Saga Bacardí
32929
RESPUESTA A LA NOTIFICACIÓN HACIA ROVIRA, DE ALQUILER DE CASA Y TIERRAS DE TROYANO VALLESCÁ.


En la ciutat de Barcelona al primer dia del mes de Janer del añy del Naixament del Señor de mil setcents noranta. Joan Abarca porter de la Real Audiencia de est Principat, mediant lo jurament per ell prestat en lo ingres de son ofici, ha fet relació a mi lo notari avall escrit que entre las sinch, y sis horas de la tarde del dia de ahir en ausencia del Señor Mariano Rovira en Barcelona domiciliat, presentá al majordom de la casa y fabrica de est copia de un requiriment dirigit en aquell que es del thenor seguent.=
Molt ba sab e ignorar no pot Vm. Señor D. Mariano Rovira que en son nom propri, y en lo de social en lo dia vint y quatre dels corrents D. Troyano Vallescá lo interpelá y requirí perque donás execució y cumpliment al arrendament que havia Vm. en dit nom propri, y en el social acceptat lo temps de sinch añys y sinch enteras cullitas a comensar en el dia de Nadal proxim passat y concluir en lo de mil setcents noranta quatre, de part de la casa de camp y totas las terras, viñas, aiguas, y demes que te. Y posseheix lo anomenat Vallescá, requirent en lo terme de Sant Vicens de Sarriá en lo modo, y forma, y pactes compresos en lo instrument publich rebut en poder del notari Ramon Matheu y Smandia als dotse del mes de Novembre de est propri corrent. Y que donant Vm. resposta en lo expressat nom propri, y social al enunciat requiriment comprengué en aquella sa resposta lo oferiment de que sempre que se li fes constar per lo sobre dit requiriment en la concordia entre ell, y D. Anton Borrás firmada no quieda en cosa alguna perjudicadas las facultats arrendadas principalment la de la aigua, y que degudament caucionas a Vm. y sa compañía de que lo concordat ab lo individuat D. Anton Borrás no faria infructuosas las obras, y reparos que Vm. y sa compañía puntualment en tots sos pactes, y obligacions lo consebut arrendament.= En son item, o pacte quint de la esceriptura del mateix es literal deu ser de la obligació de Vm. y sa compañía, lo metejar, y mantenir la mina, y conductos de la torra corrents conservantlas segon us, y constum del terreno sentlos facultatiu lo ampliar lo rech, y conductos de la aigua y fer lo que se necesita per sa fabrica.=
Aquesta obligació, y respectiva facultat fou en seguida de haverse en lo principi de la dita escriptura del arrendament compres que sols aquell concircia en las parts de la casa ab totas sas terras, arbres, viñas, aiguas, y demes que lo individuat requirent, tenia y possehia en lo terme de Sant Vicens de Sarriá, y de aquí es que Vm. y sa compañía unicament contá, y pogué contar en sols aquellas aiguas que tenia, y possehia lo denominat requirent, en lo dit terme de Sant Vicens de sarriá perque així se digué, sens que en tota la referida escriptura del arrendament no en altre modo, se comprengués dret no llibertat en Vm. y sa compañía, no per afundir las minas, ni per axamplarla a fi de buscar mes aigua perque la llibertat per aiso requiria indispensablement de expres a individuació que a ser convingut no se haurian omitit en la propria escriptura del arrendament. Y quals pactes deuen merament, rigurosament senirse tant lo arrendador con los arrendataris, y bais set cert suponent, y perque la llibertat de ferse lo necessari per sa fabrica fou explicada en lo item o pacte octau de la notada escriptura del arrendament, per llegirse en ell que totas las oficinas que dits arrendataris farian per sas fabricas haguen de ser a sos propris gastos, y que no podrian ferse en altre paratge que en lo que vuy se troba cituada la Pallisa devent tesar las aiguas, o immundicias que aixiran de ditas oficinas expresament de desguasar a la riera que se troba sota la referida Pallisa, y no en altre paratge, es mes clar, e innegable que per afundir, y examplar la mina y per buscar mes aigua no fou concedida facultat, no a Vm. ni a las compañias perque totas las obras de la llibertat de Vm. queda en limitadas en lo paratge ahont se troba cituada la Pallisa y en consequencia no pogueren fer obra alguna en la mina, per ser ben distant del paratge de la cituacio de la dita Pallisa.