En nom de Deu. D. Esteve Maignon y Duran hicendat vehí de la present ciutat de Barcelona. A fi de millorar y en manera alguna deteriorar, mediant los pactes y condicions avall escritas. Espontaneament per ell y sos hereus y successors cualsevols que sien estableix y en emfiteosim concedeix a D. Francisco Bosch y Mompart propietari vehí de la Parroquia de Santa Maria de Badalona, present yavall acceptant als seus y a qui ell voldrá perpetuament, habils y capaces emperó de enagenar, tota aquella porció de terreno per edificar casas de inguda tretse mil trescents cuatre pams superficials poch mes o menos situat en dita vila de Badalona que fará frente en un carrer traveser que traurá en lo carrer de Mar, ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals. Cual porció de terra es part y de pertinencias de la horta que lo estabilient te y poseheix en dita vila de Badalona inmediata a la carretera Real. Y comfronta lo terreno que estableix a llevant part ag Joseph Pujol, part ab Mariano Tintó, part ab Joan Domente, part ab Joseph Arimon, part ab lo propi adquisidor, part ab Josepha Alou, part agl Josepha Solá, y una petita porció de cuatre o sis pams ab Francisco de Asis Puig; a mitgdia ab lo terreno del mateix estabilient; a ponent també ab terreno del propi estabilient; y a tremuntana igualment ab terreno del estabilient que te designat per la overtura de un carrer traveser desde dita pesa de terra al carrer de mar. Y tota la dita horta se te per lo Excelentisim Señor D. Francisco Lleonart Pbre. Y Canonge que fou de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona sens danys no gastos del estabilient no els seus, be que dit cens deu quedar salvo, y segur sobre una y altre propietat. Lo cual establiment fa del modo que millor dir y entendrer se pot baix los pactes y condicions seguents.
Primo: Que lo adquisidor degua millorar lo citat tros de terra que ab lo rpesen se li estableix y en ningun modo deteriorarlo y que per lo cens y milloras en ell fahedoras deguia pagar y prestar al Señor estabilient y als seus perpetuament la cuantitat de dotse duros dotse rals moneda de España, de or u plata y no ab ninguna especie de altre moneda ni paper amonedat ya creat, o que puga crearse comensant a fer la primera paga del dia de avuy a un any, y aixis consecutivament cada any en semblant dia.
Secundo: Que lo referit cens imposat en lo antecedent pacte en cuant a un duro dotse rals deuia ser perpetuo e irredimible y en cas que per alguna disposició del Govern se autroizás al emfiteota o be se permetés lluir dita porció de cens, no obstant de ser irredimible, deurá pagar lo adquisidor al estabilient y als ses lo capital del espresat cens a rahó del tres per cent ab moneda metalica, sonant de or y plata corrent en esta plaza sens ninguna especie de paper moneda creat o que puga crearse, encara que apareguia alguna ordre que ho permetés a la que expresament renuncia el adquisidor. Y en cuant a los restants once duos podrá lluirlos y quitarlos lo propi emfiteota sempre que be li aparega a rahó del tres per cent debent en cas de lluició fer lo pago ab bona moneda de or y plata real y efectiva, y no ab ninguna especie de paper conforme sobre se ha dit.
Tercio: Que lo adquisido dins lo termini de un any a contar desde lo dia de avuy, deguia edificar casa o casas en dia porció de terreno esablert, fent son frontis a la part de tremuntana ahont deurá pasar lo carrer transversal segons lo nivell y linea li serán designats per lo adquitecto a tenor del plan format per la direcció del projectat carrer comensat en aquell punt, podent edificar fins a la altura que vulguia y fins a seixanta cuatre pams de fondaria, debent quedar lo demes terreno per vadiu o eixida que deura tancar per un y altre costat, esto es, a la part de mitgdia y ponent ab paret de pedra y morter de pam y mitg de gruix y a la altura de dotse a tretse pams y no mes, guardant igual altura de la dita paret de tanca en cas de voler edificar cualsevol altre edifici en lo interior del vadiu, quedant ditas parets e tanca mitjeras ab sos vehins y per conseguent los emfiteotas a qui se establesca al costat de ditas parets, deurán abonar al adquisidor la mitat de lo que a ell li haurán costat en cuals obras deurá invertir dins lo termini prefizat la cuantitat de mil doscentas lliuras moneda barcelonesa lo que deurá fer constar degudament y en cas de no ferho deurá jugar sens escusa alguna al estabilient en pena y corroboració, la cuantitat que hagia deixat de invertir, sens poder reddir lo terreno establer antes de haberla pagada.
Cuarto: Que lo paviment de la casa, o casas que construesquia lo emfiteota deurá ser a la altura li será designat per lo arquitecto del estabilient, essent del carrech y obligació del adquisidor lo umplir de terra a sas costas tots sos frentis, podent cuant se edifiquia en los solars del frente exigir de son propietari la mitat de lo que a ell li haurá costat, cual obligació li será igualment imposada per mi lo estabilient.
