En la ciutat de Barcelona als tres días de Agost de mil vuyt cents setse Don Joseph Maignon comerciant de esta ciutat, ab comisió, y a instancia de Doña Madrona Maignon, viuda Don Esteve Maignon comerciant que foui de la mateixa, constituyt personalment en las casas de la propia habitació ahon morí dit Esteva Maignon a dit a mi lo infrit notari, que en acenció de haberse donada Eclesiastica sepultura al cadaved del expresat Esteva Maignon, y haverse ja obert lo testament de est, y publicat lo que pertany a la elecció de marmesors, y pios sufragis que prontament deguesen celebrarse, que me requiria acabñas de llegar y publicar lo dit testament. E jo lo notqari infrit accadint a dit requiriment en presencia de dit Señor, y testimonios mencionadors he lklegit, y publicat lo expressat testament lo qual junt ab llo auto de entrega es de thenor seguent.
En la ciutat de Barcelona als tretse días del mes de Mars del any mil vuyut cents catorce. Francisco Esteva Maignon, comerciant, ciutadá de esta ciutat, fill llegitim y natural de Esteve Maignon Burges y de Gabriela Maignon y Sargelet, conjuges difunts, naturals de Ginach, Bisbat de Montpeller en Francia. Estant per la gracia del Señor ab salut corporal apte, y capaz per testar constrituhit personalment en los estudis del despaix del infrit notari que se trovan en lo carrer den Jupí, ha entregat a mi lo infrit notari, est plech clos ab hostia vermella dins lo qual ha dit se trovaba son testament escrit de ma agena, y firmat de la propia que volia valgues per testament, codicil, o per aquella especie de ultima vluntat, que millor en dret caler podría revcant qualsevols altres disposicions testamentarias, per ell fins al present fetas encaraque en aquellas se trovasen qualsevols paraulas derogatorias, de las quals deguis fer expressa menció, volent que lo present prevalga als demes, y que est fos guardat en mon poder, y seguit son obit obert y publicat y donadas las copias que serán demanadas. Lo que fonch fet en esta ciutat de Barcelona en los días, mes y any sobredits. Y dit testador conegut del indrit notari, ho firma junt ab los infrits testimonis a lo que foren presents en data, y pregats per dit testador, Vicent Verdeny y Joan Batlle en esta ciutat residents.= Esteva Maignon.= Vicents Verdeny.= Juan Batlle.= En poder de mi:= Anton Ubach, y Claris notari.
En nom del Señor Amen. Jo Francisco Esteve Maignon comerciant de la present ciutat, natural de Gicñach, Bisbat de Montpeller en Francia, fill llegitim y natural de Esteva Maignon Burgés y de Gabriela Sarjalet naturals de dit Gignach conjuges difunts. Estant per la gracia de Deui ab salut corporal ab tot mon enteniment, sana memoria y clar parlar apte y capas pera testar, fas y ordeno lo present meu testament, ultima y darrera voluntat mia, en y ab lo qul elegeschj en marmesors y del present meu testament executors, a Madrona Maignon y Duran ma carissima muller, a Joseph Maignon mon germá y en defecte de est per ausencia, enfermedat, o impediment a Anton Farran comerciant actuamnebt en Gignach, y al Rnt. Dr. Andreu Wals actualmente Vicari de la Parroquial Iglesia del Masnou. Als quals eo als dos de ells dono ple poder y facultat de cumplir y executar est mon testament segons que per mi trobaran en ell ordenat y disposat.
Primerament: Vull que tots mos deutes sian pagatsd.
Elegesch la sepultura a mon cadáver faedora en la Iglesia, paratge y de la solempnitat que apareixerá be a dits mos marmessors fent un enterro regular pero sens pompa ni obtentació.
Item: Vull que per salut y repos de la mia anima y demes de ma obligació me sian fetas dir y celebrar dos centas misas resadas de caritat set sous y sis diners cada una ab una absolta a la fi de quiscuna de ellas, celebradoras en tres iglesiasm, altars y per los Sacerdots que apareixerá be a mos marmesos.
Item: Deixo y llego al Hospital General de Santa Creu de esta ciutat per subvenció dels pobres Malalts de ell, la quantitat de cent cinquanta lliuras moneda catalana y metalica per una vegada tantsolament.
