Josepha Sanromá, y Samenter, viuda de Joseph Sanromá, comerciant, ciutadá de Barcelona en esta ciutat habitant no sols com a tenutaria per mon dot, sponsalici, y altres drets meus de la universal heretat, y bens que foren de dit Joseph Sanromá, mon marit, segons la prescrita y lloable constitut de Barcelona y constitució General de Cataluña que comensa Hac nostra. Si també sens prejudici de dita tenuta, com a usufructuaria de la universal heretat, y bens de dit mon marit per est deixada ab son ultim y valido testament que clos entregá a Manuel Oliva y Viloca notari publich de numero de Barcelona als trenta hu de Agost mil setcents vuitanta y dos, y seguida la mort del testador per lo mateix notari publicadas als tretse y disset de Octubre de mil setcents vuitanta, y sis. Qui que dit notari ab sas autenticas letras, ne dona fe. De ma libre voluntat confesso, y en veritat regonesch deurer, y voler patar al Señor D. Anton Bonaventura Gassó Secretari de la Real Junta Particular de Comers de la present ciutat, a ditas cosas absent y per ell lo notari subscrit acceptant, y estipulant, doscentas lliuras moneda barcelonesa per semblants me ha deixat graciosament y sens interés algún al efecte de pagar al Señor D. Vicens Freixes lo lloguer que li quedí a deurer de la casa que habití ab los fills a dit mon difunt marit y a mi comuns, propria del mateix Señor freixes situada en lo carrer dit den Jupí de aquesta ciutat. Las quals doscentas lliuras confesso haver rebut de dit Señor Gassó en diner comptant metalich, y sonant realment y de fet en presencia del notari, y dels testimonis instrumentals, per mans de tercera persona. Y aixi renunciant a la excepció de la cosa no ser aixis, y a tot altre dret, y lley que sia a mon favor, convinch y en bona fe prometo a dit Señor D. Anton Bonaventura Gassó. Que lo pagaré las ditas doscentas lliuras ab moneda metalica, y sonant dins lo termini de dos anys comptadors del dia present en avant ab quatre iguals pagas de sinquanta lliuras cada una, devent fer la primera paga lo dia set de Maig; la segona lo dia set de Novembre del any mil vuitcents y hu; la tercera lo dia set de Maig; y la quarta lo dia set de Novembre del any mil vuitcents y dos. Lo que prometo atendrer, y cumplir sens dilació esmena de tots danys, y gastos. Per lo que obligo tots mos bens, y drets y los de dit Joseph Sanromá mon marit, mobles e immobles haguts, y per haver. Renunciant a uberior cautela cerciorada plenament de mos drets per lo notari infrascrit al Benefici Valleyá S.C. a favor de las donas introduit, y a la autentica que comensa Si qua mulier y a tot altre dret y lley que sia a mon favor. Y per pacte a mon for propri, ab submissió al del Ilustre Señor Corregidor de aquesta ciutat, y de alte qualsevol jutge, y superior secular solament. Ab faculres de variar lo judici una, y mes vegadas firmant escriptura de ters baix pena de ters en los llibres dels tersos de la curia de dit Ilustre Señor Corregidor, y de altre qualsevol jutge, y superior secular solament, com se ha dit. Per lo que obligo tots mos bens, y drets, y los de dit mon marit mobles e immobles haguts, y per haver. Y pera faculutar la paga de las ditas doscentas lliuras. Fent estas cosas sens prejudici, novació, ni derogació de las sobre ditas obligacions, ans be a ellas añadint, y acumulant. De ma libre voluntat, y certa sciencia, assigno, y consigno a dit Señor D. Anton Bonaventura Gassó absent, y per ell lo notari infrascrit acceptant, y estipulant semblants doscentas lliuras havedoras, y cobradoras de aquell cens de penció mil cent lliuras que tots anys per mitat en los mesos de Febrer y Agost Gabriel Boneu comerciant ciutadá de Barcelona me deu fer, y prestar com a tenutaria, y usufructuaria predita sobre aquellas casas que posseheix en aquesta ciutat y en lo carrer vilgarment dit de la Fonda Gran de Santa Maria, comensant a cobrar ditas doscentas lliuras de las mitjas pencions de dit cens, que vindran a terme en los mesos de Febrer y Agost del any proxim vinent de mil vuitcents y hú, y aixi después sibsecutivament en iguals terminis durant la present consigna. La qual fas aixi com millor dir, y entendrer se pot, ab cessio de drets, y accions en virtut dels quals puga demanar, y rebrer la quantitat consignada, y del rebut firmar apocas, y altres cautelas, com també exposar reclams instar execucions y fer tot lo que jo fer podría antes de la present consigna, constituhintlo per so procurador com en cosa propria, ab clausula de intima, mes avant prometo fer valer, y tenor la present consigna, y estaarne de evicció aixis fetas com no fetas las degudas diligencias ab restitució de tots danys, y gastos, Per lo que obligo tots mos bens y drets, y los de dit mon marit mobles e immobles haguts y per haver, ab totas renuncias a las lleys de mon favor. En testimoni del que firmo la present escriptura de la que se deu pendrer rahó en lo ofici de hipothecas de esta ciutat dins sis días proxims per los fins de la Real Pragmatica en la ciutat de Barcelona als set días del mes de Novembre del any del Naixament del Señor de mil vuitcents. Essent presents per testimonis Joseph Olsina veler, y Joseph Clará escrivent, habitants en aquesta ciutat. Y la otorgant, a la qual jo lo notari infrascrit dono fe coneixer, firma de s ama.
Josepha Sanromá y Samanter, En pdoer de mi Francisco Fochs y Broquetas notari.