Quinto: Vindrá a carrech del adquisidor lo pago del catastro y demes contribucions cualsevols que sien aixis reals, generals, o vecinals ordinarias y estraordinarias que se imposian sobre dit tros de terra y edificis que se construesquian en ella per mes que se imposian designadament sobre la penció del cens que percivirá lo estabilient cual deurá quedarli sempre integro y sens ningun gravamen.
Sexto: En cas que lo adquisidor o emfiteota trobás alguna paret construida en lo terreno que se li estableix deurá satisferla al Señor estabilient antes de la firma del present establiment, y en cas de no quedar satisfet tot lo valor de la paret que tal vegada se trobia construhida, no tindrá efecte lo espresat establiment, quedant obligat lo dit adquisidor a entregar al estabilient una copia autentica degudament despachada del mateix veirint conseguent a son carrech lo paper sellat, gastos de escriptura y demes que per rahó del propi establiment se ocasionian.
Septimo y finalment: Que vindrá a carrech del adquisidor o emfiteota antes de la firma del present establiment lo abonar al hortelá totas las verduras y groigs que se trobian en la porció de terreno establert, mediant valoració de un expert per part y un tercer anomenador per lo mateixos en cas de discordia, a menos que preferesca lo adquisidor donar al hortolá lo temps suficient per aprofitarse de las cosas planats. En cual terreno que ab lo rpesent se estableix no podrá lo adquisidor no los seus proclamar altre Señor directe que al Señor Marqués de Barbará y al Señor estabilient y als seus com a perceptor del referit cens en nuda percepció, y pasats los treinta dias de la fadiga que corresponen al Señor directe y altres trenta que se reserva lo estabilient per retenir, podrá lo emfitaota o los seus vendrer, establir, permutar y altrament enagenar la expresada porció de terra y tot lo en ella construit, salvo lo cens novament imposat, lluismes, y demes drets dominicals al domino sobre espresat competents. La entrada del present establiment es un vas de aygua que confesa lo estabilient haber rebut antes de ara a sas voluntats. Y aixis renunciant a la excepció del cens y entrada no ser en lo modo dit convingut, a la lley que favoreix als engañats en mes de la mitat de son just valor que podrá tenir lo tros de terra establert, a mes del cens y entrada nominats. Prometent lo present establiment ferli tenir y valer y estarli de ferma y legal evicció sempre en tot y cualsevo cas, ab restitució y esmena de tots danys, y gastos. Per lo que obliga tots sos bens y drets mobles e inmobles presents y veniders, renunciant a cualsevol dret y lley de son favor, y a la que prohiveix la general renunciació. Y present lo mencionat D. Francisco Bosch accepta est establiment ab los pactes dalt continuats que consent. Y de sa espontanea voluntat promet al referit estabilient y als seus que cumplirá puntnalment los pactes sobre continuats, que impendirá en obras sobre lo terreno esablert a lo menos la cuantitat de mil doscentas lliuras, que pagará en lo dia de son venciment lo cens sobre imposat ab bona moneda de or y plata, real y efectiva, y no ab calderilla, vales reals no altre paper moneda creat o per crear, y que cumplirá tot lo demes que vinga a son carrech, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, restitució y esmena de danys, y gastos. Y a son cumpliment obliga y especialment hipoteca lo terreno a ell sobre establert, eo lo util domini que en ell li competeix y los edificis que aquell construirá. Y sens perjudici de dita especial hipoteca obliga tots los demes bens y drets sens, mobles e immobles presents y veniders, renunciant a la lley que diu que primerament se hage de pasar per la cosa especialment hipotecada que per la general, a la que prevé que cuant lo acrehedor puga satisferse de aquella no posia ma a esta, a cualsevl altre dret y lley de son favor, y per pacte a son propi for, jurisdicció y domicili, suubjectantse expresament al de cualsevol dels tribunals de esta ciutat, y demes que convinguia fent y firmant escriptura de ters, baix pena de tal en los llibres dels tersos de dits tribunals per lo que obliga los referits sos bens. Y junts estabilient y adquisidor juran a Deu Nostre Señor y a sis Sants cuatre Evangelis que lo present contracte lo tindrán sempre per fem y agradble, que no lo revocaran en temps ni per motiu algun, y que no se ha fet en frau dels Señors dominicals sobre espresats, ni de sos drets. Quedant enterats que de esta escriptura deu pendrerse rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat dins sis dias proxims per los efectes previnguts en la Real Pragmatica Sanció sobre hipotecas. En testimonji e lo que aixis ho otorgan. En la ciutat de Barcelona a vint y vuyt de Febrer de mil vuitcents cuaranta sinch. Y coneguts de mi lo infrascrit notari firman essent a tot lo dit presents per testimonis D. Esteve Tramullas pasant de notari y D. Francisco Montada escrivent vehins de la mateixa.
Estevan Maignon, Francisco Bosch, Ante mi José Dardé notari.