Saga Bacardí
32909
ESCRITURA DE COMPRA EN SUBASTA DE TIENDA Y SOTANO EN LA VOLTA DELS ENCANTS, A LOS BARALLAT, POR CRISTOBAL DE GIRONELLA Y PUJOL.


En nom de Deu, amen. Sia a tots notori per aquesta publica escriptura de venda perpetua com en la ciutat de Barcelona vuy que contam als tretse días del mes de Maig any del Naixament del Señor de mil setcents vuytanta y nou Francisco Barallat sastre, ciutadá de Barcelona. Atenent y considerant que havent Joseph Roca xocolater de la mateixa ciutat introduit plet y causa contra lo referit otorgant en actes del tribunal Real ordinari, de la mateixa, y de Anton de Amar son notari, prosent que fos declarat proceir lo fideicomis ordenat per Joan Barallat sastre de dita ciutat ab son testament que entregá clos a Pere Mártir Golorons notari als vint y nou Agost mil setcents setanta tres, y fou publicat per lo mateix notari als quatre y vint y sinch Setembre del mateix any. Y en consequencia privat lo referit Francisco Barallat de alienar sons bens, qual causa fou después avocada per part del expressat Francisco Ballarat a la Real Audiencia y Sala del Noble Señor D. Bonaventura de Ferran en actes de Joan Bautista Mana notari ab motiu de ser major de mil lliuras lo interés de ella, y deduit per est lo que judica convenient a son dret als set Novembre del any prop passat se feu la real Provisió formal que es del tenor seguent.=
Los Señores de esta Real Audiencia y Sala del Noble Señor D. Buenaventura de Ferran. En vistas y con relación de estos autos y de las prevenciones en los mismos deducidas por las partes, es a saber por Francisco Barellat la de que sea declarado que le competen diferentes créditos sobre las tierras de Joan Barellat su difunto padre por este fideicomitidos. Y como no habiendo para la satisfacción de los indicados créditos otra cosa que una casa sita en la Plaza de los Encantes de la presente ciudad, se le dé licendia para venderla juicialmente en publico subhasto, mandándose al escribano actuario de los presentes autos, que forme las correspondientes tabbas, previniendo en ellas que el precio resultante de dicha casa se deposite en la tabba de los cambios y comunes depósitos de la presente ciudad, paraqué satisfaciéndose dichos créditos, lo que sobrare se esmercie a beneficio de los sucessores al fideicomiso ordenado por el referido Joan Barallat, Y por Joseph Roca Barellat la de que en caso que el dicho Francisco Barellat en consequencia de la interpelación juicial por aquel a este echa, eligiese el retener la expresada casa se le imponga silencio perpetuo en la prevención de deducciones, créditos, y de la venta de la expressada casa para la satisfacción de los mismos. Para el caso pero de no querer retener la dicha casa sono cobrar con créditos, y vender aquella, no se de lugar a esta venta, si que seadjudiquen al memorado Joseph Roca y Barellat con plenitud de derechos la universal heredad y bienes del referido Joan Barrellat su abuelo (así conforme con la elección que, para el tal caso ha echo el mismo Joseph) mediante el ofrencimiento que ha hecho de pagar o depositar los créditos del nombrado Francisco Barellat que legitimos fueren. Y por lo que de los mosmos autos resulta. Acordaron proveyeron. Que debían declarar y declaraban. Que no ha lugar, a las antedichas pretensiones de Joseph Roca y Barellat. Que competan al mencionado Francisco Barellat en y sobre los bienes fidecomitidos de Joan barellat su difunto padre los siguientes créditos, a saber.
Primo: El de cincuenta y seis libras quatro sueldos y tres dineros que aquel satisfizo por los funerales y sufragios d eeste.
Secunto: El de su legitima, eo de la quarta parte integra de los bienes que dexó el mismo Juan excluida Maria Antonia Roca y Barellat hija de este y madre de dicho Jospeh roca y Barellat, reservada para en adelante la liquidación de la quita o importe de dicha legitima.
Tercio: El de la trebellianica, reservada igualmente la liquidación de su quita.