Item: Deixo y llego a Cipriana y a Luisa Duran, germans y cunyadas mias la quantitat ce dent cinquanta lliuras a quiscuna de ellas per una vegada solament moneda catalana y metalica.
Item: Deixo Señora, majora, y usufructuaria a la expresada ma carissima muller Madrona Maignon y Duran, tot lo tems de sa vida natural y vidual ab la obligació emperó de haver de pagar los mals y carrechs a que mon patrimoni estiga subjecte y en haver de mantener y cuidar en sa casa y companya als fills y fillas a ella y a mi comins fins a la ocasió de pendrer estat. Treballant emperó estos a utlilitat de sa mare, pero no vull estiguia obligada en haver de prestar caució alguna previnguda per lo dret de la qual ab lo present la ne absolch, pero si en haver de pendrer leal inventari de mos bens seguida ma mort. En lo cas emperó de que cesia dit usdefruit, sia per pasar a segon matrimoni ma carrisima muller, o per altre qualsevol motiu. Deixo y llego a la dita ma muller una octava part de mon patrimoni a mes de las sis mil lliuras que li van fer donació despres de nostre matrimoni de tot lo que podrá disposar a sas voluntats. Suplicantli emperó tinguia en consideració en sas disposicions a nostres respective fills.
En tots mos bens mobles e immobles presents y veniders junt emperó lo usdefruit per mi sobre llegat. Instituesch hereus meus es a saber en quant a dos octavas parts de mos bens a Esteve Maignon mon fill primogenit, y a Lluis, a Gabriela, a Joana, a Maria y a Josepha Maignon y Duran també fills meus en una octava part a cada un de ells tots a sas liberas voluntats. En lo cas emperño de que algún dels dits mos fills y fillas premorís a mi sens haber deixat fills, eo be, moris después antes de arribar a la edat de fer testament en dits casos, y quiscun de ells al tal substituhuesch als sobrevvents per iguals parts y porcions entre ells fahedoras, també a sas liberas voluntats.
Prevenint. Que la restitució de hereus que fas de mos fills no tendrá lloch fins a la ocasió de pendrer estat, eo be de arribar mos fiulls a la edat de vint y sinch anys y las fillas a la edat de trenta anys. Aixi mateix previnch y vull que ma usufructuaria y hereus en quant als interesos que tinch en la casa de comers establerta en esta ciutat y baix la rahó de Sargelet, Saignier y Compañía degan estar en un tot en lo estipulat en lo contracte de Societat y aprobarlo ultim inventari o bilans, fet per los sicis de dita casa. Privant com privo de la succesió de mos bens al que se oposia.
Mes avant en major demostració de ma ultima voluntat. Elegesch y anomeno en tudors y en son cas, lloch y temps curadors de las personas y bens de mos fills, als expressats mos marmesors, perque las personas y bens de mos fills regescan, gvernen y administren, y aquells en bonas practicas y costums instruescan conforme jo de ells plenament confio, donantlos a est fo, tots los poders y facultats que a semblants tudors y curadors testamentaris se acistuma y pot donar y jo puch conferirlos.
Revoco y anullo ab lo present tots y qualsevols altres especies de testaments, codicils, y ultimas voluntats fets y fetas per mi en poder de qualsevol notari encaraque en aquells y aquellas hi hagues qualsevols paraulas derogatorias de las que se degúes fer expresa menció, pues de aquellas me penedesch, y vull que est mon ultim testament a ttos los altres prevalga.
Fet y firmat fonch lo present meu testament en esta ciutat de Barcelona als tretse días del mes de Mars del any mil vuitcents catorce.
Esteva Maignon.
De tot lo que lo expressat Don Joseph Maignon ha requirit a mi lo infrit notari formas la present publica escriptura, y que de ella a ell, y demes que convinga entregás copia autentica. Lo que fonch fet en esta ciutat de Barcelona en los días, mes y any sobre dits. Y dit requirent, conegut del infrit notari ho firma, essent presents per testimonis Don Jacinto Soler y Juan Ginesta en esta ciutat residents.
Joseph Maignon, En poder de mi Anton Ubach y Claris.