Saga Bacardí
08220
APERTURA DE TESTAMENTO DE JOSÉ GASSÓ Y MILLÉ, PRIMO DE FELIX GASSÓ Y BATET.


En la vila de Vilanova y la Geltrú, Bisbat de Barcelona als catorse dias del mes de Octubre, any de la Nativitat del Señor de mil set cents noranta y set. Constituhit personalmente Joseph Gassó, comerciant y botiguer en la casa del Señor Francisco Vidal que la te sit en la dita present vila, i carrer Major, essent presents per testimonis Francisco Aymerich i Jaume Poble, tots de dita vila per estas cosas cridats i pregats, entregá a mi Grau Cassani notari publich de dita present vila avall escrit la present plica closa, que digué esser son testament que volgué valúes per testament o per aquella especie de ultima voluntat que millor de dret valer i tenir pogués. Ab la qual revocaba tots los demes testaments per ell fins lo dia present, no obstant qualsevols paraulas derogatorias que en aquell se trovasen continuadas, lo qual testament firmá i digué voler que fos conservat i custodit en poder de mi lo dit i avall escrit notari, i despres de son obit obert i publicat, i de ell enmegadas las copias autenticas que demanadas ne serán per lo hereu llegitim i altres que pretenguessen tenir interes, sobre la cuberta del qual firmaren los dits testimonis.= Francisco Aymerich.= Jaume Poble.= Paenes me Gerardum Cassani notaribus publicus Vilanovae.
E apres als onse dias del mes de Gener, any de la Nativitat del Señor de mil vuit cents y sinch. Mort ja lo dit testador, y son cadáver encara no sepultat. Constituit jo lo dit i avall escrit notari en los estudis de ma casa que la tinch sit en esta dita vila i carrer de Padua, a instancia de Francisco Pers comerciant, i de Francisco Batlle botiguer los dos de la mateixa present vila tragí la dita plica, i aquella vista per los dits Pers i Batlle me requiriren la obrís, i publicás lo disposat en ella en quant a la clausula de la anima, i elección de sepultura. A la qual requisición annuhint jo lo dit i avall escrit notari obrí la dita plica, i aquella oberta llegí i publiquí tot lo concernent a dita clausula en la forma que aquella se trobava. De las quals cosas los dits Pers y Batlle me requiriren ne llevas lo present acte. Que fou fet en la dita present vila, en lo dia, mes i any sobredits. Y coneguts per mi lo dit avall escrit notari, ho han firmat de ma propria havent estat presents per testimonis Joan Garrich notari publich y Real de la dita present vila, i Joseph Nicolau Pallejá escribent, en la mateixa resident per estas cosas cridats.
Cassani notari, Francisco Pers y Monteus, Francisco Batlle,
Emes avanti als dotse dias dels últimamente citats mes i any, haventse ja donat eclesiastica sepultura al cadáver del dit testador, constituit jo lo avall escrit notari en la casa de aquell sit en lo carrer de Caputxins de la present vila, instant Generosa Gassó y Pers viuda del referit testador, Francisco Pers, Francisco Vidal, Dr. Joan Serafí Vidal i Francisco Batlle tots marmessors, i de la referida present vila. Y en est presents per testimonis Joseph Marles Mestre de casas, y Pere Salvany sastre, també de dita vila, publiquí per enter lo contengut en la dita plica ab alta, e inteligible veu en la forma que avall se trobará, la qual es del tenor seguent.
In Christi nomine, Amen. Jo Joseph Gassó comerciant i botiguer de la present vila de Vilanova i la Geltrú, Bisbat de Barcelona, fill llegitim i natural de altre Joseph Gassó també comerciant de dita vila, i de Gertrudis Gassó i Millé conjuges difunts, estante per la gracia de Deu sa de cos i entendiment fas i ordeno lo present meu testament, i ab lo qual nomeno en marmessors i del present meu testament executors a Generosa Gassó i Pers carrisima muller mia tant quant naturalmente viurá viuda i conservará mon nom, a Francisco Pers, i a Francisco Vidal mos cunyats, al Dr. Joan Serafí Vidal mon nebot, i a Francisco Batlle botiguer, als quals i a la major part de aquells dono plé poder de cumplir i executar lo present meu testament, ultima i darrera voluntat mia segons trobaran escrit i per mi baix ordenat.