Quarto: El de quatrocientas cinquenta libras de la dote y esponsalicia de Antonia Erm y Barellat madre del citado Francisco barellat, excluida la mencionada Maria Antonia Roca y barellat, aunque igualmente su hija.
Quinto: el de quatrocientas doce libras diez sueldos por razón de la dote de Eulalia Barellat y Cadena consorte del mismo Francisco Barellat radicado en dichos bienes fideicomisados.
Sexto: El de cinquanta pesos duros que el expresado Francisco Barellat ha deducido haver prestado al dicho Juan su padre, sobre lo que a mas de la prueba que hay en autos ha ofrecido y se le manda prestar el juramento supletorio.
Septimo: Con la misma circunstancia el de quatro doblones de ocho y un doblon de dos que igualmente deduce haver prestado al mencionado su padre.
Y finalmente: El de catorce libras diez y nueve sueldos dos dineros por obras echas en la referida casa durante el sequestro de la misma, satisfechas por el mencionado Francisco Barallat. Y que no haviendo en la heredad del referido Joan Barellat para la satisfacción de los expressados créditos otra cosa que la citada casa, debían conceder y concedieron al mismo Francisco Barellat la correspondiente licencia para venderla juicialmente en publico subhasto y al mayor postor. Y debien mandar y mandaban al escribano de estos autos que forme las correspondientes tabbas en la conformidad pedida por el mencionado Francisco Barellat. Y que sin hacer condena de costas por los adelantados se haga la execución acostumbrada y se notifique. En virtut de la qual después de hacer pasat en authoridat de cosa judicada foren despatxadas las tabbas que son com se segueixen.=
Encantau y veneu y al mes donant lliurau tota aquella botiga ab son soterrani desde terra fins al primer sostre de las casas de D. Christofol Gironella antes de D. Pau Martí, que ames foren del Excelentisim Señor Duch de Turcis, y antecedentmen dels hereus o successors del nonor Joan Andreus mercader y botiguer de seda, ciutadá de Barcelona. La qual botiga te de alsada desde terra fins al dit primer sostre duas canas y sis palms a cana de Barcelona ab un portal obrint en las Voltas ditas den Guaytá o dels Encants, junt ab la servitut de dita Volta fins al Arch de la mateixa volta en quant lo espay de aquella es, tant de llargaria com de amplaria que fou de Joan Barallat sastre de Barcelona, y vuy te y posseheix Francisco Barallat també sastre son fill, en las expressadas voltas vuy ditas dels Encants, y antes den Guaitá sota las casas grans de dit D. Christofol Gironella antes de D. Pau Martí y de antes del Excelentisim Señor Duch de Turisus y antecedentment de dit Joan Andreu. La qual botiga te de llargaria, es a saber del portal de dita botiga, fins a la part de las casas de dit Gironella sinch canas y de amplaria esto es, desde la paret mitgera de las casas dels hereus y successors de Anton Provensal difunt sastre, ciutadá de Barcelona, fins a la paret mitgera de la botiga, vuy de Francisco Taronger, antes de D. Pau Martí, duas canas y sinch palms y mitg tot cana de Barcelona. Y del portal de dita botiga fins al dit Arch de la mensionada volta te de llargaria quatre canas y un palm y de amplaria de las casas de dits hereus o successors de dit Anton Provensal fins a la botiga de dit Francisco Taronger duas canas sinch palms y mitg a dita cana de Barcelona. Y se te dita