.

Bernat Bach y Santaló, chocolater y comerciant ciutadá de Barcelona. De ma libre voluntat y certac iencia confeso y regonesch a D. Lluis Sagnier y Vidal del comers de dita ciutat haberme donat y entregat quatre mil lliuras barcelonesas en efectiu metalich de or y plata de cuño Español per iguals me deixá al cambi mercantil terrestre del sinch y mitg per cent, per lo termini que abaix se dirá, y rebo de ell en diner comptants, realment y de fet en presencia del notari baix firmat y dels testimonis instrumentals infrascrits, de que li firmo apoca ab lo present. Quals quatre mil lliuras a fi de satisferlas a Catarina Bach y Murtá viuda de Joseph Bach revenedor ciutadá de Barcelona, ma madrastra, a Jaume, a Francisco, a Ramon y a Josepha Bach y Murtá menors de edad mos germans consanguineis, y per estas y dita Catarina sa mare com a llegitima administradora de sos bens, y als tudors y curadors que per lo llegitim superior dels nomenará per lo efecte, es a dir, trescentas lliuras a cada un en paga de iguals que lo nomenat Joseph bach los deixá y llegá en son postrer testament que atorgá en pder del Dr. D. Joan Baptista Baladia notari publich Real Collegiat de número de esta dita ciutat en sis Octubre del any rá per lo efecte, es a dir trescentas lliuras a cada un en poder del Dr. D. Joan Baptista Baladia notari publich Real Colegiat de número de esta dita ciutat en sis Octubre del any mil vuitcents vint y hu, declarat valido y subsistent en virtut de procisió format del Ilustre Sr. D. Joseph Mariano Marques de Aguilar, Ministre honorari de la Real Audiencia de Extremadura, y Jutge que fou de primera instacia de la present ciutat y son partit, en vint y vuit Novembre del mateix any, provist en merits del expedient actuat al dit fi, actuari lo Dr. D. Joan Prats senblantment notari publich Real collegiat de número de Barcelona, mil siscentas lliuras per pagarlas a Pere Casas negociant de bestias, ciutadá de Barcelona per iguals li estich devent de que li firmí debitori, com apar ab acte rebut en poder del Dr. Joan Prats notari, a set Octubre mil vuitcents vint y sinch: quals pagos ferá costar degudament a dit D. Lluis Sagnier prestamista per major seguretat sua. Y las restants noucentas lliuras a fi de negociarlas a mon risch y perill per lo sentiment de la mia botiga de chocolater que tinch parada y corrent en la propria ciutat. Las quals quatre mil lliuras prometo al propri D. Lluis Sagnier y Vidal pagarli y reintegrarli dins lo termini de sinch anys contaderos del dia de vuy ab una sola paga, ab semblant especie de moneda metalica de or u plata tambe de cuñó Español conforme me las ha prestadas, ab exclusió de vales Reals y de tot altre paper amonedat, no obstant qualsevol lley o Real odte permetent lo contrari tant imposadas com imposadoras a las quals desde ara libre y voluntariament renuncio. Y desitjant evitar lo lucro cesant y dany emergent que sufriria dit D. Lluis en lo giro de son comers; Promet al mateix pagarli y satisferli en cada un de dits sinch anys lo insinuat cambi mercantil de sinch y mitg per cent important doscentas vint lliuras annuals de la dalt citada moneda, pagadoras per meitat ab dos plasos iguals de cent y deu lliuras cada una, comensant la primera paga del dia de vuy a sis mesos, la segina dins dotse que será un any, y aixis consecutivament en los demes anys en igual termini fins a esporar los consebuts sinch anys, y haberselas reintegrat la dita capitalitat. Ab la prevencio que si durant los explicats sinch anys en qualsevol ocasio volgues reintegrar al Sr. prestaminsta la consebuda capitalitat, dega avisarlo mitg any antes a fi que li servesca de gobern y puga emplear la dita partida com millor li acomode. Y per lo cas de no reintegrarli las consebudas quatre mil lliuras dins lo plas prefigit deos consebuts sinch anys, que vindran a terme en lo dia tretse de Octubre del any mil vuitcents trenta dos; ara per alesoras jo lo mateix Bernat Bach y Santaló vench al mencionat D. Lluis Sagnier y Vidal, als seus y a qui ell coldrá mediant carta de gracia de redimor per lo preu de las consebudas quatre mil lliuras, totas aquellas casas ab dos portals exteriors, ab una eixida y quatra (antes hort) ab pou y safreix que por los titols que avall se calendaran tinch y