= La evidencia de esta resulta de la referida escriptura del arrendament que Vm. firmá en son nom propri, y social.= En la concordia firmada entre parts de D. Anton Borrás y lo requirent, als vint y dos del present mes de Desembre en pdoer del individuat Ramon Matheu y Smandia notari publich de número de esta ciutat, no se perjudica en res absolutament la quantitat no us de tota la aigua, de la mina del requirent, si antes, be tenint verificació la mina faedora epr o expressat D. Anton Borrás tindrá major seguretat la subsistencia de la aigua actual de la dita mona del requirent, y aduch molta contingencia de aumentarse pues per motiu no causa alguna no podrá en quant al interes y benefici del individuat D. Anton Borrás disminuirse, ni minorarse y de resultas la enunciada concordia en res no absolutament se oposa a las facultats, y si de en lo respectiu a la aigua de la mina quedan concedidas a Vm. y la compañía en la expresada qualitat de arrendataris com poer Vm. y sa compañía, cercioraren a plena satisfacció ab lo axament de la propria escriptura de la concordia que lo anomenat Ramon Matheu y Smandia notari li franquejará en son estudi com a sos companys, perque pugan, plenament instruirsen, com y de que en expres en ella lo no poder en res deteriorar lo un y facultat del arrendament lo concordat en la mateixa, a D. Anton Borrás no correspon lo que lo requirent cauciona a Vm. y sa compañía, per motiu de la sobredita concordia, tota vegada que en res pot perjudicar, impedir, no emgarrasar lo citat arrendament. Per lo tant incideix lo requirent D. Troyano Vallescá a son prech i requiriment ja notificar a Vm. requirintlo a interpelació de nou en quant soa menester en lo referit nom propri, y social per primera, segona, tercera vegada, y quantas de dret conduesca per tot quant en son antecedent requiriments lo te interposat, y requirit baix las mateixas protestas en ell compresos que vol aquí en quant sie necessari tenir per repetidas. Y requireix a Vm. Señor notari facia notificació de tot lo que dit Joan Abarca ha requirit a mi lo notari avall escrit formas la present publica escriptura, y que de ella a ell, y demes que convinga, entregás copia autentica, lo que fonch fet en esta ciutat de Barcelona en los dia, mes y añ sobre dits. Y dit requirent (conegut del infrit notari) ho firmá. Essent presents per testimonis D. Diego de Chia y Buxó, y Anton Ferreter escrivent en esta ciutat habitants.
Joan Abarca, En poder de mi Ramon Matheu y Smandia notari.


RESPUESTA AL REQUERIMIENTO POR FALTA DE PAGO SOBRE ALQUILER DE ROVIRA HACIA TROYANO VALLESCÁ

En la ciudad de Barcelona als dos dias del mes de Janer del añy del naixament del Señor de mil setcents noranta. Lo Dr. Mariano Rovira ciutadá de Barcelona en son nom social de Mariano Rovira & Cia. constituhit personalment en las casas de la propria habitació del infrascrit notari situadas en lo carrer den Jupí a fi de respondrer a un requiriment que en lo dia trenta hu del mes de Desembre proxim passat en lo mencionat nom se li notificá a instancia de D. Troyano Vallescá en esta ciutat domiciliat, entregá a mi lo infrit notari, un paper de resposta que es del thenor seguent.=
Responent lo Dr. Mariano Robira & Cia. al requiriment que li feu presentar D. Troyano Ballescá a cosa de las sinch de la tarde del dia trenta y hu Desembre ultim, diu que novament se desenten est que lo responent, y compañia no vulgueren aderir ni consentir al arrendament menos que los minadors de ofici per qui foren recoreixen la mina los asegurasen com los aseguraren que fentse en ella algunas obras, y reparos encara que no se la marques mes que lo ho es se encontra molt major porció de aigua de la que surt de dita mina de aquell antesedent que per raho estava ben instruit e informat lo requirent, y que sols la aigua existent, y la seguritat que se dona de que impedint algunas sumas en obras, reparos, y excavacions se encontraria la proció se necesitava per la fabrica del responent pugué incluhir a est y compañia en pondrer dit arrendament pues que no li falta terreno del requirent per la aigua viva, y seguretat de trobarse en la quantitat necesaria per qual fi encaraque no ab