Saga Bacardí
55675
ESCRITURA DE ESTABLECIMIENTO DE TERRENO A FAVOR DE CALAFELL, POR MARIA MIGUELA DE BORRÁS.


Sia notori. Com la Noble Señora Da. Maria Miguela de Casanovas y de Borrás viuda en segonas nupcias del Noble Señor D. Matias Ramon de Casanova sy de Bacardí y en primeras del Noble Señor D. Joan Anton de Peguera y de Bayllet en Sant Martí de Provensals domiciliada, a efete de millorar y no en manera alguna deteriorar de sa espontanea voluntat estableix y en enfiteusim concedeix a Salvador Calafell fabricant de aiguardent vehy del poble de Sant Andreu de Palomar,. Present y acceptant, als seus y a qui ell voldrá perpetuament habils emperó, y capaces de enagenar una porció de terreno al efecte de construir casas que te de amplaria o sea de mitx dia a tramontana, setanta palms de cana barcelonesa compres en un y altre costat lo corresponent gruix de parets mitgeras y de llargaria a mitx dia discents vint yt res pams y a tramontana doscents catorse palms y mitx, cual porció de terreno separa de aquella major que es de pertenencias de la heretat que per sos certs justos y llegitims titols y de antiguisima e inmemorial possessió, de que no hi ha memoria en cotrari posseeux en la mencionada Parroquia de Sant Martí de Provensals. Confronta la porció de terreno establerta a llevant ab lo camí propi de la Señora otorgant del que se fará merit en lo segon dels seguents pactes; a mitx dia ab terreno que la Señora otorgant establí a Joseph Riba pagés vehy de Sant Andreu de Palomar; a ponent ab la carretera real que dirigeix de la present ciutat al referit poble de Sant Andreu de Palomar; y a tremontana ab altre terreno de la mateixa Señora destinat també per establiments de cossos per gabricar casas. Y per creurer que lo dit terreno no está subjecte a domini algun se lo reserva la Noble Señora estabilient com ho practicará en tot sos establiments que fassia de esta naturalesa. Pero si fos cas que ab lo discurs del temps se justificás tenirse en alou de altre Señor, se obliga a pagar la corresponsió o cens que fassi la dita terra per rahó del domini directe que correspong y en est cas passará la Señora estabilient a ser dimini mitjá de aquell. Est establiment fa com millor dir y entendre se pot ab los pactes seguents.
Primer: Que la Señora otorgant no enten estarli al adquisidor de ninguna clase de indemnitat per rahó del espay de la cuneta de la carretera, cas que lo gobern li fas dexar major del que se li ha considerat al fer la medició.
Segon: Que la Señora otrogant se obliga a deixar per camí lo espay que media entre la confrontació de llevant de tot lo terreno establert y las terras del Marques de Monistrol que antes eran de Domingo Oliva, de modo que dit camí sia alomenos de la amplaria de setse palms y tinguia surtida al altre camí que passa per lo costat de mitxdia de la casa de D. Joseph Riera propietari vehy de la present ciutat y que antes fou de Ramon Riera pare de est, qual camí te esxida a la carretera real, y si be el terreno que dit camí ocupa quada en un tot de propietat esclusiva de la Señora estabilient y dels seus, podran passar per ell lo adquisidor y tots quants se dirigescan a la sua casa a peu o en caballeria, ab animals y carros y aotres carruatges y cargas. La qual servitut se imposa la Señora estabilient perpetuament.
Tercer: Que dins lo termino de un any y mitg a contar del dia de la fecha durá lo adquisidor tenir construida casa en dit terreno, advertint que si la situa al estum de ponent seguirá la alimeació que li permetia la autoritat pero si la vol collocar a la part de llevant la fará seguint la mateixa linea y direcció de la confrontació de llevant.
Quart: Que lo adquisidor deurá tancarse y mantenirse tancat ab paet fins a trobar la confrontació de mitxdia o sia lo solar que la Noble Señora estabilient concedi a Joseph Ribó y Tort.
