Saga Bacardí
08087
ESCRITURA DE RECONOCIMIENTO DE DEUDA DE ROMAGOSA HACIA MIRÓ Y FELIX GASSÓ.


Die VIII mensis Decembris anno a Nativitate Domini MDCCXXV, in Rectoria Parrochialis Eclesial Castri de Castellet Barnay Deg.
Noverint Universi. Quod anno a Nativitate Domini millessimo septigentesimo vigesimo quinto die vero octava mensis Decembris ajusde anni intitulata, per mei Geraldi Cassani autoritatibus apostolica at Regia Magestate pub. Villaenovae Cubellarum Barmey Deg. Dio testiom infratu presentia constitutus personaliter Dominu Dr. Franciscus Amat Pbre. et Rector Parrochialis Eclesia Castri, et loci de Castellet Barney Deg. In locco intus cubiculu Donus Rectoria ejusde Parrochialis Eclesia posito, corporali quada infinitate langues, sobrius tanten, et mentis sanus, medio juramento, per ipsum ad dominu Deum, et ejus Sancta quatuor evangelia, maribus suis sum pactora, more sacerdotali prestito, ad instancia, et raquisitione Phelicisi Gassó linteari dictae villae Villaenovae Cubellaru inda presentis, dixit adveratis fidem, et relationem ferit de sequentibus Fabio Carmona declaratis Via.= Que haurá en dos anys, poch mes o menos per Antón Romagosa menor pagés del terme del lloch de Castellet se confor, ab ell declarant, suplicant se interposás o fos medí, pera que son pare Antón Romagosa major, se convingués en pagar al dit Felix Gassó botiguer, y Joan Miró y de Mongros, de Vilanova de Cubellas certa quantitat, segons desde les hores ha ohit dit ell declarant son doscentas seixanta tres lliuras, sinch sous barcelonesas, que dit Romagosa menor les devia de resta y a cumpliment de major quantitat que dits Gassó y Miró en lo any 1723 li haurian entregat a parte de comprar vins y fabricar ayguardents de compañía ab dit Gassó y Miró. A vista del que ell declarant se consideri ab dit Antón Romagosa major y después de haberli relatat lo referit, se recorda ell declarant molt be, y te plena memoria, com lo dit Romagosa major li digué que ell pagaría lo que son fill estava devent als dits Gassó y Miró y que així dit declarant se dignás ser medi peraque dits Gassó y Miró se convinguessen en donarli uns plazos competents desde el dia del ajust fins a la total satisfacció, encarintli molt al dit declarant se interposás ab dits Gassó y Miró peraque se acomodasen a la dita proporció. En esclusió del que ell declarant passá a escriurer lo prop dit als Señors Gassó y Miró los quals desde luego respongueren se convenian en donarli uns plazos cometents, y creu ell declarant se hauria arribat a la obligació en escrits a no haver estat sa dilataa indisposició. Y també se recorda ell declarant que desde les hores en tantas quantas vegadas (que han estat moltas) y entre ellas en la mateixa casa, de ell declarant, en la casa també del dit Romagosa, y en una carretada que va de sa casa a corralletas, que se a efectuat parlar dit declarant ab dit Romagosa major, en totas dit Romagosa major ha sempre promes de pagar a dits Gassó y Miró lo que dit son fill los estava devent y no sols esto, sino que ancara ab vivas instancias moltas y diferents vegadas suplica a ell dit declarant ho ajustás y sen fes acte, que despres ell dit Romagosa major lo firmaría, del modo que ell dit declarant ho hauría ajustat ab dit Gassó y Miró, donantli per esto tota facultat y poder. Y així mateix se recorda ell declarant, y te plena memoria que en certa ocasió lo dit Romagosa major se conferí ab ell dit declarant y li digué havia rebut carta dels dits Gassó y Miró, demanantli la satisfacció de llurs credits, y que aixís estimaria, a ell declarant ho ajustás lo mes prest podria avista del queell declarant passá a Vilanova de Cubellas per a fer lo dit ajust, y respecte de no haverse trobat en dita vila lo dit Miró, no pagué ell declarant terminaro, y ajustaro. Y esta digué esser la veritat per lo jurament tenia prestat. De quibus. Quod fuirunt acta in dicto loco de Castellet die, mensis, anno praedictis. Presente me dicto et infro notarius, et presentibus etiam pro testibus Paolo Alegret, et Salvatore Doménech, agris ambobus dictae villae Vilaenovae de Cubillas ad praedictae vocalis, repatis, spetialiter, et assumptis pro ut superius continetur.
Geraldum Cassani.