Primerament: Vull que tots mos deuptes sian pagats, i las injurias restituidas de mos bens, segons que dits deutes e injurias millor mostrar i provar se podran.
Elegesch la sepultura al meu cos faedora en lo vas de la casa de dit mon cuñat Francisco Vidal, constituhit dins la Iglesia de la present Parroquia, volent en aquella sem sien fets los funerals de enterro, novena i cap de any de bras major ab assistencia dels Capellans apareixerá als dits mos marmessors, destinant per esto de mos bens sinch centas lliuras, i lo que sobrará vull sia comberta per missas baixas, o resadas celebradoras de aquella Caritat, y per aquells Rnds. P. Sacerdots apareixerá a dits mos marmessors.
Item: Vull i man, que en continente i luego de seguida ma mort, dits mos marmessors ab compañía de ma Muller prengan ab benefici de inventari tots mos bens, i de aquells quedia encarregada durant sa vida natural i mantenintse viuda de mi dita Generosa carissima Muller mia.
Item: Deixo i llego a dita Generosa carissima Muller mia, Señora majora, poderosa i usufructuaria de tota la mia universal heretat i bens, tant quant naturalmente viurá viuda i conservará mon nom. Per rahó del qual usdefruit no vull sia tingada ni obligada en haver de prestar caució alguna de usarne i fruirme a arbitre de bon varó, per quanta b lo present lan absolch. Volent que lo present llegat comprenga no solamente lo usdefruit, sino també las utilitats i comoditats de aquell, fen de ells, i ellas com millor li apareixerá. Volent igualmente que de dita ma heretat y bens puga fer i desposar a sas liberas voluntats de la quantitat de mil lliuras barcelonesas, per una vegada solamente, i en quansevol cas a mes de lo que en capitols li tinch ja donat. Volent igualmente, i ordenant que aquellas no puga extraurer aquella quantitat de diner que tinch e intereso en la botiga de panyos o altres efectes que administra Francisco Batlle, ni menos a aquell de la botiga de ma casa de que actualmente usa, a no ser que lo dit Batlle no vulga en lo negoci de ella los diners que hi tinch que son sinch mil lliuras barcelonesas. Ordenant igualmente que en tot asumpte concernent a la sobredita botiga no puga resoldrer la dita muller mia cosa alguna sens consentiment de dits mos marmessors. Donant facultat a aquellos perque per malavertació del administrador pugan extraurer las ditas sinch mil lliuras, i emplearlas en aquell negoci que millor los acomodia, i sie en augment de mos bens.
Item: Vull i man, e institueich i fundo ara de present, y vull que los dits mos marmessors, luego de finit lo us de fruit de dita muller mia, o lo mes pres sia dable instituesquian y fundian un benefici perpetuo simple eclesiastich en la dita Parroquial Iglesia en la Capella del altar de Sant Vicens Ferrer i baix lo titol de Sant Joseph, per esalut i repos de la mia anima, mullers pares y demes de ma obligación del qual vull sia lo primer Obtentor, i que aquell sia presentat a un fill i decendent de la casa de Francisco Vidal mon cuñat, i en defecte de aquells a aquell que apareixerá al Parne. i presentador. Del qual vul que perpetuamente ho sian lo dit Francisco Vidal mon cunyat, i sos fills i descendents a aquell emperó que será hereu dels bens de Vidal. Volent que lo dit benefici sia distat de cent i trenta sinch lliuras moneda barcelonesa. Per lo qual sian esmersadas a for de censal Quatre mil i sinch centas lliuras de la mateixa moneda, i que en lo cas de la lluició de algun de aquell o aquells sia depositat son preu en algun arxiu eclesiastich de ahont llevar nos puga sino previa de rehermers faedor en lloch tuto i segur, a obs de dit benefici, i a consentiment de dit obtentor i Patrons. I declarant mesma intenció vull que si los fills i descendents de dit Francisco Vidal tenen fillas entrien no menos los fills i descendents de aquellas en la linea de obtener lo benefici, i en la de Patró. Volent igualmente que lo obtentor de dit benefici, isia lo que sia hagia annualment de celebrar quinse missas baixas o resadas de Caritat cada una deu sous de ardits celebradoras, una lo dia de Sant Joseph, altra lo dia de Santa Madrona, altre lo dia de Santa Generosa, dos lo dia de difunts, i las restants los dias apareixerá als dits mos marmessors, totas en sufragio de la mia anima, muller, pares i demes de ma obligación. I