.

(Hago un pequeño inciso. El primer capital comercial por linea recta de este matrimonio lo encontramos en Grau Rovira. De este salió hacia los Comaduran. De estos hacia los Delaforge, y de estos a losTusquets. Finalmente se emparentan con los Maignon. El capital siempre está en funcionamiento, no se para, solo cambia de nombre.)

En nom de Deu. Amen. Per rahó del matrimoni mediant la gracia del Esperit Sant celebrador de proxim en presencia de la Santa Mare la Iglesia, entre D. Anton Tusquets y Comaduran, corredor Real de Cambis, ciutadá de Barcelona, fill llegitim y natural de D. Anton Tusquets del comers de dita ciutat, y de Mª. Francisca Tusquets Comaduran y de Laforge, conjuges vivints de una part. Y de la altra Da. Juana Maignon y Durán, doncella, filla llegitima y natural de D. Esteve Maignon, sentblantment del comers que fou de la predita ciutat, difunt y de Da. Madrona Maignon y Durán viuda del prop dit D. Esteve, han firmat y jurat los capitols y pacters seguents.
Primerament: Los nomenats D. Anton Tusquets y Da. Maria Francisca Tusquets Comaduran y de Laforge, conjuges en demostració del amor que professa a dit D. Anton Tusquets y Comaduran son fill per fabor, y contemplació del matrimoni que ab aprobació o sua va a efectuar ab dita Da. Juana Maignon y Duran, y altrament en paga y satisfacció de la sua llegitima paterna y materna, suplements de ellas, part de creix de dita Sora. sa mare, porció de co-herencia que correspon al prenomenat D. Anton Tusquets y Comaduran, en la universal heretat y bens que foren y quedaren per mort del Rnt. D. Francisco Comaduran Pbre. beneficiat de la Santa Catedral Iglesia de Barcelona son difunt Abi, y de qualsevols atres drets que puga tenir y pretendrer en los bens dels nomenats Sor. sos pares, y del altre de ells tans per las ditas, com per qualsevols altres rahons, y dir y pensar se pugan. De voluntat espontanea y certa ciencia sua, a mes de las cinch mil sescentas vint y cinch lliuras que rebé a compte de las indicadas llegitimas suas paternas y maternas, ab la renuncia y cessió que feren a son fabor, junt ab dit Rnt. D. Francisco Comaduran, del titol de la correduria Real de Cambis que obté en proprietat,r ebuda en poder del notari baix rfirmat, en vint y sis Novembre, del any mil vuitcents y dinou. Donan y per titol de donació particular concedeixen al recordat D. Anton Tusquets y Comaduran, present, als seus, y a qui ell voldrá perpetuament vuit mil lliuras moneda barcelonesa, en efectiu metalich de or y plata; pagadoras y entregadoras en lo dia de vuy, y a mes algunas joyas, mobles de casa, y una porció de rroba blanca. De totas las quals cosas podrá disposar dit son fill donatari a libre voluntat sua, ja sia morint ab fills con sens ell. Y per quant en lo dia se estan liquidant las herencias de dits Srs. sos pares, Abi, y Besavi: y per no haberse pogut acabar de liquidar, no ha estat dapble lo saberse al present a pun fisco si li correspondrian con a altre dels co-hereus que es del nomenat Rnt. D. Francisco alguna partida mes de la dalt expressada. Per so prometen los dits Sors. conjuges Tusquets y Comaduran, al propi Sor. son fill donatari, que si finida la liquidació resultás pertañerli con a co-hereu mencionat, major quantitat lo graduaría conforme los demes sos germans. Pero si de la tal liquidció resultás no pertañerli tanta quantitat con de la que se li ha fet donació; desde hara li condonan y cedeixen sens que estiga obligat a refecció alguna. Lo que prometen dits Sors. conjuges Tusquets y Comaduran, cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo salari estilat de procurador, y ab restitució y esmena de tots danys y gastos, obligant per lo efecte tots sos bens y drets, mobles e immobles, presents y esdevenidors, ab promesa de tenir la present donació particular per ferma y agradable, sens contravenirla ni revocarla en temps ni per motiu algun, ab reuncia expressa a la lley, permetent la tal revocació, y a qualsevol altre que puga valerlo comfirmanto ab jurament que librement prestan. Y dit D. Anton Tusquets y Comaduran accepta esta donació, ab las circunstancias y modo está concebuda ab restitució de gracias als prenomenats Sors. sos pares.
