En la ciutat de Barcelona als dos dias del mes de Setembre del any mil vuyt cents vint y set.
Sia notori. Que Joseph Artés mestre de casas, Anton Martí fuster, y Jaume Sistachs manyá, vehíns de la present ciutat, espontaneament confessan y regonexien als Señors Da. Rosa Nadal y Vicent, viuda de D. Anton Nadal y Darrer, hazendat y del comers, vehí que fou de esta ciutat, a D. Anton Nadal y Vicent hazendat, mare y fill, y a D. Pere Martir Marrogat, tots domiciliats en la mateixa, en qualitat de tudors y curadors de la persona y bens de la menor Da. Rosa Nadal y Dodero, filla llegitima y natural de D. Manuel Nadal y Vicent difunt, y de Da. Maria Virginia de Gironella, antes Nadal, y Dodero, encara que ausents, y per ells present lo infrit notari pagant de diner procedent de la herencia de dita menor, que en lo modo avall escrit han rebut dels nomenats Señors tudors y curadors la quantitat de dos mil nou centas vint lliuras, disset sous, y onse diners barcelonesos, a saber, lo dit Joseph Artés vuytcentas lliuras catorse sous y quatre diners. Anton Martí mil noucentas noranta tres lliuras catorse sous y sis diners, y Jaume Sistachs cent vint y sis lliuas vuyt sous y un diner en paga y satisfacció de semblants quantitats que importa loa joenals, treballs y materials de son respectiu ofici, y demes annexos, que per encarrech dels mateixos Señors en dit nom han cuydat y pagat dits ororgants, empleat tot en la casa que novament se ha edificat a utilitat de la referida menor, en una pessa de terra hortiva, de tinguda tres mojadas propia de la mateixa menor situada en lo territori de esta ciutat, y paratge nomenat “Pla de Valldonsella”, que antes fou de Joeph Foxart y Calopa moler ciutadá de Barcelona. Lo import del qual edifici apar individuadament per menor dels comptes formats y presentats per los nomenats mestre de casas, fuster, y manyá que insertats aquó per son ordre son del tenor seguent.
Compte format per Joseph Artés mestre de casas, dels jornals, materials, y demes conceernent a son ofici empleat en la casa o barraca que de orde dels Señors tudors y curadors de la menor Da. Rosa Nadal y Dodero se ha edificat en las hortas de fora lo Portal de Sant Antoni de esta ciutat, y lloch dit “Pla de Valldonsella”, qual edifici se comensá a quinse de Mars, y se ha fiinit a vint y sinch Agost del corrent any mil vuyt cents vint y set.
Primo: Sinquanta jornals y quart de mestre, a onse lliuras sis sous y tres diners lo jornal, seixanta sinch lliuras dinou sous y un diner...............................................................65Ll 19S 1D.
Dos jornals de mestre, a una lliura vuyt sous, y un diner lo jornal, dos lliuras setse sous y dos diners............................................................................................................................2Ll 16S 2D.
Vuytanta dos jornals de mestre, a una lliura deu sous lo jornal, cent vint y tres lliuras..........................................................................................................................123Ll.
Setse jornals de fadrí, a divuyt sous lo jornal, catorse lliura sy vuyt sous..................14Ll 8S.
Onse fornals d efadrí a disset sous lo jornal, nou lliuras set sous tres quarts de jornal de fadrí a setse sous y deu diners lo jornal, dotse sous y vuyt diners...............................................12S 8D.
Cent trenta quatre jornals y tres quarts de manobre, a quinse sous lo jornal, cent lliuras onse sous y tres diners......................................................................................................100Ll 11 S 3D.
Deu jornals de noy a nou sous y quatre diners lo jornal, quatre lliuras tretse sous y quatre diners.............................................................................................................................4Ll 13S 4D.
Quaranta vuyt jornals y un quart de noy, a set sous y sis diners lo jornal, divuyt lliuras, un sou y deu diners.................................................................................................................18Ll 1S 10D.
Un quintar y dos arrobas de guix a vuyt sous lo quintar, dotse sous................................12S.
Vint y quatre quintars y dos arrobas de guix, a set sous y sis diners lo quintar, nou lliuras tres sous, y nou diners............................................................................................................9Ll 3S 9D.
Dos cents divuyt quintars de guix a set sous lo quintar, vuytanta una lliuras quinse sous.................................................................................................................................81Ll 15S.
Dos cents noranta vuyt quintars de cals, a nou sous lo quintar, cent trenta quatre lliuras dos sous................................................................................................................................134Ll 2S.
Mil nou cents mahons, a dotse lliuras y deu sous lo miller, vint y tres lliuras quinse sous..................................................................................................................................23Ll 15S.
Doscents sinquanta mahons, a quinse lliuras lo miller, tres lliuras quinse sous............3Ll 15S.
Sinch cents mahons a catrose lliuras deu sous lo millé, set lliuras sinch sous...............7Ll 5S.
Tres cents mahons, a catorse lliuras lo millé, quatre lliuras quatre sous.......................4Ll 4S.
Quatre centas rajolas, a nou lliuras lo millé tres lliuras, dotse sous..............................3Ll 12S.
Dos mil vuyt centas sinquanta teulas, a vint y sinch lliuras lo millé, setanta una lliuras y sinch sous...................................................................................................................................21Ll 5S.
Doscents sinquanta melindros, a onse lliurs lo millé, dos lliuras quinse sous.................2Ll 15S.
Cent divuyt tortugas, a un sou y deu diners cada una deu lliuras setse sous y quatre diners...........................................................................................................................10Ll 16S 4D.
Set cents cayrons a quinse lliuras deu sous lo millé, deu lliuras disset sous.............10Ll 17S.
Tres tobas, a tres sous y nou diners cada una, onse sous y tres diners.............................11S 3D.
Trenta sinch pessas de xup a un sou y sinch diners cada una, dos lliuras sinch sous y vuyt diners...............................................................................................................................2Ll 5S 8D.
Una quartera y vuyt cortans de picada a una lliura y deu sous la quartera, dos lliuras y deu sous..................................................................................................................................2LL 19S.
Deu carretadas de argila, a quinse sous la carretada, set lliuras, y deu sous...............7Ll 10S.
Tres llambrdas, a set sous y sis diners cada una, una lliura dos sous y sis diners.......1Ll 2S 6D.
Una ayguera, deu lliuras sis sous.................................................................................10Ll 6S.
Vint y quatre jornals de carro, a tres lliuras lo jornal, setanta dos lliuras..................72Ll.
Un jornal de animal, una lliura dos sous y sis diners...................................................1Ll 2S 6D.

