En la ciutat de Barcelona als nou dias del mes de Setembre del any mil vuitcents catorse. Esteve Maignon y Joseph Maignon los dos del comers de esta ciutat, constituhits personalment en los estudis del despaitg del infrit notari que se troban en lo carrer den Jupí. Han expresat que en atenció a que Francisco Guirem Sargelet comerciant que fou de esta ciutat havia pasat a major vida y donada eclesiastica sepultura a son cadaver, y tenint noticia de que havia entregat son testament clos, a mi lo infrit notari. Que me requirian obris aquell y llegís, y publicás tot lo contengut en ell.
E jo lo infrit notari accedint al dit requiriment he pres un plech clos ab hostia vermella, en la cara del qual expresa trobarse dins de ell lo dit testament, lo he enseñat als requirents, lo he obert, he llegit lo auto de entrega continuat tot lo dit testament, lo qual junt ab lo auto de entrega,son com se segueixen.
En la ciutat de Barcelona als trenta dias del mes de Agost del any mil vuitcents tretse. D. Francisco Guillem Sargelet comerciant habitant en Barcelona, fill llegitim y natural de altre Francisco Gullem Sargelet Burgues natural de Gignaç en Fransa, y de Juana Sargelet y Farran conjuges difunts. Estant per la gracia del Señor ab salut corporal ab tot son enteniment, y entera memoria, y clar parlar apte y cpas pera testar, constituit personalment en los estudis del despaitx del infrit notari que se troban en lo carrer den Jupi ha entregat a mi lo infrit notari la present plica closa ab hostoa vermella dins la qual ha dit se trobaba son testament escrit, de ma agena, y firmat de la propria, expresant volia valgués per testament, codicil o per aquella especie de ultima voluntad, que millor en dret puga, revocant tot altre disposició per ell feta en poder de qualsevols notari encaraque si trobasen qualsevols paraulas derogatorias de las quals degues fer expresa menció. Volent que dita plica fos guardada en mon poder, y seguit son obit obert, y publicat sont estament, y donadas de ell las copias que seran demanadas. Lo que fonch fet en esta ciutat de Barcelona en los dia, mes y any sobredits. Y dit testador conegut de mi lo infrit notari, los firmá. Essent presents per testimonis cridats, y pregats per boca propia de dit testador Joachim Viñals y Juan Patit en dita ciutat de Barcelona residents.= Francisco Sargelet.= Joachim Vinyals testimoni.= Juan Petit testimoni.= En poder de mi Anton Ubach y Claris notari.
En nom del Señor, amen. Jo Francisco Guillem Sargelet comerciant ciutadá de Barcelona natural de la villa de Gignaç departament del Harault en Fransa con naturalisat en España desde setse Juny de mil setcents norata sinch, com consta del despaitzx de Sa Magestat D. Carlos IV (que Deu guarde) fill llegitim y natural de altre Francisco Guillem Sargelet Burges difunts. Estant per la gracia del Señor ab tot mon enteniment, entera memoria y clar parlar, apte y capas pera testar fas, y ordeno lo present meu testament, ultima y derrera voluntat mia, en y ab la qual elegesch en marmesors, y de est mon testament executors a Guillem Maignon a Joseph Maignon y a Esteve Maignon comerciants, residents en esta ciutat mos nebots, y a Luis Saigner el major, mon socio, també comercaint de esta ciutat, als quals, y al altre de ells dono ple poder, y facultat a cumplir y executar est mon testament segons que per trobaran en ell ordenat y disposat.
Primerament, vull que mos deutes sian pagats.
Elegesch la sepultura a mon cadaver fahedora en lo paratge ahont me esdevindrá morir, la que vull me sia feta sempre de la solemnitat apareixerá a dits mos marmesors com y també deixo a la disposició de estos lo munero de misas y demes pios sufragis celebradors per descans de la mia anima y demes de ma obligació.
Item: Deixo y llego al Hospital General de Santa Creu de esta ciutat la qualtitat de cent lliuras moneda catalana y metalica per una vegada solament y per subvenció dels pobres malalts de ella.
Item: Deixo y llego a la Real Casa de Caritat de esta ciutat que antes era Hospici la quantitat de dos centas lliuras moneda catalana y metalica, per una vegada solament.
Item: Deixo y llego a Gabriela Maignon muller del Señor Joseph Caffarell metge de Monpeller, a Maria Maignon y Juana Maignon doncellas nebodas mias, fillas de Gabriela Maignon y Sargelet ma germana, la quantitat de doscents duros a cada una de ellas per una vegada solament.
Item: Deixo y llego a Esteve Sargelet mon germá solter habitant en dita vila de Gignaç en Fransa, lo ple e integro us de fruit de tots mos bens, y propietats que tinch en dita vila de Gignac ab la obligació emperó de haber de pagar los mals, y carrechs reals a que tots mos bens estigan subgectes. Pero no vull sia obligat en prestar caució alguna previngudas per lo dret, de la qual ab lo present lo en absonch pera que pugia fruir, y gozar de dits bens a arbritre de bon varó.
