas antes per nosaltres las pensions, y porratas degudas, a las horas tal vegada de ell, junt ab los gastos. Lo que prometem cumplir, sens difugi algun, ab estipendi de procurador, resarciment de gastos y perjudicis. Obligant per so los mateixos bens y drets, obligats per nosaltres especial, y generalment junts y a solas desobre en dit censal, reservada la dita meitat de dot de mi la referida Theresa. Ab lo curs de la hipoteca expressa. Y ab las proprias renuncias de lleis, o drets, especials, y generals, submisions de for, escriptura de ters, obligació de la persona de mi dit Narcis y dels bens y drets expressats dels dos, junts y de persi salva la referida meitat de dot. Y clausula de hipotecas, explicadas, lalrgament en lo referit censal, que volem tenir aquó per repetidas. Y en testimoni dho atorgam aixis en Barcelona, dia, mes y any infrascrits, en presencia dels testimonis baix nomenats.
Item: Los mateixos Narcís Bas y Theresa Bas Blancafort y Pexau, conjuges, venedors referits. Pera facilitar la paga de las pensions, que discorreran del antecedent censal, fins que sia quitat. Fent assí sens prejudici de las forsas y obligacions dimanants del acte de ell, y del de promesa de millorarlo subseguent. Ans be acumulant a una y altra escriptura. Podent lo Señor comprador, en qualsevol cas útil, usar de un y altre acte, no obstant en cosa alguna lo present. De nostra voluntat espontanea, y certa ciencia, consignam al referit Señor Pere Ros comprador sobredit. Encarque absent, y per ell lo notari baix firmat present y acceptant, semblants cent y vint lliuras barcelonesas, anniuals cobradoras per lo referit Señor comrpador dels lloguers, que actualmente son y subsistint lo referit censal serán de las parts de las sobredits casas, no ocupadas per nostra habitació propria obligadas per nosaltres especialmente en primer llich, ab lo referit acte de censal, comensant lo Señor comprador, consignatari, a cobrar igual cent y vint lliuras, dels lloguers de ditas casas, que vencerán en lo any proxim vinent per la pensió del expressat censal, dedidora en lo dia dinou del mes de Desembre del mateix any, y consecutivament, semblants cent y vint lliuras, annuals, en lo termini expressat, fins que dit censal sia lluit, o lo corresponent a la pensió respectiva al capital restant de ell, en cas de ferse las quitacions per parts, en virtut de la facultat tribuida a nosaltres per lo Señor comrpador. La qual consigna fem, segons millor en dret puga dirse, y entendrentse, cedint al Señor consignatari nostres drets, y accions y del altre de nosaltres asolas, sobre las expresadas cosas consignadas. En virtut dels quals, puga demanarlas, y cobrarlas, y del cograt firmar recibos, apocas, y los demes resguarts necessaris. Esposar reclams, instar execucions, y practicar tot lo demes, que nosaltres podrían exercir, antes de la present consigna, constituintlo a est fi, procurador nostre, com en cosa propria. Ab clausula de notificació y demes oportunas. Prometent ferli valer y tenir la referica consigna. Y estarli de evicció legal, en qualsevol cas, de dret, y de fet. Practicadas per ell, o no fetas las degudas diligencias. Obligant per so tots nostres bens y drets, y del altre dels dos, insolidum, actuals y successius, ab las renuncias de dret, y de fet, especials, y generals, convenients. Y ab iguals advertencia de haverse de pendrer la rahó de aquesta consigna en los oficis de hipotecas corresponents. Segons mes llargament se expressa en lo precedent censal. Al qual en tot, y per tot quant sia menester, ab lo present nos rferim. En la qual conformitat aixis ho atorgam en la ciutat de Barcelona a dinou días del mes de Sesembre, any del Naixement del Senyor mil setcents noranta y dos. Essent presents per testimonis Jaume Rigalt y estrada y Joseph Pol y Coll, escrivents habitants en aquesta ciutat.
Narcis Bas y Teresa Bas, Blancafort y Pexaut, En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, qui dono fe coneixer als atorgants.