Suma, vuyt cents lliuras catrose sous y quatre diners.............800Ll 14S 4D.

Compte format per Anton Martí mestre fuster, dels jornals y materials de son ofici, y demes que en ell se individua, empleat tot en la casa o barraca que de orde dels Señors tudors y curadors de la menor Da. Rosa Nadal y Dodero, se ha construhit en las hortas de fora lo Portal de Sant Antoni de esta ciutat, y lloch dit “Pla de Valldonsella”, que se comensa a quinse de mars, y finí a vint y sinch de Agost del present any, mil vuyt centas vint y set a saber.
Primo: Per tres cents noranta sinch jornals de fadrí a una lliura y dos sous lo jornal, quatrecentas trenta quatre lliuras y deu sous............................................................434Ll 10S.
Per noranta tres jornals de fadrí, a divuyt sous y nou diners lo jornal, vuytanta set lliuras tres sous, y nou diners..........................................................................................................82Ll 3S 9D.
Per quaranta vuyt jornals y mitg de mestre a una lliura sis sous y tres diners lo jornal, seixanta tres lliuras tretse sous y dos diners.............................................................................63Ll 13S 2D.
Per set dotsenas y mitja de llatas a sinch lliuras sinch sous la dotsena, trenta nou lliuras set sous y sis diners...........................................................................................................39Ll 7S 6D.
Per los ports de la llata, una lliura y deu sous.............................................................1Ll 10S.
Per compra a Elegi Soler de trenta quadrats de pi a tres lliuras divuyt sous cada un, consta de recibo cent divuyt lliuras dos sous y sis diners......................................................118Ll 2S 6D.
Per compra de sis quadrats idem a quatre lliuras deu sous cada un, vint y set lliuras............................................................................................................................27Ll.
Per un vint y quatré, trenta lliuras dos sous y sis diners.............................................13Ll 2S 6D.
Per compra a Joseph Botey de trenta sis vint y quatrens a tretse lliuras tretse sous y nou diners cada un, quatre centas noranta dos lliuras quinse sous......................................492Ll 15S.
Per catorse filas a sis lliuras setse sous y deu diners cada una, noranta sinch lliuras setse sous y tres diners.................................................................................................................95Ll 16S 3D.
Per sinch quadrats de pi, a tres lliuras quinse sous cada un, divuyt lliuras quinse sous..............................................................................................................................18Ll 15S.
Per vuyt filas de vigas a sis lliuras setse sous y deu diners cada una, cinquanta quatre lliuras quinse sous...................................................................................................................54Ll 15S.
Per quatre posts de vint y dos palms a nou sous y quatre diners cada una, tres lliuras set sous y sis diners........................................................................................................................3Ll 7S 6D.
Per vint y sinch posts de vint y quatre, a una lliura sis sous y tres diners cada una, trenta dos lliuras setse sous y tres diners....................................................................................32Ll 16S 3D.
Per vuyt cabirons de disset palms a quinse sous cada un, sis lliuras..........................6Ll.
Per un cabiró de vint y quatre palms, divuyt sous y nou diners........................................18S 9D.
Per tres fusters de trenta dos palms a sis lliuras setse sous y dos diners cada un, vint y una lliura setse sous y deu diners....................................................................................21Ll 16S 10D.
Per vint y set jornals de serradors, esto es, de tres homes, a tres lliuras quinse sous lo jornal cent una lliura y sinch sous.....................................................................................101Ll 5S.
Per vint y set mil siscentas vint y sinch tatxas pera clavar las cañas a tres lliuras quinse sous lo milé, cent tres lliuras, onse sous y deu diners........................................................103Ll 11S 10D.
Per los mil sinquanta claus dinal y mitx a sinch lliuras dotse sous lo milé, trenta nou lliuras tretse sous..................................................................................................................39Ll 13S.
Per dos mil quatre centas setanta sinch claus dobles, a set lliuras deu sous lo milé, divuyt lliuras onse sous y tres diners....................................................................................18Ll 11S 3D.
Per doscents vuytanta set de galabern a tres lliuras set sous y sis o cent, nou lliuras catorse sous...............................................................................................................................9Ll 14S.
Per dos mil dinals, a quatre lliuas lo milé, vuyt lliuras...............................................8Ll.