posehesch en aquesta ciutat de Barcelona en lo carrer nomenat del Metjes. La que se te per la Ilustre Sra. Marquesa de Moya domiciliada en aquesta ciutat, com a succehint a D. Federich Desbasch y de Sn. Vicent y est a D. Miquel de Vilagoya difunt, pagadoras tots anys per meitat en certs terminis. Qui ho te per los aniversaris que Castellar de Sn. Pau instituí y fund´´a en lo dia de Sn. Andreu apostol en la Iglesia de Sn. Pau del Camp de aquesta ciutat de Barcelona. Advertintse aque que antes las ditas casas se tenia per Basili Espinas teixidor de lli ciutadá de Barcelona a vens de sinquanta quatre lliuras, y per los hereus y successors de Maria Giol viuda de Pau Giol sastre y per Anna Maria Giol doncella mare y filla a cens de sis lliuras quatre sous y sis diners; quals dos correspectius censos foren venuts y absolts a saber lo primer per dit Basili Espinás, y per Agustina Espinás viuda del prop dit Basili a favor del nomenat Jopseph Bach mon pare y de mi dit Bernat, com apar ab tres distinctas lluicions rebudas en poder la primera de D. Francisco Girona difunt notari publich Real collegiat de numero de Barcelona, a onse Agost del any mil vuitcents quatre, la segona en poder de D. Gerono Cavallol y Gros a vint y sinch Agost del any mil vuitcents set, y la tercera de D. Lluis Marsal igualment notari publich Real collegiat de número de dita ciutat, a vint y tres Juliol del any mil vuitcents setse: y lo segon de dits censos per lo Real tribunal de bens mostrencos de la present ciutat a favor de dit Joseph Bach pare meu, ab acte rebut en poder del Dr. Ramon Font de la Vall y Rojas difunt notari publich que fou de la curia Real Ordinaria de Barcelona, en tretse Desembre de mil vuitcents tres. Aiximateix se adverteix que las ditas cosas estan subjectes a la prestació de quatre censals, a saber; un de capital cent lliuras, lo altre de doscetas tambe en capital y annuo redits junts nou lliuras als administradors de la Confraaria del Gremi de Paraores de aquesta ciutat; altre de sis lliuras de pencio, al Rnt. Pare Prior y Convent de Sn. Agustí de la prop dita ciutat, y lo altre de capital mil lliuras y annuo redit trenta als Administradors de D. Francisco Santaló. Afrontan las ditas casas a llevant ab dit carrer dels Metjes antes titulat den Bernat; a mitg dia part ab honor de Bonaventura Saleta mestre de casas que fou antes de gabriel Colom comerciant, part ab honor de Maria Camprubí, y part ab honor de Anton Quadreñ, y part ab altre de magí Rovira que fou mes antes de Jaume Esteve mestre de casas; y a tramontana part ab honor de Joseph Esteve y part ab altre de Josepha y Antonia Casals tots ciutadans de Barcelona. Y me espectan las consebudas casas en la qualitat de hereu universal de dit Joseph Bach mon pare instituit per ell en son postrer testament, de sobre calendat. Y al prop dit mon pare pertañian per titol de establiment perpetuo fet a son favor per dit Basili Espinás ab imposició del predit cens de sinquanta quatre lliuras en lo dia venut, y absolt conforme está dit, y ab entrada de mil lliuras rebut en poder del mencionat D. Francisco Girona notari a set de Agost de mil vuitcents hu, firmat degudament per rahó de Señoria. La qual venda a carta de gracia fas ara per alesoras y per lo cas de no haberse reitegrat las preditas quatre mil lliuras dins lo termini dels cosebuts sinch anys baix los pactes y condicions seguents.
Primo: que deuran a los Sr. comprador y los seus durant la dita carta de gracia conservar las ditas cosas a us y costum de bon conductor sens deteriorarlas per culpa sua deixantlas en lo temps de la recuperació vacuas y espeditas, y en res deterioradas; debent jo o los meus avisar al mateix Sr. mitg any antes de voler redimir las proprias cosas, a fi que li servesca de gobern per poder emplear las preditas quatre mil lliuras com millor li acomode. Venint a carrech del propri Sr. mentres dure la tal carta de gracia lo haber de pagar annualment los indicats mals y carrechs a que estan afectes, catastro, y pavellons.
Secundo: que si dit D. Lluis Sagnier o los seus durant la mateixa carta de gracia volguesen lluir los dalt citats censals pugan practicar, servintli e tal cas de credit, que deurá reintegrarseli y satisferli en lo temps que se verifique la revenda de aquellas.
