.

Francisco Cortes y Joan Cortes fabricants de filats, ciutadans de Barcelona germans. De nostra libre voluntat y certa ciencia confesam y regoneisem a Da. Rosa Broca y Sagnier muller de D. Francisco Broca del comers de aquesta ciutat, present: que en diners comptants realment y de fet en pdesencia del notari baix firmat y dels testimonis instrumentals infrits per mans de Da. Rosa Sagnier y Vidal viuda de D. Lluis Sagnier del comers que fou també de Barcelona, sa mare y de diners procedents de la part de co-herencia petocant a la mencionada Da. Rosa Broca y Sagnier en los bens del prop dit D. Lluis son pare: nos ha entregat per via de prestamo a cambi mercantil terrestre sis mil lliuras barcelonesas en efectiu metalich de or y plata de cuño Español ab exclusió de valer Reals y de tot altre paper amonedat, de quals sis mil lliuras li firmam la corresponent apoca de lo present. Qual partida prenem a fi de emplearla a nostre risch y perill com millor mos aparega per lo major giro de nostra fabrica y comers. Prometant com prometem a la mateixa Da. Rosa Broca y Sagnier pagarli y reitegrarli la citada quatitat de sis mil lliuras dins lo termino de quatre anys contaders del dia de vuy ab una sola paga ab semblant epecie de moneda metalica de or y plata també de cuño Español comforme nos las ha prestadas ab exclusió de vales Reals y de tot altre paper moneda no obstant qualsevol lley o Real orde permetent lo contrari tant imposadas com imposadoras a las quals desde ara libre y voluntariament reninciam. Y desitjant evitar lo lucro cesant y dany emergent que sufriria dita Da. Rosa en lo giro dita partida en lo comers de la casa del nomenat son marit. Prometem a la mateixa Da. Rosa Broca y Sagnier pagarli y satisferlu en cada un de dits quatre anys lo cambi mercantil del sis per cent important trescentas seixanta lliuras de la dalt citada moneda efectiva de or y plata pagadoras estas per meitat ab dos plasos iguals de cent vuitanta lliuras cada un domensant la primera paga del dia de vuy a sis mesos, la segona dins dotse que será un any, y aixis consecutivament en los demes anys en iguals terminis fins a espirar los consebuts quatre anys y haberse reitegrat la capitalitat. Ab la prevenció que si durant los explicats quatre anys en qualsevol ocaqsio volguesem reintegrar a la Sra. prestamista la consebuda capitalitat dega, avisarla mitg any antes perque li servesca de gobern y puga emplear aquella com millor li aparega. Y per lo cas de no reitegrarli nosaltres las preditas sis mil lliuras dins lo plaso prefigit dels dits quatre anys que vindrán a terme en lo dia catorse de Setembre del any mil vuitcents trenta hu, ara per alesmores jo dit Francisco Cortes vench a la mateixa Da. Rosa Broca y Sagnier, als seus y a qui ella voldrá mediant carta de gracia de redimir per lo preu de las consebudas sis mil lliuras tota aquella casa ab dos portals exteriors a saber lo un gran per botiga y lo altre per escaleta que per los titols que abaix se expresaran tinch y posehesch en aquesta ciutat de Barcelona en lo carrer nos de Sta. Margarida, transversal del carrer de Sn. Pau al de S. Ramon, titulat de la Fontseca signadas de número quaranta. La que se te per lo Ilustre Sr. Marques de Barberá doliciliat en Barcelona a cens de trenta nou lliuras deu sous y sis diners ab domini mitjá y demes drets aderents patadoras tots anys en trenta hu del mes de Desembre. Qui ho te junt ab verias aotres edificis que foren construits en dos horts grans que dit Ilustre Sr. Marqués tenia y posehia en dit paratge a saber en quat a vuitanta dos palms y tres dolsens lineals de llargaria o findaria media, contada desde dit carrer de Sta. Margarida ab la corresponent amplaria, junt ab las demes casas señaladas ab lo capitol primer de la concordia firmada entre dit Sr. Marques de Barberá y los Srs. alodials de dits horts rebuda en poder segons se afirma del Dr. S. Joan Olsina difunt notari publich de número de Barcelona a vuit Juny del any mil setcents seixanta tres, per la Pabordia del mes de