Per tres cents vint y sinch mayals a sis sous y sis lo cent, una lliura un sou y dos diners.............................................................................................................................1Ll 1S 2D.
Per quatre mil sinch cents sinquanta claus de quatre, a una lliura tretse sous y nou diners lo milé, set lliuras tretse sous y sis diners.........................................................................7Ll 13S 6D.
Per dos mil cent setanta sinch, de sis, a una lliura sis sous y tres diners lo milé dos lliuras disset sous......................................................................................................................2Ll 17S.
Per deu lliuras de aygua cuyt a sinch sous la lliura, dos lliuras deu sous...................2Ll 10S.
Per lo color al oli y al tremp, set lliuras deu sous.........................................................7Ll 10S.
Per cent setanta sinch canas de escañissat, a divuyt sous y nou diners la cana, cent seixanta quatre lliuras un sou, y tres diners.............................................................................164Ll 1S 3D.
Per la pega y quitrá, quatre lliuras tretse sous y nou diners.......................................4Ll 13S 9D.
Per sinquanta dos palms de filat a dos sous y sis diners lo palm, sis lliuras deu sous.....6Ll 10S.
Per setse vidres a onse sous y tres diners cada un, nou lliuras........................................9Ll.
Per quatre canals de llauna y lo filferro, dos lliuras sinch sous.......................................2Ll 5S.

Suma: Dos mil lliuras sis sous y nou diners..................................................2000Ll 6S 9D.
Rebaixa per lo cobrat de la lleña, sis lliuras onse sous y tres diners................6Ll 11S 3D.

Resta: Mil nou centas noranta tres lliuras catorse sous y sis diners..1993LL 14S 6D.

Compte format per Jaume Sistachs mañá de la feyna y materials de son ofici enpleats per la casa o barraca que de orde dels Señors tudors o curadors de la menor Da. Rosa Nadal y Dodero, se ha construhit en las Hortas de fora lo Portal de Sant Antoni de esta ciutat, y lloch dit “Pla de Valldonsella”, que se comensá a quinse de Mars, y se conclogué a vint y sinch de Agost del present any mil vuyt cents vint y set, a saber.
Per trenta quatre ferros per set reixas, de pes dos arrobas sis lliuras, a tres sous y nou diners la lliura, deu lliuras disset sous y sis diners...............................................................10Ll 17S 6D.
Per fer sinch altres reixas, de pes quatre arrobas vint y tres lliuras, vint y tres lliuras setse sous y tres diners.................................................................................................................23Ll 16S 3D.
Per fer tres ampits, de pes quatre arrobas catorse lliuras y sis onsas, vint y dos lliuras quatre sous y quatre diners....................................................................................................22LL 4S 4D.
Per tres fogons, y la faixa ab sos ferros, de pes dos arrobas y sis lliuras, deu lliuras disset sous y sis diners..................................................................................................................10Ll 17S 6D.
Per un pany y balda vell, y anella per la porta gran, dos lliuras un sou y tres diners............................................................................................................................2Ll 1S 3D.
Per sinch llevas dels balcons, y dos finestras que fan quaranta nou palms, a quatre sous, nou lliuras setse sous...........................................................................................................9Ll 16S.
Per trenta dos ganxets, y trenta dos planxetas de las vidrieras a nou diners, una lliura quatre sous...............................................................................................................................1Ll 4S.
Per noranta vuyt frontissas de palm y mitg a sinch sous, vint y quatre lliuras deu sous.............................................................................................................................24Ll 10S.
Per trenta frontissas de palm, a tres sous y nou diners, sinch lliuras dotse sous y sis diners............................................................................................................................5Ll 12S 6D.
Per setse baldetas ab sos quarniments, dos lliuras vuyt sous.....................................2Ll 8S.
Per set forrallats, y dos ferros de alcoba, dos lliuras dinou sous...............................2Ll 19S.
Per vuyt panys de cambra, sis lliuras..........................................................................6Ll.
Per dos panys de balda de porta de quarto, una lliura disset sous y sis diners..........1Ll 17S 6D.
Per dos panys de armari, una lliura dos sous y sis diners..........................................1Ll 2S 6D.
Per tres frontissas llargas per un trench de porta, divuyt sous........................................18S.
Per un pin per un corró de la sinia, tres sous y nou diners..............................................3S 9D.