declarant mes ma intenció i voluntat vull que puga presentarse als cridats y en defecte de estos al qui apareixerá al patró, encaraque subgecte a qui se presentará no tinga la edat desposada per dret per obtener beneficis, i encaraque se trobia menor de set anys i en aquella poca edat que sie ab tal emperó que aprenga de llegir i escriurer i consecutivamente vage seguint lo curs de lletras i estudis, volent que en aquella mensa edat que se encontria qual se li presentia puga disfrutar i gosar los reddits del benefici en calitat de llegat Pio, ab sola obligación de ferme celebrar quiscun any las quinse missas preditas. I volent aixis mateix que arriban a la edat que requireix lo dret per obtener lo benefici aquell que en menor edat lo agia usufructuat com a llegat pio, se fassia al mateix formal presentació i collació del mateix benefici, exonerantlo de la obligación de resar lo reso roma fins que arribia a edat de ordenarse de ordres majors en la qual vull que luego de ordenia, y desde el temps que tendrá formal collació i presentación del dit benefici fins a esta edat, vull que en lloch del reso romá Estigia obligat en resar lo minoret u ofici parduo de Maria Santissima tots los dias.
Item si fundat lo dit benefici sobra per poder fundar altre, vull i man, eo de present instituesch i fundo, i vull que los dits mos marmessors, finit lo us de fruit de dita Muller mia, o lo mes prest sia posible instituesquian i fundian altre benefici perpetuo, siempre, eclesiastich en la dita Parroquial Iglesia, i en lo altar i Capella de Nostra Señora del Roser, i baix lo titol de Sant Joan per salut i repos de la mia anima, Muller, pares i demes de ma obligación. Del qual vull sia lo primer obtentor, y que aquell sia presentat a un fill i descendent de la casa del dit Francisco Vidal, i en defecte de aquells a un fill i descendent de la casa de dit Francisco Pers mon cuñat, i en defecte de tots estos a un fill i descendent del dit Francisco Batlle, i en defecte de tots estos a aquell que apareixerá al Patró i presentador, del qual vull que perpetuamente ho sia lo dit Dr. Joan Serafí Vidal i sos hereus i successors, aquell esperó que será hereu de sos bens, o de la casa de dit Vidal, volent que lo dit benefici sia dotat de cent i trenta i sinch lliuras moneda barcelonesa. Per lo que vull sien esmersadas de censal Quatre mil sinch centas lliuras barcelonesas, i que en lo cas de la lluició de algun de aquell o aquells sia depositat son preu en algun arxiu eclesiastich de ahont llevarnos puga sino per via dereemer faedor en lloch tuto i segur, i a obs de dit benefici, i a coneixement de dits obtentors i patró, i declarant mes ma intenció vull que si lo dit Patró i sos successors tenen fillas cistrian no menos los fills i descendents de aquellas en la linea de Patró i de obtener dit benefici. Volent igualmente, que lo obtentor de dit benefici hage annualment de celebrar i fer celebrar quinse missas de Caritat deu sous cada una essent aquellas resadas celebradoras en los dias apareixerá als dits marmessors, totas en sugrafi de la mia anima, mullers, pares y demes de ma obligación. Y declarant mes ma intenció y voluntat, vull que puga presentarse als cridats i en defecte de estos al qui se presentará, no tinga la edat desposada per dret, per obtener beneficis, i encaraque se trobia menor de set anys, i en aquella poca edat que sia, ab tal empero que aprenga de llegir i escriurer, i consecutivamente vagia seguint lo curs de lletras i estudis. Volent que en aquella menor edat que se encontre quant se i presentie puga disfrutar i gossar de los reddits del benefici en calitat de llegat Pio, ab sola obligación de ferne celebrar quiscun any las quinse missas preditas. Y volent aixi mateix que arribant a la edat que requireix lo dret per obtener beneficis aquell que en menor edat lo hagia usufructuat, com a llegat Pio, se fassia ab mateix, formal presentación i collació del mateix benefici, exonerantlo de la obligación de resar lo reso romá fins que arribia a edat de ordenarse, de ordres majors, en la qual vull que luego se ordenie, i desde el temps que tendrá formal presentación i collació de dit benefici fins a esta edat, vull que en lloch del reso Romá estiga obligat en resarlo miñonet o ofici parso de Maria Santissima tots los dias.
