En nom de Deu. Amen. D. Joseph Demestre e Ibern habitant en lo poble de Sant Vicens de Sarriá de aquest plá y territori, trobat en la present ciutat. Per cuant en la escriptira de divisió de bens feta entre mi y mos germans, rebude en poder del notari subscrit en dinou Setembre del anuy procsim passat de mil vuitcents cuaranta, se pactá, entre altres cosas, que la pessa de terra de cuatre mojadas y tres cuartas circuida de parets molt baixas, situada cerca la Hermita de Nostra Señora de Port, se hagués de vendrer a fi de pagar cualsevol acreedor que sirtos de nostre difunt pare D. Esteve Demestre. Atenent que la major part de la propia pessa, se troba afacta al cens de dos lliuras deu sous a D. Ramon de Bacardí, vehí de la present ciutat, y quinse lliuras a D. Manuel Balaguer corredor de cambis de Barcelona, essent de mala cualitat y no servir per lo obgecte que la adquiri dit D. Esteve Demestres mon pare que era per Prat de indianas, y per ciseguent ser grabos lo retenirla. Per só, de ma libre voluntat y certa ciencia, per mi y per mos hereus y successors, no sols reddeschj, restituesch y retorno al nomenat D. Ramon de Bacardí present, tota la indicada pessa de terra de cuatre mojadas y tres cuartas, que per los titols que abaix se calendaran, tinch y poseesch en lo territorio de la present ciutat, cerca la Hermita de Nostra Señora de Port. Sino que també vench, al mateix D. Ramon de Bacardí, als seus y a qui ell voldrá perpetuament, un tros de terra campa en lo cual vuy dia se encontra construida una carretera que dirigeix a la sobre dita pessa que reddesch, de tinguda dit tros de terra de amplaria a saber, al principi de entrar en ell per poder girar los carros, trenta palms, y después fins a arribar a la asequia Real, vint y quatre palms y de llargaria sexanta passas poch mes o meons fins a arribar a la espresada asequia, cual tros de terra deu contarse de desde lo capdemunt de aquella pessa de tinguda set cuartas de sembradura poch mes o menos, situada en lo espresat terme de Nostra Señora de Port, que fou establerta a D. Anton Tomba, per Gabriel Pagés y Baixeras, pages de las Corts de Sarriá, ab acte rebut en poder de D. Francisco Joan Elias y Bosch, notari publich de número de Barecelona, als vint y cinch Juriol de mil setcednts vuitanta cuatre, fons a arribar a la referida pessa de cuatre mojadas y tres cuartas a la cual está unit. Se te la citada pessa de cuatre mojadas y tres cuartas que reddesch ab lo present, per lo mencionat D. Ramon de Bacardí, com a succehont a D. Baltasar de Bacardí y Clavell, al cens antiguament de cent cuaranta sis lliuras, deu sous, vuy dia reduit a ditas dos lliuras deu sous, pagadoras en lo dia de Sant Joan del mes de Juny, en virtut de la venda y absolució feta per lo nomenat D. Baltasar de Bacardí de cent cuaranta cuatre lliuras en pensió, rebuda en poder de D. Joseph Gualsa y Roig, notari de Barcelona, als cinch de Juriol de mil setcents noranta vuit. Cual cens de dos lliuras deu sous, junt ab son domini quedará estinguit y aboliut en forsa de est reddiment, y aplicat y consolidat a la propietat. Qui ho te, comforme de aquí en abant se tendrá per D. Manuel Balaguer corredor Real de cambis de esta ciutat, com a succehint a Rafel Ballester y Cruillas candeler de cera de la mateixa, al cens de las relatadas quinse lliuras, pagadoras tots anys en lo dia de Sant Joan del mes de Juny, cual cens vindrá a carrech de aquí en abant del propi D. Ramon de Bacardí, y dels seus. Y lo precitat D. Manuel Balaguer te la dita pessa de terra que reddesch, per lo Illustres Señors Administradors de la casa de la Convalecencia de la present ciutat, com a succehint a Marianna Aguspí y Salavert, muller del Magnifich Dr. en drets Baltasar Aguspí difunt en Barcelona domiciliat, al cens de dotse lliuras barcelonesas, pagadoras tots anys en lo dia o festa de Sant Joan del mes de Juny, que es corresponcio del cens de quinse lliuras. Y se ha de saber que la dita pessa de terra antes se tenia per dit Rafel Ballester, a cens de trenta dos lliuras, pagadoras en dit termini, Peró después per lo mateix Rafel Ballester y Miquel Ballester pare y fill, ab acte rebut en poder de Vicens Simon, notari publich de número de Barcelona lo dia vint y vuit Abril del any mil setcents trenta sis, foren venudas, absoltas, y difinidas a fabor