Saga Bacardí
08504
TESTAMENTO DE DE DURAN, ACCIONISTA DE ANTONIO BUENAVENTURA GASSÓ & Cia.


En la ciudad de Barcelona, al primer dia del mes de Mars, del any mil vuit cents y nou. La Noble Señora Da. Josepha de Duran y Descallar viuda del Noble Señor D. Anton de Duran y de Bastero, y lo Noble Señor D. Francisco Xavier de Duran y Descallar mare y fill, tots en dita ciutat domiciliats, requiríren a mi lo notari baix firmat peraque obrís y publicás lo testament de dit Noble Señor D. Anton de Duran son difunt marit y pare respective, en atenció de haber est pasat a major vida, y donat ja eclesiastica sepultura a son cadaver en vint y set Febrer ultim en la Iglesia del Convent de Santa Catharina de esta ciutat, y tenint noticia de haver en vida fet son testament y clos entregat a mi dit notari. Y condesendint jo a dit requiriment per trobarme tenir, un plech clos ab hostia, dins lo qual segons lo acres continuat sobre ell, es lo testament de dit Noble Señor D. Anton de Duran, en señí lo referit plech als Señors requirents, testimonis avall escrits, y altres, y atés que se encontraba clos ab las degudas solemnitats llegí ab intelligible veu, lo citat acte de entrega que es del tenor seguent.
En la ciutat de Barcelona, als vint y nou dias del mes de Juliol del any mil vuit cents sinch. Lo Nobble Señor D. Anton de Duran y de Bastero en dita ciutat domiciliat. Estant ab salut corporal, y ab son libre judici memoria, y clar parlar, volent disposar de sos bens, ha entregar a mi lo notari baix firmat lo present plech clos ab hostia en que ha dit trobarse escrita sa ultima voluntat, firmada de sa ma, y que volía valgués per son testament, codicil, o per aquella especie de ultima voluntat que millor en dret tinga lloch. Y per so ha revocat totas altres especies de ultimas voluntats fins vui per ell fetas y atorgadas encaraque sien previngudas ab qualsevols paraulas derogatorias expresas que ha dit no tenir present. Y me ha requirit que lo referit plech axí clos sie conservat en mon poder y despues de son obit essent jo respirit sie aquell obert y publicat lo testament que ha atorgat essent presents per testimonis per lo Señor testador pregats Jaume Mascaró fuster ciutadá de dita ciutat, y Joseph Font escrivent en la mateixa residents. Y lo Noble Señor atorgant conegut per mi lo infrascrit notari, ho firmá junt ab dits testimonis.
Anton de Duran y Bastero, Jaume Mascaró testimoni, Joseph Font testimoni, En poder de mi Francesch Portell notari.

Y en continent, en presencia dels mateixos Señors mare y fill de Duran, testimonis avall escrits, y altres obrí jo dit notari lo referit plech, trobí en ell lo mencionat testament y publiquí tot son contengut que a la lletra es com se segueix.

En nom de Deu Amen. Jo D. Anton Duran y Bastero, Señor jurisdiccional que vaig ser del Castell, lloch y terme de la Baronia de Rubelles, Corregiment de Cervera, en Barcelona domiciliat, fill llegitim y natural del Noble Señor D. Domingo de Duran y de Muxiga, y de la Noble Señora Da. Maria Esperansa de Duran y de Bastero, conjuges difunts, estant ab salut corporal, y ab mon libre judici, memoria, y clar parlar, volent disposar de mos bens temporals fas lo present meu testament com segueix.
En primer lloch suplico, y encomano molt de veras als meus marmessors, a mos parents, amichs, criats, y a tots mos coneguts y demes personas que tindrán noticia de la mia mort vullan encomenar a Deu la mia anima, recordantse de las terribles penas del Purgatori, y de lo molt guañaran ab esta obra de misericordia.