Item: Lo prop dit D. Anton tusquets y Comaduran, tenintse per content y satisfet de tots los expressats sos drets paterns y materns, part y porció de co-herencia del dalt mencionat Rnt. D. Francisco Comaduran, ab las concebudas vuit mil lliuras, y cinch mil sis centas vint y cinch lliuras que li foren donadas per medi de la indicada cessió del predit titol de corredor. De sa libre voluntat y certa ciencia renucnia, cedeix, absolt y remet als predits Sors. D. Anton Tusquets y D. Maria Francisca Tusquets, Comaduran y de Laforge sos pares, y a sis successors perpetuament las indicadas parts de heretats y llegitimas suas paternas y maternas, suplements de ellas, porció de creix, de la propdita Sora. sa mare, partr y porció de co-herencia que puga pertocarli con a co-hereu que es de dit Rnt. D. Francisco Abi seu; y generalment qualsevol altres drets com per qualsevol altras rahons que dir y pensar se puga. Salvantse y retenintse no obstant tots vincles substitucions, fideicomisos successoris ab testament u ab intestat. Com també que si fetas las dalt explicadas liquidacions de herencias de los pare y abi resultas pertañerli alguna cosa mes, o be que los recordats Srs. pares meus volguesen alguna cosa mes donarli; vol tenir lo dret pera demanaro y cobraro venint lo cas no obstant en cosa alguna la renuncia y difinició actual. Que fa ab cesió oportunas, confirmanto ab jurament que librement pesta. Y dits Sors. conjuges Tusquets y Comaduran, pares del propi D. Anton lo acceptan.
Item: La dalt nomenada Da. Madrona Maignon y Duran, viuda y D. Joseph Maignon del comers de Barcelon, los dos cuñats, en la qualitat detudor y en son casy temps curador que son de las personas y bens dels fills de dit D. Esteve Maignon son correspectiu marit y germá, constituits en menor edat,segons consta de la nominació de tals tudors y curadors, en lo ultim testament que lo prop dit D. Esteve otorgá clos al Dr. D. Anton Ubach y Clarís notari publich del número y Collegi de aquesta ciutat, a tretse Mars del any mil vuitcents y catorse, y seguida la mort del testador fou obert y publicat en tres Agost del any mil vuitcents setse. Per quant lo recordat D. Esteve Maignon, en lo calendat son testament, despues de haber llegat lo usdefruit de sa universal heretat y bens a fabor de dita Da. Madrona Maignon y Durán sa muller, instituhí hereus universals, a saber en quant a las octavas parts de sos bens a Esteve Maignon son fill primogenit, y en quant a una octava part, a cada un dels altres fills scus, que ho son Lluis, Gabriela, Juana, Maria y Josepha Maignon y Durán, tots a sas correspectives libres voluntats con estas cosas y altres son de veurer mes per extens en lo prop dit testament. Atent que la major part dels bens que deixá lo testador, consisteixen part en diners, part en generos, y efectes de comers, credits y giros comercials en la Societat que tenia ab dit D. Joseph Maignon son germá, y que per rahó de las guerras y disturbis ocorreguts de uns quants anys a esta part en los Regnes no ha estat dapble liquidarse (com se desitjaba) la Societat per qual motiu no se ha pogut saber de pur ficso lo que pot correspondrer per part de co-herencia, a cada un dels fills y fillas del propi D. Esteve, su que unicament despues de molt treball per medi de un calcol aproximatiu se ha judicat poder pertanyer a dita Da. Juana en lo dia per la indicada part de co-herencia la quantitat de catorse mil lliuras y desitjan los nomenats Sors. tudors y curadors satisferla: Per so de sa libre coluntat y certa ciencia. Prometen ab solemne estipulació a la propria Da. Juana Maignon y Durán present, que li