de Magí Serra fuster de dita ciutat quinse lliuras en nuda percepció, de manera que sols quedaren diset lliuras en pensió ab Señoria mitjana. De las cuals respecte que en virtut de la facultat concedida ab lo establiment que lo dit Rafel Ballester y Cruelles, feu de dita pessa de terra, a favor del espresat Magí Serra, en poder de Sever Pujol, notari publich de número de Barcelona, als vint y sis de Abril de mil setcents trenta tres. Lo mateix Rafel Ballester vené, absolgué, y difiní dos lliuras del dit cens, ab altre acte rebut en poder de dit Sever Pujol notari. Als vint y vuit de Febrero mil setcents cuaranta, y per conseguent lo expressat cens de trenta dos lliuras, quedá reduit a las ditas quinse lliuras. Confronta la dita pessa, a llebant ab los hereus o successors del Dr. D. Joseph Ros advocat; a mitgdia abla carretera que va a la Hermita de Nostra Señora de Port; a ponent part ab honors de D. Melchor de Bruguera, y part ab honors de la pubilla Serra; y a tramontana ab honors de Anton pagés y Anton Canals mediant la asequia o corredora Real. Y lo tros de terra que vench ab lo present se te, junt ab la pessa de set cuartas, de la cual es part, y altres pessas allí contiguas, en Señoria mitjana dels hereus o successors de D. Joseph Fidel Pujol y Senillosa, sens prestació de cens algún, per haber adquirit dita Señoria de D. Francisco Timboni en virtut de venda, rebuda en poder de D. Joan Francisco Casals notari, als vint y cinch de Setembre del any mil setcents trenta vuit. Y se ha de saber que la pessa de terra de la cual es part lo tros que ab lo present vench, junt ab altres pessas de terra, se tenían per la Señora Violan Timboni viuda, y lo Dr. en drets Olaguer Geroni Timboni mare y fill al cens de sexanta cuatre lliuras, tres parells de gallinas, y un parell de pollastres, de las cuals deduidas las corresponcions als Señors alodials, los quedaban francas cuaranta una lliuras, los tres parells de gallinas, y un parell de pollastres, tot lo que fou enterament venut, y absolt per lo nomenat D. Francisco Timboni, ab lo sobre calendat acte de venda. Y es de advertir que apar irregular de que sia mediá lo domini dels successors de Senillosa, respecte al tros de terra que se ven, no manifestanse Señor directe sobre ell, no de las demes pessas configuas de la cual es part, lo que se continua en la mateixa conformitat se troba esplicat en los actes antichs. Y axi mateix se ha de saber que lo dit tros de terra se tenia, per lo dalt nomenat Gabriel Pagés y Baixeras en Señoria mitjana, al cens de dos lliuras pagadoras en vint y cinch de Juriol. Peró est cens ab son domini fou venut y absolt per lo mateix Gabriel pagés, al Señor Anton Tomba posesor que era de dita terra, ab acte rebut en poder de D. Francisco Joan Elias y Bosch, notari, als quinse Octubre de mil setcents vuitanta sis. Confronta lo propi tros de terra o carretera, a llebant ab honors de Anton Pagés; a mitgdia ab la pessa de terra de cuatre mojadas y tres cuartas que reddesch; a ponent ab honors de Anton Canals; y a tramontana ab lo camí que dirigeix a la carretera de Port. Y me espectan tant la pessa que reddesch, com lo tros de terra que vench, com a hereu de Da. Justina Demestre e Ibern, viuda de D. Esteve Demestre, y Fulguet ma mare, no sols ab son ultim testament que otorgá en poder del difunt D. Jaume Rigalt y Estrada, notari de Barcelona, als vint y nou de Mars del any mil vuit cents vint y dos, sino que també ab la nominació de tal feta ab escriptura publica, rebuda en poder del mateix notari, als vint y cuatre Agost del any mil vuit cents y cuatre. A dita ma mare pertañian com a hereva vitalicia que era dels bens de D. Esteve Demestre, y Folquet mon difunt pare, ab facultat de elegir hereu entre vius, o en son postrer testament al fill que millor li aparegues, nomenada tal en son ultim testament que entregá clos al prenotat Rigalt notari, en onse Maig del any mil vuitcents tretse, y seguida la mort del testador fou obert y publicat en vint y cuatre y vint y sis Novembre del de mil vuitcents dinou. Al precitat D. Esteve Demestre mon pare espectavan, com a hereu universal de D. Esteve Demestre y Garriga comerciant, ciutadá de Barcelona mon abi, instituit tal en lo testament que est entregá clos a D. Joseph Gualsa y Roig notari de la mateixa, als vint y cinch Octubre