Anomeno en marmessors a D. Josepha Duran y Descallar querida muller mia, a D. Xavier Duran y Descallar carissim fill meu, a Da. Maria Rosa Duran y de Moner querida nora mia, a Da. Maria y a Da. Joaquima Duran y Descallar queridas fillas mias, a D. Domingo y a D. Lluis Duran y Bastero querits germans meus, a Da. Maria Lluisa de Tord y de Duran querida germana mia, y al P. D. Geroni Pastor y Duran de Sant Gaietano cusí germá meu: Als quals a la major part, y a cada hu dels sobredits en ausencia, o obit dels altres dono ple poder per cumplir esta ma ultima disposició.
Disposo que tot lo que en lo dia de ma mort deuré, y tota injuria a restitució de la que estaré obligat, sia pagat y esmenada de mos bens breument, atesa sa llegitimitat.

Elegesch la sepultura al meu cos fahedora, en lo vas de casa Duran, antiguament de casa Llussás en la Iglesia de Santa Catharina, verge y martir de la present ciutat, entre mitg de la dos picas de la aygua beneyta entrant per lo portal major. La qual sepultura o enterro, disposo me sia fet sens minar, ni publicació de campanetas ni tumult alt, ni escuts de armas; si empero que mon cadaver sia vestit ab habit de Religios Franciscano, y que estant en casa, me sia feta absolta general per la Real Comunitat de Sant Just y Sant pastor ma Parroquia, y que luego despues sem fassa en ella cos present de Beneficiat, gastant per tot lo referit lo necessari de mos bens.
Encomano de veras a mon hereu que seguida la mia mort, me fassia celebrar algunas missas, las que be li aparegan y lo mateix dels marmessors en sufragi de la mia anima tenint present las terribilissimas penas del purgatori, y lo valor inmers del Sant Sacrifici de la missa.
Axi mateix encomano a mon hereu que fassa alguna expressió als criats y criadas que en lo dia de ma mort se trobaran en ma casa, y me hauran serviot, y que nos descuydia de fer caritats, y quant serveixen estas per lo perdó dels nostres pecats, y que continue en acistir a Sor Magdalena de Sant Joseph que jo entri en lo Convent de las repenedidas, y a Maria Dedeu filla de Antreu Dedeu.
En quant a mos estimats germans D. Domingo y D. Lluis Duran Canonges de esta Cathedral, encomano a mon hereu cumplir las obligacions que jo tinch contretas ab ells, com també las que tinch contretas ab la Comunitat de Sant Gaietano, y ab lo P. D. Geroni Pastor mon cusí de resultas del testament de ma difunta tia y Señora Da. Antonia Roquer y Duran de qui jo vaig ser hereu.
Llego a Da. Maria del Carme, y a Da. Joaquima Duran y Descallar queridas fillas mias, y a cada una de las demes fillas que en lo dia de ma fi deixaré, nada o posthumas, de llegitim matrimoni procreadas, en paga es a saber de sas respectives llegitimas paternas, y maternas, part de esponsalis de sa mare, y de qualsevols drets que los espectian, y pertañerlos pugan en lo venider en mos bens, la quantitat de 18000 Ll. a cada una de ellas, ab las que vingan compresas las calaxeras, robas, y apendices nupcials, qual dotació los sia donada pagada y entregada, a cada una de ellas en tems y per collocació en matrimoni temporal solament. Qual llegat fas a cada una de ditas mas fillas ab pacte que la que de ellas morirá sens fills, o filllas, un o mes, de llegitim matrimoni procreats, o procreadas, ningun dels quals arribará a edat perfecta de poder fer testament, en est cas degan tornar a mon hereu en lo modo me haurá sucsehit la quantitat de 7000Ll, podent disposar a sas voluntats de lo restant; pero si tinges fills que arribassen a edat de testar, puga librement disposar de tota la expressada dotació. Y en declaracio de ma voluntat, previnch que lo present llegar subsistesca en lo modo sibredit, sempre