Saga Bacardí
10150
ESCRITURA DE CREACION DE CENSO SOBRE TERRENO EN BADALONA, A FAVOR DE MAS, POR ESTEBAN MAIGNON Y DURAN.


En nom de Deu. D. Esteve Maignon y Duran hicensat vehi de la present ciutat de Barcelona. A fi de millorar y en manera alguna deteriorar mediant los pactes y condicions avall escritas, espontaneament per ell, y sos hereus y successors cualsevols que sien estableix y en emfiteusim concedeix a Teresa Mas y Pi muller de Pau Mas, mestre de casas vehína de la Parroquia de Santa Maria de Badalona present y avall acceptant, als seus y a qui ella voldrá perpetuament habils emperó, y capaces de enagenar, comprant y adquirint de diners propis, tota aquella porció de terreno per edificar casa de tinguda nou mil nou cents trenta dos palms superficials poch mes o menos situats en dita vila de Badalona que fará frente en los carrers del Pilar. Cual porció de terreno es part y de pertinencias de la horta que lo establiment te y posseheix en dita vila de Badalona inmediata a la carretera Real. Y comfronta lo terreno que ab lo present se estableix a llevant ab lo carrer del Pilar; a mitgdia y a tremontana ab terreno del estabilient; y a ponent ab la Riera den Folch. Y tota la citada horta se te per lo Excelentisim Señor Marques de Barberá y baix son domini y alou al anual cens de tres lliuras deu sous que paga y deu pagar lo Señor Pau Sitjar com a sucesor del Illustre Señor D. Francisco Lleonart Pbre. y Canonge que fou de esta Santa Iglesia Catedral, sens danys ni gastos del estabilient ni dels seus, be que dit cens deu quedar salvo y segur sobre una y altre propietat. Lo cual establiment fa aixis com millor dir y entendrer se pot, baix los pactes y condicions seguents.
Primerament: Que la adquisidora deguia millorar lo citat tros de terra que ab lo present se li estableix y en ningun modo deteriorarlo y que per lo cens y milloras en ell fahedoras degua prestar y pagar al Señor estabilient y als seus perpetuament la cuantitat de catorse duros setse rals moneda española en or u plata, y no en calderilla, vales reals ni altre especie de paper moneda creat o que pogues crearse, comensant a fer la primera paga en lo dia primer de Janer del any proxim vinent de mil vuyt cents cuaranta nou, y aixi consecutivament tots los anys en semblant dia.
Secundo: Que lo referit cens imposat en lo antecedent pacte deguia ser perpetuo e irredimible, y en cas que per alguna disposició del Gobern se autirizas a la emfiteota o se permetes la lluició del espresat cens, no obstant de ser irredimible deurá pagar la adquisidora al estabilient y als seus lo capital del espresat cens a rahó del tres per cent també ab moneda metalica y sonant de oro u plata corrent ab esclusió de tot paper moneda ja cual a que puguia citarse encara que emperó alguna ordre o decret que ho permeter a la que desde ara per parcte expreso renuncia lo adquisidor.
Tercio: Que la adquisidora dins lo termini de dos anys a contar desde lo dia present deguia edificar casa o casas en dita porció de terreno establert, fent son frontis a la part de llevant segons lo nivel y línea li serán designats per lo arquitecto del establiment a tenor del plan format per la dirección dels proyectats carrers, debent tancar toda la porció que quedia per badin ab paret de pedra y morter a lo menos de pam y mitg de gruix y a la altura de dotse o tretse palms y no mes, guardant igual altura de dita paret de tanca en cas de voler construir cualsevol altre edifici en lo interin del badén, quedant ditas parets de tanca mitgeras ab sos vehins y per conseguent los emfiteotas a qui se establesquia al costat de ditas parets deuran abonar al adquisidor la mitat de lo que a ell li haurá costat. En cuals obras deurá invertir dins lo termini prefixat la cuantitat de cuatre cents duros moneda española, lo que deurá fer constar degudament y en cas de no ferho deurá pagar al estabilient sens escusa ni dilació alguna en pena y corroboració la cuantitat que hagia deixat de invertir, sens poder reddir dit terreno establert antes de haberlaa pagada.
Cuarto: Que lo paviment de la casa o casas que construesquie la emfiteota deurá ser a la altura li será designada per lo arquitecte del estabilient, essent del carrech y obligació de la adquisidora lo umplir de terra a sas costas tots sos frontis, podent cuant se edifiquia, en los solars del frente, exigia de son propietari la mitat de lo que a ella lo haurá costat, cual obligació será igualment imposada per lo estabilient al adquisidor o adquisidors dels solars del frente.
Quinto: Vindrá a carrech de la adquisidora lo pago del catastro y demes contribucions cualsevols que sien aixis reals, com generals o vecinals ordinarias y estrairdinarias que se imposian sobre dit tros de terreno y edificis que se construesquian en ella, per mes que se imposian designadament sobre la porsio del cens que percibirá lo estabilient, cual deurá quedarli sempre integro y sens ningun gravamen.