mil setcents vuitanta nou, y seguida la mort del testador obert y publicat en deu Novembre del propi any. Y al prop dit D. Esteve Demestre mon abi pertaían per titol de venda perpetua feta a son fabor per Anton Tomba perxer y comerciant que fou de aquesta ciutat, rebuda en poder de D. Joseph Gualsa y Roig notari de la mateixa, als vint y tres Octubre mil setcents vuitanta set. Y a dit Anton Tomba espectavan a saber, en cuant a la pessa de cuatre mojadas y tres cuartas que reddesch, per titol de establiment fet a son fabor per D. Baltasar de Bacardí, rebut en poder de D. Francisco Mas notari, a hu de Juny de mil setcents vuitanta cuatre. Y en cuant al tros de terra que vench, per titol també de establiment fet per Gabriel Pagés y Baixeras, segons escriptura en poder de D. Francisco Elias y Bosch notari, als vint y cinch de Juriol de mil setcents vuitanta cuatre. Lo cual reddiment y part venda fas aixis com millor en dret puga dirse y entendrerse, extraent la cossa reddida y venuda de mon domini y poder, transferinlas a la de dit D. Ramon de Bacardí y dels seus. Prometent entregarli posessió de ella, ab gacultat de pendrersela de sa autoritat propia, baix clausula de constitut y precari, ab ceció de tots mos drets y accions pera usarne judicial y extrajudicialment comforme millor li convinga, constituintlo per lo efecte procurador meu com en fet p`ropri. Lo preu de aquesta venda per lo que mira al tros de terra dalt dit es noranta lliuras barcelonesas, las cuals confeso rebrer del Señor comprador a mas vluntats, de que li firmo apoca ab lo present. Per lo que renunciant a la eccepció del preu no esser convingut axis, a la lley a fabor dels engañats en mes de la meitat del just valor, y a cualsevol altre lley o dret de mon fabor dono y remeto al Señor comprador tot lo mes que podría valer lo dit tros de terra venut del preu referit, ab promesa d eestarli de evicció legal de la pessa reddida, per contractes, y obligacions mas propias y de mos antepasats, y del tros de terra venut, en tot y cualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys, gastos y perjudicis que se seguisen per rahó dels consebuts contractes y obligacions proprias y de mos antepasats, y no mes conforme está dit, obligant per lo efecte tots mos bens y drets, mobles e immobles, presents y veniders, ab renuncia a cualsevol lley o dret que puga afaborirme. Y present D. Ramon de Bacardí ho accepto. Per major firmesa de las cuals cosas, espontaneament juram un y altre, no sols no contravenir ni revocar est contracte en temps, ni per motiu algún, sino també que no se ha fet en frau dels Señors per qui se te la cosa vunuda no de sos drets, Y presents també lo Rnt. D. Felip Demestre Religios exclaustrat del Convent de Nostra Señora de la Mercé de aquesta ciutat, Da. Teresa Demestre e Ibern, y Da. Ramona Demestre e Ibern, solteras majors de edat vehins del citat poble de Sarriá, consentim a est contracte per convenir als interesos tan nostres, com de dit D. Joseph Demestre nostre germá, en virtut de lo pactat en la dalt calendada escriptura de divisió. A lo que igualment consento jo Da. Maria Antonia Bertra y Demestre, viuda, vehina de Barcelona, germana dels sobre citats, prometent que en cas de entrar en la successió dels bens que eran de mos difunts pares, no impugnare est contracte, ni cualsevol altre fet per mos germans, per ninguna causa o rahó. Quedant advertits per lo notari baix firmat haberse de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de la present ciutat después de satisfet lo mitg per cent corresponent al tros de terra venut, insiguint lo previngut en la Real Pragmatica de hipotecas, y demes ordes posteriors. En testimoni de las cuals cosas, aixi ho atorgam en la ciutat de Barcelona a vint y vuit días del mes de Octubre, any del Naxament del Señor de mil vuitcents cuaranta hu. Essent presents per testiomonis D. Joaquin Riera y Amadeu, y D. Isidro Vicente Arroyo practicents de notaria, vehins de la mateixa. Y los Señors otorgants, coneguts del infrit notari ho firman tots a eccepció de Da. Ramona Demestre que per no saber de escriurer, ho practica per ella un dels testimonis, a qui ha donat facultat.
José Demestre, Felipe Demestre Pbro. Maria Antonia Bartra y Demestre, Teresa Demestre, Ramon de Bacardí, En poder de mi Jaume Rigalt y Alberch notari.