y quant ditas mas fillas contragan matrimoni temporal, ab plé consentiment y aprobació de la sua mare, y del parent mes proxim que ales horas me trobare tenir, perque a la que lo celebrara sens tal consentiment lis llego solament la quantitat de 1000Ll, compresas en ella las calaixeras, robas, y apendices nupcials de las quals en cas de morir sens fills uno, mes de llegitim matrimoni procreats puga solo disposar de 8000Ll, compresas las calaxeras, robas, y apencides nupcials, serbintly estas en totasl satisfacció de sa llegitima paterna y materna, y demes drets pogués pretendrer. Y las restants 2000Ll retornian a qui será mon hereu en lo modo me haurá succehit. Pero si te fills, o fillas llegitims que arribian a edat de poder fer testament, puga disposar de tota la dita quantitat. Aximateix disposo que si alguna o algunas de ditas mas fillas elegiran lo estat de religiosa, y lo profesarán en algun Monastir o Convent de Señoras, sia de ningun efecte en dit cas lo anterior llegat, a la que tal estat abrasará, perque a la tal, es ma voluntat que se hy sian pagats tots los gastos de entrada, habits y professió; lo dot se acostuma en lo Convent professará; lo que sia menester pera pararly decentment la casa, celda, o quarto de sa habitaació, y tot aixó per una vegada tan solament, y a mes 200Ll annuals, conpresas en estas las que en lo tal Convent o Monastir se acostuman a fer per las casas a cada Religiosa durant sa vida natural solament pagadoras de mitg en mitg any anticipadament. Pero si una, o mes de mas fillas entraran en algun Convewnt en que se fassa vida comuna, en est cas sols los llego a cada una 75Ll annuals sens innovar res en tot lo demes de est llegat. Per ultim disposo que ditas mas fillas, fins sian en matrimoni collocadas, o hajan cobrat son llegat, o professat en religió, degan cada una de ellas esser mantengudas y alimentadas en ma casa per mon hereu, ab tota la corresponent decencia, y que dit mon hereu los donia a cada una de ellas 400Ll annuals per los gastos ed calsas, y vestir. Si empero ditas mas fillas, o alguna de ellas se separará de mon hereu, y elegirá habitar en algun Convent, o en altre lloch corresponent, tinga de entregarlos mon hereu la quantitat de mil lliuras annuals a cada una, per tots los gastos de la despesa, servey, aliments, calsar, y vestir. Y enfin que cada una de ditas mas fillas, puga disposar pera testar de la quantitat de 2000Ll.
Disposo que si en lo dia de ma mort deixaré algun altre fill nat, o posthumo de llegitim matrimoni procreat, sia mantingut, alimentat, y conservat en ma casa del modo corresponent a son naixament, fins que tinga lo acomodo competent; y venint est cas se ly satisfacia la llegitima que prudentment se judiquia tocarly; pero si fos Religios Benedictino, se ly paguian tots los gastos de entrada, parament de quarto o celda, habits, y se li donian a mes 1500Ll annuals, fins que obtinga algun ofici que ly valga alomenos 600Ll en qual cas cessia la dita penció, y se ly paguian los gastos de Burllas, medias annatas. Y tant en un cas com en altre, se ly paguian sempre los gastos de professió. Pero si fos Religios de vida comuna, se ly paguian semblantment tots los gastos expressats de entrada, habits, profecióy a mes 1300Ll annuals, renunciant en un y altre de estos casos als drets que puga presendrer de llegitima paterna, y materna, y a qualsevols altres drets.
A Da. Josepha Duran y Descallar carissima muller mia la deixo administradora eo usufructuaria de mos bens durant sa vida natural, vivint viuda de mi deixada, ab obligació de mantenir a nostres fills, y fillas fins hajan pres estat, y de pagar los mals y carrechs de mos bens.