Quint; Que la paret de la part o confrontació de tremontna desde son estrem de ponent fins a la distancia de setanta cinch palms ab direcció a llevant com y també en lo espay o distancia de sexanta palms mes inmediats al estrem de llevant deurá ser del gruix de dos palms y mitx hasta la alsada de divuit palms tenint lo vehy carregament franch en lo referit gruix y alsada de un y altre tros de paret; pero es de advertir que la obligació que se imposa al adquisidor en est pacte solament tindrá lloch en lo cas de que ell o lo vehy edifiquian en dita respectiva estensió de paret pues altrament bastará que fassi paret de tanca.
Sisé: Se posa en noticia del adquisidor que la Señora otorgant al establir a Joseph Ribó y Tort lo terreno ab lo qual confronta per la part de mitxdia la porció que forma objecte de esta escriptura continua un pacte analogo al proxim precedent com ha de esser lo adquisidor en virtut del present contracte lo imnediat vehy a la part de tremontna del nomenat Joseph Ribó y Font podrá usar del dret de carregament en tota la estensió que se estipula en dit pacte, puig que a major abundament la Señora otrogant li fá, a causa de dit establiment la oportuna cessió de drets.
Seté: Que la part que fará lo adquisidor a la part o congrontació de tremontana será util pera ab lo vehy un tota la sua llargaria y alsada tant que sia de edifici com de tanca lo que es y deu entendrerse sens derogació no perjidici del dret de carregament estipulat en lo precedent pacte quint.
Octau: Que al construir paret lo adquisidor en tota la llargaria de la confrontació de tremontana situará la mitat del gruix de la mateixa sobre del terreno que la Señora otorgant te allú contiguo en la conformitat que se acostuma en tot cas de part mitjera. Pero ja may podrá ocuparse al efecte mes amplaria que la de un palm y quart de dit terrenod e la Señora otorgant.
Nové: Que lo adquisidor queda obligat per si y los seus a contribuir per iguals parts ab la Señora otorgant y demes enfiteitas que son y serán de las terras de la mateixa heretat a las recomposicions que se gassin com y a la nova construcció sempre que convinga en lo pontet que serveix per passar de la carretera publica al camí propi de la Señora otorgant que com ja se ha dit en lo segon pacte se troba al costat de mitx dia de la casa que fou de Ramon Riera y es actualment del referit D. Joseph Riera son hereu.
Dessé: Que lo dit adquisidor y los seus, degan per las milloras faran en dit terreno satisfer a la Noble Señora Da. Miguela de Casanovas y de Borrás y als seus lo cens anual de vint y sis lliuras setse sous moneda barcelonesa y metalica, de or o plata posat en casa de la Noble Señora otorgant y de sos successors o de son procutador mentres sia en la present ciutat. Lo qual cens será pagador per lo dia de Sant Joan del mes de Juny, y en una sola paga declarant que la prorrata corresponent desd elo dia de la fecha fins a la de Sant Joan del Juny del any proxim vinent mil vuitcents cinquanta, tindrá son venciment en lo ultim referit dia. La proxima seguent pensio deurá satisferse en lo dia de Sant Joan de Juny del any seguent mil vuitcents cinquanta hu, y aixis los demes anys en igual termini. Lo referit cens deurá correspondrer annualment lo adquisidor a dita Señora qui se reserva lo domini directe ab firma, fadiga y demes dres al dit domini annexos sens que per motiu algun lo adquisidor ni los seus pugan lluir part ni tot del dit cens segons lo entre ells convingut, a qual fi, a mes de la promesa que fa per ell y los seus hereus y successors de no lluirlo renuncia no sols a tota y qualsevol lley o cedula expedida que afavirirli puga, sino també a qualsevol altre que novament se puga expedir. Y si tot lo provingut no pogues tenir lloch y adquiris lo dret de lluir degga ser capitalisant alomenis al tres per cent y verificant, la entrega en ma propia de la Señora otorgant o dels seus y ab monedas metalicas y sonants de or o plata y ja may en singun genero de diposit ni ab vales erals titols al portador, cedulas de banch o altre cosa que no sia moneda efectiva de cordó en or o plata, sia la ques vulga la sua naturaleza y denominació ja exostesquia vuy en dia o que en avant sa creará quedant com queda abdicat lo adquisidor ab la mes formal renuncia y altrament de tota lley que actualment o en lo successiu lo puga autorisar per verificarho en altre manera de lo que en est pacte se ha convingut. Y es de advertir que en res obstant la tal suposada lluició y sens animo de donsentirla ab est suposit deurá sempre quedarli salvo a la Señora orotgant lo domini que se ha reservat ab sos demes drets anexos.