Sexto: En cas que la adquisidora trobás alguna paret construida en lo terreno que se li estbleix, deurá satisferla a son estabilient antes de la firma del present establiment, y en cas de no quedar satisfet tot lo valor de la paret que tal vegada se trobia construida no tendrá efecte lo espresat establiment, quedant obligaa la adquisidora a entregar al estabilient una copia autentica y degudament despachada del present estbiliment venint per conseguent a carrech resto de la adquisidora lo pago del paper sellat, gastos de escripturas y demes que per rahó del propi establiment se ocasionaran
Septimo. Vindrá a carech de la adquisidora antes de la firma del present estabilient lo aborir al hortolá totas las verduras y gorets que se trobian en la porció de terreno establert mediant valoració d un expert per part y en cas de discordia de un tercer anomenador per los mateixos experts a menos que prferesquia la adquisidora donar el hortelá lo temp suficient per aprofitarse de las entesas plantadas y porets.
Octavo y finalment: Que la adquisidora queda obligada a conservar la part de regadora que vuy dia eistei al peu del marge que se te la paret de la riera en la que pasa y deurá pasar la aygua per regarl cual aygua va desde la acequia del comú, donant sempre y cuant convinguia entrada a qui corresponguia sempre que vinguia lo cas de fer en dita regadora algún reparo, com e igualment queda obligada la mateia adquisidora a conservar ypenjar quatre pams lo tros de paret de dita sivas, que ab lo present establiment queda de sa propietat, fenthi los espasons que sien necesaris per sostenirla.
En cual terreno que ab lo present se estableix no podrá la adquisidora ni los seus proclamar altre Señor directe que al Señor Marques de Barberá y al Señor estabilient y als seus com a preceptor del referit cens en nuda percepció. Podrá emperó pasats los trenta días de la fadita que correspon al Señor directe y altres trenta que se reserva lo estabilient pera retener vendrer, establir, permutar y altrement enagenar la espresada porció de terra y tot lo en ella construit a personas habils y capaces de contractar. Salvo sobre tot lo cens novament imposat, lluismes y demes drets dominicals el domonio sobre espresat competents.
La entrada del present establiment es de un vas de aygua que confesa lo estabilient haber rebut antes de ara a sas voluntats. Y aixis renunciant a la exepció del cens y entrada no ser en lo modo dit convingut, a la lley que favoreix als engañats en mes de la mitat de son just valor, y a tota y cualsevol altre dret y lley de son favor, dona y remet a la adquisidora y als seus tot lo major valor que podría tenir lo tros de terra establert a mes del cens y entrada mencionat. Prometent lo present establiment ferli valer y tenir y estarli de ferma y legal evicció sempre y en tot y cualsevol cas ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Y a son cumliment obliga tots sos bens y drets mobles e immobles presents y veniders renunciant a cualsevol dret y lley de son favor, y a la que prohibeix la general renunciació. Y present la mencionada Teresa Mas y Pi acceptant com acepta lo antecedent establiment, espontaneament promet al referit estabiliment y als seus que cumplirá puntialment los pactes sobre continuats, que impendirá en obras en lo terreno establert a lo menos la cuantitat de cuatre cent duros que pagará en lo dia de son venciment lo cens sobre imposat ab bona moneda de or u plata real, y efectiva y no ab calderilla, vales reals, ni altre paper monda, y que cumplirá tot lo demes que vinguia a son carrech sens dilació ni escusa alguna ab lo acostumat salari de procurador, restitució y esmena de danys y gastos. Y a son cumpliment obliga y especialmente hipoteca lo terreno a ella sobre establert, eo lo útil domoni que en ell li competeix y los edificis que allí construirá. Y sens perjudici de dita especial hipoteca obliga tots los demes bens y drets seus, mobles e immobles presents y veniders, renunciant a la lley que diu que primerament se hagia de pasar per la cosa especialmente hipotecada que per la general, a la que prevé que cuant lo acrehedor puga satisferse de aquella no posia ma a esta, a cualsevol altre dret y lley de son favor, cerciorada de son dret per lo notari infrit al benefici Val, Sen, con, a la autentica si qua mulier, y par pacte a son propi for, jurisdicció y domicili, subjetantse expresament al de cualsevol dels escrivans de esta ciudad seculars solament ab facultat de variar lo judici, fent y firmant escriptura de ters, baix pena de tal en los llibres dels tersos de dit tribunals, per lo que obliga los referits sos bens, Y present lo mencionat Pau Mas vonsent la present escriptura per haberla feta y aceptada la dita sa muller de sa espresa voluntat y aprobanto. Y junts estabilient y adquisidora juran a Deu Nostre Señor y a sos Sants cuatre Evangelis que lo present contracte lo tindran sempre per ferm y valido, que no ho revocaran en temps ni per motiu algún y que no se ha fet en frau dels Señors dominicals sobre expresats ni de sos drets. Quedant enterats que de esta escriptura deu pendrerse rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat dins vuyt días proxims per los efectes previnguts en las Reals Ordres vigents, debent presehir lo pago del dret de hipotecas señalat ab Real Ordre de vint y tres de Maig de mil vuyt cents cuaranta sinch sens cual requisit no tendrá valor no efecte. En testimoni de lo que aixis ho otorgan. En la ciutat de Barcelona a tres de Juni de mil vuyt cents cuaranta vuyt. Y coneguts de mi lo notari firma lo mencionat Maignon y los citats conjuges Mas que han espresat no saber firmar ho practica per ells de sa voluntat y en sa presencia un dels testimonis. A que ho son D. Esteve Tramullas pasant de notari y D. Francisco Moncada lleys vehins de la mateixa.
Estevan Maignon, Estevan Tramullas testimoni, Ante mi Josè Dardé notari.