Per quant interesso en la compañía que corra en esta ciutat baix nom de D. Bonaventura Gassó & Cia. al qual dono las gracias per lo zel, activitat y acert ab que fins ara la ha administrada, dono facultat a la administradora de mos bens y a mon hereu, de continuar lo dit comers en la mateixa, o altra compañía, deixant lo mateix capital, o extrahentne, conforme ho regoneixeran convenient, y que dels diners que tinga jo allí a mes del capital sem sian satisfets tots los gastos de mon funeral.
En tots los altres empero bens meus, mobles e immobles, drets, y accions, que me espectan, y oertañerme pugan en lo venider en qualsevol part del mon, per qualsevols titols o causas, instituesch hereu meu universal a D. Xavier Duran y Descallar carissim fill, comu a mi y a la expressada Da. Josepha ma muller, y a sos fills, liberos y descendents de llegitim matrimoni procreats, no tots junts, sino lo un despres del altre de grau en grau, orde de primoagenitura entre ells guardat, ab preferencia dels fills a las fillas de un mateix grau. Y exatreada la descendencia de D. Xavier mon fill, y est y a dits sons fills liberos, y descendents, substituesch y hereus meus universals als demes fills naturals que en lo dia de mon fi dindré o deixaré nats o posthumos de llegitim matrimoni procreats. Y acabada la linea y descendencia de dit mon fill D. Xavier y dels altres fills meus mascles si los tinch y de sos respective fills y descendents, a ells, y al ultim de ells substituesch y herevas mias universals instituesch a Da. Maria del Carme Duran en primer lloch, y en segon a Da. Joaquima Duran y Descallas queridas fillas comunas a mi y a la expressada Da. Josepha Duran y Descallar, querida muller mia, y a las demes fillas mias (si las tinch) que en lo dia de ma fi dexaré nadas, o posthumas de llegitim matrimoni procreadas, y a sos fills y descendents també de ma fi deixare nadas, o posthumas de llegitim matrimoni procreadas, y a sos fills, y descendents també de llegitim matrimoni procreats, no tots junts, ni totas juntas sino lo un despres del altre, excloch empero de la successió de mos bens als que sian faltas de enteniment y als que cometessen crim de la Sa Magestat Divina o humana (lo que Deu no permetia) esto es tres dias antes de faltarlos lo enteniment o cometrer aquell crim. Pero si lo tal faltat de enteniment tornará a son suficient judici, y lo criminós de lesa magestat a regraciarse ab nostra Santa Madre Iglesia y ab son Rey dia lo tal a les horas reintegrat en la pocessiço y gose de mos bens.
Revoco ab lo present tots y qualsevols altres testaments y demes especies de ultimas voluntats per mi fets y fetas, encaraque sian concebudas ab qualsevols paraules derogatorias expressas y en poder de qualsevols notaris volent que esta mia ultima disposició a totas aquellas y aquells prevalga. Barcelona vint y nou Juliol mil vuitcents y sinch.
D. Anton Duran y Bastero.

De las quals cosas dits Nobbles mare y fill de Duran, requiriren a mi lo notari baix firmat, llevas acte publich peraque constia sempre que convinga, com axí ho executo. Declarant quedar advertits per mi lo maeix notari que dit testament se ha de registrar medi una copia autentica en lo ofici de hipotecas, de esta ciutat dins lo temps y per los efectes previnguts en la Real Pragmatica de hipotecas. Que fou fet en dita ciutat de Barcelona , dia, mes y any sobre citats. A tot lo que han estat presents per testimonis lo Sr. D. Antoni Bonaventura Gassó comerciant matriculat, Secretari del Real Consulat de Comers de esta ciutat, y Pasqual Pasqual mestre de casas de la Parroquia de Sant Viçens de Sarriá, Bisbat y territori de Barcelona. Y los Señores requirents coneguts per mi lo infrit notari subscrit es subscrivent de ma propia.
Josepha Duran y Descallar, D. Francisco Xavier de Duran y Descallar, En poder de mi Francesch Portell notari.