botiga per lo Molt Ilustre Capitol y Monfos del Real Monastir y Convent de Nostra Señora de Ripoll de la Orde de Sant Benet Claustrals de la Congregació Tarraconense com a succehint als hereus y successors de D. Joan de Juñent y de Toralla difunt en Barcelona popular, y en alou y directa Señoria de dit Real Monastir a cens de vint y sinch lliuras barcelonesas tots anys pagadoras ab dos términos es a saber, la mitat al primer de Janer, y la altre mitat al primer de Juliol. Y se ha de saber que la expresada botiga, inseguint la pia disposició feta per Geronim Feliu Comoler sastre de Barcelona, possessor que fou de dita botiga esta tinguda y obligada en fer y prestar en lo dia o festa de Sant Magí que se celebra als dinou Agost una annua prestació o pensió antes de vint y sinch, y vuy en virtut de Real Pragmatica de reducció quince sous moneda barcelonesa, tots anys pagadora a la Confraria de Sant Magí fundada en la Iglesia de Sant Sebastiá per fer cremar una llantia devant lo altar de Sant Magí en dita Iglesia de Sant Sebastiá. La qual botiga especta a dit Francisco Barallat sastre de la present ciutat com a fill y hereu de dit Joan Barallat son pare instituit ab son testament que entregá clos a Pere Mártir Golorons notari a vint y nou Agost mil setcents setanta tres, y seguida sa mort fou obert y publicat per lo mateix notari als quince y vint y set Aetembre del mateix any. Al qual pertañia en virtut de la regoneixensa y cessió a son favor feta per Manuel Toig paller de dita ciutat ab act rebut en poder de Carlos Rondó notari de Barcelona als vint y vuit Mars mil setcents quaranta dos, a la venta perpetua que de dita botiga li habían feta com a mes donant en lo encant pubich los marmessors del testament de Aleix Font també paller ciutadá de Barcelona lo prop dit dia vint y vuit Mars en poder del referit Rondó notari. Y de la mateixa botiga lo sobrenomenat Francisco Barellat sastre de la present ciutat en virtut de llicencias a ell concedida per sa Excelencia y Real Audiencia ab Real Provisió formal de set Novembre mil setcents vuytanta vuit feta en la causa que en dita Real Audiencia y Sala del Noble Señor D. Ventura de Ferran segueix contra Joseph Roca xocolater de la mateixa ciutat en actes de Joan Sacristá Plana, ne fará venda perpetua baix los pactes seguents.
Orimerament, Sapia lo comprador, que deurá pagar annualment no sols lo expressat cens de vint y sinch lliuras al Molt Ilustre Capitol y Real Monastir de Nostra Señora de Ripoll, sino també la annua pensió de quince sous a la Confraria de Sant Magí fundada en la Iglesia de Sant Sebastiá.
Item: Que lo preu oferirá se deurá depositar en la taula dels Cambis y Comuns Deposits de la present ciutat, a fi de satisfer al nomenat Francisco Barallat los credits que li competeixen en virtut de lo declarat ab dita Real Provisió y a fi de emendarse lo sobrant a benefici dels successors del fideicomis ordenat per lo referit Joan Barallat.
Item: Sapia dit comprador que a mes del preu oferirá dinar, deurá pagar los lluismes debedors per rahó de la present venda, y deurá satisfacer així mateix al notari y corredor lo quern diner a cada un espectant en lo preu de dita venda. Y que lo acte de ella y sos dependents han de ferse en poder del notari avall escrit.=
E digas qui dit hi voldrá que al mes donant se lliurará.=
Ygnasi Plana notari.