Onse: Que ni lo adquisidor ni los seus pugan crear ni retenirse algun genero de domini en la terra establerta, pero pugan establir ab cens en nuda percepció tant solament.
Dotsé: Que si lo adquisidor o los seus en estas cosas successors, venessen, esablissen o en altre manera alienasen la cosa establerta degan prevenir al contrahent o adquisidor o continuarho en lo respectiu acte que se otorguia no poder fer agnició de bona fe a favor de persona alguna sino que adquiresca per ell mateix y demes propis seus y altranebt serña nullo tot lo que se fassi en contravenció a est acte.
Tretsé y finalment: Que dit adquisidor deurá pagar del dia de la firma de est acte en avant lo catastro y demes constribucions aixi ordinarias com estraordinarias que se imposin tant per dit terreno establert com per lo cens y domini que en ell se ha reservat la Señora otrogant y sas milloras per quant dit cens es y deu entendrerse libra y franch de semblant deduccions y gravamens y aixi mateix satisfará al notari infrit son competent salari entregant a sas costas a la Señora estabilient una copia autentica de est acte degudament despachada.
Y ab dits pactes y no en altre manera otroga lo present acte de establiment de modo que ni lo adquisidor ni los seus no pugan proclamar altre Señor que a la Señora otrogant y als seus y al que tal vegada puga apareixer. Podran emperó passats los trenta dias de la fadiga que expressament se reserva, vendrer, permutar, establir encara que sens imposar señoria segons queda convingut en los predecents pactes o en altre manera enagenar. Salvo sempre lo dit cens imposat y tots los drets dominicals competents y los del Señor o Señors que tal vegada pugan apareixer. La entrada del present establiment son cinch capons que confessa haber rebut del adquisidor a sas voluntats y de que ab la present ni firma apoca. Per lo que remetentli lo major valor qu puga tenir lo terreno establert del cents y entrada sobredits promet ferli tenir y valer est contracte y estarli de legal evicció ab restitució y esmena de danys y gastos, baix obligació de sos bens habuts y per haber. Y lo adquisidor Salvador Calafell acceta lo present establiment ab los pactes modo y forma que queda convingut y promet puntnalment cumplir lo pago del insimuat cens de vint y sis lliuras setse sous y tot lo demes que queda previngut sens dilacó ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procutador restitució y esmena de danys y gastos, per lo que especialment hipoteca lo terreno a ell establert ab las milloras que en ell se faran y sens perjudici de dita especial hipoteca obliga tots sos demes bens haguts y per haber. Renunciant a la lley que diu que primerament se hagi de pasar per la cosa especialment obligada y que mentres lo acreedor pot satisferse de esta no pose ma a la general y per pacte a son propi for, jurisdicció y domicili, submetentse als dels Señors jutges de primera instancia de esta ciutat, y al de altre qualsevol tribunal o superior secular, solament. Fent y firmant escriptura de ters ab tot lo rigor de clausulas quarentigias y obligació de bens y en altre manera vol ser compellit a la observancia y cumpliment de esta escriptura com si fos sentencia definitia legalment
executoriada. La señora estabilient y lo adquisidor mediant jurament se ratifican al present contracte y afirman que no se ha fet en frau de ningun Señor dominical ni de sos drets. Quedan advertits que se ha de pesentar esta escriptura al registre de hipotecas del partit de Barcelona, dins vuit dias a contar del de la fecha y de que será nulla si deixan de veridicarho en lo expressat termini. Aixis ho otorgan y firman coneguts del infrit notari en la ciutat de Barcelona a vint de Octubre de mil vuitcents quaranta nou. Essent testimonis D. Angel Pierrar y Anton Sarmaño vehins de esta ciutat.
Maria Miguela de Casanovas y de Borrás, Salvador Calafell, En mon poder Joseph Maria Pons y Codinarch notari.