Item: Semblantment vull i man, eo de present instituesch i fundo, i vull que los dits mos marmessors, lo mes prest sia posible instituesquian i fundian altre benefici perpetuo, simple, eclesiastich en la dita Parroquial Iglesia, i en lo altar i Capella del Eclesiastich-Homo, i baix lo titol del Eclesiastich-Homo per salut i repos de la mia anima, mullers, pares, i demes de ma obligación, del qual vull sia lo primer obtentor, i que aquell sia presentat a un fill i descendent de la casa de dita Catarina i de Joseph Anet comerciant i Antonia Anet i Golivart conjuges mos nebots, i en defecte de aquells, a aquell que apareixerá al Patró i presentador del qual vull que perpetuamente ho sia Francisco Pers mon cuñat i sos hereus i successors aquells empero que será hereu de sos bens i en defecte de estos al dit Joseph Anet i sos hereus e successors, volent que lo dit benefici sia dotat de cent i trenta i sinch lliuras. Per lo que consigno aquellas Quatre mil i sinch centas lliuras barcelonesas que Catarina Golivart i Gassó viuda, i los dits conjuges Anet y Golivart premoreren esmersar a for de censal a obs del altre dels beneficis que jo manaria fundar en compensación de las mias millotas i drets en un Capitol resultant de la transacción i concordia entre mi de una, i la dita Catharina i conjuges Anet i Golivart de part altre, feta i firmada rebuda i testificada en poder del Dr. Grau Cassani notari publich de dita vila lo dia de ahir. Volent que en lo cas de la lluició de aquell censal i censals sia depositat son preu en algun arxiu eclesiastich de ahont llevar nos puga, sino per via de reesmers faedor en lloch Toto i segur a obs de dit benefici, i a coneixement de dit obtentor i Patrons, i declarant mes ma intenció vull que que si los dits Patrons i sos successors tenen fillas entrian no menos los fills, i descendents de aquellas en la linea de Patró i de obtener dit Benefici. Volent igualmente que lo obtentor de dit Benefici agia annualment de celebrar, o fer celebrar quinse missas de Caritat deu sous quiscuna essent aquellas resadas celebradoras en los dias apareixera als dits marmessors, totas en sufragio de la mia anima, mullers, pares i demes de ma obligación, i voluntat vull que puga presentarse als cridats, i en defecte de estos al qui apareixerá al Patró, encara que el subgecte a qui se presentará no tinga la edat desposada per dret per obtener beneficis, i encaraque se trobia menor de set anys, i en aquella poca edat que sia, ab tal empero que aprenga de llegir i escriurer, i consecutivamente vaga seguint lo curs de lletras i estudis, volent que en aquella menor edat que se encontraria quant se li presentia puga disfrutar i gosar los reddits del benefici en calitat de llegat, y no ab sola obligación de ferne celebrar quiscun any las quinse missas preditas, i volent aiximateix, que arriban a la edat que requireix lo dret per obtener benefici, a aquell que en menor edat lo hagia usufructuat com a llegat pio, se fasia lo mateix formal presentació i collació del mateix Benefici, exonerantlo de la obligación dde resar lo reso Romá fins que arribi a la edat de ordenarse en ordes majors, en la qual vull que luego se ordene i desdel temps que tendrá formal collació i presentación de dit Benefici fins a esta edat, vull que en lloch del reso Romá, estigia obligat en resar lo minoret o ofici Parso de Maria Santissima tots los dias.