Suma: cent vint y sis lliurs, vuyt sous, y nou diners...............................127Ll 8S 7D.

Lo modo de la paga de las explicadas dos mil noucentas vint lliuras disset sous y onse diners, ha estat en moneda metalica, realment y de fet de or y plata ab varias partidas en lo temps y en la conclusió de las sobreditas obras, de las que tenen donats diferents recibos que han devenir compressos en la present apoca, a fi de que una mateixa quantitat no aparega dos vegadas satisfeta. Per lo que renunciant a la excepció del diner no rebut, y a altra qualsevol que puga afavorirlos, los nomenats otorgants, als quals lo infrit notari dono fe coneixer, otorgan y firman de propia ma la present apoca, a favor dels referits Señors tudors y curadors. Essent presents per testimonis, Ramon Ortells jove del comers, y Joseph Gomez practicant de notari en esta ciutat habitants.
Joseph Artés, Anton Martí, Jaume Sistach, En poder de mi Pere Rodriguez de Alcantara notari publich de numero de Barcelona.


LOS SAGNIER:

La saga Sagnier irrumpe como comerciantes en Barcelona a finales del siglo 18. Luis Sagnier Delichus, se hace socio con Sargalet, este a su vez esta vinculado con los Maignon. Luis Sagnier se casa con Rosa Vidal, hija de Jean Baptiste Vidal, asi mismo frances. Vemos que entre ellos forman el clan de los franceses, como acaba el primogenito de estos dos últimos casados con la heredera de la saga Nadal, que por algun motivo solo cuenta con Rosa Nadal y Dodero como heredera de toda la rama familiar Nadal, y parte de esta fortuna acaba en la saga Sagnier, he decidido hacer seguimiento y estudio de dicha saga, asi como de la Maignon.
Paso a exponer el siguiente documento encontrado en la Catedral de Barcelona.
Sagnier, sin poderse especificar el nombre, bautizado el 25 de Marzo de 1767., consta hijo de Piere y de Anne.

25 Juni 1796
Lluis Saginer, comerciant, fill de Pere y de Maria conjuges, ab Maria Rosa doncella, filla de Joan y Anna Maria conjuges. Parroquia Sant Just. 1Ll 4S.

En la Parroquia de Sant Just y Sant Pastor:
Als dos de Juliol del any mil setcents noranta sis: Dispensadas las amonestacions de lo Illustre Señor Vicari General y Official Oliveras de Plana y pocehint llicencia sua, en presencia de mi lo baix firmat, foren disposats y proposats per particulars al present Luis Sagnier, comerciant, tatural de la vila de Cignac, Bisbat de Besiers en Francia, habitant en la Parroquia de Santa Maria del Mar de esta ciutat, fill de Pere, pagés, hazendat, y de Maria Delichons conjuges, difunts, de part una, y Maria Rosa Vidal doncella, natural de esta ciutat, de Barcelona, habitant en la present Parroquia de Sant Junt y Sant Pastor, filla llegitima y natural de Joan Vidal, fabricant de sombrers, y de Ana Maria Roger conjuges, vivint, de part altre, foren presents per testimoni Anton Batlle comerciant y Pere Roynale sombrerer, y die trovaren la benediccio Nubial en la Iglesia de Sant Esperit. Petri Costa Vicari perpetuo.

Consta bautismo en la Iglesia de Sant Just y Sant Pastor de Juan, Luis. Joaquin Sagnier y Vidal en 6 de Noviembre de 1798.


­­­­­­­­­­­­­­­­­­