Dia disset Desembre del any mil setcents noranta y quatre en Barcelona.
Convocats los adrehedors de Felip Cantalosella en los estudis del despaig de mi lo infrit notari que se troban en unas casas sitas en lo carrer Jaupí ab acistencia de Vicens Badia alguacil de la curia real ordinaria de esta ciutat en virtut de permis de segio, sièropr cp,imocat de paraula per medi del infrit albuazil en la qual convocació foren presents.
Lo Rnt. Dr. Ignasi Savall Pbre, per sa mare la Señora Ana Maria Savall.
Los Señors Sarriera germans.
Los Señors Nadal y Pou.
Los Señors Sargelet, Saignier & Cia.
Lo Señor Ramon Torras hereu del Señor Pere Lugá.
Lo Señor Joan Creuet.
Item: Lo Señor Olaguer Berdaguer.
En la qual convocació fou llegida la misiva de la escriptura de obligació que dit Señor Cantalosella deu firmar a sos acrehedors a consequencia del verbal tingut lo die present entre est y alguns de dits sos acrehedors la que es del tenor seguent.
Sia a tots notari com jo Felip Cantalosella real corredor de cambis de esta ciutat. De mon grat y certa ciencia confesso deurer als infrascrits sos acrehedors las partidas seguents.
Al Señor Joan Crehuet........................................................10600Ll.
Als Señors Sargelet Saignier & Cia......................................8600Ll.
Als hereus o successors de Pere Lugá...................................3359Ll.
Als Señors Sarriera germans.................................................9777Ll.
Als Señors Ferró Wern & Cia................................................1841Ll 9S.
A la Señora Viuda de Savall..................................................3180Ll 9S.
Als Señors Herrico Keit, Stembor & Cia.................................618Ll 9S.
A D. Joan Bauytista Cabanyes & Cia.....................................7700Ll.
A Da. Francisca Fluviá...........................................................5000Ll.
A Olaguer Verdaguer..............................................................3587Ll 10S 1D.
Ms Señores Nadal Y Pou...........................................................870Ll 12S 1D.

Las quales.
Confesso haver rebit de dits mos acrehedors tots del comers de esta ciutat, realment y de fet a totas mas voluntats en lo modo, y forma que se expresa en diferents vales que respectivament los tinch firmats en varias diadas. Y aixi renunciant a la excepció del diner no comptant, ni rebut, a la cosa no ser aixis, y a la general del dret. Prometo a dits mos acrehedors y a cada un de ells en particualr encaraque ausents, y lo notari baix escrit per ells present com a publica persona estipulant pagarlos sos dalt dits respective credits, dins lo termini de mitg any del dia rpesent en avant comptador, y aixi mateix los prometo que no lloguaré las cosas que baix especialment hipothecare per mes temps del plasso aquó convingut, sens concentiment dels acrehedors a fi de que pugan tenir efecte las promesas, y obligacions de esta escritura, y no li servescan de embarras los lloguers que li podria fer despues de passat mitg any a fi que sien coberts dits acrehedors en sos credits en it termini. Lo que prometo cumplir sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, dins Barcelona deu sous, y fora vint sius barcelonesos, per dia. Per lo que en obligo y especialment hypotheco. Primo Tota aquella casa gran ab set portals fora obrints so es tres en lo carrer dels Vigatans, tres en lo carrer dels Cibaders, y un en lo carrer dels Coloners, que tinch y possehesch en la present iutat en dits respectius carrers en virtut de regoneixensa, y cessió que ab acte rebut segons afirmo en poder de Joseph Ponsico notari publicu de número de Barcelona als vuyt de Mars de mil setcents setanta y set feu, a mon favor Felip Camilleri difunt comerciant ciutadá de Barcelona els establiments que de ditas casas, ab acte rebut segons aformo en poder de dit Ponsico notari als vint y nou Abril de mil setcents setanta sis, obtingué de D. Agustí Merino en dits noms.
Item: Tota aquella casa gran ab quatre casetas contiguas, y un tros de terreno que en irtut de-----------. Las quals cosas en primer, y segon lloch designadas, se troban hypothecadas en un censal de tretce mil sinch centas lliuras que presto a la Rnt. Comunitat de Sant Pere de las Puellas de esta ciutat.
Item. Totas aquellas casas ab tres portals fora obrints que en virtut de cessió a mon favor feta per los compradors de la fabrica que teniam en ellas ab acte rebut segons afirmo en poder de Joan Prats notari publich de número de Barcelona als vuyt Octubre mil setcents noranta, tinch y possehesch en la present ciutat, y en lo carrer Mes Alt de Sant Pere, y del Argenter.