donaran y pagaranm en paga de la indicada part de co-herencia que li correspon, sobre los bens de dit D. Esteve son pare y de la sia llegitima materna quinse mil lliuras barcelonesas en efectiu metalich de or y plata, ab exclusió de vales Reals y de tot altre paper amonedat y dos calaixeras nubials ab las robas, vestits, y apendices corresponents a son estat, a saber catorse mil lliuras, y ditas calaixeras, ab lo annexo a ellas en paga de la indicada part de co-herencia, y las restants mil lliuras per los drets maternos. Ab la inteligencia de que sempre que esdevinga lo cas de poderse verificar la liquidació dels nomenat D. Esteve y resultas de ella alcansar dita Da. Juana major partida, prometen també en tal cas que li donarán y pagaran la part de mes, que li corresponguia, pero si esdevenia lo cas ( lo que Deu no permetia) que per desgracia u perduas posteriors del dia de vuy, resultás no correspondrer igual parada als demes co-hereus; Deurá ab tot en tendrerse com se enten per bon donada, y entregada en virtut, del calcol aproximatiu de sobre citat. Pagadoras las dalt citadas. Quinse mil lliuras luego que se presente la ocasió de poderse esmersar en adquisició de alguna finca o fincas a coneguda de dits Sors, esdevenidors conjuges, deventse comprar las tals proprietats en los modos correspectius de usufructuaria y proprietaria constant son matrimoni. Y las calaixeras ab sas robas, vestits, y apemdices en lo dia de buy. Tot lo que prometen dits Sors. tudors y curadors cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo salari estilat de procurador, y ab restitució y esmena de tots danys y gastos, baix obligació dels bens que foren de dit D. Esteve Maignon, y lo de dita Da. Madrona , pero no los propris del nomenat D. Joseph Maignon, per trectar assumpto de dita Tutela y cura, ab las renuncias de dret y de fet especials y generals oportunas, comfirmanto ab jurament que librement presten. Y dita Da. Juana u accepta ab retribució de gracias a la nomenada Da. Madrona, y D. Joseph, sos correspectius mare y oncle.
Item: La propria Da. Juana Maignon y Duran, fent estas cosas ab expres consentiment dels memorats Srs. mare y oncle seus, y de altras personas conjuntas a ells en grau de perentiu: De libre voluntat y certa ciencia sua constitueix en dot a dit D. Anton Tusquets y Comaduran, son proxim marit las dalt expressadas quinse mil lliuras y dos calaixeras ab las robas, vestits, joyas, y apendices nubials corresponents a son estat que los memorats mare y fill seus, li han promes dnoarli y pagarli, ab lo capitol proxim precedent, per las causas y en lo modo se individuará en aquell. La qual constitució dotal, fa aixis con millor en dret puga dirse y entendrerse, volent y consentitn que dit D. Anton son proxim marit, demane, cobre, tinga, y poseesca, lo expressat dot, fent seus propris los fruits de ells, tant quant durará lo proxim desposori per los carrechs suportadors del mateix; Finit lo qual y altrament en tot cas y lloch de restitució la Sra. constituent y los seus recobren salva la proprietat, sens contradicció de persona alguna ab promesa de tenir las ditas cosas per fermas y agradables sens contravenirlas ni revocarlas en temps nio per motiu alfun, baix obligació de tots sos bens ab las renuncias de dret oportunas, corroboranto ab jurament que voluntariament presta. Y per quant dita Da. Juana es menor de vint y cinch anys, pero major de divuit complerts, perso en virtut del jurament sobre expressat renuncia al benefici de la citada sa menor edat, y a tot altre que puga valerla, per rahó de dany, engany, facilitat, ignorancia, y altre pretext.
