Saga Bacardí
10030
ESCRITURA DE CREACIÓN DE CENSO EN BADALONA HACIA BADIA POR ESTEVAN MAIGNON Y DURAN.


En nom de Deu. D. Esteve Maignon y Duran en la vila de Badalona y en esta ciutat de Barcelona alternativament habitant. A fi de millorar y en manera alguna deteriorar, mediant los pactes y condicions avall escritas. Espontaneament per ell y los seus hereus y successors cualsevols que sien estableix y en emfiteosim concedeix a D. Joseph Badia y Vilarmau de la present ciutat de Barcelona present y avall acceptant als seus y a qui ell voldrá perpetuament habils y empero capasos de alienar, tota aquella porcio de terreno de tinguda poch mes o menos cint y nou mil setcents trenta vuyt palmos, superficials situats en la vila de Badalona, que comfrontan per llevant ab honors de Juan Teixido part ab Francesch Arques, part ab los conjuges Carlos y Mariangela Marsans y part ab Pelegrí Rores; a mitgdia ab lo estabilient o sie ab lo terreno que est te consignat per la obertura de un carrer, que se obrirá traverser que comunicará ab lo carrer de Mar; a ponent ab lo principal carrer que se anomenará del Lleó; y a tremontana ab D. Bartomeu Plá, cual porció de terra es part y de pertinencias de la horta que lo estabilient te y poseheix en dita vila de Badalona inmediata a la carretera Real en virtut de venda a son favor feta per D. Claudio Patras y Da. Madalena Larrard en poder de D. Pere Gonzalez notari de esta ciutat a vint y vuyt Juliol mil vuytcents trenta sis. Y tota la dita horta, se te per lo Excelentisim Señor Marqués de Barbará y baix son dominu y alou a anual cens de tres lliuras, deu sous que paga y deu pagar lo Señor pau Sitjar com a successor del Illustre Señor D. Francisco Lleeonar Pbre, Canonge que fou de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona, sens danys, ni gastos del establient, be que dit cens, deu quedar salvo y segur sobre una y altre propietat, cual establiment fas ab los apctes y condicions seguents. Primo: Que lo adquisidor deguia millorar lo citat tros de terra que ab lo resent se li estableix y en ningu modo deteriorarlo y que per lo cens y milloras en ell fahedoras dega pagar y prestar al Señor estabilient anualment la cuantitat de cuaranta y una lliuras sinch sous, moneda catalana, comensant a fer la primera paga de lo dia de avuy a un any, y aixis consecutivament tots los anys en semblant dia.
Secundo: Que lo referit cens imposat en lo antecedent pacte deguia ser perpetuo e irredimible, y en lo cas que per alguna disposició del Gobern se autorisás al emfiteota o se permetes la lluisió del espresat cens, no obstant de ser irredimible, deurá pagar al estabilient y als seus lo capital del espresat cens a rahó del tres per cent en moneda metalica y sonant de or u plata corrent sens ninguna especie de paper amonedat, no obstant de cualsevol facultat que se donás al enfiteota per fer la redenció del cens de altre manera pues desde lo present se abdica de así lo adquisidor obliganlos a fer la redenció en lo modo que queda estipulat.
Tercio: Que lo adquisidor dins lo termini de tres anys degua edificar casa o casas a la paret que linda a ponent iguals en linea y nuvell a la que estan construhidas al costat de dit terreno, ab las que deurá confrontar per la part de tremuntana, com y també deurá edificarlas en la part que confronta al mitgdia, segons lo nivell y linea li serán designats per lo arquitecto a tenor del plan formal per la obertura y direcció del carrer traverser, projectat en aquell punt que deurá termonar ab lo carrer de Mar y que podrá edificar fins a la altura que vulguia y a vuitanta palms de fondo, y que en aqueixas obras deguia invertir per lo minim y dins lo termini prefisat la cuantitat de dos mi lliuaras catalanas , lo que deurá fer constar degudament y que en cas e no fero deurá pagar al estabilient en pena la cuantitat que aigia deixat de invertir, sino poder redir dit terreno antes de pagarla.
Cuarta. Vindrá al carrech del adquisidor lo pago de catastro y demes contribucións cualsevols que sien aixis reals, o jenerals com verinals ordinarias y estraordinarias que se imposian sobre dit tros de terra y edificis que se contruesquian en ella per mes que se imposian designadament sobre la penció del cens que percibirá lo estabilient, cual deurá quedarli sempre integro.
Quinto: Que lo aquiaidor deurá entregar al estabilient una copia degudament despachada del present establiment.