Tercio: que en cas que jo o los meus volguesem vendrer perpetuament las consebudas cosa o lo dret de recuperar, dega eser preferit lo nomenat D. Luis Sagnier y sos successors a qualsevol alte comprador, preu per preu y pactes per pactres, concedintlos a est fi desde ara la fadiga convencional.
Quart: que vindrá a carrech de mi dit Bernat Bach y Santaló si esdevé lo cas de terni lloch la dita carta de gracia, lo haber de pagar als Srs. per que se tenen las ditas cosas lo lluisme corresponent sens dany ni gastos de dit D. Lluis.
Quint: que veridicantse la propria carta de gracia y durant ella si lo Sr comprador o los seus invertisan alguna quantitat o quantitats en obras milloratorias precisas y necesarias en las ditas casas, a mes de tot lo referit dega abonarsele en lo temps de la recuperació tot lo que conste haben invertit en ditas cosas per obras, ab apocaso altres llegitims documents.
Sexto. Que si esdevinia lo cas que las referidas casa fosen arruinadas (lo que Deu no permetia) per rahó de incendi y altre desgracia, sia la que sia, per qual motiu la tal finca no valgués liquidas las dita quatre mil lliuras o be que no produis lo dalt cutat interes del sinch y mitg per cent, en tals coasos prometo ab solemne estipulació a dit D. Lluis y als seus indemnisarlas de tot quant sia inmediatament de altres bens propris.
Septimo y finalment: que vindrá a carrech de mi dit Bernat Bach y Santaló lo haber de satisfer al notari baix firmat lo salari de present acte, import del paper sellat y drets de hipotecas entragantne una copia autentica a dit D. Lluis despachada en deguda forma. Baix los quals pactes y condicions y no sens ells ara per lo cas de no reitegrarse per mi las consebudas quatre mil lliuras dins lo termini de dits sinch anys, extrach las indicadas casas durant la predita carta de gracia de mnon domini y poder transferintlas al de dit D. Lluis Sagnier y Vidal ab promesa que venint dit cas lu entregare posesió de las mateixas ab facultat de pendrerla de sa autoritat propria, baix clausula de constitut, ab cesio de tots mos drets y accions perque puga usarne judicial y extrajudicialment conforme millor li convinga constituintlo per lo efecte procurador meu com en fet propri, ab clausula de notificació y demes oportunas. Salvos sempre los censos y demes drets corresponents als Srs. desobre expressats y saltat aiximateix lo lluisme corresponent pagarsels si se verifica la dita venda a carta de gracia. Per lo que renunciant a la excepció del preu no eser convingut aixis, a la lley a favor dels engañats a mes de la meitat del just valor, y a qualsevol altra lley o dret que puga afavorirme, cedesch al Sr. comprador tot lo mes que podrian valer las indicadas cosa venudas a carta de gracia sempre que se verifique esta conforme está dit, ab promesa de ferlas tenir y poseir durant aquella, y que li estaré de legal evicció en tot y qualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys y gastos, baix obligacio de tots mos bens y drets, mobles e immobles, presents y esdevenidors, ab las renuncias de dret y de fet especials y generals que pugan valerme. Y per pacte a mon for propri me sumeto al del Excelentisim Sr. Corregidor de aquesta ciutat, y al de qualsevol altre oficial secular tant solament, ab facultat de cariar de judici, firmant escriptura de ters, bais pena de ell en la curia de dit Excelentisim Sr. Correidor o de qualsevol altre oficial secular con está dit, baix obligació dels predits bens y drets meus. Corroborant ab jurament que voluntariament presto. Y present a estas cosas jo dit D. Lluis Sagnier y Vidal no sols las accepto, sino que també prometo a dit Bernat Bach y Santaló que cumpliré los dits pactes, per lo que venen a mon carrech. Quedant advertits per lo notari baix firmat haberse de pendrer la rahó de aquest acte en lo ofici de hipotcas de aquesta capital dins sis dias procsims, inseguint la Real Pragmatica Sanció sobre hipotecas. En la qual conformitat aixis ho firmam en la ciutat de Barcelona, a tretse dias del mes de Octubre any del naixament del Sr. de mil vuitcents vint y set. Esent presents per testimonis D. Francisco Llorens y Joseph Arrau y Barba, practicants de notaria, habitants en aquesta ciutat.
Bernat Bach y Santaló, Lluis Sagnier y Vidal, En poder de mi Jaume Rigalt y Estrada notari, qui dono fe coneixer als Sors. otorgants.