Item: Lo mencionat D. Anton Tusquets y Comaduran, de libre voluntat y certa ciencia sua firma carta dotal y de esponsalici, a dita Da. Juana Maignon y Duran, doncella, de proxim muller sua de las quinse mil lliuras y dos calaixeras nubials ab tot lo annexo a ellas que li ha constituit en dot ab lo capitol antecedent. Y li fa de creix aument o donació per nubcias cinch mil lliuras barcelonesas també en efectiu metalich, de or y plata ab exclusió de toto paper moneda. Lo qual dot y creix li salva y consigna sobre tots sos bens y drets, mobles e immobles, presents y esdevenidors prometent pagar y restituir lo dit dot y creix a la referida Da. Juana Maignon y Durán, i als seus. Sempre y en tot cas que tinga lloch la restitució de dot y solucio de creix, a saber en quant al dot en lo modo constará haberlo rebut es a dir ab las proprias fincas que se nauran adquirit, ab arreglo a lo previngut en lo capitol tercer dels presents pactes nubials. Y las calaixeras ab sas robas y vestits en lo modo existirán a las horas. Sens dilació no escusa alguna ab refecció y esmena de tots danys y gastos, baix oobligacions de dits bens y drets seus ab las renuncias de dret y de fet oportunas. Consenctint expresament a que dita Da. Juana tinga y poseesca lo relatat son dot y creix, mentres viurá ab marit y sens ell, ab fills y sens estos, sens la menor contradicció: Pero en lo dia del obit de la recordada Da. Juana los seus hauran lo expresat dot en lo modo li especta, y lo dit creix pervindrá als fills procreadors del proxim desposori, als quals dit D. Anton Tusquets y Comaduran desde hara re fa donació irrevocable dita entre vius en poder de mi lo notari subscrit, acceptant per dits fills: Dels quals no sobrevivint algun podrá la propia Da. Juana disposar de dit creix a libre voluntat. Lo que promet y jura voluntariament dit D. Anton Tusquets y Comaduran, tenir per valido y vonstant y ja may contravenirhi no revocaro en temps ni per motiu algun, baix obligació dels expresats sos bens, ab las renuncias també en dret necesarias.
Item: Dita Da. Juama Maignon y Duran, tenintse per contanta y plenament satisfeta, de la part y porció de co-herencia, del predit D. Esteve son difunt pare y de la sua llegitima materna, ab las referidas quinse mil lliuras y dos calaixeras que li han estat promesas satisfer per dits Sors,. Da. Madrona y D. Joseph Maignon, ab lo capitol trercer de aquestos pactes, proceint en assó ab expres cosentimentt del prenomenat D. Anton Tusquets y Comaduran son proxim espos, de sa libre voluntat y certa ciencia renuncia, cedeix, absolt y remet a dita Da. Madrona mare sua y a sos successors perpetuament la indicada part de heretat de dit son pare y llegitima sua materna, suplement de esta porció de creix de la propdita mare sua, y generalment qualsevols altres drets que puga tenir, y pretendrer sobre los bens dels dits sos pares, y del altre de ells tant per las ditas com per qualsevols altras rahons que dir y pensar se pugan. Salvantse y retenintse no obstant tots vincles, subtitucions, fideicomisos, inccessions ab testament, y ab intestat, com també que si feta que sia la liquidació dels bens del prenomitant D. Esteve son pare resultás de ella pertañerli alguna cosa mes o be que dita Sora. mare sua volgués donarli o deixarli alguna altra cosa puga demanaro y cobraro venint dits casos no obstant en cosa alguna la renuncia y difinició actual. Que fa ab cessió de tots drets y accions, constitució de procurador, clausula de notificació y demes oportunas corroboranto ab jurament que librement presta. En virtut del qual respecte de esser menor de vint y cinch anys, pero major de divuut complerts conforme esta dit, renuncia al benefici de dita sa menor edat, y a tot altre que puga valerla per rahó de ella. A las quals cosas dit D. Anton Tusquets y Comaduran expresament consent com a fetas per la mencionada Da. Juana sa proxima muller en sa presencia y de sa voluntat. Y dita Da. Madrona ho accepta en quant saben a donació.
Item: Es pactat entre dits Sors. esdevenidors conjuges D. Anton Tusquets y Comaduran, y Da. Juana Maignon y Durán, que qualsevol dels dos que premoria del altre, lo sobrevivint quedia com deura quedar usufructuari universal dels bens, y drets del predifunt, mattenintse viudo o viuda de ell y no altrament, seno que estiga obligat a prestar caució alguna a fazlta dels hereus o successors del premort, de que se absolex ab lo present, pero si durant lo mateix usdefruit mentenir los fills y fillas que Deu Nostre Señor tal vegada sia servir donarles de est son matrimoni tant en sanitat com en malaltia fins hagian pres estat, y reban lo que los corresponguia sogbre sos correspective bens, treballant aquells en quant puhgan en nom y a utilitat de la sua casa, y no altrament y en haber de patar los mals y carrechs annuals durant dit usdefruit, a que dits sos bens estigan subjectes, Lo que prometen tenir per valido y constart sens cotraveniro no impugnaro per motiu algun baix obligació de sos correspective bens y drets ab las renuncias de lleys especials y generals conduents y en particular Da. Juana al de la citada sa menor edat.