Y juntament a instancia del mateix Barallat y en virtut de provisió per funeraria de trenta Janer ultim se despatxá a sis Febrer prop passat lo cartell a Pere Blancafort corredor real de esta ciutat peraque subhastas al tenor de dita tabba per los llochs publichs y acostumats la referida botiga y después fer relació de la postura que encontrase. Atenent que als vint y tres Mars del corrent any dit Pere Blancafor feu relació de haver sibhastat dita botiga, per los llochs publich acostumats de esta ciutat, no sols per lo espay de trenta días juridichs, sino encara qunse días mes, y que la major postura qye encotrará fou la que dona Llorens Rusiñol, sastre, de dos mil noucentas lliuras de las que rebaixadas trescentas lliuras que diferents subjectes habían guañat de aixaus que deban liquidas dos mil siscentas lliuras,. Atenent que ab petició presentada per dit Francisco Marallat a vint y set del pro dit mes de Mars se produhi la referida relació del corredor y demana que fos manat a est que tornas a subastar la dita botiga, y posas primera, segona y tercera llanternas, fent relació de la postura que en cnorres en forsa de lo que al primer Abril ultim se despatxá al individuat corredor, lo corresponent mandato peraque executas lo demanat y proveit ab dita poticio. Atenent que als setse del prop dit mes lo referit Pere Blancafort feu relació en la mateixa causa de haver subhastat dita botiga per los llochs y termonis acostumats de esta ciutat y que havent posat primera, segona y tercera llanternas, no havia trobat altre ppostura que la referida de dos mil noucentas lliuras ab trescentas lliuras de aixaus que havia donat dit Llorens Rosiñol, sastre ab trescentas lliuras de aixaus que havia donat dit Llorens Rossiñol sastre. Atrement, que als disset de dit mes de Abril lo individuat Francisch Barallat presentá altre petició produin la prop referida relació, y demanant que fos manat a dit corredor que tornás a subastar dita botiga y posás quarta y ultima llanterna, y después fes relació de la postura que trobés. Atenent que als vint y dos del mateix mes de Abril se despatxá lo mandato al tenor del citat pediment. Atenent que als vint y set del prop dit mes de Abril lo expressat Pere Blancafort corredor feu relació de haver subhastat per los terminis y llochs acostumats en esta ciutat la mencionada botiga y posat quarta y ultima llanternas, y que no havia trobat altre postor que la sobreindividuada que havia ofert Llorens Russiñol de dos mil noucentas lliuras ab trescentas lliuras de aixaus. Atenent que als vint y nou del mateix mes de Abril presentaren una petició en dita causa los majorals de las Confrarias del Cordó de Sant Francesch de esta ciutat, exposant que dit Francisco Barallat los feya dos censals de siscentas lliuras de preu y vint y quatre lliuras de pensió, de las que sels devia quatre annualitats y per estas noranta sis lliuras venudas en vint y un Mars ultim. Al qual censal se trova hipotecada la referida botiga y demanadas que fos manat al comprador a quif os rematada que del preu oferit, pagás no sols ditas vuitcentas noranta sis lliuras per capitalitat y pensions de dit censal, sino també la porrata fins al dia de la lluició. Al preu de la qual fou provehit com se demanaba. Atenent que lo mateix dia vint y nou Abril lo citat Francisco Barallat profuhí la prop dita relació del corredor y demani que li fos manat que tornas a Subhastar dita tabba a fi de vendrerla referida botiga librant la harta fiscal y rematant aquella a favor del major postor. Atenent que haventse despatxat als Anch del corrent mes y any del mateix corredor lo corresponent mandato per lluirar la hasta fiscal segons fou demanat y provehit als vuit dels mateixos mes y any dit Pere Blancafort feu relació de haver executat lo que se li maná ab dit ultim cartell, y que lliurés la hasta fiscal rematant dita botiga per no haver trobat altre postura a favor del mateix Llorens Russiñol per las dos mil noucentas lliuras ab trescentas lliuras de aixaus com dalt queda individuat. Atenent que inmediatament de lliurada dita botiga que fou als vint dels corrents mes y any comparegúe lo referit Llorens Rossiñol en lo estudi de mi lo infrit notari y en presencia de dit corredor al temps de fer est la sobre dita relació, digua y asegura que havia donat dita postura en nom y de orde del Magnifich Señor Christofol Gironella, ciutadá honrat de Barcelona, y en ella popular. Atenent finalment. Que en merit de lo sobre explicat, lo referit Magnifich Señor Christofol Gironella lo die once dels corrents mes y any ha depositat en la tabba dels cambis o comuns deposits de la present ciutat ditas dos mil siscentas lliuras per lo preu de dita venda, es a saber vuit centas noranta vuit lliuras dovuit sous y vuit diners ditas y escritas als Majorals de Sant Francesch, y a solta del notari infrit per lluició del dit censal y pago de sas pensións y porrata, y las restants mil setcentas una lliura un sou y quatre a favor del referit Francisco Barallat en cumpliment de lo provehit en dita causa, y ab petició que presentá en respectes de haver fet lo deposit segons ho justifica ab son certificat que produhí, demana que fos manat a dit Barallat que li firmas la corresponent venda de dita botiga, a lo que est ha condescendit. Per lo tant fem estas cosas en virtut de la referida llicensia a ell concedida ab lo sobre insarta Real Provisió, y lo manat en dita causa ab los consequents decrets sobrecitats. Per ell y los seus en dit patrimoni de Joan Barallat son pare successors. Primo per lluir als referits Majorals de Sant Francesch lo dit censal de vuit centas lliuras y pagar als mateixos ditas noranta vuit lliuras divuit sous y vuit per las pensions vensudas y porrata fins dit dia del deposit degudas de dit censal.