Abril de la Santa Iglesia de Barcelona a cens de quaranta tres sous ab domini directe pagadors tots anys en primer de Abril; y en quant a vuitanta palms lineals de fondaria media ab la corresponent amplaria junt ab lo terreno y casas señaladas en lo capitol tres de dita concordia per lo hereu o successor de D. Salvador de Tamarit com a succehint a D. Joan de Ladernoza a cens de trenta sis sous pagadors tots anys en deu Mars y deu Setembre. Qui ho te per dita Pabordia del mes de Abril de la citada Sta. Iglesia a cens de vint y sinch sous y sis diners pagadors en lo dia de Pasqua de Resurecció. Quals censos paga y deu satisfer dit Sr. Marques. Termina la predita casa a orient ab dit carrer de Sta. Margarida; a mitg dia ab honor dels successors de Francisco Renart y Closas; a ponent ab honor dels successors de Pau Planas fuster; y a tramuntana part ab honor de Joseph Monpart, part ab altre de Joseph Ausich, part ab altre de Antonia Roca, part ab altre de Pere Torras y part ab altre de Ramon Torras, tots ciutadans de Barcelona. La qual casa especta a mo dit Francisco Cortes en la qualitat de hereu universal de Teresa Cortes y Cortes ma difunta muller instituit per esta en son postreer testament que entregá clos al Dr. D. Ignasi Marfá notari publich Real Collegiat de número de Barcelona a nou Maig del any mil vuitcents quinse y seguida la mort de la testadora fou obert y publicat a primer Juliol del any mil vuitcents vint y dos. A la prop dita Teresa Cortes y Cortes esposa mia pertañia com a succehint a Genis Coortes son difunt pare veler, ciutadá de Barcelona mort ab intestat y per conseguent sa hereva com a filla unica. Y al prop dit Genis espectaba a saber lo soleo de terra de la predita casa per ditil de establiment perpetuo fet a son favor per dit Ilustre Sr. Marques de Barberá ab imposició del predit cens de trenta nou lliuras deu sous y sis diners y ab entrada de un parell de pollastres rebut en poder del Dr. D. Ignasi Plana y Fontana difunt també notari publich Real Colegiat que fou de número de la present ciutat a trenta hu Desembre del any mil setcents noranta tres firmat degudament per rahó de Señoria. Y en quant al edificid e la consebuda casa per haberla fet construir de sos diners propis. La qual venda a carta de gracia fas ara per alesmores y per lo cas de no haberme reintegrat las preditas sis mil lliuras dins lo termini dels consebuts quatre anys, baix los pactes y condicions seguents.
Primo: que deurá la Sra. compradora y los seus durant la dita carta de gracia conservar la predita casa a us y constum de bon inquilino sens deteriorarla per culpa sua deixantla en lo temps de sa recuperació vacua y expedita y en res deteriorada; devent jo o los meus avisar a la mateixa mitg any antes de voler redimir la dita carta de gracia a fiq ue li servesca de gobern per poder emplear la dalt citada partida de sis mil lliuras conforme millor li acomode. Venint a mon carrech mentres dure la propria carta de gracia lo haber de pagar annualment tots los mals y carrechs catastro y demes a que estiga afecta la dita casa de qualsevol denominacio u especie que sian.
Secundo: que en cas que jo o los meus volguesem vendrer perpetuament la dita casa o lo dret de recuperar dega eser preferida la nomenada Da. Rosa Broca y Sagnier y sos successors a qualsevol altre comprador preu per preu y pactes per pactes concedint a est fi desde ara la fadiga convencional.
Tercio: que vindrá a carrech de mi dit Francisco Cortes si esdevé lo cas de tenir lloch la dita carta de gracia lo haber de pagar als Srs. per qui se te la dita casa lo lluisme corresponent sens danys ni gastos de dita Da. Rosa.
Quarto: que verificantse la mateixa carta de gracia y durant ella si la Sra. compradora o los seus invertisen alguna quantitat o quantitats en obras milloras precisas y necesarias en la consebuda casa, a mes del predit preu de sis mil lliuras dega agonarseli en lo temps de la recuperació tot lo que conste haber invertit per ditas obras per apocas y altres llegitims documents.