la major individuació que se hauria pogut fer se precaucioná de la facultat de ampliar lo rech, y conductos de las aiguas, y fer lo que se necessita per sa fabrica que no pot entendrerse sino relativament a la mina, rech y conductos de la aigua per parlarse allí sols per lo que mira a la aigua y no a altre coaa de manera que no poden no deurem confondrerse las operacions relativas a la mina, rech, y conducio ab la que son perculiars per las oficinas per las oficinas per la fabrica del responent per ser inverificable e inconcretable en un mateix lloch lo requirent ab D. Anton Borrás percuteixca principalment sobre la mona y aigua del requirent no pot deixar de tenir influencia en lo que queda arrendada al responent, y compañía que no deu exposar, y aventurar sos caudals en excavacions, obras, y reparos sen peguir lo fi de la major porció de aigua que ab alle sels asegurava, y mes principalment quant se posa ya contra la veritat de lo convingut dificultat per lo requirent en la llibertat y facultat de poder fer aquellas per qual motiu al dit arrendament a menos que no quedia de antes desidit y declarat serli facultatiu fer en dita mona, rech, y conductos las excavacions, obras, y reparos que ben vistos li siguen pera la millor conducció de la aigua a las oficinas del requirent, no menos que pera trobar, y recullir major partida de aigua, de la existen com y no menos, de donarli lo requirent entera seguritat, que lo concordat ab D. Anton Borrás enres per judicará no fará infructuosas las ditas excavacions, obras, y reparos.= Per tant donant las presents per llegitima resposta, reprotesta al requirent de tots dañs, costas, y perjudicis y lo interpella de nou perda que se obsvingué de tant voluntaris requiriments si que entengué a lo convingut y pactat baix las seguretat que se li demanen per haver innovat la cosa arrendada requirint al notari que no done copia del presedent requiriment sens continuar en ell la present resposta. De tot lo que dit D. Mariano Rovira ha requirit a mi lo infrit notari formás la present publica escriptura, y que dé ella a e´´ y demes que convinga, entrega copia autentica, y que no la dones de dit requiriment, sens continuar en ella esta resposta. Lo que fou fet en esta ciutat de Barcelona dia, mes y añy sobredits. Y dit requirent (conegut de mi lo infrascrit notari) ho firmá. Essent presents per testimonis D. Diego de Chia y Buxó, y Antoni Ferreter escrivents en esta ciutat habitants.
D. Mariano Rovira, Ante mi Ramon Matheu y Smandia notari.


ESCRITURA DE DE VENTA DE CENSO SOBRE CASAS EN C/ BAREA DE DOLCET, A CRISTOBAL GIRONELLA Y PUJOL.

En nombre del Señor, amen. Sia a tots notori com jo Joan Dolcet, Real Corredor de Cambis, en esta ciutat, per expedició de mos negocis que al present me corresponent. De mon grat y certa ciencia per mi, y mos hereus y successors qualsevols sian, venem y per titol de venda, condecesch, imposo, y consigno al Magnifich Christofol Gironella, ciutadá honrat de Barcelona, present, y als seus, y a qui ell voldrá perpetuament trenta lliuras de cens annuals francas de corresponció, pagadoras tots anys lo dia catorse Janer, comensan a fer la primera paga lo dia catorse Janer de mil setcents noranta hu, y així despues los demes anys en semblant termini junt ab tot lo domini mitjá, firma, fadiga de trenta dias y altre qualsevols dret al Señor mitjá competent sobre la proprietat que per ell se té cobradoras sobre totas aquellas casas ab un portal gran y altre xich fora obrints, ab sos magatsems, y terrat tras de ella construhit dende terra fins al cel, ab sas entradas y aixidas, drets, y pertinencias de aquellas, que per titol de venda perpetua a mon favor feta per Vicens Durant, y Barnola ciutadá de Barcelona de la qual consta ab acte rebut en poder del notari avall escrit als vint y hu Abril mil setcents vuytanta vuyt, tinch y possehesch en lo carrer de Barea de esta ciutat, molt cerca la devallada per la qual se baixa del carrer den Lladó, e Iglesia Parroquial de Sant Just y Sant Pastor, al dit carrer de Barea. Y se ha de saber que las dias cosas se componen de dos estars o casas las quals en la calendada venda se troban designadas en lo modo seguent.