Item y finalment: Per cumplir lo que ab dita Real Provisió queda declarat. De son grat y certa ciencia, ven y per titol de venda concedeix al dit Magnifich Señor Christofol Gironella com a mes donant en lo encant publich mediant dita tabba y corredor, encaraque austent, y lo notari infrit per ell present y estipulant y als seus y a qui ell voldrá perpetuament, tota aquella botiga sobre referida ab son soterrani vers de terra fins al primer sostre de las casas de dit Mgnifich Señor Christifil Gironella, antes de D. Pau Martí, que antes foren del Excelentisim Señor Duch de Tursus y antecedentment dels hereus o successors de Joan Andreus mercader y botiguer de seda ciutadá de Barcelona, la qual botiga de de alsada desde terra fins al primer sostre, duas canas, y sis palms, a cana de Barcelona, ab un portal obrint en las Voltas ditas den Guaytá, o dels Encants, junt ab la resvitut de dita volta, fins al Arch de la mateixa volta, en quant lo espay de aquella es tant de llargaria com de amplaria que fou de dit Joan Barallat y vuy per los titols de dita tabba calendats, te y posseheix lo nomenat Francisco Barallat en las expressadas Voltas, vuy ditas dels Encants de la present ciutat, sobre las ditas casas grans del referit Señor Gironella, comprador, antes de Martí, antes de dit Señor Duch de Tursus, y antecedentment de dit Andreus . Qual botiga te de llargaria, so es, del portal de dita botiga fins a la paret de las casas del referit Señor Gironella, sinch canas, y de amplaria desde la paret mitgera de las ditas casas de los hereus y successors de Anton Provensal, dins a la paret mitjera de la botiga vuy de Francisco Taronger antes de dit Martí duas canas y sinch palms, y mitg, tot a cana de Barcelona. Y del portal de dita botiga fins a dit arch de la referida volta te de llargaria quatre canas y un palm, y de amplaria de las casas de dits hereus o successors de Provensal fins a la botiga de dit Taronger duas cansas sinch palms y mitg a dita cana de Barcelona. Y se te dita botia per lo dit Molt Ilustre Capitol y Monfos del Real Monastir y Convent de Nostra Señora de Ripoll del orde de Sant Bernat, Claustrals de la Congregació Tarraconense com a succehint als hereus y successors de D. Joan de Juñent y de Toralla difunt en Barcelona popular, y en alou y directe Señoria de dit Real Monastir a cens de vint y sinch lliuras barcelonesas, tots anys pagadoras ab dos terminis esto es, la mitat al primer de Janer, y la altre mitat al primer de Juliol. Y se ha de saber que la dita botiga inseguint la pia disposició feta per Geronim Feliu Colomer, sastre possessor que fou de aquella está obligada en fer y prestar lo dia o festa de Sant Magí que es el dinou de Agost una annua prestació o pensió a mes de vint y sinch sous y vuy en forsa de la Real Pragmatica de reducció, quince sous moneda barcelonesa, tots anys pagadora a la Confraria de Sant magí fundada en la Iglesia de Sant Sebastiá per fer una llantia devant lo altar de San Magí en dita Iglesia de Sant Sebastiá. Y termina dita botiga a solixent ab la Plassa de Sant Sebastiá; a mitgdia ab honor de Onofre Negre, entes de dit provensals y antes de D. Joan Marimon; a ponent ab las casas grans que foren de dits hereus o successors de Andreus vuy de dit Gironella; y a tremontana ab lo mateix francisco taronger. Y li especta com a hereu de dit Joan Barallat son pare, en virtut del testament sobrecitat. Al qual pertañia per titol de la venda perpetua en la sobreinserta tabba calendada. La qual venda fa així com millor dir y entendrer se pot, ab los pactes y condicions continuats en la mateixa tabba, ab que se han subhastat ditas cosas y que queda dalt tracritas. Y aixís ab dits pactes, y no altrement li fa la present venda extrahent las ditas