Item: Una casa fabrica de indianas ab sas oficinas y son prat en sinch mojadas de terra que en virtut de la mateixa cessió a mon favor feta per dits mos compañs ab acte rebut segons afirmo en pdoer de dit Prats notari en lo mateix dia, tinch y possehesch en lo terme de Sans territori de Barcelona, baix la Capella de Nostre Señora del Port. Sobre las quals cosas en tercer y quart lloch designadas se está verten plet en la Real Audiencia de est Principat en actes de Francisco Ferrer notari publich de número de Barcelona entre mi, y Joan Camps Milguer de Aeler ciutadá de Barcelona, per quals motius no puch entregar uns ni altres actes. Prometent per causa de acte especial obligació e hypotheca entregar a dits acrehedors posessió real, actual, o quasi de ditas cosas especialment hypothecadas, donantlos facultat peraque de sa propria authirutat se la pugan pendrer, ab clausula de constitut y precari, cedintlos tots los drets y accions que en ditas cosas me competeixen, peraque pugan usar de ells en judici, y fora de ell, com millor los convinga, constituhintlos procuradors meus com en cosa propria, donantlos facultat peraque de en cas de faltar al cumpliment del plasso dalt estipulat en tot o en part que falte, pugan passar a vendrer ditas casas especialment hypothecadas aixi en encant publich ocm fora de ell elegint una persona per executarho junt ab mi, y del preu resuntalt satisferse en lo que será degut, y si alguna cosa sobrará se me dega entregar, y su faltará prometo de altres bens meus, fer lo degut cumpliment. Y generalment sens prejudici de dita especial obligació, e hypotheca en obligo tots mos bens mobles, e immobles, presents y veniders, renunciant a la lley que diu que primerament se dega pasar per la especial hypotheca que per la general, y a altre que quant lo acrehedor pot satisferse de la especial hypotheca no passia a la general, y a altre qualsevol lley o dret de mon favor. Y per pacte a mon propri for, sometent a mi, y a mos bens, a lla curia del Ilustre Señor Corregidor de la present ciutat, y a altre qualsevol tribunal, jutge, o superior secular solament, ab facultat de variar lo judici una o mooltas vegadas, fent y firmant per dit efecte escriptura de ters, baix pena de terx, en los llibres dels tersos de la curia de dit Ilustre Señor Correegidor, o de altre qualsevol tribunal, jutge, o suierior secular, com es dit solament. Per lo que en obligo tots mos bens solament no la persona per pacte expres no entench obligat) mobles e immobles, haguts y per haver ab totas renuncias necesarias.
Y enterats dits acrehedors de dita escriptura, resolgueren sens discrepancia de tot algun, que acceptia dita obligació en los termes sobre referits, que per qualsevol cas que tinga lloch son dret se lo vol quedar reservat aquells que lo tingan pera cobrarrestat ho part de son credit del Señor Bonaventura carrancá, comerciant ciutadá de Barcelona, y a mes que per la execució de dita escriptura, y demes dependencies ella sia anomenat un acrehedor, o mes peraque cuiden de son cumpliment ab totas las facultats necesarias que ab lo present sels donan ab la cicrunstancia que dit Cantalosella dega prometrer pagar en las escriptura que firmará los interesos fins lo dia de la firma conforme se obligá devant lo tribunal de la Llotja del Mar de esta ciutat.
EN consequencia de dita resolució foren anomenats per dit efecte per la acceptació de dita escriptura y per quant ocorria los Señors Sarriera germans, als quals donarem ple poder, y facultat peraque en nom de dits acrehedors pugan acceptar dita escriptura en lo modo, y circunstancias convinguras, y aixi mateix peraque pugan demanar, rebrer, y cobrar del mateix Cantalosella, y de altras personas que convinga totas, y qualsevols quantitats de diner, credits, vales, y altras qualsevols cosas que al present lo mateix Cantalosella, deu, y en avant deurá a dits acrehedors, Y de lo que cobraran pugan, donar y otorgar, donian y otorguian qualsevols recibos, apocas, cessións, aquicisions, y demes escripturas oportunas ab cancelació e qualsevols altres.
Item: Pera que pugan compareixer, y comparegan devant qualsevols audiencias, curias, tribunals, y ahont convinga, y allí mourer, instar, seguir y terminar qualsevols plets, y causas activas, y pasivas principals, y de apelacio, mogudas y pera mourer per qualsevols motius, causas, o rahó, ab lo acostumat curs de plets y causas, facultat de jurar de calimnia, prestar caucions juratorias, y fidejusorias, exposar clams, y reclams instar, execucions fer embarchs, y cancelarlos, presentar requiriments, respostas, y protests, y practicar tot lo demes que acerca ditas causa,s y son amplisim curs se requireix. Segons estil dels tribunals sens limitació alguna, y ab facultat de elegir y anomenar procuradors, en tot o en part dels sobre referits, revocar uns, y elegirne de altres. Y generalment peraqeue acerca ditas cosas practique tot lo que podrian executar dits acrehedors si se trobasen presents. Y prometeren estar, a judici, pagar lo judicat, y sentenciat, y tenir per ferm, y valido tot lo que per dits Señors Sarriera & Germans, y per los procuraors que estos nomenaran será fet y practicat, y que no ho revocaran en temps algun baix obligació de tots los bens de dita massa y ab totas renuncias necesarias.
Seguidament los mateixos Señors acrehedors nomenaren en depositari dels dits caudals, y productos que resiltaran dels bens de dit Cantalosella, y que se destinaran per lo pago de dits acrehedors al Señor Joan Creuhet altre de aquells dontantli totas las facultats y poders que a semblants depositari se los acostuma donar.
En poder de Joseph Ubach per sa ocpupació ab intervenció de Ramon Matheu y Smandia son con-notari.