Primo: Totas aquellas casas o hospes ab un portal fora obrint situadas en lo carrer de Barea, de esta ciutat, molt cerca la Devallada per la se baixa de dit carrer den Lladó e Iglesia Parroquial de Sant Just y Sant Pastor al dit carrer de Barea al costat de altre casa que a la part de tremontana possehian los cohereus de la heretat y bens de Pere Sardá, Y las ditas casas, junt ab las avall designadoras en virtut de la present venda, imposició y consignació, se tindrán per dit Magnifich Christofol Gironella en Señoria mitjana al referit cens penció de tenta lliuras pagadoras tots anys en lo dia catorse Janer, franch de tota corresponció. Y dit Magnifich Christofol Gironella tindrá lo dit Hospici o casas junt ab un tros o porció que de ellas dit Vicens Durant vengué a Bonaventura Font Real Corredor de Cambis de esta ciutat ab acte rebut en poder de Joseph Fuster y Curriol notari publich real collegiat de número de Barcelona, per lo Ilustre Abat y Monastir de Nostra Señora de la Vila de Ripoll del ordre de Sant Benet en Señoria mitjana en quant a una tercera part de dita Señoria (feta de esta tres igualms parts) a cens de deu lliuras francas de corresponcióadoras tots anys en dos terminis, la mitat en vint y sinch de Mars, y la altre mitat en vint y sinch Setembre. Y se ha de saber que antes ditas casas se tenian per los hereus y successors de Padella, no sols en virtut de venda feta per D. Francisco de Padellas y Pastors, a Maria Sardá y Busquets, viuda de Pere Sardá velluter, ciutadá de Barcelona, de ditas vint lliuras en penció ab las dos terceras parts de dita Señoria mitjana, y demes drets competents al Señor mitjá, ab acte rebut en poder de Francesch Fontana notari publich de Barcelona als vint y quatre Juny mil setcents trenta hu, si també en virtut de regoneixensa, y agnició de bona fee de dita cenda feta a favor de dit Geronim Durant per la mencionada Maria Sardá ab altre acte rebut en poder de dit Fontana notari als sinch Mars mil setcents trenta dos. Quedaren per ço ditas vint lliuras en penció junt ab las dos terceras parts ded ita Señoria mitjana extinguidas y al domini util aplicadas, y consolidadas així que dit Ilustre Señor Abat y Monastir solament tenen aquellas al dobredit cens de penció deu lliuras junt ab la restant tercera part de dita Señoria mitjana. Qui ho tenen per los aniversaris comuns de la Santa Iglesia de esta ciutat, y baix son domini, alou a cens de sis lliuras pagadoras tots añys perpetuament, lo qual cens dech jo pagar a mes del referit cens de sis lliuras. Los quals dos censos de deu lliuras, y sis lliuras deuen esser salvos y segurs tant sobre la part de casa dalt designada com sobre la referida part venuda al mencionat Font. Y terminava dita casa a llevant part en honor que fou del Rnt. Anton Fuster Pbre. que despues fou del Rnt. Geroni Castells també Pbre. beneficiat de la Parroquial Iguesia de Santa Maria del mar de la present ciutat, unit a las casas grans possehidas per los hereus y successors de Ramon Vallllonga escrivá de Manament de esta Real Audiencia, y part que es la major part ab las caas del Rnt. Dr. Manuel Miró Pbre. beneficiat de dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar, que antes foren de dit Pere Cerdá, antes de March Antoni Corominas y Viñals velluter, ciutadá de Barcelona, y antiguament del magnifich Agustí Peixau ciutadá honrat de Barcelona; a mitg dia part ab las altres casas baix designadas que foren de dit Pere Cerdá, y antes de Pau Feu mercader, ciutadá de Barcelona antes de Joan de Grages mercader, y antes de Joan Pau Puiggener també mercader, y part ab lo hort de D. Joseph Mercader en Barcelona domiciliat, que fou de D. Geroni de Miquel antes de Joaquim Lassaro Bolet, y antes de Anton Serra mercader; a ponent ab lo dit carrer de Barea; y a tremontana ab las casas grans dels hereus y successors de dit Ramon Vilallonga.