Sexto: Que será obligació del adquisidor lo cumplir de terra a sas costas tots los seus frontis tant a la part del principiat carrer del Lleo, com y també en lo projectat carrer traverser, fins a la altura del nivell que deurán tenir los projectats carrers, al efecte de que tingian las aiguas lo degut desenso: de tremuntana a mitgdia en lo carrer que se anomenará del Lleó; y de llevant a ponent, en lo designat traverser podent cuant se edifiquia en los solars del frente, exigir de son propietari, la mitat de lo que a ell li ahurá costat.
Finalment. Vindrá a carrech del adquisidor o empiteita lo abonar al hortelá las verduras, y quareixts que se trobian en la terra, o porsió de terreno establert, mediant la valoració de un espert per part y un tercer anomenat per los mateixos en cas de discordia, a menos que perferesquia lo emfiteota donar al hortolá lo temps suficient per aprofitarse de las enteras plantadas. En cual terreno que ab lo present se estableix, no podrá lo adquisidor no los seus, proclamar altre Señor directe que al Señor Marques de Barberá, y al Señor estabilient y als seus com a preceptor del referit cens en nuda percepció, y pasats los trenta dias de la fadita que corresponen al Señor directe y altres trenta que se reserva lo establient per retenir, podrá lo emfiteita o los seus, vendrer, estblir, permutar, y altrament alienar la espresada porció de terra y tot lo en ella construit, salvo lo cens novament imposat, dets dominicals y lluismes que sien deguts. La entrada del present establiment es de sinch centas setanta sinch lliuras que confesa rebrer lo Señor estabilient a sas voluntats en est acte en presencia del notari infrit y testimonis anomenadors, ab bona moneda de or u plata realment y efectivas, de dit Badia y Vilarmau per mans de D. Joseph Badia y Dardet son pare, de las que renunciant a toto y cualsevol dret y lley de son favor, li otorga los corresponent apoca. Y aixis o renunciant a la excepció d edita entrada y cens no serán lo modo dit convingut o la lley que afavoreix als engañats en mes de la mitat de son just valor, y a tota altre lley y drets de son favor, dona librement y remet a dit adquisidor tot lo major valor que podrian tenir los citats solars, establerts a mes del cens y entrada mencionats. Prometent lo present establiment ferli tenir y valer y estarli de ferma y legal evicció sempre y en tot y cualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys, y gastos, per lo que obliga tots sos bens y drets mobles e inmobles, presents y veniders, renunciant a cualsevol lley o dret que afavorirlo puga y a la que prohiveiz la general renunciació. Y present lo predit D. Joseph Badia y Vilaroman acceptant est establiment a sonf avor firmat, promet no sols cumplir los pactes sobre continuats sino també pagar lo cens dalt imposat y cumplir tot lo demes que en virtut del present vinga a son carrech, sens dilación ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, restitució y esmena de tots gastos, y despesas, per lo que obliga y especialment hipoteca los mateixos casos, a ell sobre establerts, eo lo util domini natural pposesió y altra cualsevol dret u lley en aquellas competents y adquirits. Y generalment sens perjudici de dita especial hipoteca obliga tots sos bens y drets, mobles e immobles, presents y venideers, renunciant a la lley, que diu que primerament dega pasarse per la cosa especialment hipotcada que per la general, o altre que preve que cuant lo addcrehedor pot satisferse de la especial hiptoeca no extenga ma a la general y a altre cualsevol lley y dret que afavorir lo puga, y a la que prohiveix la general renunciació, y per pacte renncia a son propi for y al privilegi de aquell, y se submet a cualsevol tribunal dels de primera instancia de esta ciutat y de tot altre secular u eclesiasctich del Señor estabilient ab facultad de variar lo judici fent y firmant escriptura de ters, bais pena de tal en los llibres dels tersos de dits tribunals, per lo que obliga los referits sos bens. Y perque totas las referidas cosas tingian sa utilitat juran espontaneament estabilient y adquisidor a Nostre Señor Deu y a sos Sants cuatre Evangelis en ma y poder del notari infrit que contr alas referidas cosas no farán ni vindran per causa o rahó alguna y que no se ha fet en frau ni perjudici dels Señors sobre esrpesats ni de sos drets. Quedant enterats que de esta escriptura se ha de pendrer rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat dins sis dias proxims per los efectes previnguts en la Real Pragmatica debent presidir antes lo pago del mitg per cents de hipotecas sens cual requisit no tindrá efecte no valor En testimoni de lo dit aixis ho otorgan en la ciutat de Barcelona a dinou de Maig de mil vuyt cents cuaranta y hu. Y coneguts de mi lo notari firman essent presents per testimonis Esteve Tramullas y Joan Tous escrivents en esta residents.
Estevan Maignon, Joseph Badia y Vilarnau, En poder de mi Joseph Dardé notari.