Item: Los mateixos D. Anton Tsquets y Comaduran, y Da. Juana Maignon y Durán, volem y expresament convenen y concordan entre si que sempre y quant algun de ells premorirá al altre, deixant fills del proxim son matrimoni y depues dlo sobrevivint de ells tormará a casas y tindrá fills de qualsevol altre matrimoni posterior. Que en tal cas en tots sos bens exceptuant lo que corresponguia als demes fills y fillas, per rahó de sas llegitimas; Prometen preferir y heretar lo fill o fills mascles naixedors del present matrimoni en lo modo y manera que se los aparega, als fills varons de qualsevol altre desposori posterior, y en defecte de taosl fills varons de est son matrimoni prometen aixi mateix preferir las fillas del present, a las fillas de qualsevols altre subseguent desposori. No entenent per so com no entenen los dits Sors. esdevenidors conjuges heretar ab lo present los fills y fillas que Deu los donguia comuns a lo dos sino sols prevenir que los propris fills y fillas sias preferits als de qualsevols altre subseguent matrimonis, fills per fills y fillas per fillas con sobre está explicat.
Item: Dit D. Anton Tusquets y Comaduran, confessa y regoneix als nomenats D. Anton Tusquets y Da. Maria Francisca Tusquets Comaduran y de Laforge, sos pares haberli donat y pagat en presencia del dit notari subscrit, y dels testimonis instrumentals vuit mil lliuras barcelonesas, end iner efectiu, matelich, de or y plata, y a mes algunas joyas mobles de casa, y una porció de roba blanca, las quals son y li cedeixen en paga de iguals que li han promes donarli y pagarli en lo dia de vuy per las causas que se explican en lo primer capitol dels precedents pactes nubials, de que los firma la corresponent apoca ab lo present, ab renuncia a la cosa no esser aixis, y a qualsevol altra lley o dret de son fabor.
Item:Dit D. Anton Tusquets y Comaduran, de sa libre voluntat y certa ciencia confessa y regoneix a la nomenada Da. Juana Maignon y Duran, doncella esdevenidora esposa sua, que per mans de Da. Madrona, y de D. Joseph Maignon, sos correspectius mare y oncle, li han donat y entregat a voluntat suas dos calaixeras nubials, ab las robas, vestits, joyas y apendices corresponents, que los mateixos li han promes entregarli (entre altres cosas) y la propria Da. Juana li ha constituit en dot, segons apar en los capitols tercer y quart dels presents pactes nubials, per las causas contingudas en aquells. De quals calaixeras ab toto lo annexo a ellas firma a dita Da. Juana la conduent apoca ab renuncia a la cosa no esser aixis, a la cosa no entregada, y a qualsevol altra lley o dret de son fabor.
Per tant las ditas parts lloant y comfirmant tot lo compres en aquestos capitols y apocas: De coluntat espontanea y certa ciencia sua, convenen y prometen la una a la altra reciprocament atendrero y cumpliro conforme queda esplicat en aquells per lo interes respectiu a cada qual de las parts contractants, baix las mateixas clausulas, obligacions, renuncias, y juraments enclosos en aquells als quals se fa relació. Quedant advertidas las propias parts per mi dit notari, subscrit, habersen de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de aquesta capital, dins sis dias proxims inseguint la Real Pragmatica Sanció publicada aquí adisset Mars mil set cents seixanta vuit. En testimoni de las quals cosas aixis ho firman en la ciutat de Barcelona a vint y dos dias del mes de Setembre, any del Naixament del Senyor de mil vuitcents vint y cinch. Essent presents per testimonis Joseph Rigalt y Alberch y Joseph Arrau y Barba, practicants de notaria, habitants en aquesta ciutat.
Anton Tusquets, Maria Francisca Tusquets Comaduran y Delaforge, Madrona Maignon y Duran, Joseph Maignon, Anton Tusquets y Comaduran, Juana Maignon y Duran, En poder de mi Jaume Rigalt y Estrada notari, qui dono fe coneixer als Sors. otorgants.