En nom de Deu. D. Esteve Maignon y Duran hicensat vehi de la present ciutat de Barcelona. A fi de millorar y en manera alguna deteriorar mediant los pactes y condicions avall escritas, espontaneament per ell, y sos hereus y successors cualsevols que sien estableix y en emfiteusim concedeix a D. Pere Bassil y Nogués, comerciant, vehi de la Parroquia de Santa Maria de Badalona, present y avall acceptant, als seus y a qui ell voldra perpetuament habils emperó, y capaces de enagenar, tota aquella porció de terreno per edificar casas de tinguda tres mil cent vint y vuyt palms superficials poch mes o menos situats en dita vila de Badalona que fará frente al carrer del Pilar. Cual porció de terreno es part y de pertinencias de la horta que lo establiment te y posseheix en dita vila de Badalona inmediata a la carretera Real. Y comfronta lo terreno que ab lo present se estableix a llevant ab lo carrer del Pilar; a mitgdia y ponent ab terreno del estabilient; y a tremuntana ab casa del propi adquisidor. Y tota la dita horta se te per lo Excelentisim Señor Marques de Barbará y baix son domini y alou al anuo cens de tres lliuras deu sous que paga y deu pagar lo Señor Pau Sitjar com a sucesor del Illustre Señor D. Francisco Lleonart Pbre. y Canonge que fou de esta Santa Iglesia Catedral, sens danys ni gastos del estabilient ni dels seus, be que dit cens deu quedar salvo y segur sobre una y altre propietat. Lo cual establiment fa aixis com millor dir y entendrer se pot, baix los pactes y condicions seguents.
Primo: Que lo adquisido deguia millorar lo referit tros de terra que ab lo present se li estableix y en ningun modo deteriorarlo y que per lo cens y milloras en ell fahedoras deguia prestar y pagar al Señor estabilient y als seus perpetuament la cuantitat de tres duros moneda española en or u plata, y no altre especie de moneda, calderilla, vales reals ni altre clase de paper moneda creat o que pogues crearse, comensant a fer la primera paga del dia primer de Janer de milvuyt cents cuaranta vuyt, y aixi consecutivament tots los anys en semblant dia.
Secundo: Que lo referit cens imposat en lo antecedent pacte deguia ser perpetuo e irredimible, y en cas que per alguna disposició del Gobern se autirizas al emfiteota o se permetes la lluició del espresat cens, no obstant de ser irredimible deurá pagar lo emfiteota al estabilient y als seus lo capital del espresat cens a rahó del tres per cent també ab moneda metalica y sonant de oro u plata corrent ab esclusió de tot paper moneda ja cual a que puguia crearse encara que aparegués alguna ordre o decret que ho permeter a la que desde ara per parcte expreso renuncian los adquisidor.
Tercio: Que lo adquisidor dins lo termini de dos anys a contar desde lo dia present deguia edificar casa o casas en dita porció de terreno establert, fent son frontis a la part de llevant segons lo nuivell y linea li seran designats per lo arquitecto del establiment a tenor del plan format per la dirección dels proyectats carrers, podent edificar fins a la altura qe vulguia pe rtota la fondaria que es de seixanta cuatre pams a poca diferecia, debent donar al esstabilient y als seus cuant edifiquia lo corresponent carregament a la paret de la part de mitgdia que lo adquisidor construirá en dit terreno, podent est deixar las overturas luminars que be li apareixerá tancantlas ab reixas de ferro a la paret de la part de ponent. En cuals obras deurá invertir dins lo termini prefixat la cuantitat de cent duros moneda española, lo que deurá fer constar degudament, y en cas de no ferhò deurá pagar al estabilient y als seus, sens escusa ni dilació alguna en pena y corroboració la cuantitat que hagia deixat de invertir, sens poder reddir dit terrenoe stablert antes de haberla pagada.
Cuarto: Que lo paviment de la casa o casas que construesquia lo emfiteota deurá ser a la altura li será designada per lo arquitecte del estabilient, essent del carrech y obligació dels adquisidors lo omplir de terra a sas costas tots sos frontis, podent cuant se edifiquia, en los solars del frente, exigia de son propietari la mitat de lo que a ell lo haurá costat, cual obligació será igualment imposada per lo estabilient al adquisidor o adquisidors dels solars del frente.
Quinto: Vindrá a carrech del adquisidor lo pago del catastro y demes contribucions cualsevols que sien aixis reals, com generals o vecinals ordinarias y estrairdinarias que se imposian designadament sobre la pencio del cens que percibirá lo esabilient, cual deurá quedarli sempre integro y sens nungun gravamen.