Item y finalment: Totas aquellas casas ab un portal fora obrint, y una botiga a ella unida ab tots sos drets y pertinencias ser, en la present ciutat en lo dit carrer junt ab la en primer lloch designada en virtut de la present venda, imposició y consignació se tindran per lo expressat Magnifich Christofol Gironella tindrá las referidas casas y botiga, per los hereus y successors de la Señora Madrona Feu, y Soler, viuda de Pau Feu difunt mercader, ciutadá de Barcelona, y Pau Feu y Soler també mercader ciutadá de Barcelona de dits conjuges fill, a cens de trenta quatre lliuras del qual baixadas las infrascritas corresponcions, una de nou lliuras, y altre de divuyt sous, quedant francas per dits hereus, o successors vint y quatre lliuras dos sous tots anys pagadoras en dos terminis, la mitat lo dia de Nadal y la altre mitat lo die de Sant Joan del mes de Juny. Y se ha de saber que antes las ditas cosas prestaba de cens a dits hereus de Feu trenta lliuras dos sous, pero respecte la facultat donada per dit Feu, a Pau Cerdá de lluhir quinse lliuras de son dit cens ab acte rebut en poder de Thomas Simon notari publich de Barcelona als vint y vuyt Agost mil setcents vuytanta vuyt quedaren ditas quinse lliuras redimidas a nou lliuras, així que las trenta lliuras, dos sous que los quedaban francas, foren reduhidas a vint y quatre lliuras dos sous. Y dits hereus y successors de dits mare y fill Feu a nom las referidas cosas per los hereus, y successors de D. Joseph de Marlés en Barcelona domiciliat a cens de nou lliuras tots anys pagadoras en dos terminis, la mitat lo dia de Sant Joan de Juny, y la altre mitat lo die de Nadal. Y se ha de saber que antes las ditas cosas estaban subgectes a dits hereus de Marlés a la prestació annual de vint y quatre lliuras pagadoras en dits terminis, pero respecte de que de molts anys a esta part no se han pagat mes que ditas nou lliuras se creu que quedan lluhidas las quinse lliuras, y per ço dit cens reduhit a la expressada quantitat. Y dits hereus de Marlés tenen las referidas cosas per lo obtentor del Benefici segon o Presbiterat baix invocació de Sant Pere fundat en dita Parroquia Iglesia de Santa Maria del Mar, y baix son domini y alou a cens de dos morobatins, a rahó de nou sous per cada morobati pagadors tots añys lo dia o festa de Sant Joan del mes de Juny, lo qual cens de dits dos morobatins deuhen pagar los hereus y successors de dits mare y fill Feu, de son respective cens a mes del cens de dit Señor de Marlés, y sens danys ni gastos de est no dels seus, inseguint lo pacte y facultat donada per dits mare y fill Feu, y Soler a Pere Cerdá comerciant de esta ciutat, ab lo establiment que aquells li feren de ditas casas ab acte rebut en poder de Bonavetura Vila difunt notari publich de Barcelona als quinse Mars mil setcents vuytanta sis. Y se ha de saber que lo dit cens de dits hereus de dits conjuges Feu y Soler era de sinquanta sinch lliuras esclosas las corresponcions al temps de sa imposició, pero respecte la expresada facultat de lluirne quinse lliuras quedá en lo añy mil setcens cinquanta reduit a quatanta nou lliuras, y ates també las quinse lliuras que se suposan lluhidas del cens dels hereus de Marles de penció vint y quatre lliuras que percibian, y quedá reduhit a nou lliuras sols quedan per los hereus de Feu las referidas vint y quatre lliuras dos sous que en lo dia se pagan, y unidas a estas las ditas nou lliuras, y los referits dovuyt sous del Beneficiat forman las trenta quatre lliuras per dits hereus de Feu a que está subgecte dita part de casas.