Item: Per quant podria esdevenir lo faltar los Patrons i presentadors de dits dos Beneficis, i del altre dels dos ara per les hores i verificantse dit cas, i no altrament no menos en Patró y presentador de aquell, o aquells, al Rnt. Parroco que se trobará esser de dita Parroquia, sempre que vaguien aquell, o aquells, obligant dit Parroco que observie puntualmente lo ordre per mi en los tres antecedents Items o clausulas, imposat en quant a la presentación de aquell, o aquells. Y en defecte de fills, i descendents de las dos casas cridadas per obtener dits Beneficis dega presentar aquell, o aquells a un fill de esta Parroquia de Vilanova, aquell que millor li apareixerá havent lo Beneficiat o Beneficiats que serán, de residir en esta vila o Parroquia, luego de ordenats en ordres Sagrats, i en manera alguna a altre part, baix privació de dit Benefici. A no ser que sia per cursar en los estudis i algun temps prodent, per titol dupat, seix o altre justa causa.
Item: Deixo i llego al Hospital de pobres de la present vila, per una vegada solamente la quantitat de doscentas lliuras barcelonesas, pagadoras fetas las fundacións de dits dos Beneficis, o del primer sino hi ha venda per fundar lo segon, qual quantitat vull sia esmersada a favor de censal a obs de dit Hospital, servint la renda de aquella per subvención dels pobres malalts de ell.
Tots los altres emperó bens meus mobles e immobles haguts i per haver, noms, veus, drets, forsas i accions mias universals ahont se vulla sian en qualsevol genero i especie consistescan, i que a mi me pertañen, i en avanti me pertañeran en qualsevol part del mon per qualsevols drets, titols, causas, i rahons deix i atorg, i a mi hereu universal fas e instituesch a Nostre Señor Deu Jesus-Christ, i a la mia anima, volent que los dits mos marmessors finit lo usdefruit de dita muller mia vengan tots mos bens que no consistiran ab diner en encant publich al mes donant, i del resultant después de fundats los dits dos beneficis, o lo primer si no hi ha bastant per lo segon, i pagats los llegats i obras Pias, ho distribuescan per aquellaa altres obras Pias que millor los apareixerá, tot en sufragio de la mia anima, mullers, pares i demes de ma obligación.
Revocant, cassant, i anullant ab lo present meu testament tots i qualsevols altres testaments, i especies de ultimas voluntats per mi fins lo dia present fets i fetas en poder de qualsevol notari, particularmente lo que tenia entregat clos al Dr. Grau Cassani notari als deu dias del mes de Febrer del any de mil setcents noranta tres, encaraque en aquell i aquellas hi hagues qualsevols paraulas derogatorias de las quals ab lo present meu testament ne hagues de fer expressa menció de aquellas me penedesch y vull que lo present meu testament a tots los demes altres prevalga. Y sino valia per testament a lo menos vull que valga per codicil, testament nunpcupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat que millor de dret valer i tenir podrá. De la qual mon obit seguit, vull ne sien fetas tantas copias quantas demanadas ne seran, y en qui pretendrá tenir interesos. Fet i firmat fonch lo present meu testament en la present vila als catorse Octubre de mil setcents noranta y set. Se+ñal de mi Joseph Gassó testador predit qui lo present meu testament lloho, aprobo, ratifico, i confirmoi de má mia propria firmo.= Joseph Gassó.
De totas las quals cosas la dita Generosa y los sobredits Marmessors me requiriren ne llevas lo present acte. Que fou fet en la dita present vila en lo puesto dia, mes i any sobredits. Y los mateixos requirents (coneguts per mi lo mateix notari) ho han firmat de má propria, havent estat presents per testimonis los sobre anomenats Joseph Marles i Pere Salvany.=
Cassani notari. Generosa Gassó, Francisco Vidal, Francisco Pers, FranciscoBatlle, Dr. Joan Serafí Vidal.
Paenes me Gerardum Cassani notaribus publicum Vilanovae.




t de Barcelonatrnt vilata sepult