Sexto: En cas que lo emfiteotao adquisidor trobás alguna paret construida en lo terreno que se li estbleix, deurá satisferla al estabilient antes de la firma del present establiment, y en cas de no quedar satisfet tot lo valor de la paret que tal vegada se trobia construida no tindrá efecte lo espresat establiment, quedant obligat lo adquisidor a entregar al estabilient una copia autentica y degudament despachada del present establiment, venint per conseguent a carrech del adquisidor lo pago del paper sellat, gastos, de escriptura y demas que per rahó del propio establiment se ocasionian.
Sepatimo y finalment. Vidrá a carrech del adquisidor o emfiteota antes de la firma del present estabiliment lo abnoar al hortolá totas las verduras y gprets que se trogiuan en la porció del terreno establert mediant valoració de un expert per part y en cas de discordia de un tercer anomenador per los mateixos, a menos que preferisquia lo adquisidor donar al hortolá lo temps suficient per aprofitarse de las enteras plantadas y gorets.
En cual terreno que ab lo present se estableix no podrán los adquisidors ni los seus proclamar altre Señor directe que al Señor Marques de Barberá y al Señor estabilient y als seus com a preceptor del referit cens en nuda percepció. Podrá emperó pasats los trenta días de la fadita que correspon al Señor directe y altres trenta que se reserva lo estabilient pera retenir, vendrer, establir, permutar y altrement enagenar la espresada porció de terra y tot lo en ella construit a personas habils y capaces de contractar y obligarse. Salvo sobre tot lo cens novament imposat, lluismes y demes drets dominicals el domonio sobre espresat competents.
La entrada del present establiment es de un vas de aygua que confesa lo estabilient haber rebut antes de ara a sas voluntats. Y aixis renunciant a la exepció del cens y entrada no ser en lo modo dit convingut, a la lley que favoreix als engañats en mes de la mitat de son just valor, y a tota y cualsevol altre dret y lley de son favor, dona y remet als adquisidors y als seus tot lo major valor que podría tenir lo tros de terra establert a mes del cens y entrada mencionat. Prometent ferli valer y tenir lo present establiment y estarli de ferma y legal evicció sempre y en tot y cualsevol cas ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Y a son cumliment obliga tots sos bens y drets mobles e immobles presents y veniders renunciant a cualsevol dret y lley de son favor, y a la que prohibeix la general renunciació. Y present los mencionats D.Pere Bassils acceptant com acepta lo antecedent establiment, espontaneament promet al referit estabiliment y als seus que cumplirá los pactes sobre continuats, que impendirá en obras en lo terreno establert a lo menos la cuantitat de cent duros, que pagará en lo dia de son venciment lo cens sobre imposat ab bona moneda de or u plata real, y efectiva y no ab calderilla, vales reals, ni altre paper monda creada y per crear, encaraque aparegués alguna ordre o decret que ho permetés a la que desde ara renuncio lo adquisidor, y que cumplirá tot lo demes que vinguia a son carrech, sens dilació ni escusa alguna ab lo acostumat salari de propcutador, restitució y esmena de danys y gastos. Y a son cumpliment obliga y especialmente hipoteca lo terreno a ell sobre establert, eo lo útil domoni que en ell li competeix y los edificis que allí construirá. Y sens perjudici de dita especial hipoteca obliga tots los demes bens y drets seus, mobles e immobles presents y veniders, renunciant a la lley que diu que primerament se hage de pasar per la cosa especialmente hipotecada que per la general, a la que prevé que cuant lo acrehedor puga satisferse de aquella no posia ma a esta, a cualsevol altre dret y lley de son favor y per pacte a son pripi for, jurisdiccio y domicili subjectantse expresament al de cualsevol dels tribunals de esta ciutat seculars solament ab facultat de variar lo judici fent y firmant esceriptura de ters, baix pena de tal en los llibres dels tersos de dits tribunals per lo que obliga los referits sos bens. Y junts estabilient y adquisidor juran a Deu Nostre Señor y a sos Sants cuatre Evangelis que lo present contracte lo tindran sempre per ferm y agradable, que no ho revocaran en temps ni per motiu algún y que no se ha fet en frau dels Señors dominicals sobre expresats ni de sos drets. Quedant enterats que de esta escriptura deu pendrerse rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat dins vuyt días proxims per los efectes previnguts en las Reals Ordres vigents, debent presehir lo pago del dret de hipotecas señalat ab Real Ordre de vint y tres de Maig de mil vuyt cents cuaranta sinch sens cual requisit no tendrá valor no efecte. En testimoni de lo que aixis ho otorgan. En la ciutat de Barcelona a set de Janer de mil vuyt cents cuaranta set. Y coneguts de mi lo notari firman, essent presents per testimonis D. Esteve Tramullas pasant de notari y D. Francisco Montada cursant lleys vehins de la mateixa.
Estevan Maignon, Pere Bassils y Nogues, Ante mi Josè Dardé notari.