Y terminaban ditas casas y botiga a llevant ab dit D. Joseph Mercader en Barcelona domiciliat; a mitgdia part en honor ded it Mercader, y part en honor dels hereus y succeessors de Joseph Vidal difunt mercader ciutadá de Barcelona; a ponent ab lo dit carrer de Barea; y a tremontana ab las casas dalt designadas. En lo temps del prop calendat establiment terminaban a llevant en honor de dits D: Geroni de Miquel; a mitgdia part ab est, y part ab D. Bernat Reixach y despues son hereu; a ponent ab lo dit carrer de Barea; y a tremontana en honor de Francisco Potau mercader, ciutadá de Barcelona, que antes fou de Pere Fises carlá de la vila de Terrasa Bisbat de Barcelona; y unidas ditas dos casas o designas en la conformitat que al present se troban. Afrontan a llevant ab D. Felip Mercader en Barcelona domiciliat; a mitgdia part ab dit Mercader, y part ab altres casas que immediatas a las ditas lo expressat Durant que era possehida en dit carrer Barea; a ponent ab lo dit carrer de Barea; y a tremontana ab dit Bonaventura Font y Vall Real Corredor de Cambis. Las quals vendas e imposició de cens y Señoria fas així com millor dir y entendrer se pot, així que del dia present en avant jo y los meus tindrem la referidas casas per lo expressat Magnifich Christofol Gironella, al referit cens, penció ditas trenta lliuras junt ab tot son domini mitjá, y est tindrá las mateixas cosas per los Señors dalt referits, y a la prestació els censos dalt expressats que deuré pagar jo sens danys ni despesas al mateix Gironella. Y prometo a dit Gironella ue jo y los meus millorarem ditas cosas, pagarem annualment y en lo referit termini los cens ab la present imposat, no proclamarem sobre las mateixas cosas altre Señor que a dit Gironella y demes Señors referits, y que fins sien passats los trenta dias de la fadiga, competents al expressat Christofol Gironella, y demes Señors que dalt se expressan no alienarem las referidas casas, y en est cas las alienarem a personas avils y capasos també de alienar, per la qual alienació deurá cobrar de lluisme aquella quantitat que en esta ciutat correspont a semblants Señors mitjans, cedintlin tots mos drets y accions dels quals puga usar en judici, y fora de ell, y fer tot lo demes que poder fer als Señors mitjans sobre la proprietat que per ells se te, constituhintlo procurador meu com en cosa propria. Salvos sempre sobre las mateixas cosas lo referit cens ab la present imposat, junt ab tot son domini mitjá, y salvo també sobre est com sobre aquell los censos, lluhismes y demes drets dels Señors sobre nomenats, y salvo també lo lluhisme devedor per rahó del present contracte, lo qual en quant a las casas en primer lloch designadas es comforma la clausula del desé per succehir dits aniversaris comuns a Pere Borrell notari: qui era baich despues de la sentencia arbitral, y en quant a las casas designadas en segon y ultim lloch es comforme la clausula del seté. Lo preu de la present venda, imposició y consigna es mil lliuras moneda de Barcelona, que confesso haver erbut de dit comprador ab diner comptant realment y de fet, a totas mas voluntats. Y així renunciant a la excepció de no ser dit preu convingut, ni rebut en lo modo referit, a la lley que afavoreix als engañats en mes de la mitat del just valor, y a tot y qualsevol altre dret y lley de mon favor no sols firmo de ditas mil lliuras la corresponent apoca, sino també dono, y cedesch a dit comprador tot lo mes puga valer lo referit cens, y domini del preu sobre expressat, convenint, y prometent al mateix comprador que annualment en dit termini li pagaré ditas trenta lliuras per ellas los estaré de ferma y legal evicció en tot, y qualsevol cas ab restitució y esmena de tot dañys y gastos. Y per cumplir aquellas ne obligo especialment y expres las mateixas casas, y magatsem, eo lo util domini, y natural pocessió que sobre ellas me reservo. Y generalment sens perjudici de dita especial hipoteca ne obligo tots los demes bens meus mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant a las lleys de mon favor, y per pacte a mon propri for, sotmetent a mi, y a mos bens al del Ilustre Señor Corregidor de la present ciutat, y de son tribunal, y de altre qualsevol secular solament, ab facultt de variar de judici una, y moltas vegadas, fent y firmant per dit efecte escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de lac uria de dit Ilustre Señor Corregidor, y de son tribunal, y de altre qualsevol secular, com queda dit. Per lo que ne obligo ma persona y bens, mobles, e immobles haguts y per haver; roborantho tot ab jurament que en ma anima fas y presto. En virtut del qual jurament no sols prometo a ditas cosas no contravenir sino també que lo present contracte no se ha fet en frau dels Señors dominicals sobre expressats. Y se ha de saber que la present escriptura deu registrarse en lo offici de hipotecas de esta ciutt dis lo termini de sis dias proxims, y en los demes dins lo termini competent, segons Real Pragmatica Sanció. En testimoni del que otorgo la present escriptura en esta ciutat de Barcelona a los catorse dias del mes de Janer del añy del Naixament del Señor de mil setcents noranta. Y dits otorgants (coneguts del infrit notari) ho firmaren. Essent presents per testimonis D. Diego de Chia y Boxó, y Anton Ferrater escrivents en esta ciutat habitants.
Joan Dulcet, En poder de Ramon Matheu y Smandia y per sa ocupació ab intervenció de Joseph Ubach son con-notari.