Quinto: que si esdave lo cas que la dita casa fas arruinada (lo que Deu no permetia) per rahó de incendi o altre desgracia sia la que sia per qual motiu la tal finca no valgues liquidas las ditas sis mil lliuras; o be que no produis lo dalt citat interes del sis per cent: en tal casas prometem ab solemne estipulació dits Francisco Cortes y Joan Cortes germans indemnisar a la nomenada Da. Rosa u als seus de tot quant sia ommediatament, de altres bens propris.
Sexto y finalment: que vindrá a carrech de nosaltres dits Germans Cortes lo haber de satisfer al notari baix firmat lo salari del present acte, import del pepar sellat, y drets de hipotecas entregantne una copia autentica a dita Da. Rosa despachada en deguda forma, baix los quals pactes y condicions y no sens ells ara per lo cas de no reintegrarse per nosaltres los dits Germans las consebudas sis mil lliuras dins lo termini dels consebuts quatre anys estrach jo dit Francisco durant la indicada carta de gracia la dita casa de mon domini y poder transferintla al de dita Da. Rosa Broca y Sagnier y dels seus. Ab promesa que venint dit cas li entregaré posesió de la mateixa ab facultat de pendrerla de sa autoritat propria baix clausula de constitut ab cesio de tots mos drets y accions perque puba usarne judicial y extrajudicialment conforme millor li convinga, constituintla per lo efecte procuradora mia com en fet propri ab clausula de notificació y demes oportunas. Salvos sempre los cfensos y demes drets corresponent als Srs. desobre expresats, y salvat aiximateix lo lluisme corresponent pafarsels si se verifica la dita venda a carta de gracia. Per lo que renunciant a la excepció del preu no eser convingut aixis a la lley a favor dels engañats a mes de la meitat del just valor y a qualsevol altra lley o dret que puga afavorirme cedesch a la Sra. compradora tot lo mes que podria valer la indicada casa venuda a carta de gracia conforme está dit ab promesa de ferli venir y poseir durant esta; y que los dos dits Germans junts y de per si li estarem de legal evicció en tot y qualsevol cas ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Per lo cumpliment de las quals cosas obligam junts y a solas tots nostres correspectius bens y drets mobles e immobles presents y esdevenidors ab las renuncias als beneficis de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la Epistola del Emperador Adriá y a la Consuetut de Barcelona sobre dos o mes obligats de per si; y generalment a qualsevol altra lley o dret de nostre favor. Y per pacte a nostre for propri nos sumetem al del Excelentisim Sr. Corregidor de aquesta ciutat, al del Real Tribunal del Consulat de Comers y al de qualsevol altre ofici secular tan solament ab facultat de variar de judici firmant escriptura de ters, baix pena de ell en la curia de dit Excelentisim Sr. Corregidor o de qualsevol altre oficial secular con está dit baix obligació dels predits bens y drets nostres y del altre els dos insolidum. Corroboranto ab jurament que voluntariament prestam. Y present a estas cosas jo dita Da. Rosa Broca y Sagnier no sols las accepto sino que també prometo a dits Francisco Cortés y Joan Cortes germans que cumpliré los dits pactes per lo que venen a mon carrech baix obligació de tots mos bens. A qual promesa jo D. Francisco Broca consento com a feta per la propia dita Da. Rosa ma esposa en ma presencia y de ma voluntat. Quedant advertits per lo notari baix firmat jaberse de pendrer la rahó de aquest acte en lo ofici de hipotecas de aquesta capital dinos sis dias procsims inseguint la Real Pragmatica Sanció sobre hipotecas. En testimoni de las quals cosas aixis ho firmam en la ciutat de Barcelona a catorse dias del mes de Setembre any del Naixament del Sr. de mil vuitcents vint y set. Essent presents per testimonis Joseph Rigalt y Alberch y Joseph Arrau y Barba habitants en aquesta ciutat.
Francisco Cortes y Ballot, Juan Cortes y Bellot, Rosa Brocca y Sagnier, Francisco Brocca, En poder de mi Jaume Rigalt y Estrada notari, qui dono fe coneixer als Sors. otorgants.