cosas venudas de son poder y domini pagam y transferim aquellas en ma y poder de dit comprador y dels seus peraque las tinga y posehesca perpetuament, pacificament sens contradicció de persona alguna. Prometent entregarli pocesió corporal, real, actual o quasi de ditas cosas venudas donantli facultat que se la puga pendrerde sa proria authoritat, constituhintse entretant tenir y posseir aquellas en sos noms. Volent y consentint que en virtut de estas paraulas quede dita pocesió transferida a son favor, com si realment se li fos entregada. Cedinli per causa de dita venda, tots sos drets y cessions a ell competents en ditas cosas venudas, en virtut dels quals puga tenir y poseir aquellas y altrement usar de dits drets en judici y fora de ell com millor li convinga, posantlo y constituhintlo en estas cosas Señor y procurador com en cosa propria. Salvo lo cens ab tot lo domini, firma, fadiga, y altres qualsevols drets del Señor sobre expressat y salvo lo lluisme a ell competent per rahó de la present venda. Qual lluisme es lo que se acostuma donar als laichs esto es dos sous per lliura. Lo preu de aquesta venda son dos mil noucentas lliuras moneda barcelonesa, de las quals detretas trescentas lliuras que diferents personas han guañat de aixaus quedan francas per lo venedor dos mil siscentas lliuras, las quals lo dia once dels corrents mes y any dit comprador ha de positat en la tabba dels comuns diposits de esta ciutat, es de saber vuitcentas noranta vuit lliuras dovuit sous y vuit per lluició de dit censal y pago de sas pensions y porrata, y las restants mil setcentas una lliura un sou y quatre ditas y escritas al nomenat venedor a cumpliment de dit preu y per los fins y efectes en la sobreinserta Real Provisió expressats, de las que ab la present lin firma la corresponent apoca. Volent al mateix tamps que recobre dels referits Majorals del Cordó de Sant Francesch al temps de la solta de dita partida a ells escrita, la corresponent difunicio de censal y cessió de drets respective, pera defensar la present venda contra qualsevols altres acrehedors ab lo acostumat pacte de hecedendo. Per lo que renunciant a la excepció del preu no ser aixis convingut, y a tot altre dret y lley de son favor, convé y en bona fe promet la present venda ferli valer y tenir, y de ditas cosas venudas estarlin de ferma y legal evicció sempre y en tot cas de qualsevol manera evenient y constigent ab restitució y esmena de totas missions y despessas estipuladas segons estil. Per lo qual ne obliga tots sos bens y drets mobles e immobles presents y venidors, ab totas renuncias necesarias. Y per major firmesa de ditas cosas jura espontaneament a Deu nostre Señor, y a sos sants quatre Evangelis, aquellas atendrer y cumplir y contra de ellas no fer no venir per algún motiu. Y no monos jura segons la constitució de Monsó, que lo present contracte no se ha fet en frau dels Señors sobre indicats no de sos drets. Y present lo dit Pere Blancafort, corredor mediant lo jurament que te prestat en lo ingres de son ofici, ha fet relació de haver subhastat y lliurat las ditas cosas conforme dalt en lo preludi se ha expressat. Declarant quedar advertit lo otorgant per lo notari que de est acte sen deu pendrer rahó en lo ofici de hipotecas de esta capital dons sis días seguents, sens qual requisit no fará fe contra las hipotecas ni podrá usarse judicialment pera perseguirlas en virtut del manat ab la Real pragmática a est fi publicada. Lo que fou fet com se ha dit essent presents per testimonis Joan Plana y Nicolau Simon Labros escrivents de Barcelona. Y los dits venedors y corredor, coneguts de mi lo notari ho firman de s ama.
Francisco Barallat, Pere Blancafot, En poder de mi Ignasi Plana y Fontana notari publich.