Item: Prellego al citat Esteve Sargelet mon germá la quantitat de nou centas lliuras moneda atalana, y metalica annuals durant sa vida natural tant solament pagadoras estas per mos hereus avall escrits ab una, o dos pagas anticipadas, com millor apareixerá a dit mon germá, y llegatari. Qual penció vuy cesia luego de seguit son obit.
Item: Deixo y llego a Maria Sargelet també germana mia, viuda de March Pradell, a mes de la penció de quatre cens franchs que li aseñalí en lo temps del contracte de matrimoni, la quantitat de siscentas vuit lliuras tretse sous y vuit diners moneda catalana, y metalica annual durant sa vida tan solament que junt ab la de quatrecents franchs fan la quantitat de setcentas sincuanta lliuras moneda catalana, pagadoras estas per los infrits mos hereus per tersas anticipadas y en satisfacció de qualsevols drets pogués pretendrer en mos bens.
Item: Deixo y llego a Lluis Sagnier major mon socio una caña ab pom de or de las mes grosas que tinch per una vegada solament y per recort de son amich Francesch Sargelet.
Item: Deixo y llego a Josepha Sayve y Altarriba viuda de Joan Seyre per lo molt amor y voluntat que me aporta, y per los molts beneficis y bons serveys que de ella he rebut y en recompensa de tot lo que ella ha fet per mi la quantitat de setcentas sinquanta lliuras moneda catalana y metalica annuals durant sa vida natural pagadoras estas per mos hereus avall escrits per tersas anticipadas.
En tots los altres emperó bens meus mobles e immobles presents y veniders, instituesch hereus meus universals a Esteve y a Joseph Maignon mos nebots a totas sas liberas voluntats a excepció dels bens mobles e immobles que tinch en Gignac, los quals vul no vingan compresos en dita herencia en lo cas emperó lo que Deu no permetia dits mos hereus morisen sens successió y sens haber fet dispposició alguna de mos bens en est cas, y no altrament a ells substituesch, y a mi herevas universals fas per iguals parts y porcions a las expresadas Gabriela Maignon y Juana Maignon mas nebodas, a sas libres volntats.
Item: Vull y es ma voluntat que quant vinga lo cas de cesar lo usdefruit per mi sobre llegat al expresat mon germá que tots los bens que tinch y pocehesch en dit Gignac dels quals deixo usufructuario al expresat mong ermá quedian en plena propietat a favor de dit Joseph Maignon mon nebot al qual fa esta demostració a mes de la herencia, a ell tocant respecte de estar en ma compañía, y per lo especal cuydado, efecte y amor que me porta.
Item: Vull y es ma voluntat, que en cas que Gullem Maignon mon nebot finida que sia la liquidació de ma societat eo be durant o prolongant la mateixa societat no tinga suficient pera poder substtitueix ab la deguda decencia de son resultat en est cas vull que per mos hereus li sia señalada y pagada una penciód e siscentas lliuras catalanas annuals durant sa vida natural tantsolament.
En major demostraciò de ma ultima volntat declaro que de la societat que firmí en primer Janer mil vuytcents y sis ab mos companys, y finoda en mil vuyt cents y deu, vull que mos hereus sobrescrits estigan obligats en provar, ratificar, y confirmar la liquidació que sia feta per los Señors socios que sobreviscan y tot lo en ella contengut, y en cada un dels capitols de ella. Lo que ab lo present es la ratifico.
En major demostració de ma ultima voluntat previnch que en cas (lo que Deu no permetia) quant se verifiquia la mia mort mos bens haguesen de terurat de manera que fos dificio pagar, y satisfer las pencions vitalicias per mi sobrellegadas en est cas, y no altrament es ma voluntat que proporcionalment se reduescan aquellas segons la posibilitat de mos bens.
Revoco, y anullo ab lo present tots, y qualsevols altres testaments, codicil, y especie de ultima voluntat per mi fins al present fets, y fetas en poder de qualsevols notaris encaraque en aqulls y aquellas se trobassen qualsevols paraulas derogatorias, de las quals ab lo present en degues fer exrpesa menció. Pues de aquell, y aquellas me penedesch, y vull que lo present prevalga als demes.
Aquesta es la mia ultima voluntat que vull valga per testament, codicil, o per aquella especie de ultima voluntat que millor en dret valer podrá. De la qual mon obit seguit vull en sien fetas las copias que demanadas en seran.
Fet y firmat fonch lo present meu testament en esta ciutat de Barcelona als 30 de Agost de 1813.
Francisco Sargelet,
De tot lo que los nomenats Señors Esteve Maignon y Joseph Maignon requirerent a mi lo infrascrit notari formás la present publica escriptura y que de ella a ells y demes que convinga entregás copia antentica. Lo que fou fet en esta dita ciutat de Barcelona en los dia, mes y any dalt expresats, y dits requirents, coneguts del infrascrit notari ho firmaren essent presents per testimonis Joseph Anton Cadrines y Jayme Pujol y Pons escrivents en esta ciutat residents.
Joseph Maignon, Esteva Maignon, En poder de mi Antonio Ubach y Claris notario.